Lva 6

Març 2016
ANY I - NÚMERO 6
Exemplar
gratuït
MEMÒRIA
Pàg. 14, Els brots
de còlera al XIX
ACTUALITAT
Pàg. 4, Falles i
Setmana Santa
ENTREVISTA
Pàg. 3, Ana Lozano
i Laura Alemany
EL RACONET DE
L’ESCOLA
Pàg. 12, Dia de la Pau
Alginet en Falles

2
Març 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
OLI DE GRAN QUALITAT
CASTROL
PRIMERES MARQUES
AL RECANVI
DESCOMPTES EN ELS
MATERIALS DES D’UN
10 % FINS AL 25 %
GRANS OFERTES EN TOT
TIPUS DE PNEUMÀTICS
AMB EL CANVI DELS 4
PNEUMÀTICS, 1 MUNTATGE
I EQUILIBRAT GRATUÏT
MANTENIMENT
PNEUMÀTICS
PROGRAMACIÓ
SETMANA DE
LA DONA
Divendres 4
19.00 Inauguració de l’expo-
sició de fotos “Dones” d’Is-
mael Latorre al Teatre Mo-
dern. Col·labora Regidoria
de Cultura.
Diumenge 6
10.00 Concurs de pintura
“Pinta un racó del teu poble”
en memòria de Pepet “El
pintor”. A la plaça del País
Valencià i a la plaça del Mer-
cat. Inscripcions allí mateix a
les 10 h. Col·labora: Acadè-
mia Gargot.
10.00 Pintada de mans rei-
vindicativa a la plaça de la
Constitució. Col·labora: ADI-
CA.
12.00 Recital de poesies en
homenatge a “Las sin som-
brero” amenitzat pel grup
musical “Cordes Nupcials”.
Pot participat i recitar una
poesia en commemoració
del Dia de la Dona tot aquell
que vulga. En acabar hi hau-
rà mistela i cacau. A la plaça
de la Constitució. Col·labo-
ra: ADA.
19.30h Comèdia Si jo fóra
rica al Teatre Modern. Col·
labora: Regidoria Cultura.
Dilluns 7
10.00 Tasta-ho tot. Si vols
esmorzar, dolç o salat, al-
guna cosa hauràs de portar.
Esmorzar de germanor on
cada persona que acudisca
ha de portar alguna cosa per
menjar i compartir. (NO es
poden utilitzar mantegues ni
productes derivats del porc).
Hi haurà suc de taronja, ca-
qui i aigua per a beure. A la
plaça de la Constitució. Col·
labora: Thyrius-EPA.
Dimarts 8
10.00 Esmorzar popular
de Coca amb cansalada.
S’oferirà aigua i vi. Al C/ San
Vicent, i si plou, a la Casa de
Cultura. Col·labora: Thyrius
11.30 Xerrada “La imatge de
la dona als mitjans de comu-
nicació”. A càrrec de Marisa
Camarasa, agent d’igualtat.
A la Casa de Cultura. Col·la-
bora: Regidora Ana Gómez.
Dimecres 9
10.30 Exhibició de gimnàsti-
ca al poliesportiu. Condueix:
Alicia Adam.
15.00 Portes obertes de
Zumba al poliesportiu. Con-
dueix: Amparo Greus.
21.30 Nit de monòlegs, a
càrrec de la companyia de
teatre Avant va el Carro al
Teatre Modern.
Dijous 10
16.00-18.00 Taller de riso-
teràpia a l’Hort de Feliu. Cal
dur roba còmoda. A càrrec
d’Ester Ferragut.
21.30 Pel·lícula Dios mío
qué le hemos hecho al Tea-
tre Modern. Col·labora: ADI-
CA.
Divendres 11
13.00 Dinars solidaris per a
endur. Col·labora: Associa-
ció contra el Càncer.
21.30 Sopar de la dona a
San Patricio. Hi haurà au-
tobús que eixirà a les 8.45h
de la Font del Llaurador a
l’avinguda Reis Catòlics.
Preu: 13 €/persona. Cal fer
el pagament a La Caixa Ru-
ral i desprès recollir el tiquet
a Serveis Socials.
Dissabte 12
9.00 Viatge. Visita a les Co-
ves Sant Josep en Vall d’Ui-
xò i passeig en barca, dinar
a Sagunt i posterior visita
al Teatre Romà, al Castell
i Museu de Sagunt. Eixida
de la porta de l’Ajuntament.
Cal acudir a les 8.45 h. Preu:
25€/persona. Cal fer l’ingrés
a la Caixa Rural i després
recollir el tiquet a Serveis
socials.
20.00 Concert de la Dona. A
càrrec de la Societat Artísti-
ca Musical Alginet.
Diumenge 13
9.00 Passeig a peu pla pels
horts del terme. Col·labora:
Rafa Bosch cronista d’Al-
ginet i l’Associació Excursi-
onista d’Alginet. Cal dur es-
morzar i pararem a la Torre
Luengo a menjar-nos-el. Es
repartirà aigua a tots els as-
sistents. S’eixirà de l’Ajunta-
ment.
17.00 Partit femení de futbol
Alginet Vs Mislata al Camp
de l’Ermita.
Ferreteria
BIVIA AÑÓN,S.L.
Miguel Almenar, 49
Tel 96 175 05 46
46230 ALGINET
(València)
Espai patrocinat perE n c e t e m
un mes ple
d’activitats.
Comencem
amb la Set-
mana de la
Dona que
donarà pas
a les Falles
que ompliran els carrers d’Al-
ginet de festa, de la pólvora
i música. Un mes que finalit-
zarà amb la Setmana Santa.
En La Veu d’Alginet podreu
trobar la programació de les
tres activitats més importants
del calendari, sense oblidar la
ja tradicional Tomacatrail.
Un mes en el qual La Veu
d’Alginet continuarà oferint-
vos la informació més prope-
ra a les xarxes socials. Agrair
des d’aquest editorial la bona
rebuda que ha tingut el peri-
òdic La Veu d’Alginet que en
aquesta edició ja porta 6 me-
sos eixint cada primer dissab-
te de mes al carrer.
Al llarg d’aquest temps hem
plasmat gran part de la histò-
ria local actual, un punt d’in-
formació que està reforçat en
Facebook, Twitter, YouTube i
la pàgina web del periòdic per
tal d’ampliar tot allò que no
cap en aquestes 16 pàgines.
I continuarem treballant en
aquesta tasca per què mes
darrere mes els alginetins i al-
ginetines puguen tindre entre
les seues mans la informació
local d’aquest mitjà de comu-
nicació independent.
En el periòdic de març hem
pogut entrevistar a dues al-
ginetines que han estat als
Goya, la maquilladora Ana
Lozano i la dissenyadora
Laura Alemany. També hem
conegut els projectes euro-
peus que es duen a terme
des de la CEA. Hem recopilat
les victòries dels nostres es-
portistes locals, hem plasmat
tot allò que es fa a les nostres
escoles. També hem conegut
com ha estat el viatge de CO-
AGRI a una de les fires més
importants a Berlín, i moltes
altres coses més que demos-
tren que el poble està molt
viu.
Remarquem la campanya
d’ACEAL de la compra al po-
ble i el concurs d’aparadors
fallers que tant revitalitzen el
comerç local.
Tan sols em queda desit-
jar una bona Setmana de
la Dona, unes bones festes
falleres i de Setmana Santa
i, com no, felicitar a tots els
pares que dia a dia cuiden,
mimen i estimen els seus fills
i filles.
Bones festes,
Sònia Bosch Bivià
Directora de La Veu d’Alginet
L’oratge a Alginet Febrer 2016
Pluges: 2.5 l/m2
Temperatura màxima: 26’4 ºC
Temperatura mínima: 1’3 ºC
F
A
R
M
À
C
I
E
S
Dades obtingudes de l’estació metereològica
d’Alginet NIC-8328E que pertany a
la xarxa de l’AEMET i facilitades per
l’observador Antoni Aliaga i Tortajada
EDITORIAL

