1. Aquesta es la meva història, encara que estarà modificada en algunes coses, perquè es un poc
personal... No va durar molt de temps, no va durar molts de mesos, ni encara menys, anys.
Però en el temps que vaig passar amb ell, i el que pas ara, m’agrada molt. La meva història va
començar més o menys així:
-A qui mires?-em va dir la meva millor amiga.
-Que? No, a ningú...-vaig contestar-li jo
-No, se que estaves mirant a algú dime-ho.-va insistir ella
-Esta be... mirava a aquell noi d’allà...
Aquell dia, la meva amiga se’n va assabentar de qui m’agradava, aquell noi que mai es fixaria
amb una noia com jo. Encara que d’això ja fa uns dos anys, quan jo anava a segon d’ESO y ell
anava a tercer, només fa dos anys, i ara sembla que en fa molts més, tantes coses han canviat,
en tan poc temps...
Llavors es va acabar l’any escolar, va venir l’estiu i se’n va anar molt més ràpid del que em
pensava. En aquell moment jo anava a tercer d’ESO, i esperava que amb un poc de sort ell
hagués repetit el curs, encara que no ho creia ja que per el que sabia, ell era i és llest, menys
en una assignatura: les matemàtiques.
Aquell era l’últim any que el veuria, si no li deia el que sentia no el tornaria a veure mai més, i
si li deia i jo no li agradava... però tenia que intentar-ho, no podria estar amb el dubte de que
hauria passat, si jo li hagués dit i ell m’hagués dit que si... que passaria? Era arriscat però al
final ho vaig intentar, li ho vaig dir, no en persona, es clar, perquè jo era massa tímida per
dirigir-me a ell directament, però li ho vaig dir amb l’ajuda del popular facebook.
A partir d’aquell moment vàrem començar a xatejar , ell i jo parlant! Com havien canviat les
coses! No m’hauria vist mai parlant amb ell, sobre coses del nostre dia a dia. Encara que
només érem amics, jo l’estimava igualment i ell ho sabia, es clar que ho sabia.
Va passar molt de temps o almenys crec que va ser molt de temps, no ho se, varen passar uns
pocs però llargs mesos, tots els dies d’aquests ell es connectava al facebook per parlar amb jo,
no m’ho havia dit mai però jo ho sabia. Un dia, em va dir:
-T’agradaria sortir amb jo?
-Es clar
-A jo també

2. Aquell dia mai l’oblidaré, puc afirmar que va ser un dels dies més feliços de la meva vida. Tots
els dies ho serien, de no ser per... Al poc temps de que em digué això, es va enterar de que
tenia que anar-se’n de Menorca, anar-se’n del meu costat.
Se’n va anar una setmana després de que m’ho digues, tot i així res del que sentim s’ha n’ha
anat, però es cert que només saps que l’estimes quan la deixes anar, i això es més o menys el
que ens va passar...
Tal vegada algunes persones pensin que es depriment, estar un aquí i l’altre allà... uns altres
pensaran: “I perquè esperar a que torni o a que hi vaguis, si pots estar amb un altre noi, més
guapo, més llest, més simpàtic que aquell que et va deixar aquí?” Però la veritat es que no vull
estar amb ningú més que amb ell, i sé que ell pensa el mateix. Val la pena esperar si la
recompensa es molt valuosa i jo sé que ho és. T’estimo moltíssim, crec que ja ho saps.
Aquesta és la meva història, ho pot ser no.