Un treball de caràcter expositiu: informació molt clar i ordenada acompanyada de plànols i bones fotografies.

1. CARLA GARCÍA SANTIAGO
RAQUEL GUTIÉRREZ PASTOR
ELISA PARDO CUENCA
ALBA MOLTÓ MORENO

2. Hem realitzat una visita cultural per València
en la qual hem pogut observar i classificar els
monuments en tres grans grups històrics:
- La València romana.
- La València àrab.
- La València medieval.

3. Els romans ocuparen València des del segle II a.C fins al V d.C ja que es trobava prop
de la desembocadura del riu Túria, ubicada estratègicament en el millor gual natural
del riu per on passava la Via Heraclea, coneguda després com Via Augusta.
Dels monuments més destacats hem visitat l ’Almoina i la Plaça de la Verge.

4. L ’ALMOINA
L'Almoina era una institució medieval de
caràcter benèfic que repartia menjar i
permetia el suport material entre els
més necessitats de la ciutat, per aquest
motiu va rebre aquest nom. Va quedar a
l'aire a mitjans del segle XX.
La demolició dels edificis que
ocupaven aquest espai, va donar lloc a
l'obertura d'una gran plaça que sota
ella s'han trobat les restes del que va
ser la ciutat romana. Ara s’ha convertit
en un espai subterrani situat al costat
de la Catedral, en el qual es pot
contemplar la part més monumental
de la ciutat romana, visigoda i àrab.

5. PLAÇA DE LA VERGE
La Plaça de la Verge també coneguda com la plaça de la mare de Deu es
troba al centre de la ciutat de València. És l'heredera de l'antic fòrum de
la Valentia romana. Al seu voltant es troben tres dels edificis emblemàtics
de la ciutat: la Catedral de Santa Maria, la Basílica de la Verge dels
Desemparats i el Palau de la Generalitat.
Catedral de Santa Maria Basílica de la Verge dels Desemparats

6. En els anys setanta del passat segle
XX es col·locà una làpida al terra de
la Plaça de la Verge amb una
inscripció escrita en llatí. Sota el
símbol de la banya de
l'abundància, un text escrit pel
gran investigador de la València
romana, José Esteve Ferriol i que
parafrasejant Titus Livi diu:

7. En el 711 es produeix la conquesta musulmana i la ciutat de València
s’incorpora al Valiat de al-Àndalus. La València roman dominada pels àrabs
des del segle VIII fins al XIII, quan al 1238 es conquerida pel rei d’Aragó,
Jaume I.
Dels monuments més destacats hem visitat la font de la plaça de la verge que
representa les sèquies, les muralles y el tribunal de les aigües.

8. MURALLES
La Muralla àrab de València és una muralla
defensiva que va començar a construir-se al
segle XI voltant de la Ciutat Vella de València.
Durant el regnat d'Abd al - Aziz ibn Amir
(1021-1061) es va construir una nova muralla
amb el propòsit de protegir la població
d’aquells que arribaven d'altres llocs d'Al -
Andalus.
La muralla era de gran perfecció i tenia
set portes . Estava construïda de ciment i
tenia torres semicirculars d'obra fins a
l'última alçada. En l'actualitat es poden
veure encara restes d'algunes d'aquestes
torres, especialment en l'actual barri del
Carme , a la Ciutat Vella de València.

9. Aquesta monumental obra , realitzada en bronze per Manuel Silvestre Montesinos , es
troba situada al centre de la Plaça de la Verge de València . Al centre d'una tassa de
marbre i sobre un pedestal , es troba una figura d'home en posició sedent ,
representant el Riu Túria. Sosté a les seves mans la banya d'Amaltea , del que desborden
fruits de l'horta Valenciana.
Envoltant la figura central i també
sobre pedestals , es troben vuit figures
femenines igualment modelades en
bronze . Són figures de joves nues ,
pentinades a l'estil de les llauradores
valencianes i representen les huit
séquies de la Vega de València que
reben l'aigua del riu Túria (Quart,
Benáger y Faitanar, Acequia de Tormos,
Mislata, Mestalla, Favara, Rascaña y
Rovella)
FONT DE LA PLAÇA DE LA VERGE

