3. Edat antiga
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de
l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat
mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El
desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a
grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del
naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió
demogràfica que va portar a crear grans imperis. Cal no oblidar que en les
mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i
un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant hi és la
monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les
grans rutes d'intercanvi.
4. Edat mitjana
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa
enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos
grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any
476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé
amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels
humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven
una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural
5. Edat moderna
L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment
la història a Occident segons la historiografia francesa. Entre els anys 1453
(caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa),[2] va començar a
néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva,
l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la
comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic
identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i
social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en
un passat anterior, l'edat antiga. Des d'una perspectiva més global, l'edat
moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que
havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el
Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món.[3]
6. Edat contemporània
L'edat contemporània és el concepte que s'aplica a
l'últim gran període històric, que comprèn des de la
Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra
actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest
període no és, en cap cas, una època lineal, sinó
complexa i amb diferents canvis que la determinen. La
podem caracteritzar per un marcat procés de creixement
econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu
(producció i consum) com des d'un punt de vista
qualitatiu (productivitat, mecanització i
industrialització). Paral·lelament, l'economia queda
determinada en aquest període per un procés de
globalització accelerat, però amb una gran diversitat
segons la regió analitzada