1. Impacte de la crisi
econòmica en la immigració
internacional a Catalunya
l’any 2008
Andreu Domingo
Albert Sabater
Informes breus 27 I M M I G R A C I Ó

3. Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional
a Catalunya l’any 2008
Andreu Domingo i Albert Sabater

5. Impacte de la crisi
econòmica en la immigració
internacional a Catalunya
l’any 2008
Andreu Domingo
Albert Sabater
Informes breus 27 I M M I G R A C I Ó

6. Informes Breus és una col·lecció de la
Autors: Fundació Jaume Bofill que es distribueix
gratuïtament. S’hi publiquen els resums i les
Andreu Domingo i Valls és doctor en principals conclusions d’investigacions que
sociologia, subdirector del Centre han estat promogudes per la Fundació, així
d’Estudis Demogràfics (CED), professor del com documents inèdits en llengua catalana,
Departament de Geografia de la Universitat i que com succeeix amb els resums de les
Autònoma de Barcelona i responsable investigacions, es consideren rellevants pel
del Grup d’Estudis Demogràfics i de les seu interès social i polític.
Migracions (GEDEM).
Totes les publicacions de la Fundació Jaume
Albert Sabater Coll és doctor en ciències Bofill estan disponibles per a descàrrega al
socials i estadística, investigador Juan de web www.fbofill.cat.
la Cierva al Centre d’Estudis Demogràfics i
membre del GEDEM. Primera edició: desembre 2009
© dels textos: Andreu Domingo
i Albert Sabater
© d’aquesta edició:
Fundació Jaume Bofill, 2009
Provença, 324
08037 Barcelona
fbofill@fbofill.cat
http://www.fbofill.cat
Aquest text s’inscriu dins del projecte d’I+D
“Comportaments demogràfics diferencials de Edició a cura d’Editorial Mediterrània
la població immigrada i de llur descendència
a Espanya” (CSO2008-04778/SOCI), dirigit pel Disseny: Amador Garrell
doctor Andreu Domingo i finançat pel Ministe- Maquetació: Jordi Vives
rio de Ciencia e Innovación, mitjançant el Plan
Nacional de I+D+I 2008-2011. ISBN: 978-84-8334-986-1

7. Índex
Resum 9
1. Introducció: el canvi de cicle 11
2. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades
a Catalunya 15
La immigració internacional 17
La composició per sexe i edat 22
Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya 27
3. Sobre les sortides: entre el retorn i de sortida a tercers països 33
4. Els efectes sobre les característiques de la població estrangera 43
La diversitat de la població estrangera que viu a Catalunya 45
L’estructura de la població estrangera per sexe i edat 50
5. Conclusions: el repte de l’assentament en època de vaques magres 55
Bibliografia 63

9. 9
Resum
Després d’un ascens ininterromput i sense precedents durant tot el segle xxi, l’any
2008 van caure a Catalunya els fluxos migratoris internacionals. Degut a la crisi
econòmica, les entrades, que havien arribat a poc més de 170.000, van caure un
12,7% respecte al 2007.
Aquest descens, però, és molt inferior a l’enregistrat en altres comunitats autò-
nomes (on superava el 25%), en part degut a la major antiguitat dels corrents
migratoris i al caràcter d’assentament que el territori català té per a la població
estrangera.
També durant el 2008 van augmentar notablement les sortides de Catalunya cap
a l’estranger, arribant a poc més de 81.000 aproximadament.
Com a resultat d’aquesta inflexió de l’onada migratòria i de l’augment de les
sortides, el creixement de la població de nacionalitat estrangera empadronada
a Catalunya s’ha ralentitzat en el seu conjunt, arribant a un total de 1.184.192
persones (el 15,9% del total) a 1 de gener de 2009 segons les dades provisionals
del Padró continu. Aquesta evolució està marcada per una gran heterogeneïtat
dels comportaments per nacionalitats.

11. 1 Introducció: el canvi de cicle

13. 13
La publicació de les sèries estadístiques corresponents a la migració i la pobla-
ció de nacionalitat estrangera a Catalunya per a l’any 2008 ens permet avaluar
l’impacte inicial de la crisi econòmica. Els primers efectes han estat, com era
d’esperar, una disminució dels fluxos arribats de l’estranger, l’increment de les
sortides –siguin de retorn, siguin a països tercers– i, consegüentment, l’alentiment
del creixement de la població estrangera empadronada. Aquest procés previsible
demana, però, una anàlisi més acurada.
En demografia, el volum és determinant; planerament: no és el mateix vuit que
vuitanta. Però a més, com veurem, l’agregat, tant en el cas dels fluxos com en el
dels efectius de població, amaga diferències considerables segons la nacionalitat
de la persona migrant. A banda de la quantitat, l’estructura per sexe i edat dels
corrents migratoris també ha quedat afectada per la conjuntura econòmica, i ha
respost en cada nacionalitat a l’antiguitat dels corrents i a les estratègies adop-
tades en la migració, que depenen, en primer lloc, del comportament de gènere
en cadascuna. A aquests canvis en l’estructura dels fluxos arribats, i dels que
han marxat, haurem d’afegir-hi l’adaptació de la dinàmica demogràfica a la crisi,
singularment de l’intercanvi migratori amb la resta d’Espanya i de la mobilitat
intermunicipal, i, en menor mesura, de la fecunditat. Haurem d’anticipar, però,
que els instruments estadístics de què disposem capten de forma molt desigual
els fluxos d’entrada i els de sortida, si ens referim a la immigració internacional.

14. 14 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Així doncs, el nostre coneixement sobre les sortides del territori espanyol resulta
molt limitat. Aquesta deficiència en la cobertura estadística esdevé dramàtica en
un moment com l’actual, quan precisament aquests moviments –siguin de retorn,
siguin per marxar a tercers països– s’han incrementat.
No menys significativa és la perspectiva territorial, en les seves diferents esca­
les. No tots els territoris queden afectats de la mateixa manera per la disminució de
les entrades o per la sortida de persones estrangeres. Aquesta desigualtat explica
les variacions que, tant en termes relatius com en absoluts, han experimentat
certes nacionalitats en un territori determinat, però alhora, tot i que encara és aviat
per fer-ne el pronòstic, pot acabar afectant de forma profunda la concentració i
la segregació de determinades nacionalitats, especialment a escala municipal i
inframunicipal. La manca de dades disponibles d’àmbit municipal per al Padró
continu del 2009 ens impedeix abordar les possibles conseqüències de la crisi.
Hem centrat el nostre interès en l’evolució dels corrents migratoris d’entrada i de
sortida procedents de l’estranger durant l’any 2008, la mobilitat intermunicipal
i els efectes que té sobre l’estructura i la composició per nacionalitats de la po-
blació empadronada i de la població amb permís de residència.

15. 2 La caiguda dels fluxos de persones
estrangeres arribades a Catalunya

17. 17
La immigració internacional
El total d’entrades a Catalunya (de persones de nacionalitat espanyola i estrange-
res) va assolir l’any 2008 les 237.684 altes, amb una reducció del 9,4% respecte
a les enregistrades el 2007. D’aquestes altes, el 84% eren protagonitzades per
persones estrangeres (vegeu el gràfic 1). La immensa majoria, el 74%, continua-
ven sent degudes a la immigració internacional. Però el descens dels fluxos de
la migració internacional, és a dir de la població estrangera arribada a Catalunya
des de l’estranger l’any 2008, ha estat evident: una baixada d’un 12,7% respecte
a l’any anterior, encara que s’ha mantingut en xifres elevades, amb 170.725 noves
altes padronals. I, malgrat que ha caigut, aquesta caiguda ha estat força menor
que l’experimentada en el conjunt de l’Estat espanyol, on els fluxos internacionals
s’han reduït una quarta part.
La davallada també ha estat molt menor que l’experimentada per les altres
comunitats autònomes amb un nombre més alt d’immigrats. Així a Madrid ha
minvat una mica més d’una quarta part, com també a Andalusia, mentre que
al País Valencià ha disminuït un 37%. D’aquesta manera, Catalunya continua
sent la comunitat autònoma que concentra més altes procedents de l’estranger
de tot Espanya, el 24,5%. La diferència entre les comunitats autònomes haurà
d’explicar-se, per un costat, per la diversa composició per nacionalitat dels fluxos

18. 18 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
que arriben a Catalunya i a la resta d’Espanya (amb més pes d’africans i asiàtics
que en altres comunitats autònomes) i, per l’altre, pel major assentament de la
població immigrada de nacionalitat estrangera a Catalunya.
Com es pot observar al gràfic 1, des de la perspectiva del cicle migratori endegat
a principis del segle xxi, podem considerar que l’any 2007 es confirma com la
cresta de la tercera onada migratòria a Catalunya (Domingo i Cabré, 2009). Les
persones estrangeres procedents de la resta d’Espanya només han minvat un 2%,
amb 28.227 moviments, i gairebé han empatat amb les trenta dues mil entrades
de persones espanyoles, també arribades de la resta d’Espanya, algunes d’elles
corresponents a persones nacionalitzades espanyoles, que són els únics corrents
immigratoris que han crescut durant l’any 2008.
Gràfic 1.
Evolució de les altes procedents de l’estranger i de la resta d’Espanya. Catalunya,
1996-2008
200.000
180.000
160.000
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
2000
2008
2006
2002
2004
2003
2007
2005
1998
1996
1999
2001
1997
Persones estrangeres procedents de l'estranger Persones espanyoles procedents de la resta d'Espanya
Persones estrangeres procedents de la resta d'Espanya Persones espanyoles procedents de l'estranger
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 1996-2008 (INE).

19. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades a Catalunya 19
La desagregació segons nacionalitats
Gràfic 2.
Evolució de les altes procedents de l’estranger segons els grups continentals.
Catalunya, 1996-2008
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
2000
2008
2006
2002
2004
2003
2007
2005
1998
1996
1999
2001
1997
Espanya Unió Europea Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 1996-2008 (INE).
Si ens centrem en la immigració internacional per grans agregats continentals
(gràfic 2), veurem que els descensos més pronunciats els han protagonitzat els
fluxos de ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea (d’altra banda molt alts, amb
gairebé trenta-quatre mil moviments) i llatinoamericans (seixanta-tres mil), així
com de ciutadans de la resta d’Europa (7.532), amb reduccions que arriben al
37% en el primer cas, al 18% en el tercer, i al 15% en el segon:
• Pels llatinoamericans aquesta reducció ja va començar el 2007, en connexió
amb la demanda de visat Schengen als ciutadans i ciutadanes bolivians.

20. 20 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
• Pel que fa a l’evolució dels ciutadans i ciutadanes europeus comunitaris,
haurem de recordar que el salt experimentat l’any 2007 va ser degut a la
incorporació de Romania i Bulgària a la Unió Europea; el descens espec-
tacular que han patit el 2008 també es deu en bona part al descens de la
immigració romanesa.
• Per contra, els fluxos de població immigrant africana i asiàtica no només no
s’han reduït, sinó que han augmentat un 23% pels asiàtics (que han arribat
a 27.441 noves entrades) i un 7,4% pels africans (amb 38.471 altes). Que
hi hagi hagut aquests increments, però, no significa que s’hagin deslliurat
de l’efecte de la crisi, com l’agregat temporal ens pot fer creure a primer
cop d’ull. Tot al contrari, si hi apliquem una escala temporal mensual, el
que es pot veure –tant per als uns com per als altres– és que el descens
es generalitza a partir del segon semestre del 2008, quan la recessió es
fa més evident. D’aquesta manera, podem considerar que en el cas dels
africans i els asiàtics, la crisi ha estroncat una evolució a l’alça més que
notable (vegeu el gràfic 3).
Abans de contemplar el detall per nacionalitats, aprofitem la lupa temporal apli-
cada a l’evolució de les altes des del 2004. Tant en l’anàlisi de les altes com, més
tard, en el de les baixes, s’ha escollit d’inici l’any 2004 per obviar el subregistre
degut a la no inclusió en les sèries de les Estadístiques de Variacions Residencials
(EVR) de les anomenades altes per omissió abans d’aquest any.1 Les oscil·lacions
mensuals que es repeteixen anualment en les altes se solen deure a diverses
raons: la caiguda generalitzada del mes de desembre es relaciona en bona part
amb el cost del transport, així com també s’hi relacionen les puntes dels mesos
anteriors i posteriors, sobretot quan considerem les migracions transatlàntiques;
els màxims de gener i de pels volts del mes de setembre es poden explicar tant
per l’acabament del curs escolar en el lloc d’origen (desembre en l’hemisferi sud,
1. Les altes per omissió són immigracions de l’exterior en què no consta el país de procedència,
mentre que les baixes per inclusió indeguda són les emigracions a l’exterior de les quals es des-
coneix el país de destinació. Ni les unes ni les altres no s’integraven en les EVR abans de l’any
2004, encara que sí que constaven en el còmput de població efectuat pel Padró continu. La seva
incidència presenta una gran variabilitat territorial, però és especialment forta als municipis catalans.

21. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades a Catalunya 21
Gràfic 3.
Evolució percentual de les altes mensuals procedents de l’estranger pel total i
segons les grans agrupacions continentals. Catalunya, 2004-2008
Total migrants internacionals Amèrica
200 200
190 190
180 180
170 170
160 160
150 150
140 140
130 130
120 120
110 110
100 100
90 90
80 80
70 70
60 60
50 50
2004 - 1
3
5
7
9
11
2005 - 1
3
5
7
9
11
2006 - 1
3
5
7
9
11
2007 - 1
3
5
7
9
11
2008 - 1
3
5
7
9
11
2004 - 1
3
5
7
9
11
2005 - 1
3
5
7
9
11
2006 - 1
3
5
7
9
11
2007 - 1
3
5
7
9
11
2008 - 1
3
5
7
9
11
Unió Europea Resta d’Europa
200 200
190 190
180 180
170 170
160 160
150 150
140 140
130 130
120 120
110 110
100 100
90 90
80 80
70 70
60 60
50 50
2004 - 1
3
5
7
9
11
2005 - 1
3
5
7
9
11
2006 - 1
3
5
7
9
11
2007 - 1
3
5
7
9
11
2008 - 1
3
5
7
9
11
2004 - 1
3
5
7
9
11
2005 - 1
3
5
7
9
11
2006 - 1
3
5
7
9
11
2007 - 1
3
5
7
9
11
2008 - 1
3
5
7
9
11
Àfrica Àsia
200 200
190 190
180 180
170 170
160 160
150 150
140 140
130 130
120 120
110 110
100 100
90 90
80 80
70 70
60 60
50 50
2004 - 1
3
5
7
9
11
2005 - 1
3
5
7
9
11
2006 - 1
3
5
7
9
11
2007 - 1
3
5
7
9
11
2008 - 1
3
5
7
9
11
2004 - 1
3
5
7
9
11
2005 - 1
3
5
7
9
11
2006 - 1
3
5
7
9
11
2007 - 1
3
5
7
9
11
2008 - 1
3
5
7
9
11
Nota: Base 100 = mitjana mensual del període 2004-2008.
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 2004-2008 (INE).

22. 22 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
o l’estiu al Marroc), com per les arribades durant el mes d’agost, que potser van
ser enregistrades amb posterioritat en alguns municipis a causa de la coincidència
amb el període vacacional.
Si considerem l’evolució dels fluxos durant aquest darrer any per nacionalitats,
el que més crida l’atenció és la pronunciada caiguda del flux de bolivians (-69%
respecte a l’any 2007) i de romanesos (-56,8%) enfront del lleu ascens del de
marroquins (+3,8%); aquestes són les tres nacionalitats amb un gruix d’arribades
més significatiu, amb 25.400 entrades de persones marroquines, 10.200 de ro-
maneses, i 4.000 de bolivianes. En aquest darrer cas, com ja ho hem esmentat,
el descens ja va iniciar-se l’any 2007, a partir de la demanda de visat Schengen
des del mes d’abril; la caiguda del flux de persones romaneses s’ha donat amb
la crisi i l’entrada del país a la Unió Europea; el flux de marroquins, com apun-
tàvem anteriorment per als africans en general (seguien representant el 14% de
tots els fluxos arribats el 2008), va créixer de forma sostinguda durant el primer
semestre, per caure en el segon com a conseqüència de la conjuntura econòmica.
Entre els corrents migratoris creixents, cal destacar l’augment d’immigració xinesa
amb 9.748 altes (+32,6% respecte a l’any 2007) i pakistanesa, amb 8.997 altes
(+24%). De la mateixa manera trobem nacionalitats gens negligibles, ni pel pes
que tenen ni per la seva trajectòria, com l’equatoriana, amb 9.865 altes (+45%
respecte a l’any anterior), i la colombiana, amb 8.249 altes (+10,3%). Aquestes
nacionalitats, durant el primer quinquenni del segle xxi, van provocar la llatino­
americanització dels fluxos migratoris, i van descendir amb l’entrada en vigor del
visat Schengen l’any 2001 en el cas de Colòmbia i l’any 2003 en el de l’Equador
(Vono, Domingo i Bedoya, 2009).
La composició per sexe i edat
Un cop descrit el primer impacte negatiu de la crisi sobre el volum dels fluxos
internacionals, la pregunta obligada és saber si ha tingut algun efecte sobre la
composició dels fluxos per sexe i edat. Els darrers anys el creixement del reagru-

23. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades a Catalunya 23
pament familiar havia estat una constant, traduïda en una alça tant en nombres
absoluts com en el pes en el total de la població menor de divuit anys i, en algu-
nes ocasions, de la població major de seixanta-quatre anys, tot i que en nombres
absoluts la població en edat activa continués creixent. També era remarcable
l’augment de la població d’entre divuit i seixanta-quatre anys corresponent al sexe
menys representat en les primeres etapes del cicle migratori de cada nacionalitat,
fet que ens podia indicar un reagrupament, fos legal o fos de facto.
Què va passar durant l’any 2008? En conjunt aquesta tendència es va mantenir,
per als africans i els asiàtics, pel que fa als menors d’edat, amb increments que
superen els mil menors en ambdós casos, mentre que en el cas dels majors de
seixanta-quatre anys la disminució es va generalitzar respecte a l’any anterior,
exceptuant els dos-cents trenta reagrupats asiàtics, que representen un augment
del 35% anual. És difícil estimar la proporció de persones adultes reagrupades
però, un cop més, únicament en el cas dels africans i els asiàtics s’incrementa el
nombre de persones en edat activa que van arribar durant l’any 2008 respecte a
l’any anterior: 6.459 asiàtics més, que van fer que s’assolís la xifra de 33.199 per-
sones, i 3.849 africans addicionals, que van fer pujar els fluxos d’adults d’aquest
origen a 47.103 persones.
De nou, cal examinar l’evolució de més a prop; si ho mirem mes a mes podem
descobrir una realitat diferent de la del resum anual (vegeu el gràfic 4): l’evolució
mensual de les altes de diferents nacionalitats per sexe i grans grups d’edat ens
revela la reacció heterogènia de les migracions a la crisi econòmica.
• Si ens fixem en les primeres nacionalitats que, com dèiem abans, més van
baixar respecte a l’any 2007, la romanesa i la boliviana, en totes dues la
davallada va ser progressiva entre la població en edat activa. Ara bé, en el
cas dels fluxos romanesos, a partir del mes de juliol el de dones va superar
el d’homes, mentre que en el cas dels bolivians les dones es van continuar
mantenint sempre per damunt dels homes. Aquesta evolució per sexes
s’hauria de relacionar amb l’impacte diferencial de la crisi econòmica en
aquests primers mesos, amb una clara afectació d’un sector tan masculi-

24. 24 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Gràfic 4.
Evolució mensual de les altes procedents de l’estranger segons el sexe i grups
d’edat (total de persones estrangeres i nacionalitats seleccionades). Catalunya,
2008
Total de persones estrangeres Romanesos/es
10.000 2.000
9.000 1.800
8.000 1.600
1.400
7.000
1.200
6.000
1.000
5.000
800
4.000
600
3.000
400
2.000
200
1.000 0
0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Marroquins/es Equatorians/es
400 500
350 450
400
300
350
250 300
200 250
150 200
150
100
100
50 50
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
nitzat com la construcció, en comparació de l’ocupació majoritària de les
dones en el treball domèstic. Quant al reagrupament familiar de menors, en
tots dos casos es va mantenir en nivells mínims, tot i que en el cas dels ro-
manesos durant la segona part de l’any es va produir una alça significativa.

25. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades a Catalunya 25
Colombians/es Bolivians/es
500 500
450 450
400 400
350 350
300 300
250 250
200 200
150 150
100 100
50 50
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Xinesos/es Pakistanesos/es
800 800
700 700
600 600
500 500
400 400
300 300
200 200
100 100
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 2008 (INE).
• Si el que considerem, en canvi, és com van reaccionar les migracions
procedents del Marroc, que segueixen essent les més nombroses, d’igual
forma veiem que s’experimenta una davallada progressiva dels fluxos amb
el temps, més pronunciada en el cas dels homes en edat activa i menys en

26. 26 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
el de les dones i els infants reagrupats, que es mantenen amb valors força
similars durant tot l’any, amb la particularitat que per a tots s’observa la
punta corresponent als mesos de setembre i octubre que, com ja havíem
dit, correspon al cicle estacional de les migracions arribades del Marroc.
• Els fluxos procedents de l’Equador, que no disminuïen sinó que s’inten-
sificaven, mostren que a la caiguda del nombre de persones adultes,
independentment del sexe, molt destacada en la segona part de l’any, li
correspon, en canvi, un creixement més que notable dels menors de divuit
anys de tots dos sexes.
• Aquesta evolució, però, té poc a veure amb la dels fluxos colombians, que
eren els altres moviments migratoris originats a l’Amèrica Llatina que més
havien crescut. Aquí el descens de les persones adultes no només no és tan
acusat, sinó que es redreça de forma espectacular durant la segona meitat
de l’any, i s’hi dóna una primacia femenina, mentre que els reagrupaments
de menors, tot i que experimenten una certa recuperació, són molt inferiors
i amb una clara tendència a la baixa.
• Per acabar, la composició per sexe i edat de les migracions de persones
xineses i pakistaneses, ens mostra un clar estroncament dels fluxos as-
cendents durant la primera meitat de l’any, amb la diferència que per a la
població xinesa això ha significat també el descens de l’arribada de me-
nors, que era força significativa en el segon trimestre, mentre que entre la
població pakistanesa la distància entre els fluxos masculins i femenins en
edat adulta s’ha mantingut, tot i que durant el segon semestre hi ha una
tímida remuntada del reagrupament de menors.
Caldrà esperar a veure l’evolució durant l’any 2009, però només amb l’observa-
ció d’aquestes nacionalitats ja hem constatat que no hauríem de generalitzar la
resposta a la crisi quant a la composició dels corrents migratoris que continuen
arribant de l’estranger, en particular de persones adultes. En aquest sentit, fins i
tot els fluxos de menors enregistrats al segon semestre del 2008 fan difícil saber si
van respondre d’alguna manera a la crisi, ja que la sol·licitud de reagrupament es
devia efectuar amb molta antelació. En aquestes circumstàncies l’única resposta
seria el no acompliment de les sol·licituds atorgades (en cas restrictiu) o, per contra,

27. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades a Catalunya 27
reagrupaments que s’efectuessin de forma irregular. Tot i que el total dels fluxos dis-
minueixi, en unes nacionalitats hem vist que els homes en resten més afectats que
les dones (nacionalitats romanesa, boliviana, equatoriana i colombiana), en altres,
veiem que el reagrupament de menors no va disminuir, sinó que es va mantenir o
va augmentar en la segona meitat de l’any (nacionalitats marroquina, equatoriana
i pakistanesa), i, per acabar, en el cas dels fluxos de nacionalitat xinesa l’efecte de
la crisi va ser molt fort, tant per als d’adults com per als menors.
Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya
La immigració procedent de la resta d’Espanya l’any 2008, va arribar en el seu
conjunt a 61.071 entrades, el 46,8% de les quals eren de persones estrangeres; les
sortides van ser 65.205 i les persones estrangeres en representaven el 39,3%. És
a dir, es va enregistrar un saldo negatiu d’una mica més de quatre mil persones.
El component d’aquests moviments per nacionalitats és un element discrimina-
dor rellevant: el saldo migratori de persones espanyoles va ser negatiu (set mil
sortides), mentre el de les persones estrangeres continuava sent positiu (amb
dues mil entrades de més).
De la mateixa manera que l’evolució de les migracions internacionals, la mobili-
tat interna de la població immigrant i els possibles efectes de la crisi en la seva
acceleració o estancament han estat matèria de discussió, sense que les dades
disponibles fins ara semblin concloents en un sentit o un altre. És molt possible
que per a algunes nacionalitats la mobilitat pel territori català i més enllà de les
seves fronteres hagi augmentat, com a conseqüència de la recerca de treball;
si és així, però, no han generat les altes padronals corresponents. A més, molts
d’aquests moviments podrien ser de caràcter circular. A diferència del que succeïa
amb les altes producte de les migracions internacionals, els intercanvis migratoris
protagonitzats per persones estrangeres entre Catalunya i la resta d’Espanya es
van mantenir en nivells similars als d’anys anteriors, tot i que es va registrar una
lleugera baixada, tant en les 28.617 entrades com en les 25.616 sortides: gairebé
dos punts percentuals menys en les altes i sis punts percentuals en les baixes.

28. 28 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Es pot pensar que un dels efectes de la crisi, per a aquelles persones immigrants
que van decidir romandre a Catalunya, va ser també la reducció de la mobilitat,
en connexió amb la xarxa de suport familiar. El saldo migratori de l’any 2008, en
canvi, va ser positiu per a Catalunya, amb tres mil entrades més que sortides,
que tripliquen les mil enregistrades en anys anteriors. Com era d’esperar, aquest
intercanvi es dóna preferentment amb les altres tres comunitats autònomes que
apleguen major nombre de residents estrangers: Madrid (amb un saldo positiu
per a Catalunya de 977 altes), Andalusia (807) i el País Valencià (747).
La desagregació segons nacionalitats
El saldo migratori positiu es verifica per a tots els grans orígens continentals i per
al conjunt de la resta d’Espanya.
• Els intercanvis més elevats són els protagonitzats per persones america-
nes (10.554 entrades i 8.815 sortides) i africanes (7.741 entrades i 7.699
sortides), mentre que els guanys més significatius per sota de la població
americana, són els de ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea, amb un
saldo positiu de 734 persones.
• L’any 2008, els moviments de població immigrant marroquina de Catalunya
amb la resta d’Espanya, tant d’entrada (4.885 altes) com de sortida (5.153
baixes), van ser els més nombrosos, però amb la particularitat de presentar
un saldo negatiu (surten més persones marroquines que no pas n’entren);
entre les deu primeres nacionalitats amb més persones residents a Cata-
lunya, aquest fenomen només es repetirà amb la xinesa (que presenta un
saldo negatiu de 312 baixes).
• La resta de nacionalitats mostren saldos positius, destacant la boliviana
(680 altes), la pakistanesa (574 altes) i la romanesa (476 altes).

29. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades a Catalunya 29
La composició per sexe i edat
En l’intercanvi dels fluxos d’entrada i sortida de Catalunya amb la resta d’Espanya,
l’anàlisi de la composició per sexe i edat és també fonamental. Com era d’esperar,
els perfils que es mostren corresponen a poblacions eminentment d’adults joves,
en què el grup d’edat de vint-i-cinc a trenta-quatre anys és el protagonista principal
tant de les altes, amb 7.890 altes d’homes i 4.329 de dones, com per les baixes,
amb 6.614 baixes d’homes i 3.737 baixes de dones. No obstant això, i juntament
amb el predomini de fluxos dels adults joves (substancialment d’homes) també
cal destacar el paper dels fluxos d’entrada i sortida corresponent a estratègies
migratòries familiars de la població de nacionalitat estrangera. Aquestes estratè-
gies es caracteritzen per la presència significativa d’infants menors de cinc anys,
que superen el miler d’altes i baixes.
Si s’examina l’evolució mensual de les baixes amb destinació a la resta d’Espanya
per sexe i grans grups d’edat (vegeu el gràfic 5), es pot comprovar com pel conjunt
de la població de nacionalitat estrangera el nombre de baixes disminueix a partir
de la segona meitat del 2008, i afecta, com era d’esperar, els homes i les dones
de divuit a seixanta-quatre anys.
L’anàlisi mensual de les baixes reflecteix de nou l’efecte estacional del període
estiuenc (sobretot al mes d’agost), que provoca una concentració no només per les
baixes no registrades durant aquest període sinó perquè s’hi afegeixen aquelles
que deriven del mateix calendari escolar, tal i com mostra l’ascens de les baixes
per a infants de zero a disset anys durant el mes de setembre.
Per nacionalitats, trobem una gran diversitat. Les baixes de persones marroquines,
a causa del seu pes en el conjunt, són les que segueixen més fidelment la pauta
que hem esmentat abans. En canvi, en altres, com per exemple en el cas dels
fluxos de població senegalesa, els homes d’entre divuit i seixanta-quatre anys
augmenten a partir del mes de setembre, i assoleixen el seu màxim anual al mes
de desembre. Aquesta evolució es podria interpretar en el context de possibles
moviments circulars, en què una forta especialització ocupacional i de caràcter