10. El Tribunal de les Aigües de València és l'òrgan
col·legiat encarregat de dirimir els conflictes
per l'aigua de reg entre els llauradors de
les comunitats de regants de les séquies que
en formen part: Séquia de Quart, Benàger i
Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Ras
canya i Rovella). El conjunt d'aquestes séquies
formen l'anomenada Vega de València, sobre
la que té jurisdicció el Tribunal, que junt a
la Séquia Reial de Montcada, amb jurisdicció a
part, formen l'horta de València. Forma part,
des de l'1 d'octubre de 2009, de la llista de
la UNESCO de patrimoni immaterial.
EL TRIBUNAL DE LES AIGÜES

11. La València Medieval dels visigots abarca els segles V i VIII d.C, període en el
qual l’esglèsia asumeix les regnes de la ciutat de València transformant els
temples romans en edificis de culte cristians. Durant el pas dels bizantins i els
visigots, la major part del territori va estar sotmés al regne visigot de Toledo,
mentre que àrees del centre i el sud estaven dominats per l’Imperi Bizantí.
Destaquen les Torres dels Serrans, la Llotja, el Mercat Central i els palaus i
escuts.

12. LA SEU (Porta Gòtica Romana
dels Apostòls)
L’estructura principal de la Catedral es va
alçar entre els segles XIII i XV, pel que es
principalment d’estil gòtic.
Les excavacions en l’adjacent Centre
Arqueològic de l’Almoina han desenterrat
restes de l’antiga catedral visigoda del segle
V, la qual, més tard, va passar a ser mesquita.
La catedral, que s’anava construint a mesura
que la mesquita es derribava, contava ja al
final del segle XIII amb el deambulatori o
girola amb les seues huit capilles i amb la
porta romànica de l’Almoina, situada en el
braç oriental del creuer.
L’Esglèsia Catedral-Basílica Metropolitana de l’Asunció de la Nostra Señora de València,
coneguda popularment La Seu, es seu de l’arquebisbat de València i està dedicat per
desig de Jaume I a l’Asunció de Maria. Va ser consagrada l’any 1238 pel primer bisbe de
València.

14. EL PORTAL DE LA VALLDIGNA
El Portal de la Valldigna és un portal de l’any 1400 que
separava la ciutat cristiana de la moreria de València, era la
porta d’accés. Es troba en el barri del Carmen, en el districte
de Ciutat Vella.
És un portal sense porta que pren el nom del Monasteri de
Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna). La casa de
l’abat es trobava davant del portal.
En el portal hi ha una
reproducció del retule
original que allà va existir,
dedicat a la Verge i va ser
col·locat al 1589. Representa
al rei Jaume II d’Aragón que
va otorgar a l’abat del
Monasteri de Santes Creus,
amb una inscripció que
acompanya a la imagen i que
diu: "Aquesta vall per a la
vostra causa"

15. En la seua part superior es representa la Verge amb els escuts de la ciutat de
València i del monasteri de la Valldigna.
Es tracta d’un retaule de la dècada de 1960, al costat del qual hi ha una inscripció
que diu: Nostra Dona la Bona Son, Pregueu per nós, Portal de Valldigna.

16. Junt al portal es va instal·lar la primera impremta del Regne de València i de la
Península Ibèrica, per part del mestre impressor Lambert Palmart, en la que, en
1474 es va imprimir el primer llibre de la Península, escrit en valencià: Les obres o
trobes davall escrites les quals tracten lahors de la sacratíssima Verge Maria. (Trobes
en Llaos de la Verge Maria).

17. LA LLOTJA
La Llotja de la Seda o Llotja de Mercaders és una obra mestra del gòtic civil
valencià situada en el centre històric de la ciutat de València.
Va ser construïda entre 1482 i 1548 ,
el primer constructor de la qual fou
Pere Compte sobre el model de la
Lonja de Palma de Mallorca.
Es va constituir un edifici emblemàtic
de la riquesa del segle d’or valencià
(segle XV) i mostra de la revolució
comercial durant la Baixa Edat
Mitjana del desenvolupament
comercial i del prestigi aconseguit per
la burgesia valenciana.

18. S’ha interpretat com el
resultat de la prosperitat
comercial aconseguida per
València i com un símbol
del poder de la ciutat per
atraure als comerciants, en
un moment en que es
vislumbrava un temps difícil
per la economia local.
L’esquema arquitectònic era
sempre el mateix, la bellesa
de l’edifici havia de ser:
«molt bella, magnífica i
sumptuosa, la qual seria
honor i ornament d’aquesta
insigne ciutat».

