Primera part projecte Canvis. Escola Cooperativa El Puig. Bruixots 2017

1. Llarg viatge mirant la vida
Nens i nenes de la Classe del Bruixot
10 anys
Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera

2. Els canvis i el creixement succeeixen quan una persona
decideix arriscar-se i s’atreveix a involucrar-se en
experimentar la seva pròpia vida.
Herbert A. Otto

3. Quin canvi és més important a la vida d’una persona que el que fa que creixem al llarg dels anys?
Aquesta és la pregunta que nois i noies de la Classe del Bruixot s’han fet en iniciar el projecte.
Hem parlat de les edats, de les èpoques que passen les persones, hem revisat àlbums familiars i
han projectat el futur que ara els resulta llunyà però longeu. La vida per als nens i nenes és un
llarg viatge ple d’oportunitats i dificultats.
El projecte els ha portat a reflexionar sobre ells mateixos i les seves famílies. Al començar ho hem
fet de la mà de Josep Maria Espinàs que en els seus articles diaris ha reflexionat sovint sobre el
pas de la vida i els canvis que aquesta ens té preparats.
En Josep Maria Espinàs, ens recorda en els seus articles que l’edat no és el moment present,
l’edat és una història. Moment present i història ens recorden els dos grans canvis que com a
persones segur que hem viscut i viurem. Aquests són el nostre naixement i la nostra mort,
mentrestant el nostre present va fent història. Els nois i noies de la Classe del Bruixot han
començat reflexionant sobre els seus deu anys de vida. Han compartit fets explicats per pares,
mares , avis i àvies i han volgut projectar-se en el temps.

4. Els nois i noies han mirat el seu present aparentment invisible que els porta del passat al futur
com diu el senyor Espinàs.
“...La campana del temps sona constantment mentre estem vivint, no en el passat i en el futur,
només està sonant ara , en aquest minut. Però no ens han educat per escoltar-la. Aquesta és la
nostra deficiència. Enyorant el passat i obsedits pel futur, deixem que el present, que camina al
nostre costat, es faci invisible...”
Mirar el camí recorregut i reconèixer-se en ell remet a la pròpia identitat entesa, compresa, i
acceptada de forma intel·ligent.
“...Per a mi, el que se sap és important, però el que compta és el que s’entén. Com es descobreix
el sentit d’allò que s’ha après: ordenar-ho en un conjunt de coneixements i trobar-hi noves
interpretacions. Quan s’aconsegueix això, s’ha entrat en una altra edat que no depèn dels anys,
en l’edat de la intel·ligència...”
Fragments extrets del llibre Una vida articulada de Josep Maria Espinàs, Ed. La Campana,Barcelona.2013

5. Compartim fotografies de quan érem petits
Per començar el projecte
compartim fotografies dels
àlbums familiars.

6. Un munt
d’anècdotes i
vivències es
comparteixen
amb emoció.

7. Els diàlegs ens
porten a
diferenciar
emocions i
sentiments.

8. El respecte i la confiança
van acompanyar els moments
de compartir les fotografies.

9. Qui mira cap enfora somia, qui mira
cap endins desperta.
Carl Jung

10. El projecte ens portava a explicar les nostres vides des del moment del naixement fins a
l’actualitat. A part d’això calia expressar les idees de futur que sorgien als diàlegs de classe.
Apareixien idees sobre la durada de la vida, dubtes sobre la mort, dubtes sobre els companys que
es deixaran on es trobaran...
Calia representar aquestes idees i per això es va optar per a crear un gran mural on es
representessin les vides dels nois i noies de la classe units en diversos camins que projectés els
viatges individuals cap al futur.
El mural tenia un espai per als deu anys de vida que han viscut els bruixots fins ara. A partir de
l’any 10 hi havia la possibilitat de projectar el futur. Cadascú va poder anotar fets importants de
la vida o bé situar més o menys lluny el seu final.
Aquest és el mural ...

12. Analitzem el mural
Després de fer petits grups per parlar-ne, cada un d’ells ha triat quines coses són les més rellevants i que els
criden més l’atenció de les que surten al mural:
•Als 30 i 20 anys és quan tenim més activitat.
•Dels 0 als 10 anys hem posat la nostra vida a l’escola.
•Als 50 anys la vida és més tranquil.la perquè ja no serem tan joves i no farem tantes coses. Bàsicament és anar
a la feina i les aficions.
•Ens fem grans i ho hem de canviar tot fent rutines.
•El nostre cos ja no pot fer tantes coses.
•Us heu fixat que tothom vol anar a la universitat?
•Creiem perquè tots volem ser més llestos i arribar més lluny.
•És un treball molt ben organitzat.
•Dels 10 als 40 tenim moltes coses, s’acumulen perquè estem fent un canvi important: universitat, els nostres
pares es jubilen, ...
•Dels 50 als 100 estàs satisfet del que has fet a la teva vida i gaudirem dels nostres néts.
•Entre els 70 i 100 la majoria gaudeix de la vida i dels invents, com els robots que et cuiden.
•La majoria volem tenir parella per tenir algú al costat i compartir la casa amb algú.
•Dels 0 als 50 fer realitat els nostres propòsits.
•Dels 60 al 80 hi ha moltes coses perquè ens jubilem i canviem la vida.