3
Març 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Als 33 anys, aquesta algine-
tina ha aconseguit entrar en
el món de l’alta costura amb
els seus dissenys. Han confi-
at en la seua professionalitat
presentadores de televisió
com Patricia Conde, Cristina
Pedroche, Nuria Marín, i can-
tants com Chenoa o Edurne.
Algunes models i actrius tam-
bé han portat els seus vestits
com és el cas de Malena Cos-
ta, Adriana Torrebejano...
Es defineix com imaginativa
i inquieta i una apassionada
del dibuix i la creació. Una de
les últimes creacions ha sigut
el vestit que, un altra algine-
tina, Ana Lozano va lluir a la
gala dels Goya. La Veu d’Al-
ginet ha pogut conversar amb
aquesta creadora de somnis
per a poder conéixer-la un
poc més.
Laura, quan vas començar
en aquest món?
Sempre des de xicoteta
m’agradava molt dibuixar i
passava llargues hores fent
vestidets a les barbies amb
calcetins. Quan estava en 7é
d’EGB vaig dir per primera
vegada que volia ser disse-
nyadora. Amb els anys vaig
decidir fer de la meua passió
la meua forma de vida i em
vaig formar en disseny i patro-
natge industrial. 2010 va ser
l’any en què els meus somnis
van començar a ser una reali-
tat i vaig crear la meua pròpia
marca de moda femenina: Da-
luna, un projecte que va nài-
xer després de molt d’esforç,
treball i il·lusió. Daluna és una
marca 100 % feta i produïda a
Espanya, amb dissenys molt
femenins i versàtils, en la qual
el patronatge i la qualitat dels
acabats són fonamentals.
Sempre has creat el mateix
estil?
Intente crear vestits diferents
en cada col·lecció, però sí
que és veritat que hi ha uns
detalls que sempre es repe-
teixen. M’agraden les línies
fines, molt femenines, les
asimetries i els escots en l’es-
quena.
Què diferencia Daluna de la
resta de dissenyadors?
La veritat és que no ho sé. Hi
ha tanta moda hui en dia que
tot està inventat. Jo intente
que la dona que es posa un
Daluna es note guapa i espe-
cial.
En què et vas inspirar per a
fer el vestit que Ana va lluir
als Goya?
Ana volia un vestit que ressal-
tara la figura, que fóra femení
i elegant. Ella tenia clar que
el volia de color roig. Li vaig
ensenyar un vestit que tenia
dissenyat al taller i a partir
d’aquella idea va sorgir el
vestit que va portar a la gala.
Què significà com a algine-
tina que un altra alginetina
et demanara que la vestires
per a un acte tant especial?
És un orgull per a mi. Em va
fer moltíssima il·lusió que em
cridara perquè el meu somni
sempre ha sigut estar present
als Goya i ella m’ha donat
l’oportunitat. Ana és una pro-
fessional i l’admire moltíssim
i ha sigut molt especial ves-
tir-la en un dia tant important
per a ella. Hem treballat molt
bé juntes i estic contentíssima
amb el resultat.
Quins projectes de futur
tens en ment?
El més important per a la
meua firma és ampliar els
punt de venda que al final és
el que fa que la firma conti-
nue endavant. Tenim previst
ampliar a nivell nacional i ara
he començat a vendre a Itàlia,
perquè també voldríem seguir
internacionalitzant Daluna.
Dues alginetines als Goya
Laura Alemany
Daluna
Ana Lozano
Maquilladora
Ana Lozano és famosa i re-
coneguda per la seua carrera
professional lligada al cine-
ma, però també treballa en te-
levisió, teatre i òpera. Tal com
ha comentat alguna vegada
la seua trajectòria professi-
onal va començar quan ella
tenia 15 o 16 anys i va fer un
curs de cine que organitzava
l’Ajuntament d’Alginet. Per
tancar el curs van fer un curt
amb el nom de Cascall, i que
va dirigir Ferran Sánchez. En
aquell moment es va adonar
que el que més li agradava
era el maquillatge. Es va for-
mar i va treballar per a grans
actors com Robert de Niro,
Javier Bardem, Johnny Depp,
Bill Murray entre d’altes, tam-
bé per a famoses actrius com
Penélope Cruz, Sigourney
Weaver, Scarlett Johansson,
Victoria Abril… i directors de
renom com Pedro Almodó-
var, Woody Allen, Rob Mars-
hall, Jhon Malkovich, Julian
Schnabel, etc. El passat 6 de
febrer Ana Lozano va estar
nominada als Goya pel ma-
quillatge de la pel·lícula Ma
ma de Julio Medem encara
que malauradament no va ser
possible emportar-se’l a casa.
La Veu d’Alginet ha conver-
sat amb l’alginetina per saber
com va viure aquest moment
i que ens contara un poc la
seua experiència en el món
de Hollywood.
Has estat nominada als
Goya 6 vegades, un símp-
toma per a saber que el teu
treball es valora i s’aprecia.
Què significa per a tu ser
nominada a aquest prestigi-
ós premi?
És un reconeixement al meu
treball, sempre és un orgull
estar nominada, vol dir que
de totes les pel·lícules que
s’han fet en un any han triat
les 4 millors de maquillatge i
perruqueria.
No va ser possible empor-
tar-se el Goya a casa, amb
què et quedes de la gala?
Amb que ha sigut la vegada
que més audiència ha tingut
la gala, això vol dir que la gent
s’interessa cada vegada més
pel cine que fem ací, un cine
que no està suficientment re-
colzat i que dóna molts llocs
de treball.
Als Goya vas portar un ves-
tit de la dissenyadora al-
ginetina Laura Daluna. Què
t’agrada d’aquesta disse-
nyadora?
M’agrada l’elegància del seu
estil, les teles tan meravello-
ses que utilitza i la delicadesa
amb què fa el seu treball, crec
que Laura té un gran talent.
Has treballat braç a braç
amb l’actriu Penélope Cruz
en pel·lícules com Piratas
del Caribe 4, Nine, Los abra-
zos rotos, Vicky Cristina Bar-
celona, Volver i d’altres.
És complicat treballar en
aquestes produccions dins
i fora d’Espanya?
És més complicat treballar en
Espanya per la diferència de
pressupostos, fora sempre
tens tot el que demanes, ací
has de maniobrar per aconse-
guir el que necessites.
El treball et porta a viatjar
arreu del món i amb estan-
ces llargues fora de casa,
com portes aquesta vida?
És el que pitjor porte, estar
separada de la meua família
és alguna cosa que no m’ha
agradat mai, però m’agra-
da molt viatjar i ara l’skype
fa que encara que estigues
molt lluny, pugues vore i par-
lar cada dia amb els que més
vols.
Quins projectes tens per a
aquest 2016?
Comence a rodar a Budapest
i Madrid La Reina de España
de Fernando Trueba, és la se-
gona part de “La niña de tus
ojos”. Repeteixen la majoria
d’actors de la primera, Res-
ines, Penelope, Loles Leon,
Jorge Sanz, Sardà, Ana Be-
lén, Santiago Segura... Tinc
un altre projecte a final d’any,
però encara no està firmat.
Aquest any pareix que la fa-
ena estiga despertant en
aquest país, tal vegada des-
pertés també a València, així
podria estar més prop de les
persones que vull.
El periòdic independent,
gratuït i mensual d’Alginet
Pots trobar informació diària, vídeos, fotografies i moltes coses més a les nostres xarxes socials
Vols anunciar el teu negoci?
Telefona’ns al 639 65 57 01
o envia un mail a
laveudalginet@gmail.com
REDACCIÓ

4
FALLAPOBLE D’ALGINET
ESPAI
PATROCINAT
PER LA
FALLASANT JOSEP
FALLAEL PALLETER
FALLALADOLÇAINA
FALLERAMAJOR:
Victoria Montero Roig
FALLER DISTINGIT:
Pablo Montero Roig
FALLERAMAJOR INFANTIL:
Carla Marco Cholvi
PRESIDENT INFANTIL:
Marc Romay Escutia
PRESIDENT:
CarlosAguirri Carenas
FALLERAMAJOR:
Eva Bosch Giménez
PRESIDENT D’HONOR:
Julio Comas Casañ
PRESIDENT:
Oscar Campos Mañez
FALLERAMAJOR:
Maria Juan Bivià
Aroa Llorca Ortiz
PRESIDENT INFANTIL:
Jesús Casañ Bueso
PRESIDENT:
Javier Luna Frutos
FALLERAMAJOR:
M. Sales Nadal Matoses
Inés Noves Fargueta
PRESIDENT INFANTIL:
Salva Martí Benavent
PRESIDENT:
David Bosch Bru

5
Dissabte 5
Cavalcada del Ni-
not
Concentració al polí-
gon a les 16 h
Minimascletades
Dies: 16, 17 i 18
Plaça Enric Valor
13.30 h
Dimecres 16
Trasllat de Sant
Josep
Concentració a la
plaça a les 19.45 h
En acabar el trasllat
es farà una minimas-
cletada nocturna.
Divendres 18
Ofrena de flors a la
Mare de Déu
L’ordre serà: a partir
de les 17.30 h els no
fallers, seguits per
Falla Poble d’Alginet,
Falla Sant Josep,
Falla Palleter, Falla
La Dolçaina, Falla La
Manta el Coll i Falla
Poble Nou.
Dissabte 19
Trasllat de Sant
Josep
Concentració a la
plaça a les 10.45 h
En finalitzar es farà
una mascletada
Junta local Fallera
FALLALAMANTAAL COLL
FALLERAMAJOR:
Virginia Company Burchés
FALLER MAJOR:
Pele Company Burchés
Claudia Casanova Martínez
PRESIDENT INFANTIL:
Hugo Hinojosa Greus
PRESIDENT :
Miguel Ángel Ramos Burchés
FALLAPOBLE NOU
PRESIDENT:
Miguel Ángel Garrido Martínez
FALLERAMAJOR:
RosaArbona Garrigues
FALLER DISTINGIT:
AntonioArbona Garrigues
REGINADELCASAL:
SusiAparisi Gómez

