1. LA GESTIÓ I TUTELA DEL PATRIMONI HISTÒRIC. LLICENCIATURA EN HUMANITATS.
Parterre Academicista de
la Plaça de l’Ajuntament
de Dénia
Irene Buigues Sapena

2. ÍNDEX
1.
INTRODUCCIÓ ------------------------------------------------------------------------------ 2
1.1.
1.2.
2.
La Dénia del segle XIX ----------------------------------------------------------------- 2
Sanejament i reformes ------------------------------------------------------------------- 2
EL CAS D’ESTUDI ------------------------------------------------------------------------- 3
2.1.
2.2.
La intervenció del 1945 ----------------------------------------------------------------- 7
2.3.
3.
El Parterre o Panterri-------------------------------------------------------------------- 3
La destrucció del Panterri -------------------------------------------------------------- 8
L’ENTORN SOCIAL ---------------------------------------------------------------------- 11
3.1.
A favor----------------------------------------------------------------------------------- 11
-
El govern municipal (Partit Popular i Centre Unificat)--------------------------- 11
-
Els redactors i directors del projecte ------------------------------------------------ 12
3.2.
En contra -------------------------------------------------------------------------------- 12
-
L’arqueòleg municipal: Josep Antoni Gisbert Santonja -------------------------- 12
-
“Salvem el Panterri” ------------------------------------------------------------------- 13
-
La Federació de Veïns de Dénia ----------------------------------------------------- 13
-
Ciutadans de rellevància local ------------------------------------------------------- 14
-
PSPV Dénia ----------------------------------------------------------------------------- 14
4.
LA PROBLEMÀTICA DEL PANTERRI ---------------------------------------------- 15
5.
ANÀLISI PERSONAL -------------------------------------------------------------------- 17
6.
BIBLIOGRAFIA --------------------------------------------------------------------------- 18
Bibliografia ------------------------------------------------------------------------------------- 18
Webs consultades ------------------------------------------------------------------------------ 18
Part gràfica -------------------------------------------------------------------------------------- 18
ANNEX -------------------------------------------------------------------------------------------- 19
1

3. 1. INTRODUCCIÓ:
1.1. La Dénia del segle XIX
El S.XIX a Dénia és sens dubte l’etapa més important a nivell de canvis urbans.
Esta etapa que comença en el 1867, es prolongarà fins quasi el 1900. Les
transformacions són tan grans que la Ciutat del 1867 i la del 1900 quasi en res
s’assemblaran. Des de l’enderrocament de les muralles, s’abandonà l’eixample dins la
Ciutat, a nord i sud. El fet: una és la gran avidesa que té la Ciutat per a unir-se amb el
Raval i ocupar els terrenys encara verges; l’enderrocament de les muralles i les
construccions del Teatre, Glorieta, magatzems..., potencien al màxim la zona. L’altra és
la construcció de l’estació del Nord: la via bordejava la Ciutat pel sud creant una nova
muralla. Un altre fet que caracteritza l’època és la introducció de la nova tecnologia: del
1881 és el primer projecte d’aigües potables; el 1884 arriba el tren a Dénia, un invent
revolucionari. El 1886 començà a funcionar una fàbrica de gas; telèfon, telègraf,
automòbil..., elements innovadors introduïts en un espai de menys de 20 anys.
A partir del 1900 canvia el signe de la Ciutat. Els anys d’eufòria constructiva
s’han acabat; el fantasma de la crisi es present: la fil·loxera que afectà a la producció de
pansa i per tant a la demografia, molts deniers hagueren d’emigrar. De tota manera, la
Ciutat continuarà creixent, potser producte d’una acumulació de capital, encara que a un
ritme més pausat.
1.2. Sanejament i reformes
Dins de la gran tasca urbana que es dona des del 1850 fins el 1936, i de forma
estricta des del 1870 fins el 1900, hi ha dos fets que sobresurten i que en aquell moment
preocupaven: el sanejament i les reformes interiors.
Una constant de la població és l’intent de dessecar els dos marenys a nord i sud
de la Ciutat (la Marjal i el Saladar), i de controlar els dos barrancs que els creuen i eixen
d’aigua, el Regatxo i el Riatxol. Amb les restes de les muralles es va dessecar part del
Saladar, segurament la zona més pròxima a la Ciutat i que anava a rebre el futur
eixample. El Riatxol es cobrirà de forma definitiva després del 1936.
Les reformes interiors (carrers, enderrocament i sanejament d’edificis,
alineacions...) són molt nombroses. Quasi tots els carrers de la Ciutat s’arreglen: el 1886
el carreró de Morand, amb projecte de Josep Cardona i realització d’En Patrici
Ferrándiz; del 1867 són dos projectes de pavimentació d’En Patrici Ferrándiz, el primer
dels carrers Loreto, Major, Olivera, Cop i Bonaire, i el segon dels carrers Pont,
Sandunga, Fontanella, Moreria i forn d’Algarra. Del 1880 és el projecte del parterre
de la plaça de la Constitució, d’En Josep Cardona.
L’edifici de l’Ajuntament és el que rep més reformes: es reforça el 1884, davant
l’amenaça d’enderrocament, el 1841 es reforcen els arcs davant de la mateixa amenaça.
Els expedients de ruïna d’edificis són nombrosos, tant que són molt pocs els edificis que
avui ens resten d’abans del 1800.
2

