Tractament de la verema, coneixement del cep, l'uva i la producció del vi per cicle inicial

1. LA VEREMA EL RAÏM I EL VI

2. LA VINYA La vinya és el camp on es cultiva el raïm. Es poden plantar en diferents llocs i això fa que el raïm sigui diferent, amb el que el vi tindrà un gust diferent.

3. La vinya no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita. Al desembre i al gener s’ha de podar. Això vol dir que s’han de tallar els sarments de l’any passat perque neixin de nous i amb més força

4. Al febrer i al març i abril, s’ha de llaurar , que es remoure la terra per poder-la abonar , que es escampar fems orgànics per la vinya.

5. Al maig , juny i juliol , s’espiola, que es una poda lleugera, que es fa per eliminar l’excés de branques i així produir més fruit, i també s’ensulfata , és a dir, s’ha de ruixar amb productes químics que els previndran de ser atacats per fongs o plagues d’insectes.

6. A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i octubre es fa la verema.

7. VEREMAR és el moment de la collita del raïm. Varia segons la zona i la classe del raïm, però es fa quan el fruit ja es madur.

8. EL CEP El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no el deixem créixer amb les podes anuals.

9. Té un tronc de color marró fosc, vell, dur i recargolat que s’anomena rabassada Acostumen a medir de 80 cm a 1’5m.

10. L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua del terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de profunditat i s’allarga més horitzontalment. Té de 2 a 6 mm de gruix i està plena de pèls radicals que són els que xuclen les sals i l’aigua que són els elements que li donaran energia i l’ajudaran a créixer.

11. Passat l’hivern comencen a créixer des de les gemes del cep el sarments , que són les branques noves del cep. Son tendres, joves, verdes i elàstiques.

12. En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, alternats, grossos, per poder captar bé la llum del sol, i tenen cinc nervis centrals que donen un aspecte de mà a la fulla.

13. També a la primavera comencen a néixer ramells de flors, que varien de color segons la varietat, d’on creixeran els grans de raïm en arribar l’estiu.

14. Cabana de vinya. Construcció de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de pedra. Era el lloc on el pa´`es hi guardava les eines i s’hi amagava en cas de mal temps, ja que les vinyes solien ser plantades lluny dels pobles i cases del pagès. Dins s’hi podia fer un petit foc per escalfar-se o cuinar i fins hi tot s’hi podia fer una bacaineta. S’han trobat actualment cabanes amb dos o tres segles.

16. EL RAÏM El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons i d’un perímetre d’uns 7cm., de mida i de gust diferent segons la varietat.

17. Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: blanc (groguenc), negre (lilós) i el de taula (el més conegut es el moscatell)

18. Del raïm s’aprofita tot: El suc una vegada fermentat, per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per fer alcohol. El raïm pot servir per menjar, com a fruita o secant-lo per fer-ne panses

19. EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY

20. EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS

21. L’ELABORACÍO DEL VI La verema és un procés que sempre s’havia fet manualment, però des de fa uns anys fins ara comença a fe-se mecànicament. Quan el raïm arriba al punt de maduració per a ser consumit com a fruit o per elaborar el vi es cull. El període que dura la collita rep el nom de verema.

22. El raïm es talla amb podadores tisores o veremalls. Després es transporta en cistells o caixes per evitar que es malmeti. Abans es feien servir les portadores, que eren uns cubells fets de fusta, es portaven amb una mula o entre dues persones

24. El raïm recollit és transportat a les tines, lloc on abans es trepitjava sobre unes fustes i on actualment es premsa amb una pemsadora

25. Un cop premsat el raïm, ens dona un suc molt dolç anomenat most. Aquest most es posa en la tina i al cap dels dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn CO 2 amb l'ajut dels llevats, deixant de ser most i convertint-se en vi.Aquets procés s’anomena: fermentació .

26. Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les botes de fusta de roure o castanyer del celler on reposarà un temps marcat, període que s’anomena: criança , on el vi adquirirà el bouquet que determinarà si és vi de qualitat. Els cellers són llocs freds, humits i foscos.

27. Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les botes. Un cop a transcorri't el temps que volem, ja està preparat per ser embotellat. Antigament tot es feia a mà, avui dia, no, perquè fem servir màquines que ho fan tot.

30. FI