6
DIVENDRES 4 DE MARÇ
19.30 h Eucaristia. Pregó de
Setmana Santa a càrrec d’Is-
mael Ortiz Company
7, 8, 9 i 10 DE MARÇ
19.00 h Quinari a la Verge.
(Cant dels 7 dolors)
19.00 h Quinari a la Verge.
19.30 h Eucaristia en honor
a la Verge dels Dolors. En fi-
nalitzar començarà el trasllat
de la imatge al dosser situat
en casa de la Germana Ma-
jor, Maria Dolores Cardona
Lozano.
DISSABTE 12 DE MARÇ
al Santíssim Crist “del Buen
Acierto”. En finalitzar comen-
çarà el trasllat de la imatge al
dosser.
DIMECRES 16 DE MARÇ
10.30 h Inauguració del dos-
ser de la Confraria Santíssim
Crist del Perdó situat al C/
Colom núm. 6
DIUMENGE 20 DE MARÇ
8.30 h Eucaristia.
11.00 h Benedicció de Rams
a l’ermita de Sant Josep i
seguidament Processó de
Rams fins a la parròquia.
11.30 h Solemne Eucaristia
de Diumenge de Rams en la
Passió al nostre Senyor.
DILLUNS 21 DE MARÇ
a la Santa Creu. En finalitzar
començarà el trasllat de la
imatge al dosser.
DIMARTS 22 DE MARÇ
19.30 h Eucaristia en honor al
Santíssim Crist del Perdó. En
finalitzar començarà el trasllat
de la imatge al dosser.
DIMECRES 23 DE MARÇ
19.30 h Eucaristia.
21.30 h Recollida de torxes,
proporcionades per la Confra-
ria del Perdó, al pati de l’ajun-
tament.
22.00 h Solemne Processó
del Silenci en honor al Santís-
sim Crist del Perdó.
DIJOUS 24 DE MARÇ
17.00 h Eucaristia.
19.00 h Celebració del Sant
Sopar. Una vegada finalitze
la celebració es reservarà
solemnement al Santíssim
Sagrament de l’Altar al Mo-
nument que es realitzarà a la
capella de la Comunió.
22.00 h Via Crucis pels car-
rers de costum.
18.00 h Celebració de la Pas-
sió del Nostre Senyor.
22.00 h Solemne Processó
del Sant Soterrament. Es farà
pels carrers de costum.
DISSABTE 26 DE MARÇ
22.00 h Solemne Vigília Pas-
qual. A continuació, tambori-
nada i àgape.
DIUMENGE 27 DE MARÇ
9.00 h Eucaristia.
10.30 h Encontre i tambori-
nada a la plaça del Mercat. A
continuació, solemne Euca-
ristia del Diumenge de Pas-
qua de Resurrecció.
Setmana Santa 2016
Ismael Ortiz Company,
pregoner 2016
Maria Dolores Cardona Lozano,
Confraria La Dolorosa
Estela López Ferrer,
Confraria Santíssim Crist del Perdó
David Felipe Añón Garrigues
Confraria La Santa Creu
Jose María López Castillo
Confraria Santíssim Crist
La Regidoria de Comerç de
l’Ajuntament d’Alginet pre-
senta el Fast Film Festival
360° Alginet, una innovadora
i cultural iniciativa, creada i
desenvolupada per Factoria
d’Idees i Creacions COOP.V
I la Plataforma Tercera planta
Films, un gran equip de cre-
atius i professionals del món
audiovisual.
Aquesta iniciativa és un con-
curs nacional de curtmetrat-
ges exprés en el qual durant
un cap de setmana, tots els
participants hauran de rodar
el seu propi film amb una du-
rada màxima de 4 minuts, a la
localitat d’Alginet.
La temàtica serà decidida per
la directiva del festival en el
tret de sortida i els creadors
disposaran de 36 h per dur a
terme el curtmetratge.
Durant un cap de setmana,
qualsevol carrer, llar i comerç
d’Alginet es pot transformar
en un plató de cinema. Una
nova i autosuficient “ciutat de
la llum”. Tots els curtmetrat-
ges que complisquen amb les
normes del festival, seran va-
lorats pel jurat format per un
grup de professionals del món
audiovisual. El jurat tindrà en
compte tots els aspectes de
cada projecte i
atorgarà els pre-
mis i les mencions
pertinents.
Els premis s’anun-
ciaran dues set-
manes després
del cap de setma-
na del concurs, a
la gala de visionat
i entrega de pre-
mis, al Teatre Mo-
dern d’Alginet.
Aquest festival
pretén ser el pri-
mer de molts més.
Alginet es convertirà en un plató
REGIDORIA DE COMERÇ
FADEMUR i ADICA va cele-
brar a la Casa de Cultura un
seminari per a parlar de l’en-
velliment actiu i de la resolu-
ció del 3 de novembre de la
secretaria d’estat de serveis
socials i igualtat. En l’acte van
participar la presidenta de
ADICA, Elena Roig, la regido-
ra de benestar social, Maria
José Martínez i la presidenta
de FADEMUR, Regina Cam-
pos que van donar la benvin-
guda als assistents.
La xarrada informativa de la
resolució va anar a càrrec de
la tècnic de dependència de
l’Ajuntament, Eva Botella. El
seminari d’envelliment actiu
va comptar amb tres ponènci-
es, la primera d’Ana Gómez,
Psicòloga docent al taller SAD
de l’Ajuntament de Xirivella
que va parlar de la necessi-
tat de cuidar als que cuiden;
la metgessa Maria José Das-
ca va explicar com prevenir
la dependència, i per últim la
nutricionista Amparo Méndez
va comentar la importància
d’una alimentació saludable
per a un envelliment de qua-
litat.
ADICA I FADEMUR expliquen la im-
portància d’envellir activament
REDACCIÓ
Els propietaris del bar Pipa inaugu-
ren un altre bar a Alginet
Amb el nom de Pipa, l’antic
bar Pepe torna a obrir les
seues portes amb una nova
gerència.
El nou equip de treball oferi-
rà tot tipus de dinars, sopars
i actes especials com comu-
nions, aniversaris i tot el que
sol·licite el client. Més infor-
mació al 692 42 88 22 o al
96 026 49 23.
REDACCIÓ

