1. DEIXANT PETJADA
CLASSEDELALLUNA-5ANYS
DE LA PETJADA DE NEIL ARMSTRONG...
A LA QUE ENS DEIXEN LES NOSTRES FAMÍLIES

2. Comença el curs a la classe de la Lluna. Dia a dia van
arribant fotografies, llibres i informacions que omplen de
sabers, d’idees i de preguntes la nostra rotllana...

3. Així és com arribem a saber que el
Nil té el mateix nom que el primer
home que va arribar a la Lluna.
I una gran pregunta sorgeix:
La meva petjada també serà igual?
El nom fa la cosa? Diria la filosofia...
Aquest és el punt zero del nostre procés
de recerca. Neix vinculat a la vida de les
persones que formem part d’aquest
grup, a la d’altres persones de l’escola
amb els que acabem units per aquesta
mateixa experiència i troba en l’obra
d’Antoni Tàpies, la petjada feta de nou
matèria, com la intemporal que es
manté encara a la superfície de la
Lluna... I la que els nens i les nenes han
descobert i reconegut en les seves
famílies.

4. Quina és la nostra petjada?
Decidim marcar-la i situar-la sobre la lluna que
hem fet al racó on guardem totes les
informacions que anem recollint al llarg de la
nostra recerca.
Les posem al costat de
la de Neil Armstrong.
Són petjades
diverses, de diferents
formes i mides, que ens
representen a cadascú
de nosaltres i al grup
del que formem part.

5. Ens arriba una gran notícia:
Els nois i les noies de Primer d’ESO han triat nom per
la seva promoció! Es diran per sempre:
I ens conviden al “bateig” de la seva promoció...
Ens expliquen perquè es volen dir Neil Armstrong. Ells també volen fer
coses importants... Ens parlen del que va dir en arribar a la Lluna:
“Un primer pas per l’home, un gran pas per la humanitat”

6. Els regalem la lluna de la nostra classe amb les nostres
petjades i ells decideixen afegir-hi les seves !

7. Tota l’escola ens proposem conèixer
l’obra d’ANTONI TÀPIES
-TÉ LES MANS DE PINTURA!!
-EM SEMBLA QUE VA FENT DITADES AMB LES MANS
-SEMBLA QUE S’HA PINTAT LES MANS
-JO VAIG VEURE AQUEST QUADRE PER LA TELE, ES
L’ANTONI TÀPIES!
-TÉ ULLERES
-TÉ GUANTS
ESTÀS SEGURA QUE SÓN GUANTS?
-AQUEST QUADRE EM SEMBLA COM SI FOS UN
OCELL
-QUÈ DEU FER AQUEST QUADRE AQUÍ?
-HA FICAT LES MANS A UN CUBELL DE PINTURA
NEGRA.
PER QUE LES HI DEU HAVER POSAT?
- PER PINTAR-SE LES MANS PERQUÈ VOL PINTAR
QUADRES
-S’HA PINTAT LES MANS PERQUÈ JO VAIG VEURE UN
QUADRE AMB UNES MANS.
-EM SEMBLA QUE TÉ EL CABELL RINXOLAT
-ÉS L’ANTONI TÀPIES PERQUÈ ESTÀ MOLT A PROP DE
QUADRES.
-PERQUÈ ENCARA NO ELS HA ACABAT I JA ELS
TORNARÀ A ACABAR UN ALTRE DIA.
-EM SEMBLA QUE AQUÍ EN EL QUADRE JA HI HA
POSAT LA SEVA MÀ.
- AQUESTA FOTO ES DE QUAN ERA GRAN.
…

