Presentació amb la que es va acompanyar Lídia Puigvert a la xerrada "Estratègies per a l’èxit educatiu a Europa", que va oferir el passat juny de 2011 a Aula Blanes.
5. Objectiu principal Analitzar estratègies educatives que contribueixen a la cohesió social i estratègies educatives que condueixen a l’exclusió social, en el context de la societat europea del coneixement, donant elements clau i línies d’acció per a millorar les polítiques socials i educatives.
6. Actuacions que generen eficiència i equitat Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
7. Actuacions que generen eficiència i equitat Recerca de la comunitat científica internacional Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
9. ZDP: distància entre allò que una persona pot fer individualment i allò que pot fer amb la resta (mediat pel llenguatge)
10.
11. El aprendizaje que se orienta hacia niveles de desarrollo que ya se han alcanzado es inefectivo desde el punto de vista del desarrollo integral del niño. (…) El aprendizaje activa una serie de procesos internos de desarrollo que son capaces de operar sólo cuando el niño está interactuando con personas de su entorno y en cooperación con sus compañeros. (Vygotski, 1979, p.89)
12. Actuacions que generen eficiència i equitat Recerca de la comunitat científica internacional Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
13. CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS. Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/disminueixen l’èxit educatiu Projecte 2 Pràctiques educatives efectives a Europa CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL. Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions educatives Projecte 5 Politiques educatives connectades amb polítiques socials d’altres árees CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX. Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de la societat Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió social Estructura
14. Metodologia Comunicativa Crítica m e t odologia Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education Coneixement de la comunitat científica internacional Interpretacions dels actors socials (end-users) Com? Implicant end-users i actors clau des del disseny a l’anàlisi i conclusions senior researcher junior researcher end-user
15. Workaló Conference was held on September 29, 2004 at the headquarters of the European Parliament in Brussels 7 European Parliamentarians 12 representatives of other parliamentarians Members of Parliaments of some States
16. Josep Andreu Parlamentari del Congrès dels Diputats (Estat Espanyol) Livia Jaroka, membre del Parlament Europeu, gitana
18. 28 Abril 2005- Resolució sobre la situació del Poble Romaní a la Unió Europea: The Council, the Commission, the member states and the candidate countries are asked to: Consider the recognition of the Romani People as a European minority (European Parliament, P6_TA-PROV(2005)0151)
19. IMPACTE EN LES POLÍTIQUES Resolució del Parlament EuropeU del 2 d’Abril del 2009 sobre l’educació de les nenes i nens immigrants
20.
21. 22. Recomienda a los Estados miembros que eviten la formación de guetos en los centros escolares, así como la creación de clases especiales para los hijos de los inmigrantes, y que promuevan una política educativa integradora que los distribuya de acuerdo con su nivel educativo y sus necesidades individuales;
22. 14. Señala la necesidad de integrar en la sociedad a los inmigrantes y grupos sociales como los de etnia romaní ; destaca que la integración debe basarse en los principios de igualdad de oportunidades educativas y garantizar un acceso igualitario a una educación de calidad; rechaza, asimismo, las soluciones temporales o permanentes, que se basan en la segregación y una educación deficiente o que llevan a ellas ;
23. 12. Insiste en la importancia de la participación directa de las familias y otros miembros de la comunidad local , ya que la integración social es responsabilidad de toda la sociedad y no solo del sistema escolar, al tiempo que destaca que debe alentarse a los organismos que ofrecen asesoramiento social a los inmigrantes a que cooperen con miras a mejorar la información facilitada sobre educación y formación profesional en el contexto del mercado laboral del país de acogida;
24. 9. Considera muy importante que los padres de los niños inmigrantes, y especialmente las madres, participen en programas de aprendizaje de las lenguas oficiales del Estado de acogida, con objeto de evitar la segregación y de ayudar a integrar a sus hijos en la escuela; 24. Insiste en que la educación de adultos inmigrantes puede fomentar la integración tanto de éstos como de sus hijos, y destaca, por tanto, la necesidad de desarrollar decididamente el aprendizaje permanente para los progenitores inmigrantes;
25. Al Cluster 1 s’analitzen les actuacions d’èxit escolar d’Europa Aportacions teòriques Aportacions empíriques
26.