7
Ja s’acosten les
Falles a Alginet,
aquesta precio-
sa festa de foc
que celebrem
tots els anys
amb tant de goig. Les dones
es posen més guapes que
mai, es visten de gala i llu-
eixen el vestit típic de la Co-
munitat Valenciana. Com no
pot ser menys, el maquillatge
és molt important per a anar
perfecta i, és clar, ens agra-
da ajudar totes les dones que
ens lligen. Per tant, parlarem
un poc sobre com ha de ser
el maquillatge per a estar es-
plèndida en uns dies de festa
tan especials. Apunta alguns
trucs i posa’ls en pràctica.
En primer lloc, cal efectuar les
correccions oportunes sobre
la pell ja neta. El meu consell
és que els correctors s’utilit-
zen en textura cremosa per-
què tapen millor els defectes
o imperfeccions que puguen
haver-hi en el rostre. Us re-
corde el to de corrector que
cal triar per a cada color que
vulguem dissimular:
-Rosa: Serveix per a cobrir ve-
netes blavoses que es troben
en la cara o en el coll quan les
pells són massa transparents.
-Verd: Per a tapar rojors o cu-
perosi.
-Salmó: Per a dissimular les
ulleres que són grisenques.
-Groc: Per a tapar taques molt
fosques o també ulleres molt
marcades en pells molt more-
nes.
-Marró fosc: Per a falsejar i
crear afonaments on no n’hi
ha o per a ocultar volums no
desitjats.
-Marfil: Serveix per a crear,
juntament amb el marró fosc,
volums i llums.
En segon lloc, una vegada
hem aplicat el corrector amb
una espongeta i hem tapat
les imperfeccions i difuminat
bé les vores, es pot passar
a aplicar la base en la cara i
el coll, que no se us oblide el
coll! La base dependrà del ti-
pus de pell que es tinga. Per
a pells greixoses i que tendei-
xen a brillar, caldria triar una
base lliure d’olis, l’esteticista
t’aconsellarà. La base ha de
ser el més semblant possible
al to de la pell i cal maquillar
el coll i l’escot perquè no es
quede l’efecte màscara que
tan poc afavoreix. Per a fixar
la base és obligatòria una
capa de maquillatge en pols,
bé solt o compacte, perquè
ajudarà a matar brillantors,
fixarà el maquillatge i queda-
rà perfecte en fotografies que
guardaràs per a la posteritat.
I una vegada fet açò, ara és
quan ve el dilema: què desta-
que, ulls o llavis? Doncs, de-
pendrà del vestit que portes i
si és de dia o de nit. Anem per
parts.
Personalment, i si portes un
vestit amb què pugues combi-
nar el to dels llavis, jo els des-
tacaria. Ara bé, evidentment,
si el vestit és blau o és verd,
no et podràs maquillar els lla-
vis així, però sí que podràs
posar un poc d’aquest to en el
maquillatge dels ulls. Això de-
pendrà de com estigues més
còmoda, si amb els llavis com
a protagonistes o amb els ulls.
En canvi, si et maquilles per
al dia, sens dubte, destacaria
més els llavis i si és a la nit
quan et vistes, doncs desta-
caria més els ulls.
Et deixe un xicotet resum
perquè sàpies com corregir
la forma dels ulls i dels llavis
amb el maquillatge.
Per als ulls
-Ull redons: Caldria allar-
gar-los òpticament i aquest
efecte s’aconsegueix posant
l’ombra clara en l’interior de
la parpella mòbil i la fosca en
l’exterior, tot estirant un poc
l’ombra més enllà de l’ull i en
direcció als polsos.
-Ulls eixits: Cal usar ombres
de colors foscos i mats per-
què l’efecte siga d’afonament.
També es pot aplicar una om-
bra clara en la parpella mòbil i
en l’afonament, la fosca, però
personalment m’agrada més
com queden amb colors fos-
cos i, fins i tot, només amb un
en la parpella mòbil i si vols
un clar en la part fixa.
-Ulls junts: És fàcil separar-los
òpticament. Només has d’apli-
car ombres clares i nacrades
en la zona del lacrimal i cap
al centre i l’ombra fosca en la
part exterior. Delinea a partir
de la zona central cap a fora.
-Ulls separats: Al contrari que
els ulls junts, cal posar el to
clar en la parpella mòbil i el
fosca en la part de baix. Cal
evitar les ombres nacrades.
Davall de les celles un to clar,
anirà perfecte.
-Ulls fons: No s’han d’usar
ombres perlades davall de les
celles. Sí, tons clars. En can-
vi, sobre la zona de l’iris, en la
part de la parpella superior sí
que quedarà perfecte, ja que
aporta lluminositat i atrau cap
a fora.
Per als llavis
-Llavis menuts: Perfilar amb
llapis beix o blanc i aplicar un
to claret en la zona del centre
del llavi inferior.
-Llavis grossos: Es dissimu-
len els llavis massa carnosos
ocultant amb un poc de ma-
quillatge i un bastonet de cotó
la línia natural i es perfilen
per dins. Cal evitar els colors
massa clars i nacrats.
Per últim, caldria afegir que
per a dissimular les dents
grogues, cal evitar els colors
que continguen marró perquè
accentuen més el problema
i que el coloret hauria d’anar
en consonància amb el ma-
quillatge de llavis. A més, cal
tindre en compte que és im-
prescindible sempre disposar
de ferramentes correctes i
utilitzar productes de qualitat
que ens ajuden a fer l’acabat
final.
De tota manera, recorda que
si tens qualsevol dubte, al teu
centre d’estètica la maquilla-
dora o el maquillador és qui
millor t’aconsellarà.
Seguint aquests consells, de
segur que brillaràs.
Inma Pavía Olmedo
Esteticista i gerent en SPA-
Hidroestetic
Maquillatge i Falles
La recta final s’acosta, el
2016 pot ser l’any clau per-
què la festa de les Falles
aconseguisca la declaració
de Patrimoni Immaterial de la
Humanitat per la UNESCO.
S’han presentat set extensos
quaderns que n’expliquen la
indumentària, la música, la
pólvora, els monuments, tot al
detall perquè en la UNESCO
visquen la nostra festa se-
gons van llegint la informació
i veient les fotografies que do-
nen bona mostra que la nos-
tra festa és espectacular. Una
festa que uneix tradició, movi-
ment social i que està repleta
de cultura popular. Tot entre-
llaçat per la pólvora, la música
i la devoció a la Mare de Déu.
Cal gaudir de la festa fent les
Falles més segures, saluda-
bles i responsables:
1. La ingestió de grans
quantitats d’alcohol poden
produir dificultats per a ca-
minar i per a parlar, així com
provocar vertígens, vòmits,
tremolors i disminució del ni-
vell de consciència (que pot
arribar fins i tot al coma etílic
i la mort per parada cardio-
respiratòria). En el moment
en què algun d’aquests símp-
tomes aparega, s’ha de parar
de beure i, en cas que la per-
sona es trobe molt malament,
acudir immediatament al cen-
tre sanitari o telefonar al 112.
2. Els cambrers i el personal
de barra han de dispensar
l’alcohol d’una manera res-
ponsable.
3. Si beus, no te’n passes
amb les copes ni mescles cu-
bates, colpets (“chupitos”) i
cerveses.
4. Els casals fallers han d’im-
plicar-se en la protecció acti-
va del menor i dels col·lectius
en situació d’especial risc,
com les embarassades. Du-
rant les Falles, l’edat mínima
per a beure segueix sent els
18 anys, encara que els més
joves es posen pesats, cal
procurar que no beguen.
5. Els casals fallers evitaran
les promocions de begudes
alcohòliques que faciliten el
seu consum gratuït.
6. Cal utilitzar la pólvora i els
petards amb precaució, aler-
tant sobre la perillositat que
comporten i la gravetat dels
accidents que poden provo-
car si s’utilitzen de forma te-
merària, davall dels efectes
de l’alcohol.
7. Atés que l’alcohol és un
depressor del sistema nervi-
ós central, ha d’evitar-se la
seua combinació amb altres
depressors (ketamina, opia-
cis, etc.). Aquesta combinació
pot produir estats de profunda
sedació amb pèrdua de cons-
ciència i, fins i tot, el coma.
8. La mescla d’alcohol amb
estimulants (per exemple,
speed) incrementa la deshi-
dratació corporal i el risc de
patir un colp de calor.
9. La combinació del consum
d’alcohol i de cocaïna pro-
dueix un compost intermedi
denominat cocaetilé que pro-
porciona les mateixes sensa-
cions d’eufòria que la coca-
ïna, però aquest compost és
més nociu que la cocaïna i té
uns efectes altament nocius
a nivell cardíac i del sistema
nerviós.
10. És important la neces-
sitat de protegir els menors
d’edat de l’alcohol als casals
i barraques i d’ensenyar-los
a utilitzar correctament els
petards. Evidències científi-
ques mostren que el consum
abusiu d’alcohol durant l’ado-
lescència altera la madura-
ció i la plasticitat del cervell,
causa deficiències cognitives
que dificulten la capacitat de
retindre i processar informa-
ció, baixos nivells atenció,
disminució en el rendiment
acadèmic, deficiències en la
capacitat d’organització i de
presa de decisions i augmen-
ta el risc d’un posterior abús i
dependència de l’alcohol.
11. Cal respectar el descans
i la bona convivència amb els
altres a l’hora de gaudir de la
festa.
12. Aprofita les Falles per a
passejar, visitar els monu-
ments, les mascletades i per
a menjar bunyols amb xocola-
te. Si agafes la moto, respecta
les normes de circulació, els
talls de trànsit i els vianants
que passegen per la ciutat.
Per unes Falles més se-
gures, saludables i res-
ponsables
XAVIER TORREMOCHA,
INFERMER
CENTRE SALUT PÚBLICA
D’ALZIRA.

8
La Cooperativa Elèctrica celebra el
“Dia del rotllo” amb els jubilats d’Alginet
El passat 3 de febrer, la
Cooperativa Elèctrica va
celebrar amb l’Associa-
ció de Jubilats d’Alginet
el berenar del “Dia del
Rotllo”. Un berenar en el
qual es reparteix xocola-
te, ensaïmades i rotllos a
la Llar dels Jubilats i es
porta també a les cases
dels socis que per mo-
tius de salut no poden
estar aquest dia al local.
Al llarg de l’acte la CEA,
com ja és tradicional, va
fer entrega d’un xec per
valor de 1000 € que es
dedicarà a la realització
d’activitats destinades a
aquest col·lectiu.
Els jubilats i les jubila-
des són part fonamental
de l’entramat social del
nostre poble i per això
des de la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet recol-
zem les iniciatives que
els inclouen i tractem de
fomentar-les.
Imatge del berenar de l’any passat
Participa en els projectes europeus de la CEA
La Cooperativa Elèctrica d’Alginet està participant en dos projectes europeus d’innovació, en els quals s’estan desenvolupant nous
serveis i ferramentes per a tots els usuaris. Per tal de millorar i testar els nous serveis busquem gent que desitge participar com a
usuari final i provar en primícia aquests nous serveis.
Qui pot participar?
Poden participar tots el socis de la CEA.
Participar en un projecte europeu pot interessar-te especialment:
- Si ets un usuari conscienciat amb el medi ambient.
- Si t’agrada estar a l’última en temes d’innovació tecnològica.
- Si tens curiositat per conéixer més del que fem als projectes europeus.
- Si vols sentir-te més implicat amb la teua cooperativa elèctrica.
Quins beneficis té la persona
que participa?
- Posarem a la teua disposició una aplicació amb
la que podràs consultar el teu consum energètic
en temps real.
- Rebràs informació sobre com optimitzar el teu
consum energètic i com estalviar electricitat a
casa.
- Aprendràs què és i cóm funciona un projecte
europeu.
He de fer alguna despesa o
algun canvi en el meu dia a
dia si participe?
- Participar NO et costarà res ni et causarà cap
molèstia.
- NO has de canviar els teus hàbits de consum.
- Sols has d’apuntar-te i gaudir de l’experiència.
Com puc participar?
- Envia’ns un correu electrònic a:
info@electricadealginet.com
amb les teues dades (Nom complet, adreça, correu
electrònic i número de telèfon) i nosaltres contacta-
rem amb tu.
- També pots omplir el formulari que tenim disponi-
ble a la web per a tal efecte.
A què esperes? Participa!!