8. Dibuixant
l’Antoni
Tàpies

9. anem a visitar la Fundació Tàpies
-TÉ FORATS I ESTÀ TRENCAT
-ESTÀ TRENCAT PERQUÈ ENS
FEM GRANS!
-I PERQUÈ LES COSES ES FAN
VELLES.
-HI HA CABLES QUE ESTAN
ENREDATS.
-HI HA CREUS!
PERQUÈ FEIA CREUS?
-PERQUÈ EL SEU NOM TÉ LA T
DE TÀPIES.
-I LA TERESA.
-I LA X DE XOCOLATA TAMBÉ
ÉS UNA CREU...
-ELL VA FER AQUESTA
ESCULTURA DEL MITJÓ PERÒ
NO LI VA AGRADAR A NINGÚ I PER AIXÒ LA VA POSAR AL MUSEU.
-I NO LI AGRADAVEN LES GUERRES!
DES D’AQUÍ ES VEU EL NÚVOL I CADIRA.
-SÓN GUIXOTS COM ELS DE DINS EL MITJÓ!
-I SÓN DE FILFERRO I METALL...

10. Mirant un video
d’Antoni Tàpies...
ENS ADONEM QUE ELL TAMBÉ FA PETJADES!

11. ...
-HE VIST QUE S’HA ARREMANGAT ELS PANTALONS I S’HA
TRET ELS MITJONS I HA POSAT EL PEU A LA PINTURA
-FA COM EL NEIL ARMSTRONG, PERÒ ENLLOC DE FER-HO A
LA LLUNA HO HA FET EN UN QUADRE.
-PERÒ A LA LLUNA NO SE’L VA PINTAR EL PEU, PERÒ VA
DEIXAR PETJADA.
-JA SÉ PERQUÈ EL TÀPIES VA FER AIXÒ. PERQUÈ HA PENSAT
QUE SI ALGÚ NO SABIA EL QUE VA FER EL NEIL ARMSTRONG
HA FET UNA PETJADA COM ELL PER EXPLICAR-HO.
-VA SER UN DIA MOLT IMPORTANT
-UN PETIT PAS PER L’HOME I UN GRAN PAS PER LA
HUMANITAT. ENS HO VA DIR LA JÚLIA!
-POTSER EL SEU SOMNI ERA ANAR A LA LLUNA.
-JO SÉ QUINA PETJADA VA DEIXAR A LA HUMANITAT: LA
SEVA!
-CADASCÚ HA DE DEIXAR LA SEVA, PERQUÈ NO ENS PODEM
TRANSFORMAR EN ELS ALTRES.
-ENS PODRÍEM CANVIAR LA BAMBA I FER LA PETJADA D’UN
ALTRE.
-PER AIXÒ L’ANTONI TÀPIES ES VA TREURE LA SABATA. I
AQUEST PEU NOMÉS ÉS EL SEU.
-ÉS ÚNICA!
...
Conversa col·lectiva

12. EL MEU AVI SÍ QUE VA DEIXAR PETJADA!
-SÍ, PERQUÈ SINO TÚ NO EXISTIRIES!
Li demanem a la Judit que busqui com podria representar la història
de la seva família des del seu avi.
AQUEST ÉS
EL MEU AVI
I VA CONÈIXER LA
MEVA ÀVIA I ES
VAN CASAR
I VA NÉIXER EL MEU PARE I VA CONÈIXER LA MEVA
MARE I EL SEU PARE ES VA
MORIR I JO NO EL VAIG
CONÈIXER
Al final de la conversa els preguntem si es pot “deixar petjada” sense
que es vegi. Primer pensen en el “Reis”, que ens porten regals i no els
veiem, però de sobte, la Judit diu:

13. I VAIG NÉIXER JO I DESPRÉS LA MEVA MARE
ESTAVA EMBARASSADA I VA NÉIXER EL MEU GERMÀ ALEIX
(El va a buscar a la seva classe)
-A MI TAMBÉ M’HA DEIXAT PETJADA LA MEVA FAMÍLIA...
-I A MI TAMBÉ...Tots hi estem d’acord! La Judit ens ha
convençut!

