• El centaure és un ser amb cos de cavall i el tors, braços i cap d'home.
• Habita en equilibri amb la naturalesa, així que només caça el que necessita per a viure i si tala un arbre, planta un altre.Solen ser trobats en prats, clars i boscos de fulla caduca. Són molt sociables amb altres espècies del bosc. Són coneguts per les seues habilitats amb la llança i amb l'arc, encara que també poden usar garrots i escuts a l'hora de la lluita.
• És famosa la seua afició pel vi, que els tranforma en sers desagradables i quelcom toscos, inclús agressius.
• Són fills de Ixión i d'un núvol amb forma d'Hera anomenat Nefole.
• . Una de les llegendes de la mitologia grec compte que el primer centaure va ser Quiró. Quiró era un titá que va entrar en guerra amb els jóvens déus l'Olimp, però va perdre.Com a castic, Apol•lo, el déu de la llum i la raó, el va convertir en mitat home i mitat cavall. En esta llegenda es narra com va ser ferit per una fletxa verinosa, i després d'un temps d'agonia va renunciar a la seua immortalitat.Quiró va cedir la seua immortalitat a Prometeu, un altre titá. Zeus, com agraiment per aquest gest que va tindre Quiró, va dibuixar la forma de centaure en una constel•lació i li va donar el nom de Sagitari.
• Alguns centaures coneguts són: Quiró, Folos.
• Normalment en la mitologia només apareixen centaures mascle, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les Centauresses.
• L’origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d’un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia)
Ja sé que hi han moltes faltes! És d'una pàgina valenciana.
• El centaure és un ser amb cos de cavall i el tors, braços i cap d'home.
• Habita en equilibri amb la naturalesa, així que només caça el que necessita per a viure i si tala un arbre, planta un altre.Solen ser trobats en prats, clars i boscos de fulla caduca. Són molt sociables amb altres espècies del bosc. Són coneguts per les seues habilitats amb la llança i amb l'arc, encara que també poden usar garrots i escuts a l'hora de la lluita.
• És famosa la seua afició pel vi, que els tranforma en sers desagradables i quelcom toscos, inclús agressius.
• Són fills de Ixión i d'un núvol amb forma d'Hera anomenat Nefole.
• . Una de les llegendes de la mitologia grec compte que el primer centaure va ser Quiró. Quiró era un titá que va entrar en guerra amb els jóvens déus l'Olimp, però va perdre.Com a castic, Apol•lo, el déu de la llum i la raó, el va convertir en mitat home i mitat cavall. En esta llegenda es narra com va ser ferit per una fletxa verinosa, i després d'un temps d'agonia va renunciar a la seua immortalitat.Quiró va cedir la seua immortalitat a Prometeu, un altre titá. Zeus, com agraiment per aquest gest que va tindre Quiró, va dibuixar la forma de centaure en una constel•lació i li va donar el nom de Sagitari.
• Alguns centaures coneguts són: Quiró, Folos.
• Normalment en la mitologia només apareixen centaures mascle, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les Centauresses.
• L’origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d’un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia)
Ja sé que hi han moltes faltes! És d'una pàgina valenciana.
Divinitats llatines i la pervivència d'aquestes a la Barcelona actualstevebottle
Treball sobre les principals divinitats del món romà fent un incís en el caràcter eclèctic i sincrètic de la religió romana, acompanyat d'un recull de fotografies d'indrets de la Barcelona de 2013 relacionats amb la mitologia llatina.
Treball elaborat per Martí Villanueva i Esteve Botella dins el marc dels treballs el·laborats a partir de la lectura del llibre "L'esclava de blau" de Joaquim Borrell a l'assignatura de Llatí de 4t d'ESO a l'Escola del Clot de Barcelona
La presentación acompaña una entrada de blog que argumenta que toda la tierra es una tumba debido a que los restos humanos se han esparcido por todo el planeta y eventualmente todo el suelo contendrá los restos de algún ser humano que haya vivido.
More Related Content
Similar to Les Criatures Elementals de l'aigua: 2/ Les Nimfes
Divinitats llatines i la pervivència d'aquestes a la Barcelona actualstevebottle
Treball sobre les principals divinitats del món romà fent un incís en el caràcter eclèctic i sincrètic de la religió romana, acompanyat d'un recull de fotografies d'indrets de la Barcelona de 2013 relacionats amb la mitologia llatina.
Treball elaborat per Martí Villanueva i Esteve Botella dins el marc dels treballs el·laborats a partir de la lectura del llibre "L'esclava de blau" de Joaquim Borrell a l'assignatura de Llatí de 4t d'ESO a l'Escola del Clot de Barcelona
La presentación acompaña una entrada de blog que argumenta que toda la tierra es una tumba debido a que los restos humanos se han esparcido por todo el planeta y eventualmente todo el suelo contendrá los restos de algún ser humano que haya vivido.
