I Jornades de Dinamització. Metodologies, experiències i adaptació a nous escenaris
Consorci per a la Normalització Lingüística (20 i 22 de novembre de 2013)
I Jornades de Dinamització. Metodologies, experiències i adaptació a nous escenaris
Consorci per a la Normalització Lingüística (20 i 22 de novembre de 2013)
Les lectures de les Rondalles d’Enric ValorGemma Lluch
Com citar? Lluch, G. (2010). «Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor», dins Verònica Cantó Doménech, Vicent Brotons Rico i Òscar Pérez Silvestre (eds.) Enric Valor. El valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. p. 61-71.
La lectura de rondalles en el marc de la cultura popular. Sobre el concepte de cultura popular. Cultura popular i folklore. Folklore versus folklorisme. La lectura de l’obra de Valor en el marc de la cultura popular. La narració oral popular. La narració oral i escrita popular. Context comunicatiu i elements no verbals. Elements lingüístics Elements discursius. Les estructures textuals i les lleis èpiques. Gèneres. La narració oral escrita o l’escriptura com a filtre ideològic. L’elecció de Valor: una lectura literària. La lectura per a infants que fagocita la tradició.
Més info: www.gemmalluch.com
La novel·la negra és, sens dubte, el gènere literari més popular del món. Si rastregéssim les lleixes de les llibreries, les seves taules de novetats, ens adonaríem que gairebé el 60% del que es publica és novel·la negra, novel·la policial o novel·la negra criminal. És un gènere tan versàtil que permet als autors, pràcticament, abordar qualsevol tema, per la qual cosa és una eina molt útil a l'hora de parlar dels problemes que afligeixen a la societat relacionats amb xarxes criminals, corrupció, crisi social, etc.
Al nostre país la salut del gènere, malgrat la crisi en la qual estem immersos i afecta a tot el relacionat amb el món de la cultura d'una forma molt especial, els esdeveniments relacionats amb el gènere s'han anat multiplicant de llarg a llarg de la geografia nacional des que fa més de 25 anys irrompés el festival llegendari la Setmana Negra de Gijón. Pràcticament no hi ha ciutat o comarca que es *precie que no tingui un esdeveniment relacionat amb la novel·la negra.
Des de fa tres anys, al voltant de la llibreria *Serret de *Valderrobres, *Matarranya, s'està duent a terme un esdeveniment literari que reuneix a una sèrie d'escriptors que signen els seus llibres al carrer en una jornada festiva similar al Sant Jordi de Barcelona durant el mes d'Agost. Per aquest any, a més de la signatura de llibres que la cridem ‘*Serret Negra’, vol afermar l'esdeveniment amb una sèrie de conferències relacionades amb el gènere negre i en homenatge al recentment mort Francisco González *Ledesma, el creador de l'inspector Méndez.
Sobre els formats de festivals. El cas de la Festa Verdaguer de Folgueroles, ...lletres.gencat
Presentació de Carme Torrents sobre la Festa Literària Verdaguer, dins la II Trobada d'Organitzadors de Festivals Literaris de Vic. 18 de setembre de 2010
Les lectures de les Rondalles d’Enric ValorGemma Lluch
Com citar? Lluch, G. (2010). «Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor», dins Verònica Cantó Doménech, Vicent Brotons Rico i Òscar Pérez Silvestre (eds.) Enric Valor. El valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. p. 61-71.
La lectura de rondalles en el marc de la cultura popular. Sobre el concepte de cultura popular. Cultura popular i folklore. Folklore versus folklorisme. La lectura de l’obra de Valor en el marc de la cultura popular. La narració oral popular. La narració oral i escrita popular. Context comunicatiu i elements no verbals. Elements lingüístics Elements discursius. Les estructures textuals i les lleis èpiques. Gèneres. La narració oral escrita o l’escriptura com a filtre ideològic. L’elecció de Valor: una lectura literària. La lectura per a infants que fagocita la tradició.
Més info: www.gemmalluch.com
La novel·la negra és, sens dubte, el gènere literari més popular del món. Si rastregéssim les lleixes de les llibreries, les seves taules de novetats, ens adonaríem que gairebé el 60% del que es publica és novel·la negra, novel·la policial o novel·la negra criminal. És un gènere tan versàtil que permet als autors, pràcticament, abordar qualsevol tema, per la qual cosa és una eina molt útil a l'hora de parlar dels problemes que afligeixen a la societat relacionats amb xarxes criminals, corrupció, crisi social, etc.
Al nostre país la salut del gènere, malgrat la crisi en la qual estem immersos i afecta a tot el relacionat amb el món de la cultura d'una forma molt especial, els esdeveniments relacionats amb el gènere s'han anat multiplicant de llarg a llarg de la geografia nacional des que fa més de 25 anys irrompés el festival llegendari la Setmana Negra de Gijón. Pràcticament no hi ha ciutat o comarca que es *precie que no tingui un esdeveniment relacionat amb la novel·la negra.
Des de fa tres anys, al voltant de la llibreria *Serret de *Valderrobres, *Matarranya, s'està duent a terme un esdeveniment literari que reuneix a una sèrie d'escriptors que signen els seus llibres al carrer en una jornada festiva similar al Sant Jordi de Barcelona durant el mes d'Agost. Per aquest any, a més de la signatura de llibres que la cridem ‘*Serret Negra’, vol afermar l'esdeveniment amb una sèrie de conferències relacionades amb el gènere negre i en homenatge al recentment mort Francisco González *Ledesma, el creador de l'inspector Méndez.