4. 2. EL CAS D’ESTUDI:
2.1. El Parterre o Panterri
El que encara hui el poble coneix com panterri, compta amb un disseny nascut a
les acaballes del segle XIX. Era un espai públic secular, envoltat pels edificis més
representatius del poder a la ciutat (l’Ajuntament i l’Església de l’Assumpció), i
constituïa una de les places més atractives i rellevants del centre històric de Dénia. La
seua concepció originària fou la de pars terrae, un espai públic on la terra era essencial i
la vegetació una part important de la seua genètica com a jardí. Els seus usos, religiosos
i civil, han estat transcendents i amb clars vincles emocionals amb bona part del deniers.
Fig. 1. Postal acolorida. Edició Thomas. Barcelona. C. 1914.
Fig. 2. Postal. La Industrial Fotográfica. C. 1910
3

5. La postal de l’edició de Fabert
permet analitzar l’estat de la façana del
temple dedicat a l’Assumpció, bastit al
segle XVIII i que, ara fa un segle,
assenyala que el temps havia estat dur amb
ell.
Al portal de la Capella de Sant
Roc, la fornícula d’aire neoclàssic encara
allotjava la imatge de Sant Roc; un dels
patrons de la ciutat.
La plaça, com podem veure, era
bastant cuidada, amb els fanals sobre
riques columnes, ricament ornades, de
ferro colat. La terra, que donava nom al
Panterri, ben xafada i plana. La vorera
adjacent a l’escala, amb un acurat
empedrat amb rastells de pedra picada.
Fig. 3. Façana de l’Església de l’Assumpció. Postal. La
Industrial Fotográfica. C. 1910
L’any 1914, durant la
celebració de les noces de
Juan Torres i Maria
Morand,
poc
havia
canviat.
Els carreus de pedra
picada
i
l’empedrat
s’esdevinen entre la gent
del seguici.
Fig. 4. Detall de les noces de don Juan Torres i Maria Morand. Juny de
1912.
4

