ELS TEIXITS
FORMACIÓ I CONSTITUCIÓ DELS TEIXITS Els teixits són organitzacions de cèl·lules iguals amb formes i funcions anàlogues. Constitueixen un conjunt estructural. Existeixen 4 tipus de teixit: EPITELIAL CONJUNTIU MUSCULAR  NERVIÓS
Teixit Epitelial Està constituït  per un grup de cèl·lules que formen una capa contínua. Cobreixen la superfície externa de tot el cos (epiteli). També cobreixen la part interior (llum) d’alguns òrgans i alguna cavitat interna. Les cèl·lules que el constitueixen es caracteritza perquè presenta poca substància interce·lular. Totes les cè·lules mantenen molt contacte entre elles.
Funcions del teixit epitelial: PROTECCIÓ : epidermis i epiteli gàstric. RECEPCIÓ  (sensitiva i sensorial): epidermis, epiteli olfactiu i papil·les gustatives. ABSORCIÓ : epiteli intestinal. SECRECIÓ : glàndules endocrines i exocrines. EXCRECIÓ : túbuls renals
TIPUS DE TEIXIT EPITELIAL Podem classificar-los tenint en compte dues característiques: El nombre de capes cel·lulars: La forma de les cèl·lules:
Segons el nombre de capes cel·lulars: Epiteli simple:  constituït per una sola capa de cèl·lules epitelials. Epiteli estratificat:  compost per dues o més capes de cèl·lules epitelials. Epiteli pseudoestratificats : són varies capes de cèl·lules però totes elles s’insereixen en la capa basal.
Segons la forma de les seves cèl·lules Teixit escamós o pla: - Format per cèl·lules planes, primes i irregulars i amb forma d’escames. - Recobreixen cavitats corporals, vasos sanguinis i limfàtics. -  També forma part de la capa externa de la pell.
Teixit cúbic: - Constituït per cèl·lules de forma cúbica. - Recobreixen els conductes renals i els ovaris.
Teixit cilíndric: - Compost per cèl·lules cilíndriques. - En la seva superfície externa té cilis. - Revesteix conductes com el tub digestiu
Teixit Conjuntiu És el que està més àmpliament distribuït en el nostre organisme Classificació Funció Localització RETICULAR Sostén i defensa del organisme Melsa, ganglis i medul·la òssia LAXE Unió cel·lular i defensa del organisme Sota la pell, tub digestiu i vies respiratòries ADIPÓS Protecció, aïllament, sostén i reserva energètica del organisme Hipodèrmic FIBRÓS Sostén, flexibilitat i resistència Lligaments, tendons ELÀSTIC Sostén Alguns lligaments i artèries ÒSSI Formació i reabsorció de l’os, producció d’elements sanguinis sostén del cos humà   Ossos CARTILAGINÓS Sostén Esquelet, articulacions, a. digestiu, a. respiratori i oïda HEMATOPOIÈTIC Formació de les cèl·lules sanguínies, hemostàsia Medul·la òssia, ganglis
 
Teixit Muscular   Tenint en compte el seu aspecte microscòpic el teixit muscular es pot classificar en: Llis Estriat Segons la seva localització, el teixit muscular es pot classificar en:  Músculoesquelètic Músculovisceral Músculocardíac
Teixit muscular llis Constituït per cèl·lules allargades. Estan agrupades en feixos. Encarregades dels moviments i contraccions involuntaris.
Teixit muscular estriat Constituït per cèl·lules cilíndriques, amb molts nuclis en la seva perifèria. Executen els moviments contràctils voluntaris
Teixit músculoesquelètic És teixit estriat. Està unit als ossos. És l’encarregat de realitzar la contarcció voluntària
Teixit músculovisceral És teixit llis. Format per fibres allargades i llises. Realitzen la contracció i els moviments involuntaris.
Múscul cardíac Format per fibres que es bifurquen amb molts nuclis. Són de caràcter involuntari. Només apareixen en el teixit cardíac.
 
Teixit nerviós Està constituït principalment per dos tipus de cèl·lules: Neurones:  especialitzades en la conducció del impuls nerviós. Neuròglies:  formen la substància que serveix d’unió i sostén dels nervis.
Neurones Les neurones estan constituïdes per un  cos   que conté el nucli. Del cos surten dos prolongacions: Axó :  és únic i allargat, encarregat de conduir l’impuls nerviós a partir del cos cel·lular. Dentrites : n’hi ha moltes i són molt curtes., encarregades de conduir l’impuls nerviós fins el soma cel·lular (cos de la cèl·lula)..
Neuroglies També s’anomenen  cèl·lules de Schwan. Produeixen una substància anomenada  Mielina. La mielina cobreix l’axó. Aquesta funda de mielina afavoreix la conducció nerviosa.