19. EL MERCAT CENTRAL
Abans de la construcció del
mercat Central (1914-1928),
la plaça del Mercat s'havia
fet servir com a espai de
mercat a l'aire lliure per a la
ciutat de València.
El Mercat Central de València és una
construcció d'estil modernista.
La plaça del Mercat és una de les places més
singulars i conegudes de la ciutat, per tal
com aplega tres dels monuments més
reeixits de la ciutat: el modernista mercat
Central (s. XX), la tardogòtica Llotja de la
Seda(s. XV) amb el seu Consolat de Mar
renaixentista (XVI), i la part barroca de
l'església de Sant Joan del Mercat(s. XVII).

20. LES TORRES DELS SERRANS
Les Torres dels Serrans era l'entrada nord a la muralla del segle XIV de la ciutat de
València. Quan hi havia la murada s'anomenava porta dels Serrans, però quan
aquesta fou enderrocada, en quedar les torres exemptes, passà a dir-se
popularment torres dels Serrans.
El nom de Serrans podria provenir del fet que estiguen en el camí que porta a la
comarca dels Serrans o bé del fet que la majoria dels repobladors d'aquest barri eren
"serrans“.
És un gran referent de la ciutat de
València i un dels seus monuments
millor conservats. La construcció
s'inicià el 6 d’abril de 1392 , i el 7 de
març de 1398 ja s'havia finalitzat.
El seu ús principal durant molt de
temps va ser el de servir de defensa
en qualsevol atac eventual a la ciutat.

21. El monument està constituït per dues torres poligonals, subdividides al seu
torn en tres plantes, unides per un cos central que alberga la porta pròpiament
dita.Entre els elements més originals de les Torres dels Serrans destaca
l'element decoratiu profusament usat per decorar el cos central d'estil gòtic
flamíger.

22. L’ALMODÍ
L'almodí es construí sobre una part de l'antic alcàsser islàmic, i al costat d'un dels
accessos romans a la ciutat, segurament en els anys immediatament posteriors a la
reconquesta, amb la finalitat d'emmagatzemar i vendre el blat. Va compartir la funció
de magatzem de gra amb les drassanes del port.
Originalment tindria una mida més
reduïda i es va anar ampliant durant
els segles XV i XVI fins a adquirir
l'aspecte actual, sobretot en el segle
XV. Durant aquesta etapa l'edifici era
de propietat reial, l'Almodí del Senyor
Rei, per això en la seua construcció
van participar els mestres més
importants de l'època.

23. El porxo es construí durant la primera
meitat del segle XVI, imitant l'esquema
d'una serliana, però amb un llenguatge
gòtic. fins al segle XVII, quan s'incorporà
la coberta, donant-li així la planta de
tipus basilical que ara té.
A finals del segle XV, l'Almodí
passà a dependre del Consell
Municipal de la ciutat,
encarregat a partir d'aleshores
del subministrament de blat,
amb una reglamentació rígida,
amb funcionaris públics
encarregats d'organitzar aquest
abastiment i comerç.

24. CARRERS I GREMIS
Els gremis eren associacions d’artesans que tenien com a fi controlar l’oferta dels
productes que elaboraven. Però també regulaven l’activitat laboral i la formació dels
associats i se n’ocupaven de protegir els seus integrants i les seues famílies. Cada gremi
establia les seues normes sobre la qualitat dels productes, els preus que es fixaven i les
condicions de treball. L’escala laboral s’estructurava en tres nivells: els aprenents, els
oficials i els mestres. Només els mestres podien obrir taller propi i contractar obres. Es
coneixen gremis des de l'època de Babilònia.
A l'edat mitjana, els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer.
Els gremis van anar creixent en importància fins arribar a controlar gran part de
l'economia de les ciutats.

25. Alguns dels carrers medievals més importants són els següents:
Carrer de l’Almodí Carrer de Colón
Carrer dels Cavallers
Carrer de Roteros
Carrer de la Pau

26. Carrer dels Brodadors Carrer de la Barcella
Carrer de Palomino

27. En aquests carrers es troben numerosos palaus i escuts de l’època, en són exemples: