Treball sobre Pompeia

1. L’ÚLTIM DIA DE POMPEIA
Un protagonista del desastre: l’escriptor Plini el Vell
Llegeix la carta dirgida a l’historiador Tàcit en la qual Plini el Jove descriu
l’erupció del Vesubi i la mort del seu oncle Plini el Vell(Epistulae6,16) i
després fes les activitats següents:
1. Investiga qui són Plini el Jove, Plini el Vell i Tàcit. Indica la data de
naixement i de la mort de cada un i les seves obres principals.
Plini el Jove: ( Caius Plinius Caecilius Secundus) va nèixer l’any 61 a
Como (Itàlia). Va estudiar retòrica i lleis a Roma amb Quintiliano fins
fer-se advocat. També va ser científic i escritor de llatí. Era el nebot
de Plini el Vell i n’era també el fill adoptiu.
Obres principals: ( El Panegyricus), única obra de oratoria conservada
que va estar escrita com a agraïment al consolat de Trajà. També, va
publicar les seves epístolas agrupades en 9 llibres que n’eren
d’elements retòrics i poètics, que en conjunt formaven costums
públiques i privades de la societat romana.
La seva mort es donà a Bitinia l’any 113.
Plini el Vell: ( Gaius Plinius Secundus) va nèixer l’any 23 a Itàlia. Va
estudiar i participar a les lluites de Germània l’any 45 sota
comandament del general Pomponi Secundus.També, considerat el
millor naturalista de l’antigüetat . Amb Neró va exercir durant 4 anys
el càrrec de procurador a la Tarraconense i també a l’erari a Bètica.
Desprès exercir de qüestor amb Vespasià a la Península Ibèrica .
L’emperador Titus li confià el càrrec de cap d’esquadra a Misenus.
Obres principals: va escriure una biografía de Pomponi Secundus i
una obra titulada ( De jaculatione equestri) ,l’any 50: la història de
les guerres dels romans de Germània. També d’altres , una
anomenada Aufidi Baso, el tractat studiosus ( Naturalis História )
dedicat a Titus que n’era una enciclopèdia composta de 37 llibres dels
materials dels càrrecs de qüestor i procurador d’exèrcits.
La seva mort es donà el dia 23 d’Agost de l’any 79.
Tàcit:(Cornelius tacitus), va nèixer l’any 55i va morir amb el seu
propòsit, ser historiador de l’imperi de Trajà en temps d’Adrià,en anys 120.
Va ser consul suffectus l’any 97 sota Nerva per substituir-ne al cònsul Lucio
Verginio Rufo. Més tard cap els anys(112-113, sota Trajà) va ser precònsul a
Àsia.

2. La seva dedicació a la oratòria li va fer guanyar molt dora un alt nom. Es
va formar amb els millors advocats i a la seva madurès es va dedicar a la
història, desprès d’una brillant carrera política.La seva ideología política
fonamenta l’obra i l’aproximen a historiadors republicans.
Obres principals:
Obres Menors:
Diàleg sobre els oradors
El Dialogus de oratoribus . És ciceronià amb els conceptes i estil . El
asumpte tractat, és la decadència de la oratòria.
Vida de Juli Agrícola
De vita Julii Agricolae: És la seva primera obra amb contingut históric i
associa la biografia i la història.
Obres Majors:
Les Historiae(«Histories») narren el període que va des de la pujada de
Galba al poder (68) fins la mort de Domicià (96)que relata aconteixements
d’aquells temps.
Els anals: se caracterizaban por referirse a hechos alejados del tiempo vivido por
su autor.
2. A partir del relat de Plini, fes una explicació seqüenciada de l’erupció del
Vesubi.
1) Plini el Jove li envia una carta a Tàcit parlant de la mort del seu tiet
en una catàstrofe, exaltant els seus escrits a fi de perpetuar la
memòria de l ‘oncle mort.
2)

3. El relat de la mort: Plini el Jove es troba estudiant quan apareix un
núvol ( desprès es va saber que havia sigut el Vesubi). El seu tiet es
dirigeix al lloc del qual tots fugeixen apropant-se al perill.El Vesubi
es podien veure grans incendis i col.lumnes de foc. Hi han
terratrèmols i el meu oncle decideix baixar fins a la platja per veure
si es podia fugir per el mar. El fum no el deixava respirar i va morir.
3) Plini el Jove acaba la carta dient-li a Tàcit lo que ell consideri més
important per fer un relat històric.
3. A partir del relat de Plini, fes una explicació seqüenciada de les peripècies
del seu oncle des que veu el núvol del volcà per primera vegada fins que
mor.
1.Miseno 24 d'agost, set de la tarda: la mare de Plini el Jove adverteix un
núvol estranya al cel: que s'alçava a gran altura.
2. A l'oncle li sembla un fenomen important i qiere veure'l més de prop.
Agafa un navili i es dirigeix cap al perill.
3.En apropar-se cauen cendres ardents sobre el navili, es desprenen les
muntanyes. Davant la intranquil·litat de tots, posa rumb a casa de
Pomponiano per calmar al pilot i esclaus fingeix que està de bon humor i
menja algo.També els hi repeteix que les columnes de foc que veuen són
fogueres.
4.Es reuneix amb Pomponiano i deliberen sortir a l'exterior tot i que havien
terratrèmols. Finalment es decideixen i surten protegint els caps dels
objectes que queien amb coixins.
5. L'oncle decideix baixar a la platja per veure si és possible escapar per
mar, però aquest estava perillós. La fumera li va impedir respirar i li va
tancar la laringe que tenia de naixement delicada, i va morir.