6. La
postal
d’Esquerdo és ben
significativa, tant per
l’arquitecte
que
circumda la plaça,
com per les línies del
disseny del jardí.
Imatge congelada on
es veu l’estat de la
vegetació que ornava
el
jardí.
Entre
l’Església
i
l’Ajuntament,
una
casa que tancà la plaça
durant
segles.
Fig. 5. Postal. Edició Imprenta Esquerdo. Foto Luján. C. 1915
Antiquíssima, deia la
tradició que és on visqueren els pares de Sant Vicent Ferrer durant la seua estada a
Dénia. La seua demolició dècades enrere crearia una ferida urbana. El fotògraf desitjava
que en la foto destacaren les muralles del castell i, com poden observar, no tingué
dubtes en dibuixar amb el recorregut gràfic una torre fictícia que s’alça a l’esquerra del
rellotge de campana de la casa consistorial.
A l’hivern, la manca de fullatge als
arbres ens dóna una imatge nítida de la
plaça. Una excel·lent perspectiva on
destaca el pes de la terra al parterre, així
com el disseny dels contorns de les dues
plataformes que conformen la plaça; la de
davant del temple i la que hi ha davant la
casa consistorial. Al fons s’endevinen, a
l’esquerre, la Torre Roja del Castell. A la
dreta, la Punta del Diamant, dins la
fortalesa.
A l’altra postal veiem (Fig. 7.), en
primer plànol, dues inscripcions romanes
que, provinents del forvm de Dianium, són
clars testimonis dels orígens de la ciutat a
l’antiguitat clàssica. Al fons, l’edifici de
l’hospital, lloc on hi havia l’hospital
municipal des de la tarda edat mitjana.
Fig. 6. Plaça de la Constitució. Postal. Edició Folqué. C.
1927
5

7. La postal de Roisin (Fig. 8.) és
una bona imatge congelada de
l’Ajuntament als anys de la República.
Poden veure que aleshores l’Ajuntament
gaudia d’una excel·lent senyalètica. A
dalt, el rètol Casa Consistorial. A la
primera arcada per l’esquerre Alcaldia y
Secretaría del Ayuntamiento i, a la
segona, Escuelas Nacionales. Les cases
que tanquen la plaça pels dos costats,
pels trets de la façana, diríem que tenen
dos i fins i tot, tres segles de vida. A més
en esta es poden apreciar algunes de les
palmeres que es plantaren en el temps de
la República i que poc temps desprès
desapareixerien del paisatge vegetal del
panterri. Tanmateix, encara eren en peu
algunes de les cases centenàries que
tancaven la plaça enderrocades el darrer
mig segle.
A l’altra fotografia (Fig. 9.)
Fig. 7. Hospital de la Caridad. Postal. Edició Folqué. C.1927.
veiem un instant de la jornada de la
proclamació de la Segona República, el
14 d’abril de 1931. La plaça de la Constitució, de gom a gom. Al balcó del consistori,
els retrats dels reis Alfons XII i Maria Cristina, cara avall, es mostren al poble. Mai més
s’ha sabut d’aquests olis, obra de l’insigne pintor denier Domingo Llorens Cervera.
Fig. 8.
Plaça de la Constitució. Postal. Roisin. C. 1932
6

8. Ben a prop de la porta de la capella
de Sant Roc, del temple de l’Assumpció, hi
havia una benzinera per a abastir als pocs
cotxes que circulaven per la ciutat.
Aleshores, pel carrer Loreto i la plaça
discorria una de les principals artèries de
trànsit de vehicles.
Roc Chabàs Llorens (1844-1912), va
descriure amb emoció els primers anys de la
plaça a les darreres pàgines del segon
volum de la Historia de la ciudad de Denia,
publicat el 1874, el moment daurat de la
ciutat que enlluernava, entre d’altres
innovacions, per la construcció de noves
places. La plaça de la Constitució fou un
dels paisatges vitals de la seua jovenesa.
En poco tiempo, y con los esfuerzos de una
sociedad se han levantado un soberbio
teatro y casino, como por encanto se han
abierto nuevas calles y plazas [...]
Fig. 9. Proclamació de la República a la Plaça de la
Constitució de Dénia. Del llibre Denia. 1881-1980
Acabada la guerra, esdevindrien petites modificacions a la plaça, tot i conservant
les línies i trets del disseny original. A cavall entre els quaranta i els cinquanta, una creu
al mig del panterri commemorava alguns dels morts de la guerra. Creu altívola i nua i
epigrafies amb fets i noms.
2.2. La intervenció del 1945
La urbanització del
1945 de la Plaza de los
Caidos
(aleshores
anomenada així) ocupava
un lloc preferent en el pla
general de reformes que
l’Ajuntament de Dénia
tenia en ment. No s’havia
intervenint en la plaça des
de la seua construcció.
L’arquitecte del projecte
ens parla de que en aquella
època existeixen poques
solucions per a la plaça,
donada les seues xicotetes
dimensions i la seua
limitació per el trànsit rodat, ja que en aquells temps, l’entrada principal a la ciutat
esdevenia per el Carrer Loreto i el Carrer la Mar. Este trànsit absorbeix un terç de la
superfície de la plaça. A més cal sumar-li a la falta de intervenció la degradació de la
plaça en estos anys, on el trànsit comença a fer-se cada vegada més intens.
Fig. 10. Observem la terrassa de davant l’Església i els jardins als fons (Octubre
2008)
7