30. 30 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Gràfic 5.
Evolució mensual de les baixes amb destinació a la resta d’Espanya segons el
sexe i grups d’edat (total d’estrangers i de nacionalitats seleccionades). Cata-
lunya, 2008
Total de persones estrangeres Romanesos/es
2.000 500
1.800 450
1.600 400
1.400 350
1.200 300
1.000 250
800 200
600 150
400 100
200 50
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Marroquins/es Equatorians/es
100 100
75 75
50 50
25 25
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
estacional (per exemple, relacionada amb la venda ambulant) provoca un aug-
ment de les baixes en determinats períodes de l’any, per la recerca de feina en
altres sectors d’activitat amb un altre tipus d’especialització (com per exemple
l’agricultura) en altres comunitats de la resta d’Espanya.

31. La caiguda dels fluxos de persones estrangeres arribades a Catalunya 31
Colombians/es Bolivians/es
100 150
125
75
100
50 75
50
25
25
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Maig
Gener
Febrer
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Xinesos/es Pakistanesos/es
150 100
125
75
100
75 50
50
25
25
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Maig
Gener
Febrer
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 2008 (INE).
D’altra banda, en l’evolució de les baixes per sexes cal destacar el cas de la
immigració boliviana, en què els homes passen a superar les dones a partir del
mes d’octubre després d’una davallada progressiva al llarg del 2008. Aquesta
evolució mensual és similar entre la nacionalitat colombiana i l’equatoriana, fet

32. 32 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
que s’explicaria per l’impacte diferencial de la crisi en les dones i els homes;
aquests últims, més afectats en els primers mesos de la crisi per dedicar-se al
sector de la construcció, fortament masculinitzat.

33. 3 Sobre les sortides: entre el retorn i de sortida
a tercers països

35. 35
Com hem anticipat, el sistema estadístic espanyol, que en el cas dels fluxos es
basa en el registre de les altes i les baixes en el Padró municipal, té greus pro-
blemes per captar els moviments migratoris de sortida d’Espanya. Mentre que la
motivació per inscriure’s al Padró és evident, tant per les prestacions automàti-
ques que hi estan relacionades (com l’obtenció de la targeta sanitària) com per
les que es podrien fer valer en el futur (demostrar la residència al país, de cara a
un procés d’obtenció del permís de residència per arrelament), amb les baixes
pot passar el contrari. No tan sols no reporten cap benefici, sinó que de vegades
en relació amb la immigració internacional, la inclinació de la persona migrant
pot ser no comunicar-les, per mantenir els drets adquirits amb l’empadronament,
per si de cas optessin per retornar a Espanya.
L’any 2008 les Estadístiques de Variacions Residencials van captar 81.226 sor-
tides des de Catalunya cap a l’estranger, el 92% de les quals, és a dir, 75.360,
corresponien a persones de nacionalitat estrangera. De les gairebé sis mil restants,
corresponents a persones amb passaport espanyol, ignorem quina proporció
d’immigrants nacionalitzats espanyols hi pot haver.
Respecte a l’any 2007, el nombre de sortides de persones estrangeres es va
incrementar un 20,5% i, malauradament, no sabem en quina proporció aquest

36. 36 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Gràfic 6.
Evolució de les baixes amb destinació a l’estranger segons els grups continentals.
Catalunya, 2004-2008
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2008
2006
2004
2007
2005
Espanya Unió Europea Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 2004-2008 (INE).
increment es deu a la crisi o a la millora del registre de les baixes. Mentrestant sí
que podem subratllar com l’augment de les sortides va ser generalitzat per a tots
els grups continentals (vegeu el gràfic 6). Destaquem les sortides protagonitzades
per persones americanes (31.327 baixes), africanes (16.335 baixes), asiàtiques
(12.420 baixes) i de la Unió Europea (11.377 baixes).
Només l’11,7% de les 75.360 baixes a l’estranger l’any 2008 fan constar el país
cap on es van dirigir, sigui perquè l’emigrant va declarar el lloc de destinació quan
va informar de la baixa, sigui perquè es va fer la inscripció consular corresponent
en el lloc de destinació. Les 66.555 baixes restants (el 88,3% sobre el conjunt)

37. Sobre les sortides: entre el retorn i de sortida a tercers països 37
inclouen les baixes per caducitat2 i les baixes en què no consta el lloc de desti-
nació, sense que en coneguem la raó.
Aquests moviments, que sempre han estat presents durant el cicle migratori,
en època de crisi esdevenen transcendents. Es tracta de moviments de retorn,
efectivament, però també de moviments de sortida a tercers països, o moviments
d’arrossegament que impliquen que persones nascudes a Espanya o a Catalunya,
principalment menors, migrin al lloc d’origen dels seus pares, sigui perquè els
acompanyen en la migració de retorn, sigui perquè hi són enviats, mentre que els
seus progenitors, o si més no un d’ells, continua residint a Catalunya.
Com es comprendrà, esbrinar el volum real i les característiques de sexe i edat per
a cada nacionalitat d’aquests corrents emigratoris és una necessitat fonamental
per entendre l’impacte real de la crisi i les diferents estratègies que adopta la
població estrangera per afrontar-la. L’interès per aquest tema s’incrementa pel fet
que el retorn s’ha convertit en una de les peces centrals que el Govern espanyol
ha emprat en la seva resposta a la crisi pel que fa a la política migratòria, amb
l’aplicació d’un programa de retorn assistit, és a dir, incentivant-lo. Doncs bé, sa-
bem poques coses i poques en podem saber amb les dades disponibles. Malgrat
tot, intentarem veure quines conclusions podem extreure de l’anàlisi d’aquestes
dades, tant pel conjunt de la població estrangera com per aquelles nacionalitats
que han esdevingut representatives dels fluxos de sortida, tot i que ja anticipem
que les xifres de què disposem s’hauran de prendre sempre com a mínims del
que realment deu estar passant (vegeu la taula 1).
Així cal destacar que les dues nacionalitats principals que protagonitzen el retorn
són la romanesa i la marroquina; cadascuna aporta més d’un deu per cent del
2. A partir de l’any 2006 s’inclouen les anomenades baixes per caducitat, que sorgeixen com a
conseqüència de la modificació legislativa introduïda per la Llei Orgànica 14/2003 d’estrangeria a
la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local, i que estableix que les persones estrangeres
no comunitàries sense autorització de residència permanent tenen l’obligació de renovar la seva
inscripció al Padró cada dos anys. En cas contrari, els ajuntaments han de declarar la caducitat de
la seva inscripció.

38. 38 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Taula 1.
Baixes de ciutadans i ciutadanes estrangers amb destinació a l’estranger, per
lloc de destinació, de quinze nacionalitats seleccionades. Catalunya, 2008
Baixes Variació (%)
# Nacionalitat Retorn Un altre país No consta Total 2007-2008
1 Marroc 766 279 10.103 11.148 11,8
2 Bolívia 713 14 4.561 5.288 17,3
3 Xina 365 42 4.340 4.747 13,8
4 Pakistan 76 27 4.459 4.562 7,3
5 Equador 184 32 4.153 4.369 48,3
6 Brasil 433 23 2.995 3.451 29,9
7 Argentina 307 19 3.034 3.360 5,1
8 Romania 817 41 2.357 3.215 102,7
9 Colòmbia 289 29 2.508 2.826 32,4
10 Perú 134 22 1.821 1.977 33,9
11 Itàlia 164 160 1.581 1.905 99,5
12 Xile 171 12 1.647 1.830 12,9
13 Uruguai 144 17 1.081 1.242 22,5
14 Rússia 72 1 1.167 1.240 6,4
15 Índia 111 13 1.109 1.233 1,8
Total general 7.621 1.184 66.555 75.360 20,5
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 2008 (INE).
conjunt de persones que han tornat al seu país d’origen. També cal destacar el
pes en el conjunt del retorn de persones de nacionalitat boliviana (9,4%), brasilera
(5,7%) i xinesa (4,8%).
Pel que fa als fluxos de sortida que es dirigeixen a un tercer país, cal assenyalar
novament el pes dels marroquins, que constitueixen una quarta part del conjunt
d’aquesta migració. També es fa necessari subratllar la importància que adqui-
reixen els italians i italianes en aquest tipus de migració (13,5%), i que en gran
mesura s’explica per tractar-se de ciutadans i ciutadanes argentins que han ad-

