TENEN FUTUR LES HUMANITATS?
EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA
Francesc Bernat i Baltrons
Departament de Filologia Catalana,Universitat de Barcelona
Hostalric, 13-IV-2015
Converses amb memòria. Projecte de recollida de fonts orals realitzat per biblioteques de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Presentació al la jornada organitzada pel Memorial Democràtic l'any 2006.
TENEN FUTUR LES HUMANITATS?
EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA
Francesc Bernat i Baltrons
Departament de Filologia Catalana,Universitat de Barcelona
Hostalric, 13-IV-2015
Converses amb memòria. Projecte de recollida de fonts orals realitzat per biblioteques de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Presentació al la jornada organitzada pel Memorial Democràtic l'any 2006.
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...BPIMMIGRACIO
PROTAGONISTES: ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIÓ. BARCELONA, 22 DE FEBRER DE 2010.
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatura d’immigració i la tradició oral d’Orient. A càrrec de Cornelia Weissel-Reinhardt, de la Biblioteca Pública d’Stuttgart.
"Donar veu a la memòria" és u projecte pedagògic d'aprenentatge i servei impulsat per l'Institut Lluís Vives de Barcelona, que pretén recuperar la memòria dels adolescents del passat a través de fonts primàries i donar-los-hi veu a través d'un espectacle teatral. https://donarveu.wordpress.com/
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valenciàmaestratviu
Dedicat a l'amic Pere-Enric Barreda Edo.
RESUM
Passats trenta anys des de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià i considerant els canvis socials i culturals de la nostra societat, tenint en compte la inevitable desaparició de les generacions nascudes abans de la guerra civil, decidírem dur a terme una petita enquesta dialectal centrada en els pobles que van conformar el castell o setena de les Coves de Vinromà.
Set pobles i d’altres situats al sud en els límits del Maestrat històric, amb la finalitat de comprovar la vitalitat del lèxic en les diferents formes i variants fonètiques, delimitar i precisar-ne l’abast territorial i extraure conclusions relacionades amb dominis senyorials medievals,
repoblació o amb àrees geogràfiques i centres d’influència.
PARAULES CLAU: dialectes catalans valencià septentrional, tortosí meridional, lèxic català normatiu, variants fonètiques
PRECISIONS ABOUT CATALAN DIALECTAL AREAS IN THE NORD OF VALENCIAN COUNTRY
ABSTRACT
There was a long time ago, more exactly thirty years, since the Law for the Use and Teaching of Valencian was passed. From then on, our society has experienced a series of social and cultural changes, the most important of all of them is the unavoidable disappearance of the generations born before the Civil War. Taking all these considerations into account, a brief dialectal poll about Catalan has been engaged to: 1) check the lexical vitality in the different forms and phonetic variants, 2) pin down its scope through the territory, and 3) draw conclusions related with noble dominions in the Middle Ages, resettlement, geographical areas, and areas of influence. The study analyses not only the Catalan language used in the seven villages located in the southern Maestrat, or what is the same, the villages which historically
made up La Setena de les Coves, but also that of the other closest villages.
PARAULES CLAU: catalan language, catalan dialects, catalan lexical, phonetics variation.
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...BPIMMIGRACIO
PROTAGONISTES: ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIÓ. BARCELONA, 22 DE FEBRER DE 2010.
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatura d’immigració i la tradició oral d’Orient. A càrrec de Cornelia Weissel-Reinhardt, de la Biblioteca Pública d’Stuttgart.
"Donar veu a la memòria" és u projecte pedagògic d'aprenentatge i servei impulsat per l'Institut Lluís Vives de Barcelona, que pretén recuperar la memòria dels adolescents del passat a través de fonts primàries i donar-los-hi veu a través d'un espectacle teatral. https://donarveu.wordpress.com/
Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valenciàmaestratviu
Dedicat a l'amic Pere-Enric Barreda Edo.
RESUM
Passats trenta anys des de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià i considerant els canvis socials i culturals de la nostra societat, tenint en compte la inevitable desaparició de les generacions nascudes abans de la guerra civil, decidírem dur a terme una petita enquesta dialectal centrada en els pobles que van conformar el castell o setena de les Coves de Vinromà.
