1. CAPÍTOL II

2. A l’esgléssia...
Bon dia, mossèn. Ja som
aquí, ja ha arribat el
gran dia… I recordi, una
cerimònia senzilla, com
vàrem quedar, però,
com
sobretot bonica, la meva
noia s’ho mereix!
Oh, si…però… al matrimoni s’hi ha
de donar importància. És per a tota
la vida. Oi, que et mudes els
diumenges? Doncs, el matrimoni,
quan comença, és com un gran
diumenge, necessita cerimònia. Les
coses s’han de fer ben fetes,
bafarada: Jo us casaré com cal. La joventut totusho voleu La de pressa,
Quimet. bafarada: Jo casaré com cal.
joventut tot ho voleu fer de pressa,fer
corrent… i la vida s’ha de viure a poc a poc. S’havida s’ha decada cosa el a cada cosa el
corrent… i la de dedicar
a poc. S’ha de dedicar a
viure a poc
temps que requereix. Avui has de dedicar temps que requereix.núvia, que no veus que
el dia a la Avui has de
dedicar el dia a la núvia, que no veus
bonica s’ha posat? s’ha posat?
que bonica

3. bafarada: Ho sento molt, la
Griselda no ha pogut venir. No
es troba bé, però us desitja
molts anys de felicitat.