Descripció d'un cas de taquilàlia visionat des dels diferents entorns del nen.

1. Problemes de comunicació<br /> La Taquilàlia<br /> Seminari III<br /> Tutor: Jesus Valero<br /> Alumna: Marta Hernanz<br /> Data d’entrega: 22/10<br />PROPOSTA 1: Cas pràctic: la Taquilàlia.<br />Definició:<br />La taquilàlia sorgeix quan hi ha una descompensació entre el influx nerviós i la capacitat de moviment de la boca. Degut a la rapidesa de emissió, el llenguatge es fa incomprensible. Acostumen a ser els familiars els únics capaços d’entendre el missatge de la persona afectada.<br />A vegades veiem que el nen posseeix una gran capacitat de visualització, el que provoca que visualitzi el text més ràpid que la resta de nens i el porti a no poder expressar correctament tot el que veu ja que els seus moviments linguals són més lents que la seva capacitat de visualització.<br />Es pot confondre amb el tartamudeig, però un nen amb taquilàlia, a diferencia d’un nen que pateix tartamudesa, s’expressa millor fora de l’entorn familiar, en comptes de persones amb tartamudesa, que s’expressen pitjor en entorns més llunyans.<br />La correcció d’un cas de taquilàlia depèn de la gravetat del defecte de la persona que la pateix. <br />Cas de taquilàlia en un nen de tretze anys.<br />El nen presenta les següents característiques: parla ràpida i descontrolada, articulació imprecisa, substitucions i omissions de fonemes, síl·labes i paraules, ritme defectuós, etc. <br />La intervenció es centraria en aquest cas en adequar la seva funció respiratòria, augmentar la mobilitat de la zona oral (mirant d’aconseguir una major agilitat motriu als òrgans implicats en la mala articulació d’alguns fonemes), adequar el to muscular (fonamentalment als òrgans que intervenen a la fonació), i reduir el fluix de parla del nen.<br />El nen al seu entorn familiar:<br />Segons la mare d’aquest nen, parla molt de presa i confon paraules. Diu que presenta aquesta conducta lingüística des que va començar a parlar amb certa fluïdesa (no s’ha atribuït ninguna causa a aquesta manifestació).<br />La seva mare comenta que no ha hagut variacions importants en el nen en quants a la seva expressió (ni ha empitjorat notablement, ni ha presentat cap millora important per períodes).<br />Els familiars han observat una decaiguda en l’estat d’ànim del nen en l’últim any, anteriorment tractava el tema amb normalitat, no era una gran problema per a ell.<br />En els últims mesos, als familiars els ha costat més comprendre al nen (ho atribueixen a que està més neguitós).<br />La mare opina que, tot i que el seu fill no exterioritza la seva preocupació, a mida que es va fent gran va sent més conscient del seu problema (també és a causa de les burles i el rebuig d’alguns companys).<br />Diu també aquesta mare, que el nen té una actitud positiva al fet d’acudir al centre per rebre ajut.<br />El nen al seu entorn social:<br />Aquest nen cada cop va experimentant major dificultats per relacionar-se amb els seus companys.<br />El nen tendeix a evitar les situacions de interacció amb els altres nens per sentir-se amenaçat a què poden pensar d’ell pel seu problema.<br />El nen al seu entorn escolar:<br />Aquest nen va a una escola ordinària i presenta dificultats en tasques de lectura: omissió de pauses que s’han de realitzar per una adequada lectura de textos, presenta escassa mobilitat de la zona oral (això dificulta la correcta pronunciació d’alguns fonemes), ritme irregular i coordinació respiratòria defectuosa (respiració superficial).<br />Encara presenta majors dificultats en expressió oral: en àrees de narració, definició i llenguatge espontani.<br />Presenta més dificultats en la lectura de textos quan té un coneixement previ d’aquests que quan li toca llegir un text que no coneixia d’abans.<br />Els suports familiars:<br />Aquesta família té certa tendència a parlar ràpid, i això no és gens beneficiós pel nen; per això mateix la família hauria d’esforçar-se per mantenir converses amb pausa i claredat. És imprescindible que s’acostumin a donar un temps suficient al nen per a que pugui respondre a les preguntes que li formulen (s’ha d’evitar formular varies preguntes a l’hora). S’ha d’evitar per tots els medis repetir les pautes d’expressió d’aquests nen, es tracta de fer una reeducació, no pas de posar-se al seu nivell.<br />Per començar amb aquesta reeducació i per tal que la família prengui part (ja que és un eix indispensable), seria interessant que practiquessin amb praxies (moviments buco-facials que ajuden a exercitar i treballar tots els òrgans; llengua, boca, llavis, etc.) i exercicis de respiració i relaxació, en família.<br />Els suport escolars:<br />Amb aquest nen seria precís dur a terme una atenció personalitzada per tal de aprofundir en el procés de reeducació de la parla. Seria importar incidir primerament en la respiració i el to muscular del nen, mitjançant exercicis de coordinació respiratòria i de relaxació.<br />Posteriorment s’haurien de practicar moviments que afavoreixin la mobilitat oral que ajudaran a la col·locació correcta dels fonemes. En tot aquest procés és important que el nen pugui visualitzar els seus processos mitjançant l’enregistrament en vídeo).<br />Per tal de millorar la seva lectura, s’haurien de fer sessions treballant la lectura en veu alta, acompanyant-se d’un model a imitar(el/la terapeuta), donat que un ritme més lent de lectura li facilitarà la precisió i la claredat articulatòria (aprenentatge per imitació d’un model a seguir amb patrons de lectura correctes). Mica en mica, el nen haurà d’anar adquirint més autonomia i haurà d’anar deixant de recolçar-se tant en aquest reforç.<br />És molt probable que un cop resolts els principals problemes que es plantejaven degut la taquilàlia d’aquest nen, encara existeixin altres dificultats de tipus psicosocials, problemes que s’haurien de tractar a través de la intervenció d’un psicòleg. <br />