9
Aprofita’t de la nostra
telefonia mòbil
Per què AGO Mòbil?
- Per l’atenció al client: parlaràs directament amb
els treballadors d’AGO i sempre amb les mateixes
persones per telèfon o cara a cara.
- Sense compromís de permanència, si no t’apa-
nya pots deixar-ho.
- Amb les millors tarifes: perquè tries la que millor
s’adapta a tu.
- Pots elegir si sols vols parlar, si només vols nave-
gar o si vols parlar i navegar: ens adaptem a tu.
- Preus amb l’IVA inclòs: per a no emportar-te sor-
preses.
- Cobertura d’Orange.
Navegadesdelteumòbil:
1 GB per 7 € al mes
Ofertes fins al 31 de març per parlar i navegar
des del teu mòbil:
Cavall : 200 minuts+navega 1.5 GB = 15,75 € al mes
Rei: parla il·limitat+navega 2GB = 19,75 € al mes
Poker: parla il·limitat+navega 4GB = 24,74 € al mes
Paga el que parles:
6 cent/min
( 0.18 cent/min l’establiment)
Més de 1.700 cases gau-
deixen de la banda
ampla d’AGO
En menys de 4 anys,
l’empresa alginetina ubi-
cada al polígon nord ha
aconseguit que més de
1.700 cases confien en
ella i la seua professio-
nalitat.
A dia de hui ja són un
bon grapat de veïns els
que gaudeixen d’internet
a preus reduïts. Amb el
sistema d’antenes, els
clients poden accedir al
món de les noves tec-
nologies d’una manera
còmoda, ràpida, segura
i econòmica. A més, el
tracte és de tu a tu ja que
les oficines ubicades a
la localitat fan que da-
vant de qualsevol dubte
o suggeriment, l’usuari
puga parlar directament
amb les persones res-
ponsables sense ha-
ver de passar per una
màquina o per multitud
d’agents telèfonics.
Les antenes permeten
tindre internet a les ca-
ses amb una mínima
instal·lació, sense com-
promís de permanència
i amb la major comoditat
per als clients.
A més a més, els clients
que gaudeixen d’aquest
sistema poden canvi-
ar-se a la fibra òptica, ja
que AGO està des de fa
un any instal·lant-ne en
gran part del poble.
Pots consultar en el 960
264 900 si l’alta velocitat
ja ha arribat a ta casa
per a gaudir de la fibra
òptica.
Gaudeix a casa de
8Mb per
16.35 €/mes
(IVA inclòs)
Ens trobaràs a les xar-
xes socials, web, canal
youtube i vimeo
AGOCONSELL
DE MARÇ
AL YouTube
Què fer si no
em funciona
internet a casa?

10
El cap de setmana del 19 al
21 de febrer el pavelló de la
localitat d’Alberic es va omplir
de multitud de clubs de la co-
marca i la província per tal de
disputar el Trofeu d’hivern de
la federació de patinatge de la
Comunitat Valenciana.
Divendres de vesprada es
va disputar la modalitat solo
dance, una nova modalitat
que combina el patinatge i
la dansa. Iris Espert és l’en-
trenadora de solo dance a
Alginet. De les 7 patinadores
d’Alginet que van competir
van aconseguir fer pòdium en
categoria aleví Claudia Bailén
en primera posició, Celia Alia-
ga en segona i Alba Salvador,
cinquena. En la categoria ju-
venil Joana Ocaña va quedar
primera; Teresa Clavijo, ter-
cera i Paula Terres, cinquena.
I en la categoria júnior Pau
Viñuelas va quedar primera.
Àngela Carbonell va compe-
tir en la tercera categoria i va
quedar tercera.
Dissabte va continuar el tro-
feu en el qual van participar
en el nivell D 10 patinadores,
en el C 5 patinadores i patina-
dors del club i en el nivell B i
A 3 patinadores del club d’Al-
ginet. En categoria juvenil, jú-
nior i sènior, Teresa Clavijo va
aconseguir la primera posició
i Paula Terres, la tercera. En
la categoria benjamí i aleví
Celia Aliaga va quedar pri-
mera; Alba Salvador, quarta i
Paula Fuster, sexta.
L’entrenadora del club, Mari
Luz Ruiz va estar en tot mo-
ment al costat de les pati-
nadores i patinadors per a
aconsellar en cada moment la
seua actuació en pista.
Les patinadores d’Alginet
aconsegueixen 8 copes al
Trofeu d’hivern
REDACCIÓ
JavierMachí
segonal
Campionat
d’Espanya
d’esquaix
categoriasub-11
Tot el club de la UD Alginet va
gaudir el passat dijous dia 18
de febrer del partit de la UEFA
League a l’estadi El Madrigal,
on el Vila-real rebia la visita
del totpoderós Nàpols.
Fins a sis autobusos van
partir des de l’Ermita fins a
la ciutat taulellera, gràcies al
conveni de col·laboració sig-
nat el passat mes d’octubre,
i tots els jugadors del club i
els seus acompanyants van
poder gaudir d’un encontre
atractiu entre dos
equips punters en
aquesta competició.
Poc a poc van ve-
ient-se els fruits
d’aquest fructífer
acord, i en breu
també els entre-
nadors de l’escola
rebran classes de
metodologia per
part de diversos tècnics del
Vila-real; a més, també es-
tan seguint molts xiquets des
de futbol 8 fins al juvenil que
podran tindre l’oportunitat de
gaudir d’entrenaments a la
ciutat esportiva de Miralcamp.
L’escola de futbol de la UD Alginet comença
a gaudir del conveni amb el Vila-Real
UD ALGINET
Sabia el que volia i els seus
pares amb molt sacrifici la
van apuntar a l’escola del
Club bàsquet d’Alginet. Des
del 2012 no ha parat d’esfor-
çar-se en cada entrenament i
tot per a aconseguir jugar bé
i per a estar en l’elit del bàs-
quet; el que al final ha acon-
seguit.
Anfal Mallik és triada en la ca-
tegoria aleví per a formar part
de la Selecció Valenciana que
participarà en el Campionat
d’Espanya que se celebrarà
en Sant Ferran, Cadis, del 19
al 23 de març de 2016.
A continuació entrevistarem a
la nostra protagonista.
Des de quan jugues a bàs-
quet ?
Jugue des dels huit anys.
Vaig començar en benjamí de
primer any i d’això ja han pas-
sat quatre anys.
En quina posició jugues?
Jugue de base i ajude d’es-
corta.
Què et demana l’entrenador
de la selecció?
Que no tinga gens de por i
que gaudisca jugant.
Els pròxims compromisos,
ja els saps?
Hi ha concentracions, torne-
jos, entrenaments, etc., tots
els caps de setmana fins al
Campionat; tot això compagi-
nat amb les activitats de l’es-
cola en la meua competició.
Què és el que els tècnics
recalquen més en els entre-
naments?
En les eixides em diuen que
he de botar el baló, més avan-
ços i més rapidesa en els mo-
viments.
És molt distinta la forma
d’entrenar-te i treballar en
un lloc i en l’altre?
Sí, és molt diferent. Mai hi ha
dos entrenadors que siguen
igual i a cada un li pareix bé
una cosa.
Què sents en vestir la ca-
miseta i representar en la
Selecció a la Comunitat Va-
lenciana?
El somni pel qual estava llui-
tant s’ha pogut fer realitat pel
meu esforç i el dels meus pa-
res i germans, entrenadors i
per tots els que han estat do-
nant-me suport aquests anys.
Hi ha algú en especial a qui
t’agradaria dedicar aquest
èxit?
Primer als meus pares i els
meus germans, entrenadors i
companys.
Anfal Mallik a la selecció Valenciana
CARLOS BIVIÀ
Gaudeix de les
Falles amb
www.esportsmartin.es