Set pobles i d’altres situats al sud en els límits del Maestrat històric, amb la finalitat de comprovar la vitalitat del lèxic en les diferents formes i variants fonètiques, delimitar i precisar-ne l’abast territorial i extraure conclusions relacionades amb dominis senyorials medievals,
repoblació o amb àrees geogràfiques i centres d’influència.
PARAULES CLAU: dialectes catalans valencià septentrional, tortosí meridional, lèxic català normatiu, variants fonètiques
PRECISIONS ABOUT CATALAN DIALECTAL AREAS IN THE NORD OF VALENCIAN COUNTRY
ABSTRACT
There was a long time ago, more exactly thirty years, since the Law for the Use and Teaching of Valencian was passed. From then on, our society has experienced a series of social and cultural changes, the most important of all of them is the unavoidable disappearance of the generations born before the Civil War. Taking all these considerations into account, a brief dialectal poll about Catalan has been engaged to: 1) check the lexical vitality in the different forms and phonetic variants, 2) pin down its scope through the territory, and 3) draw conclusions related with noble dominions in the Middle Ages, resettlement, geographical areas, and areas of influence. The study analyses not only the Catalan language used in the seven villages located in the southern Maestrat, or what is the same, the villages which historically
made up La Setena de les Coves, but also that of the other closest villages.
PARAULES CLAU: catalan language, catalan dialects, catalan lexical, phonetics variation.
2. Gràcies a les Normes del 32, territori i llengua van entrar definitivament en el segle XX. El
fet de disposar d’una normativa fixada va permetre que la literatura, els estudis científics i
erudits, l’educació o el periodisme, deixaren de ser un reducte localista o provincià. La
unitat i la qualitat formal de la llengua n’han sigut una conseqüència rellevant en el context
d’una nova època. La màxima causa i la màxima conseqüència de les Normes de Castelló
són, sens dubte, la unitat ortogràfica de la llengua i la unitat dels valencians per estimar-la i
usar-la.
Els processos de codificació normativa vinculats a l’escriptura, l’ortografia, la prosòdia, la
gramàtica, el lèxic, són expressions de l’autèntica vida de cada llengua: la del seu ús personal i
social, la dels estils i registres que la fan present a casa i al treball, a l’oci i a la cultura. I, per
tant, a partir d’aquell any 1932, la societat valenciana disposa de les bases essencials,
ortogràfiques, gramaticals i lèxiques, per a la seua plena realització com a una societat
moderna i oberta al món.
4. Cal agrair la consolidació i l’expansió normativa i cultural d’aquelles bases ortogràfiques
a erudits, gramàtics i escriptors ja traspassats, els quals, en el temps coetani de la
Segona República o durant els anys del franquisme, van practicar i van millorar la
precisió i la validesa d’aquelles bases: preveres com Lluís Fullana Mira, mestres com
Carles Salvador Gimeno, cronistes com Lluís Revest Corzo, erudits com Josep Giner
Marco, professors com Manuel Sanchis Guarner, escriptors com Enric Valor Vives.
Josep giner Francesc Ferrer Pastor
6. El pare Fullana,despres de eixir “les Normes de Castello”, dona quatre
conferencies en l’Institut d’Estudis Catalans en l'any 1915, titulades, “Diferencies
Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques i Sintaxiques
entre el Valencià i el Català”.
7.
8. La situació lingüística contemporània, tanmateix, és encara difícil i complexa, ja que ha
estat travessada de divisions nominals i formals en una societat unida per l’herència
d’una llengua avalada per la grandesa literària dels segles i pel dret a enriquir tal
herència amb llibertat. I la llengua, amb les bases normatives del 1932, acara l’alba d’un
nou segle en què haurà de conviure de manera fructífera amb l’altra llengua oficial,
el castellà, i amb altres llengües, en un món internacionalitzat i marcat pels avanços
tecnològics en els processos de creació i de comunicació.