1. LA MORAL KANTIANA: CRÍTICA A LES ÈTIQUES MATERIALS

2. Raó pura i pràctica no designen dues raon diferents, sinó dues aplicacions d’una mateixa raó: Raó pura teòrica: Què puc saber? Raó pura pràctica: Què he de fer? Ètica de Kant no material (depèn d’alguna cosa que es considera bé suprem), sinò formal (poseeix contingut).

3. Crítica a les ètiques material Les ètiques materials són empíriques, Kant vol una ètica amb imperatius universals . Els imperatius són hipotetics (mitjans per assolir un fi) i com que no tenen un valor absolut no pot ser universalment vàlid. Són heterònimas (llei moral que es deriva de l’exterior de la voluntat i no de la pròpia).

4. Ètica material no està buida de contingut. Ens diue com hem d’actuar. Hem d’actuar Per deure Obrar moralment s’expressa en imperatiu categòric. «necesitat d’una acció per respecte la llei»

5. Diverses formulacions de l’imperatiu categòric No estableix cap norma, sinó la forma de les normes ( máximes ). Máximes  normes que determinen la conducta de cada subjecte. « Obra de tal manera que pugis voler que la màxima que regeixi la teva conducta hagi de poder convertirse en llei unisersal »

6. Inclou la idea de fi . L’únic que és un fi en si mateix és l’ésser humà (no el podem utilitzar com a mitja) « Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre , sempre com un fi i no com un mitjà »

7. Impossibilitat de la metafísica com a ciència Postulats: allò no demostrable però suposem necessàriament. Kant afirma que hem d’actuar com si aquests postuats fosin reals per millorar la nostra conducta