11
Electroestimulació
Antonio Hans Bosch Bivià
Llicenciat en CCes de l’activitat física i l’es-
port. Professor ensenyament secundari i pro-
fessor associaciat a la facultat de magisteri
Com s’ha
c o m e n t a t
en altres articles, hi ha molta
publicitat d’aparells i acces-
soris meravellosos amb els
quals, sense fer cap esforç,
s’obtenen uns resultats es-
pectaculars. Veritat que n’heu
vist alguns?
Un d’aquests són les mà-
quines d’electroestimulació,
que consisteixen en uns elèc-
trodes que te’ls poses al cos
i comencen a llançar descàr-
regues elèctriques que fan
contraure la musculatura;
d’aquesta manera ens diuen
que aconseguirem uns mús-
culs ben definits i un cos per-
fecte.
Com podeu suposar, no tin-
drem aquests resultats, és
més, fins i tot podem tindre
efectes perjudicials per a la
nostra salut.
En primer lloc, aquests apa-
rells s’utilitzen principalment
per a definir els músculs ab-
dominals o els glutis i, com ja
comentarem el mes anterior,
en aquestes zones tenim re-
serves de greixos que sols
es redueixen amb un exercici
aeròbic, no amb la contracció
muscular.
En segon lloc, les màquines
d’electroestimulació activen
les fibres musculars de mane-
ra indiscriminada, per la qual
cosa no hi ha una coordina-
ció entre aquestes. La nostra
musculatura té unes funcions
i uns moviments a fer deter-
minats. Per a fer aquests mo-
viments eficientment, ha de
coordinar les fibres muscu-
lars d’una manera concreta,
per tant si només treballem
amb aquests aparells no hau-
rem aprés a utilitzar la mus-
culatura de la forma idònia i
quan requerim la participació
d’aquests músculs no ho fa-
rem correctament. A més que
gastarem més energia de la
necessària per a la realització
d’aquest moviment, patirem
un risc major de lesió.
Dit açò, hem d’arraconar els
aparells d’electroestimulació i
no utilitzar-los mai? Doncs no,
com totes les coses, s’han de
saber utilitzar i fer-ho correc-
tament. Poden ser un com-
plement per al nostre entrena-
ment, combinant els exercicis
actius amb els passius, de
manera que ens ajude en els
objectius que ens proposem.
Però en aquesta situació tam-
bé hem de tindre la precaució
de no utilitzar-los de manera
excessiva, ja que aquestes
màquines actuen sobre les fi-
bres musculars, però no sobre
els tendons i les articulacions,
i si produïm una descompen-
sació entre la tensió muscular
i l’articular poden produir-nos
greus lesions.
Per a finalitzar, sols em que-
da recomanar que utilitzem
els aparells que sabem com
funcionen, si no és així, ens
podem posar en mans d’ex-
perts que ens orienten. Heu
de saber també que en l’exer-
cici no hi ha miracles, que ens
hem d’implicar, esforçar-nos
i treballar, però que això no
és negatiu, al contrari, ja que
hem de buscar l’activitat que
ens produïsca satisfacció i
benestar, per a fer, d’aques-
ta manera, de l’activitat física
una activitat agradable que, a
més a més, és bona per a la
nostra salut.
Feliç moviment
El Club de Triatló ja té secció femenina
CLUB TRIATLÓ ALGINET
Com ha sorgit la idea de
la secció de xiques?
Realment ja teníem algu-
na dona al club, però no
les suficients per a poder
tindre representació en les
proves per clubs. Aquest
any al club hem volgut do-
nar-li una espenta i poder
començar un nou projecte
amb els nous fitxatges.
Qui són aquestes heroï-
nes que s’han embarcat
en aquest aventura?
Maria Cinta Gòmez Tomas,
Maria Ferrer Mendoza,
Laura Martí López, Maria
Rosa Lozano, però espe-
rem tindre algun fitxatge
més, i de cara al futur en
pròximes temporades po-
der augmentar el número
de dones.
Quin objectiu teniu
marcat per al 2016?
Ensenyar-los les rutines
d’entrenament, com és
desenvolupen els dife-
rents tipus de proves que
entren dins de la federa-
ció de triatló com puguen
ser el duatló i aquatló, i
que troben la distància
en la qué més còmodes
se senten. Les més fa-
moses són les de llarga
distància, però hi ha al-
tres proves on les distàn-
cies són més assequi-
bles per a iniciar-se.
A més de popularitzar
aquest esport entre el
sector femení al poble
d’Alginet i, perquè no,
trobar una jove promesa.
Alternatives a Microsoft Office
El pa-
q u e t
ofimàtic
( i n f o r -
màtica per a l’oficina) més
usat en tot el món és Micro-
soft Office. Qui no ha fet ser-
vir el Word per a maquetar la
redacció d’algun text o treball,
o vist alguna presentació dis-
senyada amb Power Point?
El seu ús està tan estés que
els formats d’arxiu en què
guarda els treballs s’han con-
vertit en un estàndard per a
l’intercanvi de documentació
entre empreses, administraci-
ons, centres d’estudi, etc.
No obstant això, i malgrat
estar tan estés, no és l’opció
més recomanable en l’actua-
litat. Les raons són diverses:
el consum dels recursos de
l’ordinador que fa és molt ine-
ficient i requereix més i més
processador i memòria RAM
en cada versió, a banda que
cal o bé pagar pel programari
o bé piratejar-lo, opció esco-
llida per la majoria d’usuaris.
Posats a comentar els aspec-
tes negatius no puc deixar de
parlar de les diferents versi-
ons, ja que no diré mentida si
afirme que Microsoft porta ve-
nent-nos el mateix producte
durant quasi 20 anys simple-
ment canviant-li una miqueta
l’aparença i el final de la seua
denominació comercial: Offi-
ce 97, 2000, XP, 2003, 2007,
2010, etc.
Per això m’agradaria par-
lar-vos d’un parell d’alterna-
tives que estan a la nostra
disposició però que no són
prou conegudes pel públic en
general.
Open Office
Es tracta d’un conjunt de pro-
grames equivalents als oferits
per Microsoft, i fins i tot amb
algun afegit. Els seus punts
forts són la gratuïtat, com que
és programari obert s’ofereix
sense haver de pagar res per
la llicència. A més, els pro-
grames que el constitueixen
ofereixen la possibilitat de
guardar els seus documents
en els mateixos formats que
Microsoft Office, de manera
que la compatibilitat entre di-
versos sistemes està garan-
tida i permet intercanviar els
treballs que anem creant amb
usuaris dels dos sistemes.
Cal destacar que a diferència
de Ms-Office, ofereix un ren-
diment computacional molt
eficient i permet instal·lar-lo
en equips més antics, ampli-
ant així la seua vida útil. Per
totes aquestes raons el seu
ús està cada vegada més es-
tés, sobretot en les adminis-
tracions públiques i, fins i tot,
porta ja uns anys substituint
els coneixements de Ms-Offi-
ce demandats dins del tema-
ris d’alguns processos d’opo-
sició.
Google Drive
Es tracta de l’eina ofimàti-
ca més innovadora. Com a
punt dèbil cal ressenyar que
requereix connexió a internet
per al seu ús, i les seues mi-
llors característiques són que
no requereix la instal·lació de
cap programa al nostre ordi-
nador i que és un servei com-
pletament gratuït. Es tracta
d’un conjunt d’aplicacions
que ofereixen les funciona-
litats ofimàtiques clàssiques
(processador de textos, full
de càlcul, etc.) i d’altres molt
més innovadores (creació de
formularis per a enquestes,
mapes personalitzats de go-
ogle, etc.). Tots els treballs
que anem generant queden
emmagatzemats en el nos-
tre compte de google i són
accessibles no només des
d’un PC sinó que també po-
dem treballar des dels nos-
tres smartphones o tabletes.
Per si li faltava alguna cosa
ofereix la possibilitat de com-
partir els diversos arxius que
anem creant amb altres usu-
aris a través del seu correu
electrònic. Això permet anar
treballant de forma col·la-
borativa qualsevol contingut
entre dos o més usuaris inde-
pendentment de la ubicació
d’aquests, per la qual cosa
aquesta és una de les seues
funcionalitats més valorades.
David Juan
Enginyer en informàtica
i docent