14. Decidim demanar als pares i
a les mares que els expliquin
la petjada que els deixen.
Fem una enquesta que
omplen amb els seus fills i la
retornen a l’escola.
Els diem que portin la informació i fotografies en una capsa de sabates... Aviat la
classe està plena de capses que parlen de l’empremta de cada família

15. Comencem a rebre la visita de les
famílies...
Iniciem la conversa explicant qui ens acompanya i obrim la capsa per
ensenyar i reconèixer les fotografies de les persones de la nostra família...

16. Ens expliquen com és que ens diem com ens diem. D’on va sorgir
el nostre nom... Qui se’l va pensar i com el van decidir i ara sabem
perquè és el millor nom per a cadascú...

17. Avui operen el germà de la Judit i per això
l’acompanya la seva mare i la tieta. La mare de l’Abril
està fent repòs per l’embaràs, però ve un altre dia a
explicar-nos la seva petjada...
Ens parlen de quines petjades físiques tenen d’ells o
d’altres persones de la família...

18. Ens expliquen com som en el que no es veu tant... Quines coses ens
agraden fer i com les fem, amb qui ens assemblem en la manera de
fer, de sentir...

19. Ens expliquen com ens estimen i quina és la petjada més important que
ens volen deixar...

20. Anem trobant molts vincles entre les famílies... En el que els agrada
fer, en els noms d’algunes persones...Fins i tot en diferents idiomes.
Hem conegut a PETER, PERE i PEDRO i ara sabem que volen dir el
mateix!

21. El pare de la Jana ens va explicar d’on prové
la seva família i vam veure com el destí de la
nostra família de vegades va lligat a canvis
de llocs i de trobades que, sense
elles, nosaltres no hauríem nascut!

22. Les famílies que venen després també ens
van explicant d’on provenen i ho marquen
amb colors diferents sobre el mateix mapa
La germana de la Wafae
ens explica que una part de
la seva família viu al Marroc

23. Reconeixem els que han vingut i els que no han pogut venir, els que estan
vius i els que ja han mort, però que són igualment part de la nostra petjada.
Situem les fotografies dels avis al costat de qui és el seu fill o la seva filla , que
són el nostre pare i la nostra mare.

24. En acabar totes les persones del grup tenen l’oportunitat de fer preguntes
a les famílies o de dir-los el que els ha semblat la seva explicació

25. I per acabar, l'agraïment tants dels fills cap als seu pare i la seva mare com
de les famílies a tot el grup. Hem compartit esmorzars i berenars amb
galetes, pastissos, caramels, sucs... I molta estima!
Tot per celebrar potser que, a més de la petjada de la família, també en
tenim una altra del grup i de l’escola a la que formem part!

26. I un regal de cadascú pel seu pare i la seva mare...
La fotografia d’uns ulls que ara saben mirar molt més
endins!

27. Un punt de llibre únic pels nostres pares i per les nostres
mares...

28. Com representarem el que ha passat?
Les visites de les famílies han estat molt importants per nosaltres. La capsa
de cadascú en conté el record. És un petit i humil objecte quotidià, com
els que tant valora l’Antoni Tàpies i amb el que ara ens proposem
representar la nostra experiència personal i de grup. La transformem “a la
manera d’Antoni Tàpies”.

29. Com les podríem posar?
SÓN IMPORTANTS AQUESTES CAIXES?
-SÍ! A DINS HI HA FOTOS DE LA NOSTRA FAMÍLIA.
-LES FOTOS SÓN IMPORTANTS PERQUÈ HI HA EL
TEU PARE I LA TEVA MARE I ELS SEUS PARES...
-HI HEM POSAT LES LLETRES. UNA LLETRA DEL MEU
NOM, UNA DEL PRIMER COGNOM I UNA DEL
SEGON COGNOM.
-SI EL MEU GERMÀ NO SE’N RECORDA DELS
NOMS DE LA FAMÍLIA POT MIRAR LA MEVA CAIXA
COM LES PODRÍEM POSAR?
-JO LA POSO EL PRIMER.
-SI LA FAMÍLIA DEL GERARD ESTÉS SOLA AQUÍ NO
TINDRIA AMB QUI JUGAR, NOMÉS AMB LA SEVA
GERMANA...
-M’AGRADA QUE LA MEVA ESTIGUI EN UNA
PUNTA.
-UNA MICA AL COSTAT DE LES ALTRES FAMÍLIES.
-L’HE POSAT AQUÍ PERQUÈ LA JANA ÉS LA MEVA
AMIGA I TAMBÉ PERQUÈ UN TROS DE LA SEVA
CAIXA PODRIA CONTINUAR AMB LA MEVA. FARIA
COM UN PONT...
-SEMBLA COM SI “FOSSI” UN MAPA, EL MAPA DE
LES NOSTRES FAMÍLIES!
...