39. Sobre les sortides: entre el retorn i de sortida a tercers països 39
quirit la nacionalitat italiana. Tot i que la informació de què disposem sobre les
baixes que es dirigeixen a països tercers és clarament insuficient per extreure’n
conclusions, l’examen parcial d’aquest tipus de baixes ens en mostra, si més no,
algunes de les destinacions principals.
• Per exemple, en el cas dels marroquins, quan aquesta informació està dis-
ponible, les destinacions privilegiades són altres països europeus (França,
Bèlgica, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos).
• Aquesta tendència a migrar a un altre país comunitari també la trobem
entre la població xinesa, que escull amb més freqüència Itàlia, els Països
Baixos, Polònia i França.
• En el cas dels italians, la seva destinació preferent és l’Argentina, la qual
cosa podria indicar, pel que ja hem dit, que una part d’aquestes sortides
són, de fet, migracions de retorn més que no pas migracions a un tercer
país. Tanmateix, entre les principals destinacions dels italians que se’n
van de Catalunya també hi trobem altres destinacions, com ara el Brasil,
Bolívia, els Estats Units d’Amèrica i Andorra.
Finalment, també s’ha abordat l’anàlisi de l’evolució mensual de les baixes de
diferents nacionalitats amb destinació a l’estranger per sexe i per grans grups
d’edat (vegeu el gràfic 7). Novament, aquesta òptica ens permet obtenir informació
sobre les sortides a l’estranger i els efectes diferencials de la crisi sobre diversos
grups de la població immigrant, per sexe i edat. En aquest sentit, es comprova
que hi ha una preeminència dels homes en les sortides de persones de divuit
a seixanta-quatre anys entre la població de pakistanesos i marroquins; el pes
d’aquest grup representa el 80% i 64%, respectivament, del conjunt de les baixes
al llarg del 2008. D’altra banda, les sortides protagonitzades per nacionalitats
llatinoamericanes com la boliviana, l’equatoriana i la colombiana reflecteixen
un pes similar de dones i homes de divuit a seixanta-quatre anys en el volum de
sortides a l’estranger.
Altra vegada aquesta evolució per sexes es pot relacionar amb l’impacte dife-
rencial de la crisi econòmica en aquests primers mesos i el seu efecte immediat

40. 40 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Gràfic 7.
Evolució mensual de les baixes amb destinació a l’estranger segons el sexe i
grups d’edat (total de persones estrangeres i de nacionalitats seleccionades).
Catalunya, 2008
Total persones estrangeres Romanesos/es
12.000 1.500
11.000
10.000 1.250
9.000
8.000 1.000
7.000
6.000 750
5.000
4.000 500
3.000
2.000 250
1.000
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Marroquins/es Equatorians/es
1.000 800
900 700
800
600
700
600 500
500 400
400 300
300
200
200
100 100
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
en sectors com la construcció, clarament masculinitzats. En conjunt, aquesta
evolució mensual es caracteritza tant per un augment significatiu del nombre de
baixes, sobretot a partir de la segona meitat de l’any 2008, com per la mateixa
estacionalitat dels fluxos de sortida.

41. Sobre les sortides: entre el retorn i de sortida a tercers països 41
Colombians/es Bolivians/es
500 600
400 500
400
300
300
200
200
100
100
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Xinesos/es Pakistanesos/es
1.200 500
1.000
400
800
300
600
200
400
200 100
0 0
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Març
Abril
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Maig
Gener
Febrer
Gener
Febrer
Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més Homes 0-17 Homes 18-64 Homes 65 i més
Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més Dones 0-17 Dones 18-64 Dones 65 i més
Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 2008 (INE).

43. 4 Els efectes sobre les característiques
de la població estrangera

45. 45
La diversitat de la població estrangera que viu a
Catalunya
A la desacceleració en el creixement dels efectius de població empadronada
constatada a 1 de gener de 2007, hi va contribuir la substracció de les baixes per
caducitat que es van aplicar per primer cop l’any 2006 (Gil i Domingo, 2008).
Per al 2008, a 1 de gener de 2009 (tot i tenir en compte la provisionalitat de les
dades), hi haurem d’afegir l’efecte que s’haurà d’imputar a la crisi econòmica.
Catalunya aplegava, l’any 2009, 1.184.192 persones estrangeres, és a dir, era la
primera comunitat autònoma en nombre de persones estrangeres empadronades
i concentrava el 21% de la població estrangera inscrita aleshores a l’Estat espa-
nyol. Per sota, amb poc més d’un milió de persones, només hi trobem Madrid
i, ja a molta més distància, el País Valencià, amb gairebé 883.000 persones, i
Andalusia, amb 668.000 (vegeu la taula 2).
Aquesta xifra, per Catalunya, representa un increment del 7,3% respecte a les
dades de l’1 de gener de 2008; és a dir, lleugerament superior a la meitat del
que es va enregistrar del 2007 al 2008, que va ser del 13,5%. D’aquesta manera,
la població estrangera representa el 15,9% de la població total de Catalunya (a

46. 46
Taula 2.
Evolució del Padró continu de població per comunitats autònomes. Espanya, 2007-2009
Variació 2009 Variació
2007 2008
(%) (provisional) (%)
Total % Dones Total % Dones 2007-2008 Total % Dones 2008-2009
Andalusia 531.827 46,4 623.279 46,9 17,2 668.093 47,1 7,2
Aragó 124.404 44,8 154.892 44,1 24,5 170.295 44,1 9,9
Astúries 32.720 53,4 40.804 51,4 24,7 47.012 50,3 15,2
Balears 190.170 48,4 223.036 47,9 17,3 237.359 47,7 6,4
Canàries 250.736 48,6 283.847 48,7 13,2 299.220 48,9 5,4
Cantàbria 26.795 50,6 33.242 48,9 24,1 38.024 48,2 14,4
Castella-La Manxa 159.637 44,4 206.008 43,7 29 224.892 44 9,2
Castella i Lleó 119.781 48,1 154.802 46,3 29,2 166.032 46,4 7,3
Catalunya 972.507 45,4 1.103.790 45,3 13,5 1.184.192 45,5 7,3
Comunitat Valenciana 732.102 46,6 847.339 46,7 15,7 882.870 46,9 4,2
Extremadura 29.210 46,5 35.315 45,8 20,9 36.489 46,3 3,3
Galícia 81.442 51,3 95.568 49,9 17,3 106.129 49,5 11,1
Madrid 866.910 49,7 1.005.381 49,3 16 1.043.133 49,3 3,8
Múrcia 201.700 41,3 225.625 42,4 11,9 235.134 43 4,2
Navarra 55.921 46,8 65.045 45,8 16,3 70.149 45,5 7,8
País Basc 98.524 49,4 117.337 48,6 19,1 132.189 48,1 12,7
La Rioja 36.825 43,2 43.856 43,5 19,1 46.416 43,8 5,8
Ceuta 3.016 51,3 3.124 50,8 3,6 3.491 49,6 11,7
Melilla 5.327 52,4 6.472 50,5 21,5 7.572 49,6 17
Total general 4.519.554 47,0 5.268.762 46,8 16,6 5.598.691 46,9 6,3
Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Font: Padró continu de població, a 1 de gener de 2007, 2008 i 2009 (INE).

47. Els efectes sobre les característiques de la població estrangera 47
Espanya aquest percentatge és del 12%). Si comptéssim la població per lloc de
naixement aquest percentatge arribaria al 17%, mentre que a Espanya arribaria
al 14%.
També a diferència del que ha succeït en altres comunitats autònomes, cap dels
grans agregats continentals no ha perdut població; l’evolució s’ha moderat però
per a tots és positiva: del 3% per als llatinoamericans al 15,7% per als asiàtics
(taula 3). Si ens fixem en els nombres absoluts se segueix el mateix ordre: gai-
rebé disset mil persones asiàtiques noves per dotze mil nous empadronaments
de persones llatinoamericanes. Haurem de tenir en compte que l’evolució d’un
creixement desigual es deu tant als fluxos procedents de l’estranger, que com ja
hem vist també acusaven un augment asiàtic i un descens llatinoamericà, com
al saldo migratori d’aquestes nacionalitats que Catalunya ha mantingut amb la
resta d’Espanya en el mateix període de temps (de 419 persones asiàtiques i
1.749 llatinoamericanes). A més, cal afegir-hi l’increment atribuïble al moviment
natural de la població (els naixements menys les defuncions) i les naturalitzacions
diferencials; aquestes darreres dades no disponibles en l’actualitat.
Les deu primeres nacionalitats empadronades a Catalunya segueixen gairebé la
mateixa jerarquia que l’any passat, amb el primer lloc per al Marroc, que amb
225.244 persones empadronades aplega el 19% de tots els estrangers a Catalunya;
a molta distància el segueixen les 96.448 persones de nacionalitat romanesa (el
8%), les 82.261 equatorianes (6,9%), i les 58.323 bolivianes (4,9%).
Si s’observen les variacions de persones empadronades per nacionalitats, veu-
rem que els increments més grans entre les primeres vint nacionalitats es deuen
sobretot als fluxos migratoris enregistrats durant el darrer any; és el cas dels
ciutadans indis (22,3%), senegalesos, colombians i pakistanesos (pels volts del
16%), però també de portuguesos (13,3%), italians (10,1%) i polonesos (10,5%).
Només dues nacionalitats entre les vint primeres perden efectius: l’argentina (-4%)
i la boliviana (-4,1%). Entre la població argentina, la nacionalització i el retorn
poden haver tingut un paper significatiu, mentre que entre la boliviana, tenint

