Este documento describe la evolución de la educación en España desde la Edad Media hasta el siglo XVII. Durante la Edad Media, la educación estaba dominada por las escuelas monásticas y catedralicias. En el siglo XVI surgieron las primeras escuelas municipales y parroquiales. Los jesuitas también jugaron un papel importante en la educación durante este período a través de sus colegios. En el siglo XVII, la educación estuvo influenciada por la política y la religión, y los jesuitas y escolapios desemp
Este documento describe la evolución de la educación en España desde la Edad Media hasta el siglo XVII. Durante la Edad Media, la educación estaba dominada por las escuelas monásticas y catedralicias. En el siglo XVI surgieron las primeras escuelas municipales y parroquiales. Los jesuitas también jugaron un papel importante en la educación durante este período a través de sus colegios. En el siglo XVII, la educación estuvo influenciada por la política y la religión, y los jesuitas y escolapios desemp
Pau Muñoz Bardou
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
El treball desenvolupat gira entorn la guerra del Vietnam i l’impacte cultural que va tenir especialment als E.U.A; Però sense oblidar-nos de les conseqüències nacionals i globals. La finalitat principal ha estat fer una aproximació al tema per adquirir coneixement sobre el mateix i arribar a unes conclusions basant-me en la recerca d’informació en llibres i pàgines web i el analitzant de pel·lícules i cançons destacades del mateix tema.
Humanitats i Ciències Socials
Història
Pau Muñoz Bardou
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
El treball desenvolupat gira entorn la guerra del Vietnam i l’impacte cultural que va tenir especialment als E.U.A; Però sense oblidar-nos de les conseqüències nacionals i globals. La finalitat principal ha estat fer una aproximació al tema per adquirir coneixement sobre el mateix i arribar a unes conclusions basant-me en la recerca d’informació en llibres i pàgines web i el analitzant de pel·lícules i cançons destacades del mateix tema.
Humanitats i Ciències Socials
Història
2. Per tindre en compte l’espai també s’ha de tindre en compte el
temps: Temps i espai es barregen i acaben per ajuntar-se.
- Utilitzarem diverses tipologies d’espai, plurals però fonamentals
- Es barrejaran conceptes sobre la Història com a disciplina i el treball de Zinn
- Observarem com la història no és neutra i l’<<espai>> funciona com a mecanisme per
a definir-se.
3. L’espai de Zinn és un espai físic, on es
desenvolupa l’acció, però també un espai
simbòlic, com la Terra, on es troben desigualtats
i injustícies. Els EEUU només són una part de la
corrupció política i ideològica.
Fig. 1
L’altre història tracta dels oprimits, aquells que
no tenen veu en la cultura nord-americana, una
cultura que, per altra banda, s’exporta. El globus
terraqüi també simbolitza la globalització que
tracta Zinn en els seus últims capítols.
Altres espais geogràfics que es tracten als seus
llibres són: Vietnam, NY, i tots els edificis
emblemàtics de l’obrerisme als EEUU. També les
reserves índies tenen un pes important.
Fig. 2
5. Fig.5 – Wounded Knee representa un espai de massacre
i horror, on el govern federal atacà i assassinà centenars
de nens, ancians i adults indígenes.
6. Els espais ideològics dels EEUU:
Socialisme: Una força per descobrir als EEUU, ja que està molt perseguida. (1)
Anarquisme: De la mà de Chomsky, gran amic de Zinn, l’anarquisme també abraça la
Nova Història dels EEUU. Us deixo un gran comentari del portal <<La Haine>> de la
versió de l’anarquisme de Chomsky. (2)
Partit Demòcrata: Alguns sector del partit demòcrata també denuncien la Història no
explicada del seu país. El gran símbol de la protesta és el llibre de Zinn.
Observem, doncs, que l’espai de la Nova Història té diverses capes: L’espai dins el llibre,
l’espai del llibre mateix (abast mundial i centenars d’edicions) i ara l’espai ideològic en el
qual es circumscriu, majoritàriament, normalment com a símbol de protesta (3).
7. Fig. 7: Manifestaciones contra la
cumbre de la OMC en Seattle. Presència
improtant anarquista.
Fig. 8- Congrés sobre el socialisme.
Chomsky com a ponent principal.
L’espai ideològic dels EEUU i on s’inscriu el llibre de la Nova Història és molt ampli, i
només pot ésser representat per fotografies simbòliques a falta d’un mapa ideològic
del país. És dubtós que mai arribi a fer-se un mapa d’aquestes característiques.
- No obstant, també es parla de diversos espais, a més de polítics DINS el llibre.
8. A people’s history of the United States transporta el lector per
diversos espais físics, però també ideològics i culturals: des dels
azteques exterminats pels espanyols fins els hippies als anys 60
o les revoltes de les presons als anys 70. Tots aquests espais són
espais tant culturals com ideològics com polítics. Espais únics.