30. EL MAPA DE LES NOSTRES FAMÍLIES

31. La informació de les nostres famílies...
TOTS VAU NÉIXER EL MATEIX ANY?
-SÍ. EL 2007!!!
I ELS VOSTRES PARES?
EL GERARD I EL MARC RIUS CONSULTEN LA INFORMACIÓ ESCRITA QUE HAN PORTAT DE
CASA.
-EL MEU PARE VA NÉIXER EL 1977, DIU EL GERARD
-I EL MEU EL 1971, DIU EL MARC RIUS.
-VA NÉIXER ABANS EL QUE TÉ EL 7, PERQUÈ AQUEST ÉS MÉS GRAN
QUE L’1
(MOLTS HI ESTAN D’ACORD)
-L’ANY QUE VA NÉIXER EL PARE DEL MARC VA ABANS, PERQUÈ L’1
VA ABANS QUE EL NÚMERO 7.
-COM HO PODRÍEM SABER?

32. La informació de les nostres famílies...
QUIN VINDIA DESPRÉS DE L’ANY 1971?..
HO ESCRIVIM AL FULL.
-EL PARE DEL MARC VA NÉIXER PRIMER
-EL PARE DEL GERARD TÉ MOLTS ANYS,PERÒ EL PARE DEL MARC RIUS EN
TÉ MÉS!
-PERQUÈ EL PARE DEL MARC ÉS MÉS BAIXET.
-AIXÒ NO VAL PER MESURAR L’EDAT!
EL PARE DEL MARC EL 1972 QUANTS ANYS TENIA?
-UN ANY (HO ANOTEM)
-I EL 1973...
QUANTS ANYS MÉS TÉ QUE EL PARE DEL
GERARD QUE EL DEL MARC?
-SIS ANYS.
COM LI PODRÍEM DIR A AIXÒ QUE HEM FET?
-LLISTA D’ANYS!

33. COM FAREM LA “LLISTA D’ANYS”?
-PODEM FER COM UNA GARLANDA
-DES D’AQUÍ (PARET DE LA FINESTRA) FINS
AQUÍ (PARET DE LA PORTA)
-PERÒ SI LA POSEM AQUÍ NO PODREM
PASSAR. AIXÍ ENS MOLESTARÀ.
-A MI EM SEMBLA QUE LA MILLOR
MANERA ÉS POSAR-LA DES DEL RACÓ
DELS METGES FINS A LA PARET DELS
ENCÀRRECS.
-PERÒ HI XOCAREM QUAN JUGUEM A
METGES
-ÉS MÉS LLARGA DE LA FINESTRA A LA
PARET QUE DE LA PISSARRA A LES
NOSTRES LLETRES.
HO PODEM COMPROVAR?...
Llista d’anys

34. La “llista d’anys” ha de ser molt llarga!
-PERQUÈ HI HEM DE CABRE TOTS I ELS AVIS I LES ÀVIES, ELS PARES I LES
MARES I LES MESTRES.
-On la podem posar perquè sigui molt llarga?
-Comencen a fer hipòtesis de quina distància és més llarga: Uns diuen
que és la que va de la pissarra fins a l moble i uns altres la que va de les
finestres fins a les boles del món.
Pensem com ho podríem comprovar:
La Maria diu que ho pot comptar amb passes...
Diuen que sempre ho haurem de fer amb les seves passes, perquè si canviem
no serien iguals.
Segons sigui la llargada o
l’amplada de la classe:
Escriuen 29 i després se n’adonen
que no han comptat la primera
passa! Són 30!

