•   BORJA JABALOYES RIBES
•   ENRIQUE MOYA VILLARREAL
•   MARIA DE ANDRÉS MORANTE
•   DANIEL MOLINER GALBIS
•   SERGIO FIORE BLEDA
•   NOELIA MIRA CATALÁ
ÍNDEX
                          
1. Història
2. Els mestres d'obres.
3. Construcció.
4. Fatxada.
5. Fatxada posterior.
6. Fatxades laterals.
7. La sala de contractació.
8. La capella.
9. La torrassa.
10. El pavelló del consolat.
11. Els medallons.
12. Les gàrgoles.
13. Altres funcions de la Llotja
HISTÒRIA
                                
     Declarada Monument Històric Artístic Nacional en 1931 i
      Monumento Patrimonio de l'Humanidad el 07-12-1996

  'por tractar-se d'un lloc de valor universal excepcional, exemple
d'edifici secular de finals del període gòtic i il·lustratiu del poder i
     riquesa de les grans ciudades mercantiles mediterráneas”
HISTÒRIA
                              
• És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil
  valenciana en la Baixa Edat Mitjana.

• Mostra de l'abast de la revolució comercial en l'Edat mitjana, del
  desenrotllament social i del prestigi aconseguit per la burgesia
  valenciana.

• Simbolitzar la puixança i la riquesa del florent segle XV
  valencià
HISTÒRIA
                               
• És una peça mestra de l'arquitectura civil gòtica, i meravella en
  pedra gòtica.

• És un edifici del segle XV que està considerat com el més
  brillant exemple del gòtic civil europeu.

• La llotja dels mercaders està edificada en el centre de la ciutat,
  en el conegut com 'Barri del Mercat', com a centre de poder de la
  mateixa i mostra de la gran ciutat que era València en aquells
  temps.
HISTÒRIA
                              


• Les seues grans fatxades rectangulars i llaurades, els sumptuosos
  medallons, les artístiques gàrgoles, els pinacles lleugers, les
  proporcions de les seues bellíssimes portes, els delicats
  finestrals, els senyorials escuts i els majestuosos merlets,
  rematades per corones reals, recorden èpoques d'esplendor, on el
  Renaixement i el gòtic va brodar les seues més delicades i
  elegants fantasies.
HISTÒRIA
                                 
El nom de llotja prové de la veu italiana 'logia' que significa pòrtic, ja
que davall els pòrtics d'esglésies i edificis públics era on es reunien
els mercaders per a realitzar les seues transaccions i estar a resguard
de les inclemències del temps.


La història compte que a mitjan segle XV la prosperitat mercantil
havia aconseguit tant desenrotllament a València que el Consell
General de la Ciutat, considerant insuficient el local de la primitiva
Llotja va acordar que es construïra una Llotja 'molt bella, magnífica i
sumptuosa, la qual fora honor e ornament daquesta insigne ciutat'
ELS MESTRES D'OBRES
                             
Cinc 'pedrapiquers' principals han treballat en La Llotja

1.   Pere Compte
2.   Johan Yvarra
3.   Johan Corbera .
4.   Miguel de Maganya
5.   Domingo d'Urtiaga
CONSTRUCCIÓ
                                    

En total l'edifici complet es va construir entre 1482 i 1548.

Es va tardar un total de seixanta-sis anys La cronologia total de les obres
en la Llotja és la siguiente:

• La Sala de Contractació: realitzada entre 1482 i 1498
• Pavelló del Consolat: entre 1498 i 1506 (les dos primeres plantes)
• Pavelló del Consolat: entre 1506 i 1533 (la tercera planta)
• Pavelló del Consolat: entre 1533 i 1548 l'acabament de l'edifici i els
  medallons"
FATXADA Pl. Mercat
                                   
Situada en el costat oest, és la fatxada principal i recau a la Plaça del
Mercat.

Podem distingir tres parts clarament diferenciades.
1. En el centro la torre, sobreeixint en altura sobre la resta de l'edifici.
2. A la seua esquerra la fatxada del Pabellón del Consolat del Mar.
3. A la seua dreta l'entrada al Saló de Contractacions o Llotja
   pròpiament dita.

Tot el conjunt es remata con almenas coronades, més d'índole decoratiu
que defensiu
FATXADA POSTERIOR
C/La Llotja
                             
La fatxada posterior es compon de dos parts ben diferenciades:

1.   la primera d'elles situada a la dreta és un simple mur que
     tanca els magatzems que recauen al jardí.
2.   Per una altra la portada que permet l'accés al saló de
     contractació de La Llotja.

