LA VEREMA EL RAÏM  I  EL VI
LA VINYA La vinya és el camp on es cultiva el raïm. Es poden plantar en diferents llocs i això fa que el raïm sigui diferent, amb el que el vi tindrà un gust diferent.
La vinya  no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita. Al  desembre  i al gener s’ha de podar. Això vol dir que s’han de tallar els sarments de l’any passat perque neixin de nous i amb més força
Al  febrer i al març i abril, s’ha de llaurar , que es remoure la terra per poder-la abonar , que es escampar fems orgànics per la vinya.
Al  maig , juny  i juliol , s’espiola, que es una poda lleugera, que es fa per eliminar l’excés de branques i així produir més fruit, i també s’ensulfata , és a dir, s’ha de ruixar amb productes químics que els previndran de ser atacats per fongs o plagues d’insectes.
A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i octubre es fa la verema.
VEREMAR és el moment de la collita del raïm. Varia segons la zona i la classe del raïm, però es fa quan el fruit ja es madur.
EL CEP El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no el deixem créixer amb les podes anuals.
Té un tronc de color marró fosc, vell, dur i recargolat que s’anomena  rabassada Acostumen a medir de 80 cm a 1’5m.
L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua del terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de profunditat i s’allarga més horitzontalment.  Té de 2 a 6 mm de gruix i està plena de pèls radicals que són els que xuclen les sals i l’aigua que són els elements que li donaran energia i l’ajudaran a créixer.
Passat l’hivern comencen a créixer des de les gemes del cep el  sarments , que són les branques noves del cep. Son tendres, joves, verdes i elàstiques.
En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, alternats, grossos, per poder captar bé la llum del sol, i tenen cinc nervis centrals que donen un aspecte de mà a la fulla.
També a la primavera comencen a néixer ramells de flors, que varien de color segons la varietat, d’on creixeran els grans de raïm en arribar l’estiu.
Cabana de vinya. Construcció  de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de pedra.  Era el lloc on el pa´`es hi guardava les eines i s’hi amagava en cas de mal temps, ja que les vinyes solien ser plantades lluny dels pobles i cases del pagès.  Dins s’hi podia fer un petit foc per escalfar-se o cuinar i fins hi tot s’hi podia fer una bacaineta. S’han trobat actualment cabanes amb dos o tres segles.
 
EL RAÏM El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons i d’un perímetre d’uns 7cm., de mida i de gust diferent segons la varietat.
Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: blanc (groguenc), negre (lilós) i el de taula (el més conegut es el moscatell)
Del raïm s’aprofita tot: El suc una vegada fermentat, per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per fer alcohol. El raïm pot servir per menjar, com a fruita o secant-lo per fer-ne panses
EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY
EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS
L’ELABORACÍO DEL VI  La verema és un procés que sempre s’havia fet manualment, però des de fa uns anys fins ara comença a fe-se mecànicament. Quan el raïm arriba al punt de maduració per a ser consumit com a fruit o per elaborar el vi es cull. El període que dura la collita rep el nom de verema.
El  raïm es talla amb podadores tisores o veremalls. Després es transporta en cistells o caixes per evitar que es malmeti. Abans es feien servir les portadores, que eren uns cubells fets de fusta, es portaven amb una mula o entre dues persones
 
El raïm recollit és transportat a les tines, lloc on abans es trepitjava sobre unes fustes i on actualment es premsa amb una pemsadora
Un cop premsat el raïm, ens dona un suc molt dolç anomenat  most. Aquest most es posa en la tina i al cap dels dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn  CO 2  amb l'ajut dels  llevats, deixant de ser most i convertint-se en vi.Aquets procés s’anomena:  fermentació .
Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les botes de fusta de roure o castanyer del  celler  on reposarà un temps marcat, període que s’anomena:  criança , on el vi adquirirà el bouquet que determinarà si és vi de qualitat. Els cellers són llocs freds, humits i foscos.
Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les botes. Un cop a transcorri't el temps que volem, ja està preparat per ser embotellat. Antigament tot es feia a mà, avui dia, no, perquè fem servir màquines que ho fan tot.
 