Sobre els formats de festivals. El cas de la Festa Verdaguer de Folgueroles, ...lletres.gencat
Presentació de Carme Torrents sobre la Festa Literària Verdaguer, dins la II Trobada d'Organitzadors de Festivals Literaris de Vic. 18 de setembre de 2010
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. LES NORMES DE
CASTELLÓ
Por:
Diego Cuesta García
Daniel Sánchez Rodríguez
2. ÍNDEX:
• Pàgina 3: Introducció.
• Pàgines 4 : El Naixement de Les Normes
De Castelló.
• Pàgina 5: Historia de Les Normes De
Castelló.
• Pàgines 6 i 7: Personalitats que signaren
l’acord.
• Pàgina 8: Entitats que signaren l’acord.
• Pàgina 9: Conclusió.
3. INTRODUCCIÓ:
Les Normes Ortogràfiques de
Castelló, o simplement Normes de
Castelló o Normes del 32, són
unes normes ortogràfiques
elementals per a la
llengua catalana-valenciana, que
seguixen, bàsicament, les normes
fabrianes, adaptades a les
particularitats del valencià.
Aquestes normes les van signar
el 1932 les més importants
institucions culturals del
País Valencià.
4. EL NAIXEMENT DE LES
NORMES DE CASTELLÓ:
L’any 1930 fou especialment significatiu
per l’elevat nombre d’iniciatives en favor
del valencià, com ara l’aparició del llibre
de Lluís Revest La llengua valenciana.
La dimissió de Primo de Rivera suscità a
València i a tot Espanya el naixement
d’unes expectatives de canvi polític i
cultural que possibilitaven un major ús
de la llengua a tots els nivells. És en
aquest context que el juliol de 1930 la
revista Taula de Lletres Valencianes,
dirigida per Adolf Pizcueta, publicà
l’editorial «Als escriptors valencians i a
les publicacions valencianes», que
considerem l’iniciador de l’etapa final del
procés de codificació idiomàtica al País
Valencià.
5. HISTORIA DE LES NORMES
DE CASTELLÓ:
• Al començament del segle XX,
existien dos corrents
d'escriptors en valencià.Vora
1930, un grup d'escriptors
jóvens promogueren, en la
revista
Taula de Lletres Valencianes,
una campanya per tal de fer
unes normes unitàries. És en
aquest context que el juliol de
1930 la revista
Taula de Lletres Valencianes,
dirigida per Adolf Pizcueta,
publicà l'editorial «Als
escriptors valencians i a les
publicacions valencianes», que
considerem l'iniciador de
l'etapa final del procés de
6. PERSONALITATS QUE
SIGNAREN L’ACORD:
Francesc Alcayde Vilar Honori Garcia i Garcia
Maximilià Alloza Vidal Francesc Garcia Gascón
Francesc Almela i Vives Josep Gasch Gasch
Emili Gómez Nadal
Pasqual Asins i Lerma Constantí Gómez Salvador
Joan Beneyto i Pérez Nicolau Primitiu Gómez Serrano
Francesc Bosch Morata Salvador Guinot Vilar
Ramon Maria Huguet Juan
Francesc Caballero i Muñoz Gaietà Huguet i Segarra
Emili Calduch Font Antoni Igual Úbeda
Francesc Carreres de Calatayud Eduard López-Chávarri
Salvador Carreres Zacarés
Angelí Castanyer i Fons
Lluís Cebrián Ibor
Lluís Cebrián Mezquita
Emili Cebrián Navarro
Manel Cervera
Enric Duran i Tortajada
Ferran Escrivà Cantos
Francesc Figueras i Pacheco
Lluís Fullana Mira
7. Eduard Martínez Ferrando Carles Salvador i Gimeno
Miquel Martí Esteve Vicent Sanchis Sugráñez
Manuel Sanchis Guarner
Francesc Martínez i Martínez Josep Sanchis Sivera
Felip Mateu i Llopis Ricard Sanmartín i Bargues
Enric Navarro i Borràs Joan Simón i Matutano
Enric Soler i Godes
Bernat Ortín Benedito Llorenç Sorlí i Ballester
Josep Pascual Tirado Manel Tetuà Cases
Miquel Peña Masip Maximilià Thous i Llorens
Leopold Trènor i Palavicino
Adolf Pizcueta i Alfonso
Emili Vilella Garcia
Joan Baptista Porcar i Ripollès Ignasi Villalonga i Villalba
Ferran Pròsper Lana Josep Lluís Bausset i Ciscar
Joaquim Reig i Rodríguez
Lluís Revest i Corzo
Àngel Sánchez Gozalbo
Lluís Sales Boli
8. ENTITATS QUE SIGNAREN
L’ACORD:
Societat castellonenca de cultura
Lo rat penat
Centre de cultura valenciana
Agrupació valencianista republicana
Seminari de filologia de la universitat de valència
Unió valencianista
Centre d'actuació valencianista
Agrupació valencianista escolar
Centre valencianista d'alcoi
Centre valencianista de bocairent
Centre valencianista de cocentaina
Joventut valencianista republicana de manises
Editorial l'estel
Setmanari el camí