Esta portada és un dels exemples més excel·lents del gòtic
flamíger valencià.
FATXADA LATERAL
C/Pere Compte
                              
•   La portada exterior de la fatxada dóna accés al saló columnari
    de La Llotja i se situa pràcticament en el centre del
    mur, mancant la resta de la paret de qualsevol tipus de
    decoració.

•   Es compon d'un ample va format per un arc conopial que
    descansa en dos mènsules.
LA SALA DE
CONTRACTACIÓ
                                
•   La Sala de Contractació o Saló Columnari constituïx el cos
    principal de l'edifici.
•   Es va iniciar en 1482 i consta d'una gran sala dividida en tres naus
    longitudinals.
•   L'edifici està concebut com un temple al comerç i presenta un
    marcat caràcter simbòlic.
•   La decoració és una rica iconografia que invadix quasi tot l'edifici
    amb motius quotidians, religiosos, animalísticos o guerrers,
    emergint en baquetones, muntants, llindes, etc.
•   El sostre de la volta és blau amb estreles, simulant la volta celeste
•   Les claus i els nervis es van pintar de verd, pa d'or i roig
LA CAPELLA
                               
•   La capella que va estar dedicada a la Mare de Déu de la
    Misericòrdia i on es va celebrar la primera missa el 26 de maig de
    1499.
•   Este espai va ser construït entre 1484 i 1486.
•   Ocupa el cos davall de l'edifici de la torre.
•   Fins a 1891 existia un llenç de Crist Crucificat, obra anònima del
    segle XVI que hui en dia es troba depositat en l'Ajuntament de
    Valencia.
•   De la seua antiga utilització com a capella no queda cap, excepte
    la decoració escultòrica que adorna la part arquitectònica de la
    capella.
LA TORRASSA
                                  
•   La torre esta situada en l'extrem esquerre de la fatxada principal
    de la Llotja.

•   La porta és d'estil neogòtic, amb calats adorns en pedra, i cercada
    per un reixat de ferro, que dóna entrada a la torre.

•   Esta porta pareix la primera que es va construir en tota la Llotja

•   L'escala d'accés és circular, de caragol.

•   La terrassa de la torre és d'època moderna"
EL PAVELLÓ
DEL CONSOLAT
                               
•   Es va començar a edificar en 1498 i es va finalitzar en 1548.
•   El seu estil és gòtic finalitzat en estil renaixentista.
•   Porta esta denominació perquè al seu dia va albergar al
    Tribunal del 'Consolat del Mar', s'ocupara i jutjara dels
    assumptes marítims i mercantils.
•   Va ser el primer tribunal mercantil que es va fundar a
    Espanya.
•   El Pavelló consta de soterrani, planta baixa, saló principal i
    pis superior.
•   L'exterior del Pavelló del Consolat és d'estil gòtic
ELS MEDALLONS.
    EL PAVELLÓ DEL CONSOLAT

                                
•   És l'element decoratiu que més crida l'atenció, per la seua
    modernitat renaixentista en un edifici gótico.

•   En total són quaranta medallons agrupats per parelles.

•   Realitzats entre 1533 i 1534, amb ells es van donar per acabades
    pràcticament les obres de La Llotja.

•   La qualitat dels relleus és de mediocre a roín i són difícils
    d'apreciar amb detall des del carrer
LES GÀRGOLES
                                
•   La Llotja posseïx 28 gàrgoles que rodegen l'extrem superior
    del monumento.

•   Són gàrgoles gòtiques que coronen les parts altes del
    monument, la varietat temàtica de les quals (animals
    fantàstics, persones en què divertides actituds, monstres amb
    i sense ales, àguiles etc) han donat lloc a llegendes i exagerats
    comentaris sobre la pretesa procacitat d'algunes.

•   També són elements pràctics. Arrepleguen aigües pluvials de
    les cobertes de l'edifici.
ALTRES FUNCIONS DE LA
    LLOTJA
                                  
•   Local destinat a la pública contractació, tenien lloc les subhastes
    d'arrendaments dels drets de la Generalitat del Regne durant l'etapa
    foral.

•   En més d'una ocasió el Saló Columnari va servir d'improvisat depòsit
    de blat, en els temps d'escassetat de grano

•   Després de la Guerra de Successió a la Corona Espanyola, l'edifici va
    ser convertit en quarter militar i el jardí usat com a cuina per a la
    tropa.

•   També seria usat com improvisat hospital en moments de pesta, com
    les onades de còlera del segle XIX.
ALTRES FUNCIONS DE LA
LLOTJA
                              
•   A més un altre comerç es desenrotllava fins fa ben poc en la
    Llotja els diumenges, el de la Filatèlia i Numismàtica de
    València.

•   En èpoques no molt antigues el saló de contractació servia
    d'Exposició de Ninot en els temps de Fallas.