48. 48 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
en compte que es tracta de fluxos recents, haurem d’apostar pel retorn o per la
sortida a tercers països com a possible causa principal de la disminució d’efectius.
De la mateixa manera, el creixement d’únicament un 1,6% de la població equato-
riana (1.267 empadronaments), quan, com hem vist, només els fluxos d’arribada
de l’estranger ja gairebé multiplicaven per vuit aquest increment (9.865), ens
parla també de la incidència de les sortides (del retorn a l’Equador, però també
de l’emigració a països com ara els Estats Units d’Amèrica, anteriors receptors
de la immigració equatoriana).
L’empadronament i els permisos de residència
La comparació de les 1.184.192 persones estrangeres empadronades a 1 de ge-
ner de 2009 i els 974.743 permisos de residència en vigor a 31 de desembre de
2008 (vegeu la taula 3), no deixa de sorprendre’ns: per a tres països entre els
vint primers, el nombre de permisos en vigor supera el de persones empadro-
nades. Encara que la diferència sigui relativament escassa, els prop de cinc mil
permisos expedits a persones marroquines que superen el nombre de persones
marroquines empadronades i els prop de dos mil permisos més expedits a per-
sones equatorianes, podrien ser el resultat de les sortides del país d’aquests
ciutadans i ciutadanes.
En sentit contrari, malgrat que no es pot estimar el nombre de població en situació
irregular a partir de la simple resta entre les xifres de persones empadronades i
de persones residents, tenint en compte la provisionalitat de les dades del Padró
continu que pot fer variar substancialment els efectius, així com el registre defi-
cient de les sortides a l’estranger, l’elevat volum que representa (una mica més
de 209.000 persones) indica que la irregularitat ha de tenir un pes important.
Una pista més clara d’aquesta situació ens la proporciona la comparació d’al-
gunes de les nacionalitats més nombroses i arribades més recentment, com
ara la boliviana, en què el percentatge dels 23.807 permisos en vigor enregis-

49. Els efectes sobre les característiques de la població estrangera 49
Taula 3.
Evolució de la població estrangera segons els permisos de residència i el Padró
continu de població, per agregacions continentals i principals nacionalitats.
Catalunya, 2007-2008
Padró municipal Variació (%) Permisos de residència Variació (%)
01/01/2008 01/01/2009 2008-2009 31/12/2007 31/12/2008 2007-2008
Unió Europea 282.043 306.692 8,7 204.055 248.998 22,0
Europa no comunitària 50.032 53.188 6,3 28.104 30.002 6,8
Àfrica 278.129 302.701 8,8 266.542 290.469 9,0
Amèrica Llatina 380.211 391.928 3,1 266.436 296.818 11,4
Amèrica del Nord 12.894 13.475 4,5 3.431 3.678 7,2
Àsia 99.931 115.637 15,7 91.408 102.800 12,5
Oceania 497 525 5,6 319 375 17,6
Marroc 208.996 225.244 7,8 211.475 230.262 8,9
Romania 88.078 96.448 9,5 74.659 86.910 16,4
Equador 80.994 82.261 1,6 80.055 84.170 5,1
Colòmbia 46.287 48.911 5,7 41.682 45.379 8,9
Xina 38.648 44.789 15,9 38.301 43.395 13,3
Itàlia 43.727 48.143 10,1 32.703 39.620 21,2
Perú 32.713 35.413 8,3 33.682 38.017 12,9
Argentina 35.234 33.812 -4,0 22.896 24.211 5,7
Pakistan 28.607 33.336 16,5 21.786 24.092 10,6
Bolívia 60.801 58.323 -4,1 17.900 23.807 33,0
França 33.500 36.059 7,6 17.728 23.078 30,2
República Dominicana 19.383 21.211 9,4 19.466 22.066 13,4
Gàmbia 15.236 16.473 8,1 15.316 16.099 5,1
Alemanya 22.943 24.107 5,1 13.438 15.713 16,9
Regne Unit 20.666 21.810 5,5 11.746 14.002 19,2
Polònia 12.998 14.357 10,5 9.967 13.960 40,1
Ucraïna 15.115 16.183 7,1 12.966 13.869 7,0
Portugal 15.490 17.550 13,3 9.255 13.164 42,2
Senegal 16.151 18.798 16,4 11.582 11.947 3,2
Índia 13.096 16.013 22,3 9.910 11.212 13,1
TOTAL 1.103.790 1.184.192 7,3 860.575 974.743 13,3
Font: Padró continu de població, a 1 de gener de 2008 i 2009 (INE) i Anuario Estadístico del Minis-
terio de Trabajo e Inmigración.

50. 50 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
trats només representa un 40,8% de la població boliviana empadronada. Sens
dubte, a banda del fet de ser fluxos molt recents, fet corroborat per la crescuda
dels permisos del 2007 al 2008, la crisi econòmica ha de tenir alguna cosa a dir
sobre aquesta distància notable, tant pel que fa a l’esmentada mala cobertura
de les baixes (i, per tant, de les sortides) com a la magnitud de la irregularitat.
L’estructura de la població estrangera per sexe i edat
Tot i les fortes variacions que hem descrit en l’evolució dels fluxos, i les seves
conseqüències en el volum de la població resident, la incidència que ha tingut
tot això en l’estructura de la població estrangera per sexe i edat ha estat escassa.
La piràmide de població estrangera es continua caracteritzant per la joventut,
sobretot en comparació de la piràmide del total de la població de Catalunya,
que es caracteritza per l’envelliment (vegeu el gràfic 8). La mitjana d’edat dels
homes estrangers l’any 2009 era de 31,3 anys, mentre que la dels de nacionalitat
espanyola era de 41 anys. Per a les dones aquesta diferència és encara més pa-
lesa, amb 30,9 anys per a les estrangeres enfront dels 44 anys de les dones amb
nacionalitat espanyola. La diferència d’edat entre homes i dones és deguda a la
major longevitat del sexe femení.
Per grans grups d’edat ens trobem que les 28.610 persones estrangeres majors
de seixanta-quatre anys només representen el 2% de la població estrangera;
entre la població de nacionalitat espanyola, les 1.188.870 persones majors de
seixanta-quatre anys ja en sumen el 19%.
Aquestes diferències no són tan importants en relació amb la població menor
de quinze anys: són el 16% de les persones estrangeres (186.757 persones em-
padronades) i el 15% de les de nacionalitat espanyola (928.138). En contrast
amb el que passava amb la població anciana, els nens i nenes de nacionalitat
estrangera sí que comencen a assolir percentatges significatius respecte al total
de la població infantil, ja que en constitueixen el 17%.

51. Els efectes sobre les característiques de la població estrangera 51
Gràfic 8.
Piràmide de població segons la nacionalitat. Catalunya, 2009
85+
80 Homes Dones
75 espanyols: 3.067.798 espanyoles: 3.215.433
70 estrangers: 645.862 estrangeres: 538.330
65
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
10% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 10%
estrangers/es espanyols/es
Font: Padró continu a 1 de gener de 2009, dades provisionals (INE).
Quant a la població d’entre quinze i seixanta-quatre anys, veiem que les 968.825
persones estrangeres d’aquestes edats representen el 19% de tota la població
empadronada a Catalunya, un 17% de les dones i un 20% dels homes.
La composició per sexe tampoc no ha variat gaire en comparació dels anys anteri-
ors, ni pel que fa a la població estrangera, un 45,5% de la qual era de sexe femení,
ni pel que fa a l’espanyola, el percentatge de dones de la qual era del 51,2%.
Com en altres ocasions, s’ha d’advertir que aquesta estructura del conjunt ama-
ga una gran heterogeneïtat. En el gràfic 9 s’han representat les estructures de la
població per les dues primeres nacionalitats de cada agrupació continental: per
l’Àfrica són la població marroquina i la senegalesa; per Amèrica, l’equatoriana i
la boliviana; per Europa, la romanesa i la italiana, tot i que excepcionalment s’ha

52. 52 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Gràfic 9.
Piràmides de població estrangera segons les principals nacionalitats. Catalunya,
2009
Marroc Senegal
85+ 85+
80 80
Homes Dones 75 Homes Dones
75
70 Total: 18.584 Total: 17.475 70 Total: 51.251 Total: 45.197
65 65
60 60
55 55
50 50
45 45
40 40
35 35
30 30
25 25
20 20
15 15
10 10
5 5
0 0
8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 10%
Romania França
85+ 85+
80 80
75 Homes Dones 75 Homes Dones
70 Total: 134.339 Total: 90.905 70 Total: 15.291 Total: 3.507
65 65
60 60
55 55
50 50
45 45
40 40
35 35
30 30
25 25
20 20
15 15
10 10
5 5
0 0
10% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 20% 16% 12% 8% 4% 0% 4% 8% 12% 16% 20%
Equador Bolívia
85+ 85+
80 80
Homes Dones 75 Homes Dones
75
70 Total: 24.807 Total: 33.516 70 Total: 39.101 Total: 43.160
65 65
60 60
55 55
50 50
45 45
40 40
35 35
30 30
25 25
20 20
15 15
10 10
5 5
0 0
14% 10% 6% 2% 2% 6% 10% 14% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8%
Xina Pakistan
85+ 85+
80 80
Homes Dones 75 Homes Dones
75
70 Total: 23.925 Total: 20.864 70 Total: 28.811 Total: 4.525
65 65
60 60
55 55
50 50
45 45
40 40
35 35
30 30
25 25
20 20
15 15
10 10
5 5
0 0
8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 20% 16% 12% 8% 4% 0% 4% 8% 12% 16% 20%
Font: Padró continu a 1 de gener de 2009, dades provisionals (INE).