35. I la GINA té la idea de
mesurar-ho amb retoladors.
L’ajudem, perquè en
necessita molts!
Això és una mida de la
classe. Després mesurem la
paret que va “de les
finestres a les boles del
món”
El Nil diu que amb un metre
també ho podríem fer i es
compromet a portar-ne.
Segons sigui la llargada o
l’amplada de la classe:
Ara hem tornat a comprovar
que la mida més llarga és des
de les finestres fins a la paret
del racó del projecte. Aquí
penjarem la LLISTA D’ANYS...
amb les nostres fotografies, les
dels nostres pares i mares i les
dels nostres avis i germans...
Ja sabem on penjarem
la “llista d’anys”

36. Hem mesurat la classe amb dues cintes. Una mesurava 3 i l’altra 5 i
són 8 metres
Per saber quant cordill necessitem...

37. Hem utilitzat dues cintes. Una de 5 metres
i una de 3 metres. Al Pere li direm que en
compri 8 metres.

38. -PELS AVIS!
-PERQUÈ SÓN VELLETS I ELS PARES I LES MARES ENCARA NO.
-DE GRANS A PETITS
I ELS MÉS GRANS A QUIN COSTA ELS POSAREM?
-AL COSTAT DE LA PORTA ELS GRANS I CAP A LA FINESTRA ELS
MÉS PETITS.
-VAN PRIMER ELS AVIS PERQUÈ SÓN ELS MÉS GRANS.
QUIN SERÀ EL PRIMER AVI QUE POSAREM?
-EL QUE SIGUI MÉS VELLET
-HO SABREM PER L’ANY QUE VA NÉIXER.
-TAMBÉ HI HEM DE POSAR ELS GERMANS PETITS
-SÍ, AL FINAL.
QUI SERÀ L’ÚLTIM DE LA LLISTA?
-EL GERMÀ DE L’ABRIL.
-HA NASCUT AL 2013
Per quina foto hauria de començar la
LLISTA D’ANYS?

39. ALGÚ PENSA QUE COMENÇARÀ PER L’ANY 1901, JA QUE HAN ANAT
OBSERVANT QUE TOTS COMENCEN PER “MIL NOUCENTS”. PARLEM QUE
TOTS SÓN DEL “SEGLE PASSAT”.
PERÒ COM QUE DEL 1901 NO EN TROBEM CAP, TOTHOM INTENTA
ORDENAR ELS SEUS AVIS SEGONS L’ANY QUE VAN NÉIXER I ENTRE TOTS
AJUDEM ALS QUE ELS COSTA DE TROBAR.
DE SEGUIDA VEIEM QUE ELS QUE VAN NÉIXER MÉS AVIAT VA SER CAP AL
1920, QUE DESPRÉS VINDRAN ELS DEL 1930… 1940…1950…
-L’ANNA ENS DIU QUE HEM DE MIRAR EL NÚMERO QUE HI HA DESPRÉS DE L’1 I EL 9… HA
DE SER UN 2!
ELS MEUS AVIS VAN NÉIXER EN AQUEST ORDRE:
La llista començarà l’any 1901...

40. Si un dia aneu a visitar la Fundació
Tàpies descobrireu moltes coses
de l’artista, però també de
vosaltres mateixos. Mirant la
instal·lació que han fet el grup de
la classe de la LLUNA també. Ara
vosaltres sabeu moltes de les
coses que contenen les seves
capses tan especials, del perquè
són com són i de com i perquè
han estat delicadament situades
en un espai. Res és en va. Us
convidem, com deia l’Antoni
Tàpies, a mirar atentament!