•   També quasi al finalitzar la Guerra Civil Espanyola, la Llotja
    va servir per a celebrar reunions de les Corts Espanyoles
Fotografies
    
Fotografies
    
Fotografies
    
Fotografies
    
Fotografies
    

MOLTES GRÀCIES POR LA
   SEUA ATENCIÓ
FIN
 

La llotja

  • 1.
    BORJA JABALOYES RIBES • ENRIQUE MOYA VILLARREAL • MARIA DE ANDRÉS MORANTE • DANIEL MOLINER GALBIS • SERGIO FIORE BLEDA • NOELIA MIRA CATALÁ
  • 2.
    ÍNDEX  1. Història 2. Els mestres d'obres. 3. Construcció. 4. Fatxada. 5. Fatxada posterior. 6. Fatxades laterals. 7. La sala de contractació. 8. La capella. 9. La torrassa. 10. El pavelló del consolat. 11. Els medallons. 12. Les gàrgoles. 13. Altres funcions de la Llotja
  • 3.
    HISTÒRIA  Declarada Monument Històric Artístic Nacional en 1931 i Monumento Patrimonio de l'Humanidad el 07-12-1996 'por tractar-se d'un lloc de valor universal excepcional, exemple d'edifici secular de finals del període gòtic i il·lustratiu del poder i riquesa de les grans ciudades mercantiles mediterráneas”
  • 4.
    HISTÒRIA  • És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mitjana. • Mostra de l'abast de la revolució comercial en l'Edat mitjana, del desenrotllament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. • Simbolitzar la puixança i la riquesa del florent segle XV valencià
  • 5.
    HISTÒRIA  • És una peça mestra de l'arquitectura civil gòtica, i meravella en pedra gòtica. • És un edifici del segle XV que està considerat com el més brillant exemple del gòtic civil europeu. • La llotja dels mercaders està edificada en el centre de la ciutat, en el conegut com 'Barri del Mercat', com a centre de poder de la mateixa i mostra de la gran ciutat que era València en aquells temps.
  • 6.
    HISTÒRIA  • Les seues grans fatxades rectangulars i llaurades, els sumptuosos medallons, les artístiques gàrgoles, els pinacles lleugers, les proporcions de les seues bellíssimes portes, els delicats finestrals, els senyorials escuts i els majestuosos merlets, rematades per corones reals, recorden èpoques d'esplendor, on el Renaixement i el gòtic va brodar les seues més delicades i elegants fantasies.
  • 7.
    HISTÒRIA  El nom de llotja prové de la veu italiana 'logia' que significa pòrtic, ja que davall els pòrtics d'esglésies i edificis públics era on es reunien els mercaders per a realitzar les seues transaccions i estar a resguard de les inclemències del temps. La història compte que a mitjan segle XV la prosperitat mercantil havia aconseguit tant desenrotllament a València que el Consell General de la Ciutat, considerant insuficient el local de la primitiva Llotja va acordar que es construïra una Llotja 'molt bella, magnífica i sumptuosa, la qual fora honor e ornament daquesta insigne ciutat'
  • 8.
    ELS MESTRES D'OBRES  Cinc 'pedrapiquers' principals han treballat en La Llotja 1. Pere Compte 2. Johan Yvarra 3. Johan Corbera . 4. Miguel de Maganya 5. Domingo d'Urtiaga
  • 9.
    CONSTRUCCIÓ  En total l'edifici complet es va construir entre 1482 i 1548. Es va tardar un total de seixanta-sis anys La cronologia total de les obres en la Llotja és la siguiente: • La Sala de Contractació: realitzada entre 1482 i 1498 • Pavelló del Consolat: entre 1498 i 1506 (les dos primeres plantes) • Pavelló del Consolat: entre 1506 i 1533 (la tercera planta) • Pavelló del Consolat: entre 1533 i 1548 l'acabament de l'edifici i els medallons"
  • 10.
    FATXADA Pl. Mercat  Situada en el costat oest, és la fatxada principal i recau a la Plaça del Mercat. Podem distingir tres parts clarament diferenciades. 1. En el centro la torre, sobreeixint en altura sobre la resta de l'edifici. 2. A la seua esquerra la fatxada del Pabellón del Consolat del Mar. 3. A la seua dreta l'entrada al Saló de Contractacions o Llotja pròpiament dita. Tot el conjunt es remata con almenas coronades, més d'índole decoratiu que defensiu
  • 11.
    FATXADA POSTERIOR C/La Llotja  La fatxada posterior es compon de dos parts ben diferenciades: 1. la primera d'elles situada a la dreta és un simple mur que tanca els magatzems que recauen al jardí. 2. Per una altra la portada que permet l'accés al saló de contractació de La Llotja. Esta portada és un dels exemples més excel·lents del gòtic flamíger valencià.
  • 12.