4. La ciutat de Pompeia
1. Identifica al mapa la ciutat de Pompeia els edificis i espais següents :
amfiteatre (1), teatre(2 i 3), fòrum (4), basílica(5), termes(centrals,
estabianes i del fòrum, 6,7,i 8), palestra(9), temple(d’Apol.lo, de Júpiter,
de Venus,10,11 i 12) i vil.la urbana(13,14,15).
1.L’amfiteatre: és un teatre a l’aire lliure. Format amb cercles
escalonades que permeteixen els de darrere veure més alt, per poder
veure l’espectacle. N’era com un doble teatre, dos caveas semicirculars,
formant un recinte en que el públic rodejaba el espai escènic.
2.Teatre: era el medi de contemplació que representa escenes que
n’eren aposionats els grecs.( comèdies, drames,tragèdies,episodis)
3.Fòrum: n’era el lloc principal on estaven els edificis públics
d’administració de justícia, temples principals.
4.Basílica: n’era una gran sala rectangular a vegades amb a la capçalera
una abside que estava els palaus dels reis orientals i n’era el saló del tró
on se celebraven les audiències.
5.Termes centrals: eren exclusives per a homes, no tenien frigidarium, però tenien un
servei del que mancaven les altres termes: el laconicum, un ambient per a banys de vapor amb aire calent
i sec. Aquest complex, per la lluminositat i amplitud dels ambients, la seva gran gimnàs i l'excel · lent
qualitat del material de construcció, es pot assemblar a les termes de les grans ciutats, inclosa Roma.

5. 6. Termes estabianes: Las termas Estabianas es trobaven al cruce de la Vía
Estabiana (Via Stabiana) i la de la Abundancia (Via dell'Abbondanza) i són
les més antigues de la ciudad. Les termas mostren signes de succesives
restauracions. Estaba composta per una secció masculina i una de
femenina. Tenia un sistema de calefacció d’aire calient .Les dues seccions
tenien una sala de vestir (apodyterium), una sala de piscina d’aigua freda
(frigidarium), una sala templada (tepidarium) i la de la calefacció
(calidarium).
7. Termes forum: N’eren les més grants de la ciutat, de molt interès per la
elegància decoración i l’estat de conservación. Aquesta habitació hi havia
dos banyeras: el alveus, de forma rectangular, per els lavabos calents, y el
labrum, d’aigua freda.
8.Palestra: era l’escola de lluita a la Grecia Antigua. N’era independient a
altres gimnasos públics. Era una explanada rectangular o cuadrada a cel
obert rodejada a quatre costats d’un pórtic amb columnas per descansar a
la sombra, en bancs.
9.Temples: és un edifici sagrat. L'origen, designava la zona del cel que
l'augur utilitzava per contemplar quines aus la travessaven i en quin sentit,
establint així els auguris.
10.Vil.la Urbana: és un espai urbà lineal que permeteix la circulació de
persones i de vehícles , i dóna accès els edificis i solars que es troben.
El causant del desastre : el volcà Vesubi
Investiga quins són els diferents tipus d’erupcions volcàniques i identifica la
del Vesubi descrita per plini.
Existeixen diferents tipus d'erupcions volcàniques:
-Hawaiana, les seves laves són molt fluïdes i és la més comú del món.
-Estromboliana, la seva renta també és fluïda i va acompanyada de gasos
tòxics encara que no emet cendres
- Vulcaniana, el seu magma és viscós i poc fluid, qual cosa fa que es
solidifiqui ràpidament, les explosions són molt fortes i desprenen grans
quantitats de gasos i cendres
-(volcà Vesubi) n’es la que produeix explosions molt violentes i la pressió
dels gasos és molt fort, a més formen núvols ardents provocant
precipitacions de cendres, també hi ha erupcions marines que, tot i ser més
freqüents, passen inadvertides ja que l'elevada pressió de l'aigua atura les
projeccions i dissol els gasos.