Com ell defineix en el seu llibre <<Nadie es neutral en un tren
en marcha>>(4) existeixen espais de llibertat, de confrontació i
de sotmetiment.
Fig 9- Woodstock, espai que
concentra l’essència hippie, antivietnam i la transformació d’una
societat.
És un exemple d’espai de
llibertat.
9. Howard Zinn utilitza la història com a mitjà de protesta. La història en
el llibre pot ser un canal de denúncia, una ciència que esdevé
subjectiva i que identifica problemes socials passats que ens han
portat a les catàstrofes d’avui. La ciència històrica esdevé, doncs ESPAI
de protesta i és el pas del temps el que ens dóna la raó.
La història es converteix en l’estudi dels espais
individuals, col·lectius, personals i impersonals.
Espais culturals, polítics, socials, ideològics i
econòmics.
Fig. 10- La guerra del Vietnam
comportà una mobilització social
sense precedents que transformà
els EEUU.
Fig.11- No només la Guerra caracteritza l’etapa de la Guerra Freda.
Des de la perspectiva de la Nova Història és l’economia una part
vital per entendre aquest conflicte i el paper dels EEUU i de la
10. Com hem vist, La Nova Història, que representa una nova corrent
historiogràfica als EEUU, té en compte diversos espais per a
desenvolupar-se, i ella mateixa s’introdueix en diversos espais políticoideològics. Degut a la difusió cultural, els espais socials (estrats,
classes) en els quals està immers el discurs de Zinn és molt ampli i per
això no l’he tingut en compte. No obstant, ho esmento aquí i ara.
Ara bé, els mateixos espais que defineix el llibre també defineixen l’autor i la corrent
historiogràfica en la qual s’emmarca. La percepció d’això crea una relació permanent
entre autor i llibre, entre autor i dinàmica historiogràfica.
Fig.12- Cartell d’una ponència de Howard Zinn. En
ell es defineix el que s’entén que farà Zinn en la
conferència i la imatge que s’evoca dels EEUU
degut al seu llibre i la seva inclinació política.
11. Hem definit els espais següents:
- Espai físic dins del llibre
- Espai físic fora del llibre
- Espais polítics, socials, ideològics i culturals que té en compte Zinn
- Espais polítics, socials i ideològics on el discurs de la Nova Història troba rebuda.
Observem com coincideixen.
- Espai que ocupa la història en el llibre i la historiografia de protesta encetada als
EEUU. És una manera de definir la corrent historiogràfica dins la Història: la
protesta.
- Espais principals per a l’anàlisi històric de Howard Zinn (econòmic i social
principalment)
Fig 13- Esquema sobre la teoria dels Mitjans de Producció
(que Zinn més o menys segueix).
La Nova Història té influències marcades del marxisme i
el materialisme històric. Ella mateixa té un espai propi
dins les corrents <<materialistes>> de la historiografia.
12. La corrent historiogràfica de la Nova Història dels EEUU reivindica la
Història com a ciència però també com a canal de protesta de les
minories. Per tant, està en conflicte permanent amb la història
decimonònica dels EEUU que perpetua al poder els mateixos etapa
històrica rere etapa històrica.
El concepte que té del món que l’envolta és d’injustícia, i l’espai que
ocupa ella mateixa és el de catalitzador de les denúncies dels oprimits.
Per això la representació del món que transmet Zinn és d’optimisme
prudent però de reivindicació hostil contra tot allò establert com a
coneixement pur i cert sobre la història i la política.
Fig. 14- Representació dels EEUU com una
potència econòmica depredadora. És la visió de
Zinn: Els EEUU sempre han necessitat la
depredació per a constituïr-se com a nació i estat.
14. Imatges
Fig 1- Wikipedia Consultat el dia 15/10/13
Fig 2- Wikipedia Consultat el dia 15/10/13
Fig 3- www.mon-photo.com Consultat el dia 15/10/13
Fig 4- www.geographos.com Consultat el dia 16/10/13
Fig 5- growthplates.wordpress.com Consultat el dia 16/10/13
Fig 6- independenciaysocialismo.wordpress.com Consultat el dia 16/10/13
Fig 7- www.animalpolitico.com Consultat el dia 16/10/13
Fig. 8- www.chomsky.info Consultat el dia 16/10/13
Fig. 9- www.woodstock.com Consultat el dia 16/10/13
Fig. 10- www.voltairenet.org Consultat el dia 16/10/13
Fig. 11- jcdonceld.blogspot.com Consultat el dia 16/10/13
Fig 12- losretosdigitales.blogspot.com Consultat el dia 16/10/13
Fig 13- geografiaeconomica-626.blogspot.com Consultat el dia 16/10/13
Fig 14- www.enlucha.org Consultat el dia 16/10/13