53. Els efectes sobre les característiques de la població estrangera 53
decidit representar la tercera –corresponent a la francesa– i no l’italiana, ja que
més de la meitat de la població amb nacionalitat italiana empadronada a Cata-
lunya són persones nascudes a l’Amèrica Llatina, majoritàriament a l’Argentina
i el Perú.
La primera característica que cal assenyalar en la comparació de les piràmides de
població són les diferències per sexe. D’aquesta manera queda clar quan l’estra-
tègia migratòria recolza en un dels dos sexes o quan aquest fet no és significatiu.
La població marroquina (60% homes), senegalesa (81%) i pakistanesa (86%)
apareixen fortament masculinitzades, mentre que la boliviana, amb una presència
més gran de dones (57%), es troba en el pol oposat.
La població equatoriana, que, com moltes altres de llatinoamericanes també es-
tava molt feminitzada en els primers anys d’arribada, l’any 2009 ja apareix menys
desequilibrada, com a resultat del reagrupament de marits (un 52% de dones).
La població romanesa, francesa i xinesa, per contra, no presenten gaires dife-
rències per sexe, amb aproximadament un 47% de dones i si fa no fa un 43%
d’homes.
Totes aquestes poblacions, a excepció de la francesa, comparteixen la joventut
(amb màxims entre els vint-i-cinc i els trenta-cinc anys), en concordança amb les
migracions de treballadors i treballadores, de caire eminentment econòmic. I,
amb tot, presenten força diferències també en la població menor d’edat, on les
pautes de reagrupament familiar es barregen amb la natalitat de les persones
immigrats a Catalunya (relacionada amb el temps que fa que hi ha arribat) i, de
forma igualment significativa, amb l’accés a la nacionalització dels infants, que,
en alguns casos com els equatorians i bolivians principalment, els faria desapa-
rèixer d’observació al cap de pocs anys. S’ha de tenir en compte que ni l’Equador
ni Bolívia no reconeixen com a nacionals dels països respectius els fills nascuts
a l’estranger, i la legislació espanyola, per tal d’evitar que esdevinguin apàtrides,
reconeix a aquests infants el dret a la nacionalitat espanyola; això explica que el

54. 54 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
grup de zero a cinc anys en aquestes nacionalitats sigui tan reduït (Álvarez Rodrí-
guez, 2006), així com també s’explica pel fet que les pioneres de les migracions
siguin les dones.3 Un cas completament diferent és el de la població francesa, en
què el pes de les edats al voltant de la jubilació resulta força significatiu, amb un
18% de persones majors de cinquanta-cinc anys.
3. Tant la legislació equatoriana com la boliviana podrien ser modificades abans d’acabar l’any
2009 per tal de poder atorgar la nacionalitat als infants, fills de persones equatorianes i bolivianes,
nascuts fora del país. Això significaria que en els propers anys podria augmentar la població infantil
registrada d’aquestes nacionalitats.

55. 5 Conclusions: el repte de l’assentament
en època de vaques magres

57. 57
Els efectes més pregons de la crisi econòmica, tal i com els podem veure amb les
dades corresponents a l’any 2008, són perceptibles sobretot en l’evolució dels
fluxos, més que no pas en canvis en la població empadronada, és a dir, en els
efectius per nacionalitat. Només a partir del segon semestre del 2008 aquests
canvis es van fer evidents: per la caiguda de les entrades, i pel canvi en la seva
composició per sexe i edat, però també per l’increment de les sortides.
Les Estadístiques de Variacions Residencials del 2008 ens permeten prendre el
pols a l’efecte més immediat de la crisi econòmica: una davallada del 12,7% en la
immigració internacional arribada a Catalunya, que en termes absoluts vol dir que
hi va haver 170.725 noves entrades (el 56% d’aquestes entrades es van produir
durant els primers sis mesos). Aquesta davallada és considerablement menor,
però, que la que van experimentar altres comunitats autònomes, o el conjunt de
l’Estat, que va arribar a ser d’un 25%.
Això explica que Catalunya, amb 1.184.192 persones de nacionalitat estrangera
empadronades mantingui, a la fi, tant el seu lloc com a primera comunitat autòno-
ma en nombre absolut d’estrangers, com el seu pes –aplega el 21% de persones
estrangeres empadronades a l’Estat espanyol.
La caiguda dels corrents migratoris internacionals es va notar més en les naci-
onalitats que van protagonitzar els darrers fluxos massius: la boliviana (-69%) i

58. 58 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
la romanesa (-57%). En canvi, no es va deixar sentir en altres nacionalitats, que,
durant el primer semestre de l’any, fins i tot van incrementar notablement el seu
volum, com és el cas de les persones asiàtiques i africanes en general. En aquests
augments, sempre més modestos que els descensos, trobem fluxos molt antics,
com els de la població marroquina (+4%), xinesa (+33%) o pakistanesa (+24%),
juntament amb corrents relativament recents, com els d’alguns països subsaha-
rians (ghanesos o malinesos, per exemple).
La composició per sexe i edat dels fluxos arribats durant l’any 2008 es va alterar,
amb major o menor intensitat per a les principals nacionalitats, significativament
pel que fa a l’equilibri per sexes: en el cas dels fluxos que més van caure, ho van
fer més pels homes que per les dones. Amb tot, els fluxos femenins van disminuir
un 10% respecte al 2007, i van prosseguir amb la davallada constant del seu pes
en els darrers anys. Malgrat tot, la manca d’uniformitat resulta ser un cop més el
tret característic d’aquesta tendència general.
Els corrents migratoris femenins es van mantenir en la segona part de l’any,
potser perquè l’ocupació femenina es va veure menys afectada per la crisi que
la masculina, o potser perquè eren fluxos deguts al reagrupament familiar i, en
part, previstos abans de l’inici de la crisi econòmica; va ser especialment evident
la inversió de la importància dels dos sexes en les arribades de persones roma-
neses i equatorianes.
Pel que fa al reagrupament de menors, el comportament ha estat més difícil
d’avaluar i segurament encara és aviat per relacionar-lo amb l’efecte de la crisi
econòmica, ja que les sol·licituds es devien cursar amb anterioritat a les primeres
evidències de la recessió econòmica. En tot cas hauríem d’assenyalar un incre-
ment en l’arribada de menors de divuit anys respecte a l’any 2007 per algunes
nacionalitats, com l’equatoriana (15%) o la xinesa (43%), el manteniment en
nivells més modestos en altres nacionalitats, mentre que en altres casos encara,
com per la població pakistanesa, l’arribada de persones adultes va disminuir.
Juntament amb els canvis enregistrats en les entrades, l’evolució de les sortides
és la novetat principal del 2008. A diferència del que succeeix amb les entrades,

59. Conclusions: el repte de l’assentament en època de vaques magres 59
la cobertura de les sortides resulta força deficient. El que hem trobat no es pot
considerar fiable quant al volum; ens permet, tanmateix, constatar algunes ten-
dències: les sortides han estat més nombroses també entre les nacionalitats
més representades, i entre les arribades més recentment, com la romanesa o la
boliviana (que es pot explicar per un menor arrelament i una major vulnerabilitat
a la crisi). Però també entre els fluxos procedents de països amb una certa tra-
dició en els corrents migratoris cap a Catalunya, com per exemple la marroquina
o, en menor mesura, l’equatoriana: el contrast entre el nombre de permisos en
vigor i el nombre de persones empadronades, a favor dels primers, ho vindria a
corroborar. És a dir, entre aquests darrers, tot i que els fluxos d’entrada es van
incrementar, els de sortida ho van fer encara molt més. No sabem, però, si els
individus que van tornar als seus països o van decidir marxar a tercers països,
feia molt temps o poc temps que es trobaven a Espanya.
En aquest sentit, les sortides a tercers països es podrien estar produint tant per
raons de la mateixa transnacionalitat de l’emigració, que estableix xarxes de su-
port i connexió familiar en diversos països europeus (com podria interpretar-se la
sortida a França o Bèlgica d’algunes persones marroquines, o a la Gran Bretanya
d’alguns pakistanesos) com per les oportunitats de treball lligades a cadenes mi-
gratòries específiques (com es podria inferir de la sortida de bolivians i bolivianes
cap a Suïssa o de la de xinesos i xineses cap a Itàlia). L’emigració vers països que
havien estat amb anterioritat receptors tradicionals d’immigració per a cadascuna
de les nacionalitats també va ultrapassar les fronteres comunitàries. En aquest
context s’emmarquen els fluxos de sortida d’equatorians cap als Estats Units o
de bolivians cap a l’Argentina.
De la mateixa manera que la disminució del reagrupament familiar en nombres
absoluts pot ser un resultat de la crisi econòmica, hauríem de pensar que la “dis-
gregació” familiar, és a dir, el retorn selectiu de membres de la família sense acti-
vitat econòmica, pot constituir la resposta d’una unitat familiar a la crisi. Aquesta
pot ser també una resposta selectiva segons la nacionalitat considerada, encara
que aquí el registre ens pot fer una mala passada i haurem de ser molt prudents a
l’hora d’extreure’n conclusions. Així, el 12% de les 49.579 sortides enregistrades

60. 60 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
durant els darrers sis mesos del 2008 corresponen a població menor d’edat. Però
com que les Estadístiques de Variacions Residencials no ens informen sobre les
relacions de parentiu entre els individus que realitzen la baixa, no podem saber
del cert si es tracta d’un retorn familiar complet o parcial. En tot cas, volem fer
notar que alguns d’aquests menors que se’n van al país d’origen, poden haver
nascut a Catalunya o a Espanya, i per tant ens trobaríem davant de migracions
d’arrossegament, més que no pas de retorns pròpiament dits.
Abans de posar fi a les conclusions referides a la sortida de persones immigrats
estrangeres de Catalunya, tot i que les dades disponibles no ens permetin ana-
litzar-ho, volem fer avinent la relació aparentment contradictòria entre la situació
legal al país i aquestes migracions. La irregularitat, en comptes d’animar a marxar,
sol ancorar la persona migrant en el territori, mentre que la regularitat li permetria
fer moviments exploratoris o circulars. És a dir, la majoria de persones en situació
irregular podria estar optant per quedar-se a l’Estat espanyol, tot i la precarietat de
les seves condicions de vida, per por de no poder tornar-hi a entrar si la situació
al seu país és encara pitjor. Mentre que, d’altra banda, aquelles persones que
ja han obtingut la nacionalitat espanyola o un permís permanent, o simplement
gaudeixen de permís de residència i treball, s’atreveixen més a provar sort en
el retorn (amb la garantia de poder tornar a Espanya), o decideixen passar una
temporada al seu país perquè els resulta menys costós que a Espanya (donant
lloc a una circularitat migratòria no forçosament enregistrada).
Com s’ha assenyalat, si bé l’impacte de la crisi sobre els fluxos és clar, malgrat la
dificultat de copsar-lo nítidament, l’efecte sobre el volum o el perfil de la població
resident no ho és tant, més enllà de la desacceleració del creixement de la po-
blació empadronada de nacionalitat estrangera. Serà amb l’anàlisi de les dades
del 2009 que es podrà constatar l’abast de l’impacte, tant en el volum com en
el perfil de la població immigrada per nacionalitats. També haurem d’esperar a
tenir dades disponibles sobre la distribució territorial per confirmar les hipòtesis
que podrien apuntar a un augment de la concentració i de la segregació de la
població estrangera en el territori.