    FATXADA LATERAL C/Pere Compte  • La portada exterior de la fatxada dóna accés al saló columnari de La Llotja i se situa pràcticament en el centre del mur, mancant la resta de la paret de qualsevol tipus de decoració. • Es compon d'un ample va format per un arc conopial que descansa en dos mènsules.
  • 13.
    LA SALA DE CONTRACTACIÓ  • La Sala de Contractació o Saló Columnari constituïx el cos principal de l'edifici. • Es va iniciar en 1482 i consta d'una gran sala dividida en tres naus longitudinals. • L'edifici està concebut com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic. • La decoració és una rica iconografia que invadix quasi tot l'edifici amb motius quotidians, religiosos, animalísticos o guerrers, emergint en baquetones, muntants, llindes, etc. • El sostre de la volta és blau amb estreles, simulant la volta celeste • Les claus i els nervis es van pintar de verd, pa d'or i roig
  • 14.
    LA CAPELLA  • La capella que va estar dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia i on es va celebrar la primera missa el 26 de maig de 1499. • Este espai va ser construït entre 1484 i 1486. • Ocupa el cos davall de l'edifici de la torre. • Fins a 1891 existia un llenç de Crist Crucificat, obra anònima del segle XVI que hui en dia es troba depositat en l'Ajuntament de Valencia. • De la seua antiga utilització com a capella no queda cap, excepte la decoració escultòrica que adorna la part arquitectònica de la capella.
  • 15.
    LA TORRASSA  • La torre esta situada en l'extrem esquerre de la fatxada principal de la Llotja. • La porta és d'estil neogòtic, amb calats adorns en pedra, i cercada per un reixat de ferro, que dóna entrada a la torre. • Esta porta pareix la primera que es va construir en tota la Llotja • L'escala d'accés és circular, de caragol. • La terrassa de la torre és d'època moderna"
  • 16.
    EL PAVELLÓ DEL CONSOLAT  • Es va començar a edificar en 1498 i es va finalitzar en 1548. • El seu estil és gòtic finalitzat en estil renaixentista. • Porta esta denominació perquè al seu dia va albergar al Tribunal del 'Consolat del Mar', s'ocupara i jutjara dels assumptes marítims i mercantils. • Va ser el primer tribunal mercantil que es va fundar a Espanya. • El Pavelló consta de soterrani, planta baixa, saló principal i pis superior. • L'exterior del Pavelló del Consolat és d'estil gòtic
  • 17.
    ELS MEDALLONS. EL PAVELLÓ DEL CONSOLAT  • És l'element decoratiu que més crida l'atenció, per la seua modernitat renaixentista en un edifici gótico. • En total són quaranta medallons agrupats per parelles. • Realitzats entre 1533 i 1534, amb ells es van donar per acabades pràcticament les obres de La Llotja. • La qualitat dels relleus és de mediocre a roín i són difícils d'apreciar amb detall des del carrer
  • 18.
    LES GÀRGOLES  • La Llotja posseïx 28 gàrgoles que rodegen l'extrem superior del monumento. • Són gàrgoles gòtiques que coronen les parts altes del monument, la varietat temàtica de les quals (animals fantàstics, persones en què divertides actituds, monstres amb i sense ales, àguiles etc) han donat lloc a llegendes i exagerats comentaris sobre la pretesa procacitat d'algunes. • També són elements pràctics. Arrepleguen aigües pluvials de les cobertes de l'edifici.
  • 19.
    ALTRES FUNCIONS DELA LLOTJA  • Local destinat a la pública contractació, tenien lloc les subhastes d'arrendaments dels drets de la Generalitat del Regne durant l'etapa foral. • En més d'una ocasió el Saló Columnari va servir d'improvisat depòsit de blat, en els temps d'escassetat de grano • Després de la Guerra de Successió a la Corona Espanyola, l'edifici va ser convertit en quarter militar i el jardí usat com a cuina per a la tropa. • També seria usat com improvisat hospital en moments de pesta, com les onades de còlera del segle XIX.
  • 20.
    ALTRES FUNCIONS DELA LLOTJA  • A més un altre comerç es desenrotllava fins fa ben poc en la Llotja els diumenges, el de la Filatèlia i Numismàtica de València. • En èpoques no molt antigues el saló de contractació servia d'Exposició de Ninot en els temps de Fallas. • També quasi al finalitzar la Guerra Civil Espanyola, la Llotja va servir per a celebrar reunions de les Corts Espanyoles
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
     MOLTES GRÀCIES PORLA SEUA ATENCIÓ
  • 27.