12
EL RACONET DE L’ESCOLA
Com que volem dedicar una
especial atenció a la cura de la
natura, no podíem deixar pas-
sar de llarg a l’escola l’última
setmana de gener en la qual
se celebra el Dia de l’Arbre.
Així que, capficats com es-
tem a reutilitzar el plàstic que
produïm com a decoració per
a l’escola, començàrem per
iniciar una campanya de re-
col·lecció de taps, de tots els
colors, grandàries i formes.
Implicàrem bona cosa les
nostres famílies i fàcilment,
Jose, el conserge, no dona-
va coll a recollir tots els taps
que li arribaven per a reciclar.
Això és mostra de la quantitat
excessiva de plàstic que gas-
tem. I a la fi ho aconseguirem,
convertirem el fem en ART!!
Un fantàstic arbre, fet de
taps, decora l’entrada de l’es-
cola i tots els dies ens dóna
el bon dia. És obra de tots
els xiquets i les xiquetes de
l’escola, perquè cadascun de
nosaltres n’ha fet un trosset.
La resta de taps han servit
per ajudar econòmicament xi-
quets que, per motiu d’alguna
malaltia, així ho necessiten.
Però ací no acaba tot, cada
classe hem apadrinat un dels
arbres que viuen al nostre
pati i li hem dedicat cada un el
que ha volgut: cançons, abra-
çades perquè estiga ben con-
tent, poesies, raps, li hem po-
sat nom, hem imprés la seua
escorça… Ara ens queda es-
brinar més cosetes sobre ell.
Com a festa final i amb l’ajuda
d’un planterista, plantàrem un
nou arbre. Mentre el plantà-
vem cantàvem cançons amb
l’acompanyament del mestre
de música i com que la cançó
parlava de sol i pluja, comen-
çà a ploure un poquet, però
de seguida parà. Va servir per
a regar l’arbre nou. Sabeu de
quin arbre es tracta? És l’ar-
bre de l’Amor. El reguem dues
vegades a la setmana perquè
puga créixer. Ara no té fulles
però prompte vindrà la prima-
vera.
Com veieu, una setmana molt
NATURAL!
CEIP Blasco Ibáñez CEIP Pepita Greus
Com es tradicional, aquest
any al col·legi CEIP Pepita
Greus, hem celebrat el Car-
nestoltes.
Aquest any, les consignes i la
disfressa han girat al voltant
del tema: “Els hippies”, rela-
cionant-ho amb el dia de la
Pau.
Les nostres consignes eren
acumulatives: el primer dia
alguna cosa al cap, el segon
dia un penjoll, el tercer un ju-
petí… i finalment tot junt i la
cara pintada.
ENS HEM DIVERTIT MOLT!!
CEIP Emilio Luna
Els xiquets i les xiquetes del CEIP Mestre Emilio Luna volen la PAU, i ho van celebrar ballant
amb molt de sentiment una dansa de Zemer Atik. En acabar es va llegir el poema de Lu Tien Min
Rebérem a l’escola la visita
del Rei i la Reina Carnestol-
tes. Al pregó no s’oblidaren
de ningú dels que formem la
comunitat educativa (mes-
tres, conserge, educadores
de menjador i de transport,
personal de neteja) i després
ens manaren les consignes
per als tres dies. Aquest curs,
per tal de conscienciar els
alumnes de la importància del
reciclatge totes les disfresses
calia fer-les amb material que
ja havíem gastat i teníem
per casa. Quedà molt vistós
el passacarrer que ferem pel
pati de l’escola ja que els pa-
res i les mares dels nostres
alumnes posarem en funcio-
nament l’ingeni i la creativitat
en les creacions de les con-
signes.

13
Des del col·legi Sagrado
Corazón volem exposar-vos
en aquesta ocasió un dels
nous projectes que estem
portant a terme en el curs
actual. Es tracta de l’Apadri-
nament Lector, una activitat
d’animació lectora realitzada
pels alumnes de cinqué de
Primària amb els d’Infantil 4
anys, i dirigida pels tutors dels
dos cursos. Consisteix senzi-
llament en el fet que un dels
majors es converteix en Padrí
Lector d’un dels xicotets. Dos
signen un Passaport Lector
comprometent-se a realitzar
la seua tasca de la millor ma-
nera possible, i una vegada
a la setmana, en una sessió
dedicada expressament a
aquesta activitat, li conta un
conte que han triat entre els
dos de la biblioteca d’aula
d’Infantil 4. Després, fan entre
els dos dibuixos o xicotetes
dramatitzacions relatives al
conte i anoten al Passaport el
llibre que han llegit.
Amb aquesta activitat els
alumnes apadrinats treba-
llen la capacitat d’escoltar,
l’atenció i la comprensió de
textos orals i els padrins de-
senvolupen l’habilitat lectora
i l’expressió oral en públic. A
més a més, tant padrins com
apadrinats reforcen les relaci-
ons interpersonals, l’empatia
i el compromís amb l’altre, ja
que requereix una preparació
prèvia durant la setmana per
part del padrí.
Tant professors com alum-
nes valoren molt positivament
aquesta activitat, doncs l’han
trobada molt motivadora i di-
vertida i, més a més, els ha
ajudat a millorar les capaci-
tats anteriorment nomenades.
Innovacions Pedagògiques: Apadrinament lector
IES Hort de Feliu
El mes de febrer ha estat molt
intens per als alumnes de
francés de l’IES Hort de Feliu.
El dia 2 vam fer crêpes per a
celebrar la Chandeleur.
Els dies 11 i 12 els alumnes
de 4t i 1r de batxillerat realit-
zaren les proves de certifica-
ció A2 de llengua francesa i el
16 de febrer 94 alumnes de
secundària anàrem a Valèn-
cia per a veure l’obra de Don
Juan de Molière en francès.
Perquè parlar una llengua és
també conéixer la cultura que
l’envolta.
18 de febrer, visita dels alumnes de 1r de Batxiller a les univer-
sitats de Burjassot, Blasco Ibáñez i Tarongers.
El 29 de gener i el 4 de febrer
els alumnes de 1r d’ESO hem
visitat a Moixent, el Poblat
Ibèric i el Museu.
La bastida de les Alcuses va
ser una ciutat Ibèrica del s. IV
aC. Les excavacions arqueo-
lògiques van descobrir, apro-
ximadament, la meitat de la
superfície de la ciutat. Entre
les seues troballes, cal des-
tacar la figura del Guerrer de
Moixent.
Durant la visita al poblat hem
aprés com era la vida al po-
blat, el treball del camp, com
es defenien, i hem visitat una
reconstrucció d’una casa ibè-
rica.
El 27 de gener els alumnes de 2n de Batxillerat hem visitat
l’exposició UNITOUR a l’hotel SH València Palace de València.
El Saló d’orientació universitària és un lloc d’encontre per aju-
dar els alumnes a dissenyar el seu futur professional a partir
de la correcta elecció sobre dues qüestions fonamentals: què
estudiar? i on estudiar?
Hem rebut informació de tots els graus que oferixen les univer-
sitats públiques i privades, assistents, així com nota d’accés,
beques, plans d’estudi, acords internacionals, bossa de pràc-
tiques, etc.