61. Conclusions: el repte de l’assentament en època de vaques magres 61
El que sí que podem augurar és que, amb la crisi econòmica, s’inaugura un nou
període en què el que és determinant, tant per a la població immigrant com
per al conjunt de la ciutadania de l’Estat, és l’assentament de les poblacions
immigrades. En els anys anteriors, l’arribada massiva de migrants (el boom mi-
gratori) i, en termes demogràfics, el creixement dels fluxos ha estat el fenomen
més decisiu en l’àmbit de la migració, amb tot un seguit de factors relacionats:
la inserció en el mercat laboral; la dispersió en el territori, en molts casos, però
també l’augment de la concentració, en altres; la demanda d’habitatge, no tan
sols de lloguer; el reagrupament incipient, que va provocar un creixement de la
població escolaritzada, amb les necessitats pròpies de l’acollida, començant per
la seva incorporació tardana o discontínua; o la formació de noves famílies, amb
l’augment tant de la nupcialitat com dels naixements.
Amb el nou període, l’assentament esdevindrà el gran protagonista. Els fluxos
d’entrada continuaran disminuint encara més, però segurament s’estabilitza-
ran, comptant amb els fluxos de reagrupament. Els fluxos de sortida, en canvi,
seguiran augmentant, com també els de disgregació familiar. Per tant, a l’escola
segurament es continuaran produint arribades d’alumnat estranger nou, tot i la
seva disminució, però també caldrà comptar amb la discontinuïtat d’una part de
l’alumnat ja escolaritzat. En el món del treball, l’increment de l’atur i de l’econo-
mia informal són, naturalment, els efectes primers i pitjors de la crisi, però també
cal pensar en l’augment de la competència, fins ara mínima, en la concurrència,
tant entre persones immigrants i autòctones com entre les diferents nacionalitats
d’immigrants. Aquesta incidència serà probablement pitjor en aquelles persones
amb nivell de formació més baix, que fins ara, a causa de les característiques de
la demanda del mercat de treball, n’havien estat les més beneficiades.
Quant al territori, es pot produir un augment de la mobilitat circular o exploratòria
a la recerca de treball, que per definició no se sol enregistrar; el pitjor resultat
podria ser l’augment de la concentració i de la segregació residencial, que, lligada
a un increment de la precarietat, pot tenir conseqüències nefastes tant de cara
a l’assentament de la població immigrada com per al territori que l’acull. Des
d’aquesta perspectiva, esdevé vital enregistrar correctament l’empadronament;

62. 62 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
si no, es podrien crear miratges estadístics deguts tant al sobreempadronament
en municipis on no resideixen realment les persones immigrants, com al subem-
padronament en els municipis on malgrat residir-hi no consten en el Padró.
El protagonisme particular del sector immobiliari en la gestació de la crisi, en el
cas espanyol i català, es tradueix en el terreny de l’habitatge, tant en l’impaga-
ment de l’habitatge de lloguer per moltes famílies d’immigrants de nacionalitat
estrangera, com en la capacitat o no de fer front a les hipoteques, i, desgracia-
dament, en l’augment de la sobreocupació de l’habitatge. Naturalment, l’accent
en un d’aquests fenòmens o en un aspecte determinat dependrà també de la
intensitat i de la durada de la crisi.
Per últim, la joventut del perfil dels migrants, farà que, en els propers anys, la
mateixa dinàmica demogràfica lligada, d’una banda, a la formació de noves fa-
mílies i, de l’altra, al reagrupament familiar, es mantingui o augmenti la població
estrangera, tot i que aquesta no es nodreixi de nous fluxos o que, com hem dit,
en alguns casos provoqui la sortida selectiva de residents estrangers a Catalunya.
El caràcter cíclic de les onades migratòries, relacionat amb la conjuntura econòmi-
ca, amaga aquesta gran contradicció: gairebé sempre l’esforç de l’assentament,
que sens dubte és un dels processos més delicats i que implica a parts iguals la
població immigrada i la població no immigrada, s’ha de fer en èpoques de vaques
magres, quan hom disposa de menys recursos.

63. Bibliografia

65. 65
Álvarez Rodríguez, Aurelia (2006). Nacionalidad de los hijos de extranjeros nacidos
en España. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Domingo, Andreu i Cabré, Anna (2009). “La tercera onada immigratòria a Catalunya”.
L’Avenç, núm. 350, p. 30-39.
Domingo, Andreu i Bayona, Jordi (en premsa). “Gènere, llar i immigració internacional
a Catalunya”. Revista de l’Associació Catalana de Sociologia.
Gil, Fernando i Domingo, Andreu (2008). “Tendències recents de l’evolució de la
població estrangera a Catalunya: cap a un canvi de cicle?”, A Larios, Maria Jesús i
Nadal, Mònica (dirs.). L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2007. Barcelona:
Editorial Mediterrània - Fundació Jaume Bofill, p. 23-64.
Vono, Daniela; Domingo, Andreu i Bedoya, Maria Helena (2009). “Impacto del control
migratorio del visado Shengen sobre la migración latinoamericana hacia España”.
Papeles de población, any 14è, núm. 58, p. 97-126.

67. Informes breus
1 Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003
Ferran Ferrer (dir.), Gerard Ferrer i José Luis Castel
2 El paper crucial del professorat. Atraure, preparar i mantenir professors de qualitat
OCDE. Polítiques d’Educació i de Formació
3 El procés de normalització d’estrangers 2005. Balanç i perspectives
Maria Helena Bedoya Muriel i Eduard Solé Alamarja
4 Itineraris de formació i inserció laboral dels joves a Catalunya
Rafael Merino i Maribel Garcia
5 Els imams de Catalunya: rols, expectatives i propostes de formació
Jordi Moreras
6 Sisena hora: una oportunitat o una dificultat per avançar?
Joaquí­ Garí­ , Isabel Sánchez i Jesús Viñas
n n
7 Joves i política
Núria Valls i Andrea Borison
8 Els sistemes educatius als països d’origen de l’alumnat immigrat. Una aproximació
Miquel Àngel Alegre, Ricard Benito i Sheila González
9 Els plans educatius d’entorn: debats, balanç i reptes
Miquel Àngel Alegre i Jordi Collet
10 Formació i professionalització del professorat de secundària a Catalunya
Gemma Tribó
11 La desafecció política a Catalunya. Una mirada qualitativa
Ismael Blanco i Pau Mas
12 Històries d’immigració: la comprensió dels patrons de rendiment escolar dels joves immigrants
nouvinguts
Carola Suárez-Orozco i Marcelo Suárez-Orozco
13 L’educació catalana a la premsa
Jaume Carbonell i Sebarroja i Antoni Tort i Bardolet
14 Simbologies en l’espai públic. Els debats sobre l’ús del hijab a Europa
Jordi Moreras
15 Actituds, comportament polític i xarxes organitzatives dels immigrants a la ciutat de
Barcelona
Laura Morales i Eva Anduiza (directores), Laia Jorba, Josep San Martin i Amparo González
16 Les responsabilitats legals en les activitats educatives realitzades més enllà del temps lectiu
Neus Soriano, Ramon Plandiura i Eva Izquierdo
17 El salari de reserva de les dones desocupades a Catalunya
Dídac Queralt Jiménez
18 Models educatius familiars a Catalunya
Javier Elzo Imaz (coordinador), María Teresa Laespada Martínez i Ana Martínez Pampliega
19 L’escola del segle xxi. Una mirada des de la societat civil
Mireia Civís i Zaragoza, Jordi Riera i Romaní , Annabel Fontanet i Caparrós i Elena S. Ojando i Pons
20 Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària
Joan Uribe i Sara Alonso
21 Crònica de la Llei d’Educació de Catalunya
Ramon Farré Roure
22 De l’acollida a la ciutadania: la formació de la població adulta immigrada
Xavier Aranda, Miquel Casanovas, Alfons Formariz (coordinador) i Pep Vidal
23 El reagrupament familiar a Catalunya, una aproximació qualitativa
Rosalina Alcalde, Andreu Domingo, Diana López, Jordi Bayona i Amparo González
24 Trajectòries sociolaborals de la població immigrada. Factors explicatius
Sarai Samper, Raquel Moreno (D-CAS, Col·lectiu d'Analistes Socials)
25 L’opinió dels catalans sobre la immigració
Mónica Méndez Lago
27 Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008
Andreu Domingo i Albert Sabater

68. La crisi econòmica ha provocat el descens en l’arribada dels fluxos
internacionals i un increment de les sortides, ja siguin retorns o sortides
a països tercers. Com a conseqüència, el creixement de la població
estrangera s’ha alentit i, a 1 de gener de 2009, aquesta població
representa el 15,9% de la població catalana.
Informes breus I M M I G R A C I Ó