13. Com serà el futur?
El futur serà com el del mural?
•No tot el que plantegem passarà.
•Hi ha coses que podem fer que no passin.
•Potser ens canviaran els gustos.
•Coses que no siguin directament de responsabilitat nostra, per exemple una guerra que decideixin fer.
•Dels 0 als 10 hi ha hagut canvis molt importants d’aspecte físic i de pensament.
•Com evolucionarem al mural cap a millor perquè serem més llestos i més grans.
•Per què us ho imagineu així?
•És perquè ens agradaria tenir un futur d’aquella manera.
•Ho podem aconseguir si ho intentem.
•Dels 50 als 100 penses les coses importants de la teva vida i les expliques als néts, als amics, ...
•Als 10 anys m’he dibuixat com la meva mare i als 50 com la meva àvia.
•Tenim expectatives de viure més de 100 anys.
•Els nens de la nostra edat ens mantindrem més joves, ho van dia a Tv3.
•Jo vaig veure la notícia d’una àvia de 130 anys que encara va amb bicicleta.

14. • Si no et cuides semblarà que tinguis més anys i si et cuides sembles més jove.
• Creiem que quan ets petit i quan et jubiles és una part de la teva vida sense tanta responsabilitat, però
amb més informació.
• No sabem com ens afectaria si la feina que vols fer no la pots fer.
• És un mural bastant optimista.
• Volem imaginar in futur impressionant, però després el destí ja te’l canviarà. Ara vols ser de gran un gran
entrenador, però de gran vols ser una altra cosa.
• Nosaltres podem desitjar bona vida, però la vida té moments bons i dolents. Jo sempre m’he preguntat:
Qui va inventar la meva família? I és molt difícil saber-ho.
• Jo he posat molts detalls de la vida, però no saps com serà, ara t’ho imagines.
• Per què ningú ha dibuixat que li passa res greu?
• O perquè molta gent es casa?
• Tots morim entre els 95 i 100 anys.
• Creiem que entre els 50 la vida serà més del futur.
• Jo tinc molta por de la mort i no hi vull pensar.
• Ningú ha posat res dolent de la vida perquè tothom vol que li vagi bé.

15. El misteri del futur...
• Si la vida fos infinita també t’avorriries .
• Tot el que passa són anècdotes per poder explicar més endavant.
• Tots tindrem feina.
• Des dels 10 fins els 100 endrecem la nostra vida.
• Dels 60 als 70 tothom es jubila.
• Jo no tinc por de la meva mort, tinc por de la mort dels pares, germans, avis, ...
• Dels 20 als 30 comences a madurar i a treballar per guanyar-te la vida i a ser responsables.
• A mi em fa por això de la mort, però no tan sols per mi, sinó pels meus pares.
• Continuem i tanquem la conversa engegada...
• Existiran cotxes voladors quan siguem vells?
• El dia que neixi el nostre fill o filla serà el dia més feliç de la nostra vida?
• El meu pare m’ha dit que la part més bonica de la teva vida és quan tens un fill perquè així saps com
t’estima el teu pare.
• Jo tinc un àlbum i el meu pare també diu que quan vaig néixer va ser el dia més feliç de la seva vida.
• Una pregunta que jo tinc és que si quan tinguem 50 o 60 anys ens retrobarem.
• Molts serem avis i àvies.
• El meu tiet em va dir que quan veus néixer el teu fill estàs molt content encara que et porti molta feina.
• Entre els 0 i els 100 tenim una cosa en comú que tots hem nascut i que tots morirem.
• Els nostres néts s’assemblaran a nosaltres?

16. Per què s’han de témer els canvis?
Tota la vida és un canvi.
H.G. Wells.

17. El mural mostrava fotografies
significatives dels nostres deu primers
anys. També mostrava dos dibuixos
projectant com seríem en un futur
proper i a llarg termini.
Cadascú de nosaltres va pensar també
una paraula que seguia el fil de la vida,
que definia el camí que fem i farem i
que s’unia en una gran bola de llanes
símbol de la unió de les nostres vides.
A continuació compartim en aquesta
presentació les nostres paraules, els
nostres dibuixos i uns fragments amb
pensaments de cadascú sobre els
canvis vitals que ens esperen.