14
El còle-
ra és una
m a l a l t i a
i n f e c t o -
contagio-
sa intesti-
nal aguda
provocada
pel bacteri vibrio cholerae,
el qual produeix una diarrea
secretòria caracteritzada per
deposicions semblants a l’ai-
gua d’arròs, amb una mar-
cada olor a peix. En la seua
forma greu, es caracteritzava
per una diarrea aquosa de
gran volum que portava al
malalt a una ràpida deshidra-
tació que podia acabar amb la
seua vida en qüestió d’hores.
L’afecció greu afectava a 1 de
cada 20 dels malalts, el que
podia suposar una mortaldat
elevada, ja que gran part de
la població es veia afectada,
especialment els xiquets i les
persones majors.
Ja en la primera mei-
tat del segle es va produir el
primer brot en terres valenci-
anes. L’any 1834 entrava pel
port de València a través dels
militars que venien del protec-
torat espanyol del Marroc.
Els pobles per defensar-se es
van fortificar. Com Alginet no
comptava amb cap tipus de
muralla, les autoritats obliga-
ren a encegar amb murs els
caps de carrers, a excepció
del carrer Major, protegit per
civils armats, que impedien
el pas a tots aquells forasters
que no dugueren un salcon-
duit que reconegués que pro-
venien de llocs lliures de la
malaltia.
Fins l’any 1854, es
considerava el còlera com
una malaltia epidèmica i no
contagiosa, però eixe any
s’aconsegueix identificar el
bacteri causant així com les
seues vies de propagació: la
contaminació de l’aigua per
un excés de brutícia, ja que
els detritus humans i animals
contaminaven les séquies i
els pous d’on bevia la gent.
Malgrat aquests nous
coneixements sobre la malal-
tia i tota la política higiènica
i de salubritat encetada per
les instàncies públiques de
l’Estat, el territori espanyol
encara es veié colpejat dues
vegades més, els anys 1865
i 1885, pel còlera. És cert
que des dels ajuntaments es
van anar confeccionant regla-
ments que regulaven la higie-
ne i la salubritat pública, i que
afectava a temes com l’es-
corxador i l’abast de la carn, la
prohibició d’abocar deixalles
a les séquies, la neteja dels
carrers i moltes altres. Però
també cal incidir en la lentitud
amb la que els avanços mè-
dics i sanitaris s’introduïen en
el quefer quotidià dels pobles,
perquè la interiorització de les
noves mesures per part de la
població general fou molt len-
ta i de vegades enfrontada.
Així doncs, l’any
1865, esclata un nou brot de
còlera. La porta d’entrada és
de nou el port de València, i
l’epidèmia s’estengué per tota
la costa mediterrània i arribà
fins l’interior de la península.
Encara que el brot de 1865
tingué menor impacte, ja que
moriren 120.000 persones en
tot el territori espanyol, front
els 300.000 morts que es pro-
duïren l’any 1834, el pànic so-
cial fou molt més gran, ja que
els mitjans de comunicació, o
siga la premsa escrita, ampli-
ficà el ressò de la malaltia i de
les vies de la seua propaga-
ció.
En el cas d’Alginet,
d’una població de 2.300 habi-
tants, es calcula que afectà a
un 30% d’alginetins, és a dir,
693 persones, de les quals
moriren 34 en poc més de
dos mesos que durà el brot
al terme d’Alginet. El mateix
percentatge és mantingué en
el brot de 1885, on d’una po-
blació de 3.570 habitants, mo-
riren un total de 54 persones
en poc més de tres mesos
que durà el brot, malgrat les
mesures que es prengueren
en eixos 20 anys.
Després del brot de
1865, l’autoritat municipal re-
activà les mesures d’higiene
i salubritat pública. Així l’any
1871 es posà en funciona-
ment la font de la plaça de la
Constitució. Per primera ve-
gada el poble comptà amb un
servei d’aigua potable, amb
aigua neta de la font de l’Al-
maguer conduïda per cano-
nada d’obra. Tanmateix, l’any
1877 es va establir i regular
públicament la recollida del
fem del nucli urbà, així com
retirar els animals morts i al-
tres deixalles.
Després del brot de
1885, l’any 1887, Eulàlia Es-
cobet deixava les terres de la
seua herència a la corporació
municipal per a la construcció
d’un hospital amb la condició
que fóra dirigit per una orde
religiosa femenina. L’edifici es
va construir entre 1887 i 1888
i l’any 1891 s’hi instal·lava la
congregació de les Herma-
nas de la Doctrina Cristiana,
la fundadora de les quals,
Micaela Drau del Sagrat Cor,
havia mort, precisament, l’any
1885 pel brot de l’epidèmia de
còlera que afectà la ciutat de
Molins de Rei, a la província
de Barcelona. Des de llavors,
la medicina començà a tenir
un major pes en la salut dels
habitants d’Alginet i, per tant,
el tractament dels futurs epi-
sodis epidèmics podien ser
tractats amb una major pre-
cisió i rapidesa, gràcies a la
presència de metges titulats,
contractats per l’ajuntament,
així com amb infermeres, les
pròpies monges, instruïdes
pels organismes pertinents,
que atenien els malalts.
Així mateix, es va
crear un cens de les famílies
pobres que no podien pagar
l’assistència sanitària ni les
medicines necessàries, de les
quals es faria càrrec el propi
ajuntament segons la dispo-
sició segona del reglament
municipal de 1891 sobre les
obligacions dels facultatius
contractats per l’ajuntament
per atendre l’hospital. L’any
1895, el cens de famílies po-
bres era de 323, de les quals
el facultatiu rebia la quantitat
de cinc pessetes per cadas-
cuna d’elles. Alhora el faculta-
tiu tenia l’obligació de vacunar
debades els individus de les
famílies pobres que ho sol·li-
citaren o, com passà moltes
vegades, quan l’alcaldia ho
considerés necessari, davant
la negativa o resistència de
molts d’ells a ser vacunats,
com passava al llarg del terri-
tori valencià.
Rafael Bosch López,
Cronista de la Vila d’Alginet
Els brots de còlera en la segona meitat del segle XIX: l’actuació de les ins-
titucions públiques
El CEIP Vicente Blasco
Ibáñez d’Alginet es va ad-
herir, la passada primavera,
a l’oferta de participació per
part de l’Agència Energètica
de la Ribera, en un projecte
europeu coordinat des de la
Mancomunitat de Pays des
Sorgues Monts de Vauclu-
se (França). El projecte es
desenvoluparà entre el anys
2015 i el 2017 amb una dura-
da de 24 mesos.
En el projecte participen tres
països, França, Itàlia i Espa-
nya. Les tres escoles que re-
presenten Espanya estan ubi-
cades a la Ribera Alta i són el
CEIP Blasco Ibáñez d’Alginet,
el CEIP Evaristo Calatayud de
Montserrat i el CEIP Heretats
de l’Alcúdia. A més també hi
participen la Universitat Poli-
tècnica de València, l’Agència
energètica de la Ribera i els
ajuntaments.
L’objectiu d’aquets projecte
és que els alumnes, a tra-
vés de un diagnòstic i estudi
del seu centre i el seu entorn
puguen detectar problemes,
buscar solucions i adquirir
competències bàsiques per al
desenvolupament sostenible
de l’energia, la gestió de resi-
dus i la mobilitat així com l’ús
de les noves tecnologies.
Alguns dels objectius a acon-
seguir són: educar i capaci-
tar els mestres en l’ús de la
tecnologia per al desenvolu-
pament sostenible; fer dels
alumnes ciutadans i alumnes
actius; treballar la intel·li-
gència col·lectiva i la crea-
ció d’una escola intel·ligent
i oberta al poble i al territori;
fomentar la creativitat i els in-
tercanvis interculturals.
Al novembre es va dur a ter-
me la primera reunió transac-
cional a França. El mes de
febrer ha sigut el moment de
fer els encontres a la Ribe-
ra. El dimecres 17 de febrer,
els alumnes i professors del
Blasco Ibáñez van rebre a
toc de dolçaina i tabal i amb
dansades populars els agents
implicats en el projecte. Re-
presentants del tres països
participants van poder escol-
tar els alumnes del centre que
els van explicar actuacions
que estaven portant a terme.
En finalitzar van visitar l’esco-
la i ja de vesprada van tindre
un taller formatiu.
Tres escoles de la Ribera són les que participen en el projecte europeu ano-
menat My Smart School o La meua escola intel·ligent
REDACCIÓ

15
COAGRI a la Fira de Berlín
La Cooperativa Agrícola
d’Alginet ha estat, per
quart any consecutiu,
en una de les fires co-
mercials més importants
d’Europa. Es tracta de
Fruit Logistica 2016, un
encontre comercial de
productes frescos que
any rere any, se celebra
a Berlín. Al voltant de
2.900 expositors i uns
70.000 visitants van vi-
sitar el recinte d’aquest
sector internacional on
es poden mantindre con-
tactes amb els principals
objectius comercials.
Del 3 al 5 de febrer, Coa-
gri va participar en aquest
multitudinari aparador
internacional. Per tal de
mostrar el seu potencial,
la cooperativa agrícola
d’Alginet estava ubicada
dins del departament de
la Comunitat Valenciana
amb un estand propi de
Coagri. En l’acte d’inau-
guració va estar present
el president de la Gene-
ralitat Valenciana, Ximo
Puig.
El president de la Coo-
perativa agrícola d’Al-
ginet, Francisco Martín,
argumentava que aquest
tipus de fira “ens per-
met donar a conéixer
els nostres productes, la
nostra terra i mantindre
relacions comercials i
intercanvi d’impressions
amb clients i clients po-
tencials”. Una manera
d’obrir mercat internaci-
onal als productes de la
Comunitat Valenciana i
en concret als d’Alginet.
Finalitzada la fira, “el
continent asiàtic ha sigut
el que més s’ha interes-
sat pel nostre producte
estrela, és a dir, pel ca-
qui de la Ribera” explica-
va Martín.
25 comerços
participen en el
Concurs d’apa-
radors fallers de
2016 d’ACEAL
ACEAL
Amb l’eslògan “El Comerç
sempre amb les nostres fa-
lles”, l’Associació Comercial
i empresarial d’Alginet torna
a posar en marxa el concurs
d’aparadors fallers. L’objectiu
de la campanya és principal-
ment integrar el comerç amb
la cultura amb motiu de la pro-
ximitat de la festa valenciana
per excel·lència, les falles.
El dilluns 7 de març a les
21.00 hores al Saló de Plens
de l’Ajuntament se celebrarà
l’acte d’entrega de premis, el
primer premi està dotat amb
300 €, el segon amb 200 €
i el tercer d’enginy i gràcia
amb 100 €. El jurat per a la
campanya seran les 6 falleres
majors, un representant de La
Junta Local Fallera, un mem-
bre de la corporació municipal
i un representant de l’Associ-
ació Comercial
d’Alginet.
ESPAI PATROCINAT PER ACEAL
90 comerços participen en la cam-
panya de Sant Valentí d’ACEAL
ACEAL
Amb el lema “Enamora’t del
que és nostre”, ACEAL va dur
a terme la campanya de Sant
Valentí en el qual aquest any
han participat 90 comerços
locals. El sorteig es va fer a
la seu d’Aceal. La presidenta
de l’Associació, Inma Pavia i
la regidora de comerç Pau-
la Llorca van fer entrega del
regal. Noelia Martínez i Félix
Martínez han sigut els gua-
nyadors de 2 sopars romàn-
tics. Noelia havia depositat la
papereta en Mobles Escutia i
Félix en Cafeteria Paquita.
BONES
FALLES!!
COAGRI

Assessorament lingüístic: Natàlia Espert
PRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.
IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant,S. A.
Dipòsit Legal: V-2562-2015
La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb
l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.
Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 01
laveudalginet@gmail.com
www.laveudalginet.es
Gerència, cap de Redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch
C/ València,65 · 961 750 794 · 617 803 689
alginet@vistalia.es · vistalia.es
Óptica Alginet Vistalia
sempre amb tu
en les festes !
I en el dia a dia
cuidant la teua visió
perquè no et perdes res.
Amb les Falles vine i:
Emporta’t una
muntura graduada i et
regalem una altra*,
per a tu o per a
qui tu desitges:
per al teu pare,
per al teu amic,
per a qui tu vulgues...
I recorda el nostre finançament d’un any sense interessos!
(*) La de menor import.
Aquestes falles, en
Óptica Alginet Vistalia,
tenim una
mascletada d’oportunitats!
Açò està que
crema, bones festes
i bones Falles 2016

Lva 6

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (13)

Similar to Lva 6

Similar to Lva 6 (20)

Lva 6