1. Barcelona, 21 de juny de 1937
Potser et sorprendrà rebre aquesta carta
Estimada Colometa,
perquè, de fet, tu i jo no hem estat mai gaire
amigues, però jo no tinc ningú més a qui adreçar-
me per saber notícies de vosaltres,.
M’agradaria molt saber com esteu tots, i
sobretot saber coses d’en Mateu. Potser
t’estranyarà, però el trobo molt a faltar. Segur
que et deus preguntar: però si el va deixar? Per
què m’està dient que el troba a faltar? No se’n
va anar amb un altre i va plantar en Mateu? No
el va deixar sol, sense la nena i sense res? Jo et
responc. M’he adonat que res es igual sense ell i
que el necessito al meu costat.

2. altra al darrere, sense que sabéssiu
res de mi ni de la nena.. i també
sé, perquè el conec i sé que m’estima
molt més del que em mereixo, que
ell es va quedar molt trist amb la
meva partida. Però, jo no sabia
què fer, estava en una situació que no vaig poder
controlar, no vaig saber com sortir d’aquella
angoixa que tenia i no sabré explicar mai, volia
més, volia un home més jove, més decidit, més
ric... Ja sé que tot això que estic dient costa
d’entendre, però va ser així. Ara no tinc mes
remei que dir que m’he equivocat, que m’he
penedit de la decisió que vaig prendre aquell dia,
que no va ser l’adequada i reconec que jo tinc
tota la culpa i que tota la responsabilitat és
meva. Vull tornar, però no ho volia fer sense
fer-t’ho saber abans. Necessitava parlar d’això
amb algú per no fracassar i he pensat que tu

3. Amb en Joan , amb qui tinc tot el
que volia, no em va bé, perquè ara
més que mai m’adono que el meu
lloc des de sempre es aquí, amb
tots vosaltres, la meva família de
veritat i que no m’interessa un
home decidit, jove i ric, perquè
no em sento estimada com amb el
meu Mateu. Passarem com
sigui, perquè junts no m’espanta
ni la guerra ni la pobresa.

4. Parla amb ell, si us plau, parla-hi i fes-li
entendre la meva situació. Sé que ell
m’entendrà i tornarà amb mi perquè sé que
igual que jo, també em necessita al seu
costat. Però, ho he d’aconseguir a poc a poc.
Sé que ell ho ha d’anar assimilant i que llavors
tot sortirà bé i que farà cas de
vosaltres, sobretot de tu.
Ajuda’m, no vull tornar a perdre’l.
Espero que m’intentaràs entendre i
m’ajudaràs i per això esperaré amb
impaciència la teva resposta.
Moltes gràcies, Colometa.

5. Treball
realitzat per:
 Paula Torres
Andrea Garcia
Anna Galindo
Mª Àngels Perrelli
Laia Pavón