18. Als vint anys aniré a la
Universitat per ser
“Salvament Marítim”. Em
relacionaré amb els meus
companys i a l’hora de
treballar faré la feina ben
feta. Em relacionaré bé amb
la família i no m’enfadaré
tant amb els meus pares,
perquè em controlaré millor.
Roger

19. Jo crec que d’aquí cinc anys
estaré a tercer o quart de la
ESO esforçant-me. D’aquí
deu anys estaré fent mestre
de pràctiques. D’aquí quinze
anys estaré fent màsters per
ser millor mestra. I d’aquí
vint anys estaré fent de
mestra de matemàtiques.
Laia

20. Quan jo tingui vint anys voldré
ser futbolista o pilot d’avió.
Perquè és una cosa que sempre
m’ha agradat anar amb avió. Un
dia vaig preguntar si podia entrar
a la cabina i em van dir que no
podia entrar i des d’aquell dia
tinc la intriga d’entrar i pilotar els
avions. I el tema de futbolista
també m’agradaria perquè sóc
bastant bo fent de porter i tinc
un somni que és jugar al Barça o
en el "Bayern de Munchen"
perquè allà hi ha el millor porter
de món que es diu Neuer.
Enric

21. D’aquí 5 anys em veig a l’ESO,
encara estaré jugant a futbol,
amb més deures, més
treballador, més gran,
col·leccionista, més viatger, i
amb els amics. I d’aquí deu anys
estaré a la Universitat estudiant
per la carrera, ocupat, encara
amb alguns amics de la classe o
amigues, amb més idiomes i
vocabulari.
Àlex

22. Jo d’ aquí 5/10 anys a la
Universitat o a Batxillerat, em
dedicaré a estudiar Magisteri
perquè penso que serà molt
divertit pensant en totes les
anècdotes que m’ han passat.
Emma

23. Jo en un futur seguiré sent molt
”carinyosa” i seré encara més
estudiant. Seré més treballadora
i em concentraré més. Seré
psicòloga . Serè més pacient,
perquè hauré crescut com a
persona. Jo crec que en un futur
seguiré una mica igual, però faré
més cas.
Lucía

24. Jo crec que no estaré preocupada
perquè seguiré ordenada com
ara. No tindré necessitat de
posar-me nerviosa. Si no deixo
de treballar força, ni tampoc m’hi
“arrepenjo” gaire, no aniré
malament en els estudis. I d’això
en trec un avantatge, que és que
podré triar la carrera que vulgui,
també tinc bastant clar que vull
anar a la Universitat, perquè així
tens una oportunitat més, per
estudiar molt millor la teva
carrera. I així et prepares una
mica més per la cosa que vulguis
en la que vols dedicar-te a fer.
Queralt

25. De gran d’aquí 10 anys jo crec
que estaré treballant en els meus
estudis d’enginyer mecànic.
Estudiant mecanismes de
cotxes ,cafeteres ,de tota mena
de mecànica.
Pau H.

26. Jo a nivell personal em veig en un
futur com molt actiu i molt
treballador, també com a
company dels altres, doncs sóc
amic de tots. Però a la vegada
diferent, perquè a mi m’agrada
molt jugar amb ells però si
m’avorreixo o tal ja no tinc ganes
de jugar, però jugo a una altra
cosa jo sol .
Pau R.

27. Jo crec que el meu futur de 10
anys estaré treballant en una
empresa que faci lo bé pel món.
Principalment traurem les
drogues del nostre país i
prohibirem al món fumar però
deixarem l’1 de gener el dia lliure
que es podrà fumar i beure
alcohol. Tota la policia estarà
vigilant que si algú fuma o beu
estarà de per vida a la presó.
Marc B.

28. D’aquí deu anys segurament
estaré estudiant moda a Itàlia.
Quan acabaré faré el meu somni
realitat (ser dissenyador de
moda).Aniria vestit com un
autèntic dissenyador guapo i
amb estil. Aniria a la meva
empresa, entraria al meu
despatx i començaria a fer el que
se’m dóna més bé que és
dissenyar. I quan arribés el gran
moment les meves models
desfilarien amb orgull els meus
vestits.
Ferran

29. En uns deu anys em veig que
estaré nerviós per un examen a
la Universitat. Però il·lusionat
perquè sé que treure bona nota.
Jo, seré una bona persona a la
Universitat, respectaré les
normes, faré les coses que siguin
legals i no m’aniria a una festa
organitzada per uns nens que
treuen 2 o 4. I en triar
Universitat? l’Autònoma, ho vaig
saber quan vaig saber que el meu
pare treballava allà.
Oriol

30. A nivell personal m´agradaria no
cedir sempre davant dels altres ,
és perquè no m´agraden les
batalles i estar enfadada , però
m´agradaria no cedir sempre.
M’imagino el futur sent
infermera operant a nens i sent
molt feliç amb el meu treball.
Carlota