6. L’imperi romà a l’època de la destrucción de Pompeia:
1. Quin any va produir-se la destrucció de Pompeia? Quines altres
poblacions van ser destruides per l’erupcio del Vesubi?
La destrucción de Pompeia es va produir l’any 79 d.c el dia 20
d’agost. També van ser destruides Estabia i Herculano.
2. Quin emperador governava Roma en aquell moment? A quina
dinastia pertanyia? Quins van ser els altres dos emperadors
d’aquesta dinastia? Explica els fets més destacats del regnat
d’aquests tres emperadors?
En aquell moment a Roma governava Tito Flavio Vespasiano , que va néixer
a Falacrinae, prop de l'actual ciutat italiana de Rieti el 17 de novembre de
l'any 9 dC, dela dinastia dels Flavis (Flavia) i va governar entre els anys 69 i
79 dC, sota el nom de César Vespasià August. Després del 68 d.C. (Any
conegut com "el dels quatre emperadors", en el que va succeir l'assassinat
de Galba en el Fòrum, el suïcidi d'Otón, i l'espectacular mort de Vitel · li),
Vespasiano va aconseguir el poder i va ser gràcies al seu caràcter i al del
seu fill Tito que tornaria a consolidar la confiança del poble, els exèrcits i la
noblesa, cap al emperador.Nascut en el si d'una família humil, nét d'un
centurió i fill de T. Flavio Sabino, recaptador d'impostos i Vespasia Pola.
Mentre el seu pare estava lluny, assolint una fortuna a Helvecia, Vespasià
va ser criat per la seva àvia Tortulla, en una gran finca de la Cosa (Etrúria),
a la costa nord-oest d'Itàlia. En el 25 assumeix la toga "virilis", és enviat a
Creta com cuestor, un funcionari de rang menor a Hisenda i posteriorment
va estar en un tribunal militar per tres o quatre anys. Va realitzar els oficis
de cuestor i regidor . Fins a mitjans dels seixanta el seu germà Favio
Sabino, va ser el que va tenir la carrera més distingida de la seva
família.Tito Flavio Vespasiano n’era el fill gran de Vespasià i Domitila i va
governar entre els anys 79 i 81 dC, sota el nom de Tito Flavio Vespasiano.
Va actuar com a tribuno militar en Germania i Britània, i més tard va lluitar
a les ordres del seu pare durant la rebel · lió jueva a Palestina. Quan
Vespasià es va convertir en emperador, en el 69, Tito es va quedar a
Palestina al comandament de l'Exèrcit romà i va acabar la guerra després
d'ocupar i destruir Jerusalem en el 70. Per commemorar aquesta victòria, el
seu germà, l'emperador Domicià, va aixecar anys més tard (c. 81 dC) un
arc del triomf en el seu honor a Roma.En morir el seu pare en el 79, es va
convertir en emperador i amb els seus generosos regals i abundants
espectacles aviat es va fer popular entre el poble romà. Va establir un
govern indulgent respectant els privilegis del Senat, va suspendre tots els
processaments per delictes de lesa majestat i va decretar forts càstigs
contra els confidents.

7. 3. Quina dinastia havia governat Roma des de l’inici de l’imperi fins a
l’assassinat de Neró?
Enumera els cinc emperadors d’aquesta dinastia, els anys que van
governar i els fets més importants del seu regnat.
Roma havia governat Roma des de l’inici de l’imperi fins a l’assasinar
de Neró la dinastia Júlio Clàudia.
August: (Roma, 23 de setembre de 63 a. C. - Nola, 19 agost 14 d.
C.), Cayo Julio César Augusto, va ser el primer emperador de l'Imperi
Romà. Va governar entre 27 a. C. i 14 d. C,any de la seva mort,
convertint-se així en l'emperador romà amb el regnat més prolongat
de la Història (44 anys de mandat).
Nascut sota el nom de Cayo Octavio Turino, va ser adoptat pel seu
oncle avi Juli Cèsar en el seu testament, l'any 44 a. C.
Tiberi: nascut amb el nom de Tiberi Claudi Neró 16 de novembre de
42 a. C. - 16 de març del 37), va ser un emperador de l'Imperi romà que va
governar des del 18 de setembre de 14 fins la seva mort, el 16 de març de
37. Es va convertir després de la seva mort en el segon emperador romà
pertanyent a la Dinastia Juliol-Claudia. Era fill de Tiberi Claudi Neró i Livia
Drusilla, pertanyent per tant a la gens Claudia.
La seva mare es va divorciar del seu pare i va contreure matrimoni amb
Octavio Augusto (39 a. C.). Després d'aquest matrimoni, Tiberio es va casar
amb la filla d'August, Julia la Major. Va ser adoptat formalment per Augusto
el 26 de juny de l'any 4, entrant a formar part de la gens Iulia. Després de
l'adopció, se li van concedir poders tribunicios per deu anys.
Caligula: Juli Cèsar August Germànic, (31 d'agost de 12 - 24 de gener de
41), també conegut com Calígula, va ser emperador romà des del 16 de
març de 37 fins al seu assassinat, el 24 de gener de 41. Va ser el tercer
emperador de l'Imperi romà i membre de la dinastia Julio-Claudia, instituïda
per August.
Era fill de Germànic, qui al seu torn era fill adoptiu de l'emperador Tiberi. El
seu avi Neron Claudio Druso, mort prematurament era el germà menor de
l'emperador Tiberi. Germànic és considerat com un dels més grans generals
de la història de Roma. La mare de Calígula era Agripina. De nen va
acompanyar al seu pare en les seves expedicions militars per Germania (14
- 16), on es calçava amb les caligas dels legionaris, que li van donar el
sobrenom afectuós de «Calígula» («botetes»).
Tiberi Claudi Cèsar August Germànic:1 d'agost de 10 a. C. - Roma, 13
d'octubre de 54 d. C. historiador i polític romà, va ser el quart emperador
romà de la dinastia Julio-Claudia, i va governar des del 24 de gener de l'any
41 fins la seva mort l'any 54. Nascut a Lugdunum, a la Gàl · lia, va ser el
primer emperador romà nascut fora de la Península Itàlica.Va romandre