27. Revisió dels diferents tipus d’agrupacions a l’aula Anàlisi dels tipus d’agrupacions que influeixen en la inclusió o exclusió social
28. Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock & Slavin 1992: 14). Flecha, 1990 : book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality ) , chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades ( Diversity of levels in general education as a link to other inequalities ) PISA 2006 : data on lower performance of schools reporting ability grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability grouping or ability grouping only for some subjects. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
29. MIXTURE 1 teacher 25 students STREAMING 1 teacher with 20 students 1 teacher with 5 students INCLUSION 2 teacher 25 students
33. STREAMING (separació per nivells): El professorat addicional s’utilitza per a segregar alguns estudiants (comunitat gitana, immigrants, nivell socioeconòmic baix,...), almenys en algunes àrees instrumentals
34. STREAMING Basat en la Diferència Més d’un professor/a Separats Grups Homogenis (mateixa aula o diferent; grups de reforç i suport segregat)
35.
36. MIXTURE 1 professor/a 25 estudiants STREAMING 1 professor/a amb 20 estudiants 1 professor/a amb 5 estudiants SOCIAL EXCLUSION
38. INCLUSION : una professora addicional serveix per a incloure a tot l’alumnat
39. INCLUSION Basat en l’Igualtat de resultats/ Igualtat de diferències Grups heterogenis Mateixos recursos humans per inclusió, i no segregació
40.
41. Congressos i seminaris a Bilbao, Nicosia, Nottingham, Helsinki, Malta, Dublin... Investigadors/es, administració, sindicats, partits polítics, professorat, alumnat, associacions de familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...
42. EU Cluster meeting on Education and Social Inclusion Representatives from Departments of Education
43. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
44. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected . Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
45.
46.
47. Actuacions que generen eficiència i equitat Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
48. 85% Augment de la proporció d’alumnat que aconsegueix les competències bàsiques en comprensió lectora com a resultat de l’aplicació d’actuacions d’èxit un una de els escoles de la mostra del projecte Includ-ed 2001 2006
49. 85% Augment de els competències bàsiques en lectura 2001 2006 17% Augment d’alumnat inmigrant 46% 12%
55. VYGOTSKY ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM PROCÉS INTER-INTRA PSICOLÒGIC (mediat per llenguatge)
56. ZDP: distància entre allò que una persona pot fer individualment i allò que pot fer amb els demés (mediat pel llenguatge)
57. INTERACCIONISME SIMBÒLIC La persona (self) es constitueix a través de la interacció social, mediada per llenguatge i símbols Persona = jo + mi Persona: es diàleg permanent entre el jo i el mi
58. Model de Harvard: La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat
59.
60.
61.
62.
63.
64. CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS. Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/disminueixen l’èxit educatiu Projecte 2 Pràctiques educatives efectives a Europa CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL. Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions educatives Projecte 5 Politiques educatives connectades amb polítiques socials d’altres árees CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX. Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de la societat Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió social Estructura
65. PROJECT 6. SEGONA VOLTA: FORMES DE PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA Includ - ED
66.
67.
68.
69.
70.
71. Exemples 1. Els participants han de decidir què volen aprendre, quan i com. 2. Altes expectatives sobre les habilitats de les famílies i les persones de la comunitat 3. Obert a tothom 4. Bon ambient
72.
73. GARCÍA LORCA SAFO DE LESBOS VIRGINIA WOLF CERVANTES JAMES JOYCE Tertúlies Literàries Dialògiques
75. Siguan en La Vanguardia: Lo sorprendente es que estas personas disfrutan de los libros que se supone debiéramos leer los universitarios y no lo hacemos Tertulias literarias dialógicas Siguan
76. 2. Xerrades sobre diferents temes d'interès de les famílies (Lithuania: grups multiculturals) 3. Classes en la llengua del país d’acollida (UK, Terrassa) Exemples
77. 4. “After-School clubs” (Malta, espais informals de convivència entre familiars i fills/es, des de fer deures a escriptura) 5. Oferta d’orientació professional per a adults (UK) Exemples
81. Exemples b) L’escola contrasta les seves iniciatives de pràctiques professionals amb els criteris de la comunitat (Malta: Writing Programme, els professionals exposen la seva visió i estrategies, la comunitat ho ha d’aprovar) c) Formes informals de consulta a les famílies (Finlàndia: Filosofia de portes obertes, cada familiar pot consultar, preguntar… responsabilitat compartida)