Juan de Flandes, un pintor en las sombrasterraxaman
Juan de Flandes fue un pintor flamenco que trabajó para la reina Isabel la Católica en España a partir de 1496. Produjo obras pequeñas y detalladas influenciadas por la escuela flamenca de Brujas. Sus trabajos más importantes incluyeron el Políptico de Isabel la Católica y varios retablos para catedrales españolas. Juan de Flandes fue un importante pintor que introdujo el estilo flamenco en España a finales del siglo XV y principios del XVI.
Francisco de Goya pasó por diferentes etapas artísticas a lo largo de su vida. Inicialmente se dedicó a pintar escenas costumbristas bajo una perspectiva optimista. Sin embargo, tras enfermar de sordera su visión se volvió más crítica y pesimista, lo que se refleja en obras como Los caprichos y las Pinturas negras, donde representa un mundo oscuro y alucinante. Además de retratista real, Goya fue testigo de primera mano de la guerra de independencia española, lo que
René Lalique: La transcendencia de lo intranscendenteterraxaman
René Lalique fue considerado el padre de la joyería moderna. Rompió los esquemas del diseño de joyería al tiempo que convertía el cristal en arte. Se inspiró en la naturaleza, especialmente en criaturas marinas. Trabajó en el estilo Art Nouveau y luego Art Déco, donde explotó temas de feminidad. Tuvo éxito con el cristal y abrió fábricas famosas por sus frascos de perfume.
Carracci y Caravaggio los creadores de la pintura barrocaterraxaman
Annibale Carracci (1560-1609) fue un pintor italiano de Bolonia que ayudó a establecer el estilo boloñés. Trabajó con su primo y hermano para desarrollar un estilo ecléctico influenciado por Rafael y los venecianos. Sus frescos más famosos fueron Los amores de los Dioses para el Palacio Farnese en Roma. Caravaggio (1571-1610) fue un pintor revolucionario conocido por sus representaciones realistas de figuras religiosas. Sus obras marcaron el inicio
Artemisia gentileschi una artista indómitaterraxaman
Este documento presenta una lista cronológica de obras reconocidas de un autor desconocido entre 1609 y 1651, seguida por obras atribuidas que no han podido fecharse y obras atribuidas no verificadas fechadas cronológicamente. Finalmente, incluye obras atribuidas que no se han podido comprobar.
Johanes Vermeer: el maestro de la luz serenaterraxaman
Este documento presenta una lista cronológica de obras pictóricas realizadas por Johannes Vermeer entre 1654 y 1675. La lista incluye 34 títulos de pinturas que abarcan temas como escenas de género domésticas, retratos, alegorías y temas musicales. La lista proporciona los títulos de las obras y las fechas aproximadas en las que fueron realizadas por Vermeer.
El documento describe la trayectoria de Jesús Reigosa, un artista que conoció hace muchos años y que ahora se ha convertido en padre, monje budista zen y propietario de un negocio de arte inspirado en la tradición japonesa wabi-sabi, especializado en talla de madera.
Jw godward, el tragico final del clasicismoterraxaman
Este documento presenta una cronología de décadas desde 1890 hasta 1922, seguida de una cita que describe las características físicas perfectas de una modelo de arte llamada Lily. No se proporciona información adicional sobre el tema o propósito del documento.
Brujería, mágia y ocultismo en la obra de jw waterhouseterraxaman
Este documento presenta una lista cronológica de obras pictóricas del artista John William Waterhouse creadas entre 1872 y 1917. La lista incluye títulos como "Miranda" de 1875, "Dolce Far Niente" de 1880, "La Belle Dame Sans Merci" de 1893, "Pandora" de 1896, "Lady Clare" de 1900 y "Ofelia" de 1910, entre otras obras que representan temas mitológicos, literarios y alegóricos.
El documento explora la idea de que no existen divisiones reales entre los individuos y el universo. Somos parte del universo, no separados de él. Nuestros cuerpos, mentes y todo lo que experimentamos son manifestaciones del universo, no entidades separadas. El autor concluye que no hay un "yo" distinto del universo, sino que somos expresiones transitorias del ser y la conciencia que subyacen a todo.
Benozzo Gozzoli: En equilibrio entre dos mundosterraxaman
Benozzo Gozzoli nació en 1420 en Florencia y aprendió el oficio de la pintura en el taller de Fra Angélico. Realizó importantes encargos para papas, obispos y nobles florentinos, incluyendo los frescos de la Capilla Medici, que lo catapultaron a la fama. Aunque fue considerado un maestro menor, algunas de sus obras como los frescos del Palazzo Medici son consideradas grandes obras maestras. Gozzoli murió en 1497 en Pistoia, donde fue enterrado.
