Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Presentació Ramon Llull i Cancelleria reial

4,331 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Presentació Ramon Llull i Cancelleria reial

  1. 1. Ramon Llull Mallorca 1232-1316
  2. 2. Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí, àrab i occità.
  3. 3. Ideologia i objectius: <ul><li>Una de les característiques més rellevants de l’obra de Ramon Llull és l’extraordinària coherència del seu pensament. </li></ul><ul><li>Tota la seva obra responia a uns objectius precisos i fonamentals que li van ser revelats directament per Déu en el moment de la seva conversió. Aquests objectius es redueixen a tres: </li></ul><ul><li>a) Compondre un sistema filosòfic. </li></ul><ul><li> b) Exercir una labor missional i de conversió dels pagans. </li></ul><ul><li> c) Sol.licitar al papa i als reis cristians la creació d’escoles per a predicadors missioners on aquests poguessin aprendre llengües i l’Art. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Influència de Llull en la llengua catalana : </li></ul>La contribució lul·liana a la consolidació del català no té paral·lel en cap altra llengua romànica. Amb la seva obra, l’escriptor mallorquí va dur a terme una ingent tasca de codificació que afectà tant el pla sintàctic com el lèxic. Va crear un fons lèxic abundantíssim, format per aprox per 7000 mots. Llull, primer autor en trancar l'hegemonia del llatí, va fer servir el català com a vehicle d'expressió de les disciplines científiques i humanístiques. Llull va escriure en tres llengües més: Llatí, occità i àrab. Dos factors incidiren en aquesta darrera opció idiomàtica: la voluntat d’accedir al ric fons cultural i científic aràbic, i la pretensió de difondre les seves idees entre els fidels musulmans.
  5. 5. <ul><li>El model lingüístic elaborat per Ramon Llull va significar un salt qualitatiu extraordinari per a la prosa catalana sortida del llatí vulgar. </li></ul><ul><li>Les principals característiques del model lul·lià són: </li></ul><ul><li>Elaboració d’un model flexible, madur i perfectament estructurat, amb un gran sentit unitari. </li></ul><ul><li>Ús d’un lèxic precís , ric i clar, les fonts del qual van ser els popularismes, els cultismes llatins i els mots derivats. Un gran nombre de popularismes usats per Llull són encara vius en el català actual. </li></ul><ul><li>Desenvolupament de la sintaxi . Cal tenir en compte que la sintaxi de les llengües romàniques primitives, era una sintaxi primària, molt limitada de recursos formals i amb un predomini gairebé absolut de la coordinació i de la juxtaposició de frases. La sintaxi de Llull, per contra, és una sintaxi força més evolucionada, molt ben estructurada i amb un ús abundant de diverses menes d’oracions subordinades. </li></ul><ul><li>Finalment, cal destacar l’escassa presència d’occitanismes a la prosa, cosa que no coincideix amb la llengua poètica de Llull, força més influïda, aquesta darrera, per la llengua dels trobadors. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Obra: Els títols més destacats són: </li></ul><ul><li>Prosa filosòfica i científica: -Llibre de contemplació en Déu. </li></ul><ul><li>-Arbre de Ciència. </li></ul><ul><li>Art de predicació: </li></ul><ul><li>- Llibre de virtuts i pecats. </li></ul><ul><li>Obra narrativa: </li></ul><ul><li>-Llibre de l’ordre de caballeria. </li></ul><ul><li>-Llibre de les bèsties. </li></ul><ul><li>-Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna son fill. </li></ul><ul><li>Obra poètica: </li></ul><ul><li>-Cant de Ramon. </li></ul><ul><li>-Desconhort. </li></ul>
  7. 7. Fi
  8. 8. <ul><li> La Cancelleria Reial </li></ul>
  9. 9. <ul><li>La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana . La documentació elaborada a la Cancelleria forma un dels fons documentals més importants i complets,del qual destaquen dues característiques lingüítiques fonamentals: </li></ul><ul><li>L’ús habitual de les tres llengües “oficials” de la Corona d’Aragó, el llatí l’aragonés i el catalá. </li></ul><ul><li>Uniformitat del català emprat pels escrivans de la Cancelleria . </li></ul>
  10. 10. <ul><li>Etapes: </li></ul>Durant l'existència de la Cancelleria, trobem dues etapes molt significatives que cal analitzar. La primera etapa comença a partir dels primers anys del regnat de Pere III (1336-1387), i és quan l'excessiva subjecció als models llatins dels Ars Dictandi (manuals per escriure bé) produeix una prosa catalana rígida. Dins d'aquesta primera etapa trobem les següents tres característiques: la primera d'elles és l'aparició de calcs forçats, paraula per paraula, de les construccions llatines: participis i gerundis absoluts, participis separats del verb auxiliar, oracions d'infinitiu impròpies del català, omissió d'articles, etc. En segon lloc, observem una incorporació de mots llatins sense cap mena d'adaptació. I finalment, en tercer lloc, trobem una imitació de la cadència de la frase llatina i de les frases estereotipades dels formularis llatins violentant el geni de la pròpia llengua. Però, a partir de l'any 1381, aproximadament, comença a aparèixer en els documents de la Cancelleria un nou estil, que podem anomenar clàssic o humanista: els escrivans s'alliberen de l'esclavitud dels formularis i s'inspiren directament en els clàssics llatins.El principal exponent és Bernat Metge.
  11. 11. <ul><li>La llengua de la Cancelleria Reial La poderosa influència de la Cancelleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals. Exemples són la iodització, incoatius en -ISC, oscil·lacions en la representació de vocal llarga llatina i de la monoftongació d'una UA, elements arcaïtzants com l'article salat o sonores intervocàliques esdevingudes finals o el diftong AU primari, i també s'eliminen elements excessivament innovadors com la monoftongació d'El, vocalització de la desinència verbal -TS, perfets febles, etc. </li></ul><ul><li>La Cancelleria tractà de trobar la uniformat lingüística en la prosa catalana, sens dubte prenent el model del dialecte barceloní, el qual era per tots els escriptors com una mena de forma supradialectal d'expressar-se en prosa. Degut a la poca matisació dialectal dels grans escriptors medievals, aquest model s'anà imposant a tot aquell que volia escriure d'una manera culta i prestigiosa. </li></ul>
  12. 12. Fi

×