3. Introducció
L’endosimbiosi és una teoria sobre l’evolució de
les espècies que va ser inicialment plantejada per
Jean-Baptiste Lamarck a finals del segle XVIII.
Posteriorment Lynn Margulis va desenvolupar la
ja plantejada teoria, que va començar a ser
coneguda, sempre amb l’oposició dels partidaris
de la teoria formulada per Darwin.
3
4. Què és l’endosimbiosi?
4
Podem definir endosimbiosi com un procés
d’evolució de les espècies a partir de la unió de
diversos microorganismes. Lynn Margulis
defensa que alguns orgànuls propis de les
cèl·lules eucariotes, especialment cloroplasts i
mitocondris, haurien tingut el seu origen en
organismes procariotes, que més tard van ser
englobats per un altre microorganisme i havien
establert una relació endosimbiòtica. Un exemple
d’endosimbiosi és el següent: els mitocondris
provenen de probacteris alfa i els plasts de
cianobacteris.
6. Aspectes a favor de
l’endosimbiosi
La mida dels mitocondris és similar a la mida d’alguns
6
bacteris, per tant els mitocondris podrien haver estat
microorganismes independents.
Els mitocondris i els plasts estan rodejats per una
doble membrana: la membrana interna (membrana
plasmàtica originària del bacteri) membrana externa
(correspon al microorganisme que havia englobat a
les dues bacteris quan es va crear la relació
endosimbiòtica entre els tres organismes esmentats
anteriorment).
La síntesi de proteïnes en els mitocondris i en els
cloroplasts és autònoma, per tant, podrien haver
realitzat aquesta funció sense la necessitat d’estar
units a la cèl·lula.
7. Aspectes en contra de l’endosimbiosi
Els mitocondris i els plasts contenen introns, una
7
característica exclusiva del DNA de les cèl·lules
eucariotes, per tant, hi va haver algun tipus de
transferència entre el DNA nuclear i el DNA
mitocòndric o cloroplàstic.
Ni els mitocondris ni els plasts poden sobreviure
fora de la cèl·lula. Aquest fet pot ser degut al
nombre d’anys que han transcorregut des de la
seva unió (els gens i sistemes que ja no eren
necessaris dins la cèl·lula van ser suprimits i part
del DNA de l’orgànul va ser transferit al genoma
de la cèl·lula).
La cèl·lula no pot sobreviure sense els seus
orgànuls, això pot ser degut al procés de canvi
8. Lynn Margulis
Lynn Margulis va nàixer a Chicago el 5 de març de
8
1938 i va morir el 22 de novembre de 2011.
Era una destacada biòloga d’Estats Units que va
estudiar ciències a la Universitat de Chicago, va
obtenir el màster en la Universitat de WisconsinMadison i el doctorat en la Universitat de California en
Berkeley.
Va ser considerada una de les principals figures de
l’evolucionisme i és coneguda principalment pel
desenvolupament de la teoria de l’endosimbiosi, que
s’oposa al neodarwinisme.
Lynn Margulis després de quinze intents de publicar
els resultats de les seves investigacions va
aconseguir a finals del 1967 donar a conèixer el
desenvolupament que ella havia fet de la teoria de
10. Jean-Baptiste Lamarck
Jean-Baptiste Lamarck va nàixer a Picardie,
França, l’1 d’agost de 1744 i va morir a París el
18 de desembre de 1829.
Va ser un naturalista francès i destaca per les
seves investigacions sobre la Historia Natural. Va
formular la primera teoria de l’evolució biològica .
L’any 1802 va posar nom a la ciència que estudia
els éssers vius anomenant-la Biologia i va ser el
fundador de la paleontologia dels invertebrats.
10
12. Conclusió
Per concloure, l’endosimbiosi és un procés que,
segons Margulis i Lamarck, ha permès l’evolució
de les espècies mitjançant la unió simbiòtica de
diversos microorganismes. No obstant, cal
destacar que l’endosimbiosi és una teoria que
encara s’ha de validar, és a dir, com s’ha explicat
anteriorment existeixen aspectes a favor i en
contra.
12