ELS TEIXITS

  • 1.
  • 2.
    FORMACIÓ I CONSTITUCIÓDELS TEIXITS Els teixits són organitzacions de cèl·lules iguals amb formes i funcions anàlogues. Constitueixen un conjunt estructural. Existeixen 4 tipus de teixit: EPITELIAL CONJUNTIU MUSCULAR NERVIÓS
  • 3.
    Teixit Epitelial Estàconstituït per un grup de cèl·lules que formen una capa contínua. Cobreixen la superfície externa de tot el cos (epiteli). També cobreixen la part interior (llum) d’alguns òrgans i alguna cavitat interna. Les cèl·lules que el constitueixen es caracteritza perquè presenta poca substància interce·lular. Totes les cè·lules mantenen molt contacte entre elles.
  • 4.
    Funcions del teixitepitelial: PROTECCIÓ : epidermis i epiteli gàstric. RECEPCIÓ (sensitiva i sensorial): epidermis, epiteli olfactiu i papil·les gustatives. ABSORCIÓ : epiteli intestinal. SECRECIÓ : glàndules endocrines i exocrines. EXCRECIÓ : túbuls renals
  • 5.
    TIPUS DE TEIXITEPITELIAL Podem classificar-los tenint en compte dues característiques: El nombre de capes cel·lulars: La forma de les cèl·lules:
  • 6.
    Segons el nombrede capes cel·lulars: Epiteli simple: constituït per una sola capa de cèl·lules epitelials. Epiteli estratificat: compost per dues o més capes de cèl·lules epitelials. Epiteli pseudoestratificats : són varies capes de cèl·lules però totes elles s’insereixen en la capa basal.
  • 7.
    Segons la formade les seves cèl·lules Teixit escamós o pla: - Format per cèl·lules planes, primes i irregulars i amb forma d’escames. - Recobreixen cavitats corporals, vasos sanguinis i limfàtics. - També forma part de la capa externa de la pell.
  • 8.
    Teixit cúbic: -Constituït per cèl·lules de forma cúbica. - Recobreixen els conductes renals i els ovaris.
  • 9.
    Teixit cilíndric: -Compost per cèl·lules cilíndriques. - En la seva superfície externa té cilis. - Revesteix conductes com el tub digestiu
  • 10.
    Teixit Conjuntiu Ésel que està més àmpliament distribuït en el nostre organisme Classificació Funció Localització RETICULAR Sostén i defensa del organisme Melsa, ganglis i medul·la òssia LAXE Unió cel·lular i defensa del organisme Sota la pell, tub digestiu i vies respiratòries ADIPÓS Protecció, aïllament, sostén i reserva energètica del organisme Hipodèrmic FIBRÓS Sostén, flexibilitat i resistència Lligaments, tendons ELÀSTIC Sostén Alguns lligaments i artèries ÒSSI Formació i reabsorció de l’os, producció d’elements sanguinis sostén del cos humà Ossos CARTILAGINÓS Sostén Esquelet, articulacions, a. digestiu, a. respiratori i oïda HEMATOPOIÈTIC Formació de les cèl·lules sanguínies, hemostàsia Medul·la òssia, ganglis
  • 11.
  • 12.
    Teixit Muscular Tenint en compte el seu aspecte microscòpic el teixit muscular es pot classificar en: Llis Estriat Segons la seva localització, el teixit muscular es pot classificar en: Músculoesquelètic Músculovisceral Músculocardíac
  • 13.
    Teixit muscular llisConstituït per cèl·lules allargades. Estan agrupades en feixos. Encarregades dels moviments i contraccions involuntaris.
  • 14.
    Teixit muscular estriatConstituït per cèl·lules cilíndriques, amb molts nuclis en la seva perifèria. Executen els moviments contràctils voluntaris
  • 15.
    Teixit músculoesquelètic Ésteixit estriat. Està unit als ossos. És l’encarregat de realitzar la contarcció voluntària
  • 16.
    Teixit músculovisceral Ésteixit llis. Format per fibres allargades i llises. Realitzen la contracció i els moviments involuntaris.
  • 17.
    Múscul cardíac Formatper fibres que es bifurquen amb molts nuclis. Són de caràcter involuntari. Només apareixen en el teixit cardíac.
  • 18.
  • 19.
    Teixit nerviós Estàconstituït principalment per dos tipus de cèl·lules: Neurones: especialitzades en la conducció del impuls nerviós. Neuròglies: formen la substància que serveix d’unió i sostén dels nervis.
  • 20.
    Neurones Les neuronesestan constituïdes per un cos que conté el nucli. Del cos surten dos prolongacions: Axó : és únic i allargat, encarregat de conduir l’impuls nerviós a partir del cos cel·lular. Dentrites : n’hi ha moltes i són molt curtes., encarregades de conduir l’impuls nerviós fins el soma cel·lular (cos de la cèl·lula)..
  • 21.
    Neuroglies També s’anomenen cèl·lules de Schwan. Produeixen una substància anomenada Mielina. La mielina cobreix l’axó. Aquesta funda de mielina afavoreix la conducció nerviosa.