 
FI

La Verema

  • 1.
    LA VEREMA ELRAÏM I EL VI
  • 2.
    LA VINYA Lavinya és el camp on es cultiva el raïm. Es poden plantar en diferents llocs i això fa que el raïm sigui diferent, amb el que el vi tindrà un gust diferent.
  • 3.
    La vinya no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita. Al desembre i al gener s’ha de podar. Això vol dir que s’han de tallar els sarments de l’any passat perque neixin de nous i amb més força
  • 4.
    Al febreri al març i abril, s’ha de llaurar , que es remoure la terra per poder-la abonar , que es escampar fems orgànics per la vinya.
  • 5.
    Al maig, juny i juliol , s’espiola, que es una poda lleugera, que es fa per eliminar l’excés de branques i així produir més fruit, i també s’ensulfata , és a dir, s’ha de ruixar amb productes químics que els previndran de ser atacats per fongs o plagues d’insectes.
  • 6.
    A l’agost estreuen pedres i al llarg del setembre i octubre es fa la verema.
  • 7.
    VEREMAR és elmoment de la collita del raïm. Varia segons la zona i la classe del raïm, però es fa quan el fruit ja es madur.
  • 8.
    EL CEP Elcep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no el deixem créixer amb les podes anuals.
  • 9.
    Té un troncde color marró fosc, vell, dur i recargolat que s’anomena rabassada Acostumen a medir de 80 cm a 1’5m.
  • 10.
    L’arrel del cepés l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua del terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de profunditat i s’allarga més horitzontalment. Té de 2 a 6 mm de gruix i està plena de pèls radicals que són els que xuclen les sals i l’aigua que són els elements que li donaran energia i l’ajudaran a créixer.
  • 11.
    Passat l’hivern comencena créixer des de les gemes del cep el sarments , que són les branques noves del cep. Son tendres, joves, verdes i elàstiques.
  • 12.
    En plena primaveraneixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, alternats, grossos, per poder captar bé la llum del sol, i tenen cinc nervis centrals que donen un aspecte de mà a la fulla.
  • 13.
    També a laprimavera comencen a néixer ramells de flors, que varien de color segons la varietat, d’on creixeran els grans de raïm en arribar l’estiu.
  • 14.
    Cabana de vinya.Construcció de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de pedra. Era el lloc on el pa´`es hi guardava les eines i s’hi amagava en cas de mal temps, ja que les vinyes solien ser plantades lluny dels pobles i cases del pagès. Dins s’hi podia fer un petit foc per escalfar-se o cuinar i fins hi tot s’hi podia fer una bacaineta. S’han trobat actualment cabanes amb dos o tres segles.
  • 15.
  • 16.
    EL RAÏM Elraïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons i d’un perímetre d’uns 7cm., de mida i de gust diferent segons la varietat.
  • 17.
    Bàsicament hi hatres tipus de raïm: blanc (groguenc), negre (lilós) i el de taula (el més conegut es el moscatell)
  • 18.
    Del raïm s’aprofitatot: El suc una vegada fermentat, per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per fer alcohol. El raïm pot servir per menjar, com a fruita o secant-lo per fer-ne panses
  • 19.
    EL RAÏM PERDINS I EL SEU TAMANY
  • 20.
    EL RAÏM PERDINS I LES SEVES PARTS
  • 21.
    L’ELABORACÍO DEL VI La verema és un procés que sempre s’havia fet manualment, però des de fa uns anys fins ara comença a fe-se mecànicament. Quan el raïm arriba al punt de maduració per a ser consumit com a fruit o per elaborar el vi es cull. El període que dura la collita rep el nom de verema.
  • 22.
    El raïmes talla amb podadores tisores o veremalls. Després es transporta en cistells o caixes per evitar que es malmeti. Abans es feien servir les portadores, que eren uns cubells fets de fusta, es portaven amb una mula o entre dues persones
  • 23.
  • 24.
    El raïm recollités transportat a les tines, lloc on abans es trepitjava sobre unes fustes i on actualment es premsa amb una pemsadora
  • 25.
    Un cop premsatel raïm, ens dona un suc molt dolç anomenat most. Aquest most es posa en la tina i al cap dels dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn CO 2 amb l'ajut dels llevats, deixant de ser most i convertint-se en vi.Aquets procés s’anomena: fermentació .
  • 26.
    Un cop elvi ja ha fermentat es trascola a les botes de fusta de roure o castanyer del celler on reposarà un temps marcat, període que s’anomena: criança , on el vi adquirirà el bouquet que determinarà si és vi de qualitat. Els cellers són llocs freds, humits i foscos.
  • 27.
    Hi ha moltstipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les botes. Un cop a transcorri't el temps que volem, ja està preparat per ser embotellat. Antigament tot es feia a mà, avui dia, no, perquè fem servir màquines que ho fan tot.
  • 28.
  • 29.
  • 30.