1. Barcelona, 21 de juny
de 1936
Estimada Colometa,
Potser et sorprendrà rebre aquesta
carta perquè, de fet, tu i jo no hem
estat mai gaire amigues, però jo no
tinc ningú més a qui adreçar-me per
saber notícies de vosaltres,.
M’agradaria molt saber com esteu
tots, i sobretot saber coses d’en
Mateu. Potser t’estranyarà, però el
trobo molt a faltar.

2. Segur que et deus preguntar: però si
el va deixar? Per què m’està dient
que el troba a faltar? No se’n va
anar amb un altre i va plantar en
Mateu? No el va deixar sol, sense la
nena i sense res? Jo et responc.
M’he adonat que res es igual sense
ell i que el necessito al meu costat.

3. Sóc conscient de la situació... sé
perfectament que us vaig deixar-vos a
tots amb una mà al davant i una altra
al darrere, sense que sabéssiu
res de mi ni de la nena.. i també sé,
perquè el conec i sé que m’estima molt
,més del que em mereixo, que ell es va
quedar molt trist amb la
meva partida. Però, jo no sabia què
fer, estava en una situació que no vaig
poder controlar, no vaig saber com
sortir d’aquella angoixa que tenia i no
sabré explicar mai, volia més, volia un

4. Ja sé que tot Això que estic dient costa
d’entendre, però va ser així. Ara no tinc
mes remei que dir que m’he equivocat, que
m’he penedit de la decisió que vaig
prendre aquell dia, que no va ser
l’adequada i reconec que jo tinc tota la
culpa i que tota la responsabilitat és meva.
Vull tornar, però no ho volia fer sense fer-
t’ho saber abans. Necessitava parlar d’això
amb algú per no fracassar i he pensat que
tu series la més adequada, perquè tu saps
com està en Mateu, si estaria disposat a
perdonar-me, encara que només sigui per
la nena...

5. que volia, no em va bé, perquè ara
més que mai m’adono que el meu
lloc des de sempre es aquí, amb
tots vosaltres, la meva família de
veritat i que no m’interessa un
home decidit, jove i ric, perquè
no em sento estimada com amb el
meu Mateu. Passarem com sigui,
perquè junts no m’espanta ni la
guerra ni la pobresa.

6. Parla amb ell, si us plau, parla-hi i fes-li
entendre la meva situació. Sé que ell
m’entendrà i tornarà amb mi perquè sé
que igual que jo, també em necessita al
seu costat. Però, ho he d’aconseguir a
poc a poc. Sé que ell ho ha d’anar
assimilant i que llavors tot sortirà bé i
que farà cas de vosaltres, sobretot de
tu.
Ajuda’m, no vull tornar a perdre’l.
Espero que m’intentaràs entendre i
m’ajudaràs i per això esperaré amb
impaciència la teva resposta.
Moltes gràcies, Colometa.

7. Treball
realitzat per:
 Paula Torres
Andrea Garcia
Anna Galindo
Mª Àngels Perrelli
Laia Pavón