31. Jo crec que d´aquí a 10 anys
estaré esforçant-me el mateix a
la Universitat per aprendre el
que sigui que vull aprendre. I
també quan acabi la Universitat
vull anar a una casa a viure i allà
tenir fills i viure la meva vida.
Aran

32. D’aquí 10 anys estaré a la
Universitat d’enginyer robòtic i a
part jugaré a bàsquet i tindré
novia i em trauré el carnet de
conduir i em compraré un cotxe i
de tant en tant aniré a esquiar i
cuidaré als meus pares i viatjaré
molt i tindré molts amics i
m’agradaria anar a Estats Units
perquè és molt conegut.
Joan

33.
Jo crec que en un futur seré
mestra perquè ho vull ser i crec
que m’ esforçaré molt per poder
fer la carrera i acabant sent-ho.
Ona A.

34. Quan tingui 20 anys m’agradaria
estar estudiant Magisteri i poder
ensenyar a tots els nens d’infantil
tot el que jo he après...que són
moltíssimes coses , i sobretot el
que em queda per aprendre ...la
vida és un aprenentatge continu .
Clàudia

35. D’aquí 10 anys em veig... una
noia de 20 anys afortunada pel
que té i treballadora. Només em
faltarien 2 anys per treballar,
amb una editorial de Barcelona,
amb un bon sou de treball, i
espero que es compleixi !!!
Ona F.

36. Suposo que d’aquí 10 anys
m’agradaria poder-me trobar
amb una feina de periodista
/escriptora, que és el que vull
ser. Potser no, perquè encara no
hauria acabat la Universitat.
Tenir persones que donessin
vida al meu dia a dia. Ser una
persona meravellosa i poder
donar totes les meves emocions
positives a la gent que
m’envolta.
Maria

37. Ser el germà gran és molt difícil
perquè si per exemple els pares
et demanen que si pots portar
caminant a la meva germana al
col·legi doncs els meus pares
confien em mi perquè sóc el
gran. Jo crec que d´aquí 5 anys
estaré amb el meu pare anant
ajudant-lo els caps de setmana.
Josep

38. D’aquí cinc anys aniré a tercer de
la ESO. La meva germana a quart
de Primària. Jo suposo, crec i vull
que em vagi bé encara que ens
posin més treballs, i més deures.
Jo crec que a Secundària
aguantaré. La meva vida crec que
serà més entretinguda. Puc
quedar amb els meus amics al
cinema i coses així.
Marcel

39. Ara parlarem del futur. Si jo ara
tinc deu anys en tindré quinze! Jo
quan sigui gran tinc pensat , ser
informàtic perquè jo en sé molt
d’informàtica, i per cap motiu
més, i si no puc ser informàtic,
seré futbolista però sobretot seré
feliç.
Marc P.

40. En un futur tindré un fill i una
filla i treballaré en un plató de
cinema d’ajudant de la directora.
Seguiré patinant i passaré temps
amb la família.
Mireia

41. D’aquí cinc o deu anys
m’agradaria que tot el que he
escrit segueixi així. Que mai
canviï. Ni els meus companys ni
la meva família ni els meus
germans ni jo. Ni ningú. Si tot
segueix així tot anirà molt bé. Per
això crec que 5, 10, 15, 20
etcètera tot seguirà així.
Nil

42. D’aquí 5 anys jo crec que seré un
bon estudiant i tindré molt clar
què vull fer de gran. Avui en dia
m’agradaria estudiar moltes
coses per quan sigui gran:
M’agradaria ser constructor de
trens, creador de peces de LEGO,
etc. Per ara puc ser un nen
tranquil i haig de gaudir la vida
que em queda per endavant.
Yoel

43.
D’aquí deu anys crec que la meva
vida serà estar treballant a
l’empresa del meu pare i viure en
un pis i treballant com a
enginyer de cotxes. Tindré una
vida feliç amb la meva germana
portant-la a la Universitat amb el
meu cotxe i donar-li els meus
millors apunts dels cursos
anteriors perquè li sigui més fàcil
treballar i jo fent robòtica amb el
meu millor amic o amiga de la
Universitat.
Aleix

44. Jo crec que el meu futur d’aquí
10 anys serà que aniré a una
Universitat de Estats Units per
aprendre més anglès. Ja seré
molt més responsable, i faré
amics amb facilitat perquè seré
molt oberta bastant més que ara
perquè ara sóc bastant tancada.
Marina

45. D’aquí deu anys em veig a la
Universitat estudiant per ser
Mosso d’Esquadra i jugar per un
equip important. També aniré
amb els amics a parlar de quan
érem petits en algun restaurant.
També em faria il·lusió de tenir el
carnet de cotxe i de moto i de
tenir l’amor de la meva vida.
Pau M.

46. Hem de desfer-nos de la vida que tenim planejada per deixar pas a la vida que ens espera. Joseph Campbell.

47. Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera. Abril de 2017