8. apartat del poder per les seves deficiències físiques, coixesa i tartamudesa,
fins que el seu nebot Calígula, després de convertir en emperador, el va
nomenar cònsol i senador.La seva poca actuació en el terreny polític que
representava la seva família li va servir per sobreviure en en les diferents
conjures que van provocar la caiguda de Tiberi i Calígula.
Neró Claudi Cèsar August Germànic (15 de desembre del 37 - 9 juny del
68), [1] va ser emperador de l'Imperi romà entre el 13 d'octubre de 54 i el
9 de juny de 68 , últim emperador de la dinastia juliol-Claudia. Nascut del
matrimoni entre Cneo Domicio Ahenobarbo i Agripinila, va accedir al tron
després de la mort del seu oncle Claudi, qui anteriorment l'havia adoptat i
nomenat com a successor en detriment del seu propi fill, Britànic.Durant el
seu regnat va centrar la major part de la seva atenció en la diplomàcia i el
comerç, i va intentar augmentar el capital cultural de l'Imperi mitjançant la
construcció de diversos teatres i la promoció de competicions i proves
atlètiques.
4. Amb quin nom genèric es coneixen els emperadors que van governar
Romas des de l’any 96 fins al 192.dc? Enumera els sis emperadors
d’aquests període i explica els fets més importants del seu regnat.
Es coneixen com la “dinastia de los Antoninos’’ . Els emperadors
son: Nerva, Antonino Pío, Marco Aurelio, Cómodo, Trajano, Lucio
Vero y Adriano.
Nerva: Emperador savi i modern. La seva administració estava
marcada per problemes financiers. A la seva mor va ser succeït per
el seu por su fill adoptiu, Trajà.
Trajà: Es conegut sobre tot per el seu ampli programa de
construcció de edificis públics, que reformaren la ciudad de Roma i
deixà numbrosos monuments perdurables como el fòrum de Trajà,
El mercat de Trajà i la Columna Trajana. No obstant això, va ser com
a comandant militar pel que va celebrar els seus majors triomfs.
aconseguint amb això la màxima expansió de l'Imperi
romà.Adriano: El limes, la clave del sistema defensivo. El limes
(límits) se hace defensivo a partir del momento en que no designa
ya un límite no fijado sino una frontera que sirve de defensa contra
los bárbaros.
Antonino Pío: El seu reinat va ser pacífic. Va ser un dels pocs emperadors
que es van enfrentar a la crisis del seu govern sense surtir d’Itàlia.

9. Lucio Vero: Va fer-ne importants accions en el camp militar.
Marco Aurelio Antonino Augusto(anomenat"El Savi") va ser emperador de
l'Imperi romà des de l'any 161 fins a l'any de la seva mort en 180 i està
considerat com una de les figures més representatives de la filosofia
estoica.
Cómodo: Va ser l'últim membre de la dinastia Antonina. La manera de
regnar del jove va ser degenerant en i va portar a l'Imperi romà a una de
les seves majors crisis.
A la seva mort, l'Imperi es va sumir en una època de guerres civils
coneguda com l'Any dels cinc emperadors.
5. Explica com era el règim polític romà durant el selge I II dC.
L’imperi romà es caracteritza per una forma de govern autocràtica .
La seva capital Roma va extendre el seu control per el Mar
Mediterrani tenin la màxima extensió durant el reinat de Trajà. Va ser
molt important el seu exèrcit ja que l’imperi romà com a sistema
polític va sorgir desprès de les guerres civils posteriors a la mort de
Juli Cèsar.