Este documento describe el proceso de extracción de una gran geoda de cuarzo encontrada en una mina. Detalla las etapas de separación cuidadosa de la geoda de la roca que la rodeaba, su transporte lento a través de los túneles de la mina hasta salir a la superficie donde fue cargada en un camión para su procesamiento y comercialización, revelando su gran belleza interior formada durante millones de años.
Alphonse Osbert fue un pintor simbolista francés activo entre 1880 y 1930. Inicialmente pintó en un estilo naturalista, pero luego se volvió hacia el simbolismo bajo la influencia de Puvis de Chavannes y otros. Sus obras representan figuras etéreas en paisajes nocturnos iluminados por la luna, caracterizadas por el uso abundante del color azul. Tuvo éxito y recibió varios encargos públicos para decorar edificios.
LA MATRIZ DE LA CREACIÓN: EL ANTIGUO SÍMBOLO DE LA FLOR DE VIDAterraxaman
Este documento presenta una breve descripción de varias culturas y sitios históricos de diferentes partes del mundo, incluyendo Egipto, Asiria, México, China, Grecia, India, Bolivia, Sicilia y Roma.
Este documento presenta una historia visual de los instrumentos de percusión a través de diferentes culturas y épocas, comenzando con representaciones de Venus paleolíticas y pinturas neolíticas que muestran el uso de tambores, y continuando con ejemplos de instrumentos de percusión en culturas como la egipcia, mesopotámica, griega, romana, árabe, india y china a lo largo de la historia, hasta representaciones contemporáneas.
Este documento describe la filosofía y prácticas de los chamanes. Explica que los chamanes creen que el universo está compuesto de campos de energía más que de objetos físicos, y que mediante técnicas como el sueño y la atención pueden acceder a realidades diferentes más allá de la percepción ordinaria. También describe cómo la atención ordena la percepción y cómo los chamanes entrenan para mover su punto de anclaje y acceder a nuevas bandas de emanaciones.
2. Nimfa (correctament 'les donzelles joves'), divinitats inferiors de la natura que habiten en arbredes, boscos i coves, al costat de fonts, rierols i rius, en alguns casos també en illes solitàries, com Calipso i Circe. Les nimfes de les muntanyes, els boscos, els prats i les fonts (anomenades per Homer filles de Zeus, tot i que Hesíode fa a les nimfes dels turons i els boscos al costat dels pròpis turons i boscos fills de Gaia) apareixen com els esperits benèvols d'aquests llocs, i porten una vida de llibertat, de vegades teixint en grutes, de vegades ballant i cantant, de vegades cantant amb Àrtemis, o Orfeo, o delectant-se amb Dionís. A part d'aquestes deïtats són especialment Apolo, Hermes i Pan els que estan dedicats a elles i busquen el seu amor, mentre els lascius sàtirs estan també contínuament a la seva espera.
24. Segons les diverses províncies de la naturalesa es distingeixen diverses classes de nimfes: les dels rius i fonts, les Nàiades, amb qui les Oceànides i Nereides estan estretament relacionades, les dels turons, Oréades, les dels boscos i arbres, Dríades o Hamadríades.
25. Una de les Nimfes més conegudes es Cloris – Flora, tots recordem la seva imatge en el meravellós quadre de Sandro Botticcelli: La Primavera.
28. Les Nàiades, com deesses de l'aigua nutrícia i fructífera, eren especialment pròdigues en favors, fent créixer i prosperar plantes, bestiar i mortals. Per aquest motiu també van ser considerades com les deesses guardianes del matrimoni, i el ruixat de la núvia amb aigua de font era un dels ritus indispensables de la cerimònia. En el mateix principi, les tradicions llegendàries les representen alletant i criant als fills dels déus, com per exemple a Zeus i Dionís. Més encara, a causa del poder curatiu i inspirador de moltes fonts, pertanyen a les divinitats de la curació i la profecia, i poden fins i tot portar els homes a raptes d'inspiració profètica i poètica. Les pròpies Muses són a l'origen nimfes de les fonts. La creença popular assignava a les nimfes en general una vida extremadament llarga, sense immortalitat real. L'existència de les dríades, se suposava, estava estretament relacionada amb l'origen i la descomposició de l'arbre en què vivien. Gaudien d'honors divins des dels temps més remots, originalment en els llocs on tenien poder: fonts, arbredes i grutes.
29. A moltes ciutats de Roma es construirien grans temples dedicats a les Nimfes, com aquest de Pompeia
30. Els grans senyors del Renaixement, mantingueren aquest costum, com aquest Nimfeorum construït per l’arquitecte Ammanatti.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37. També l' Islam, o a l’Índia trobem aquests personatges irresistibles.
38.
39.
40. La curiositat de les Nàiades es proverbial, les seves relacions amb els humans, solen tenir finals no gaire feliços.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47. En alguns casos, la tradició confon el paper de les Nimfes, amb les de les seves parents les fades fins i tot, amb els àngels.