9. El projecte pretendrà
conservar les línies i els passos
establerts en aquell moment,
construint una terrassa front a
l’Església Parroquial junt als
jardins, s’empedra la calçada i es
rectifiquen i construeixen voreres,
així com s’adopta d’un nou
sistema d’enllumenament.
La
llamborda adoptada és del tipus
anomenat mosaic, de xicotet
tamany proporcionant un aspecte
agradable a la vista. Mentre que
les escales i els murs dels jardins
es projecten de pedra.
Fig. 11. Voreres, empedrament de la calçada i escalinata de pedra.
2.3. La destrucció del Panterri
La reforma de la Plaça de la Constitució s’inclou dins del projecte DéniaFutur de
desenvolupament local que es posa en marxa amb uns objectius concrets, però el que
ens interessa destacar d’estos objectius, és el de la conservació del patrimoni amb una
actuació integral en el centre històric, i el de la participació de tots els ciutadans i
ciutadanes de Dénia (com així queda plasmat en el fullet informatiu que presenta al
setembre l’Ajuntament de Dénia1). Tot el projecte està finançat per la Unió Europea a
través dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, la finalitat dels quals és la
d’enfortir la cohesió econòmica i social de la Unió Europea corregint els desequilibris
entre les regions.
Una vegada ens introduïm en el
fullet informatiu i observem l’apartat
del centre històric, el projecte ens parla
d’una nova vida per a este centre
històric i continua reforçant que
DéniaFutur treballa per a millorar el
patrimoni cultural de Dénia i que per
això es posa en marxa la reurbanització
de la plaça de la Constitució, el túnel
del Castell i la plaça del Consell en una
actuació conjunta que renovarà la
imatge de Dénia.
Fig. 12. El Projecte de la Plaça de la Constitució
Pel que fa a la Plaça de la Constitució DéniaFutur ens parla de fer-la més
accessible amb la reurbanització per a vianants (no es permetrà el trànsit rodat).
Finalitzant l’apartat tornant a reiterar que el projecte suposarà la protecció i la
preservació del patrimoni cultural.
1
Annex 1
8

10. La reforma s’iniciarà el 15 de
Octubre del 2010 amb l’entrada de les
màquines a la Plaça de la Constitució,
amb la retirada per part dels operaris
dels carreus de pedra del Montgó. El
mateix dia a les 19.00h estava
convocada una concentració per part
dels ciutadans, del PSOE i del
Fig. 13. Els treballadors arranquen els carreus que coronen el
moviment “Salvem el Panterri”;
mur del parterre
hores abans l’alcaldesa Ana Kringe
ja havia declarat “no vamos a paralizar las obras”. Les obres anaren desenvolupant-se
amb un gran descontent ciutadà i una gran expectació. Amb les obres ja començades
s’inicien els tràmits de reclamació del cessament d’enderroc.
El 23 d’Octubre del 2010 es
publica una notícia fent referència a
estes obres: “Las obras de Dénia
amenazan un pedestal romano”.
Els operaris havien arrancat del seu
emplaçament, en l’escalinata que hi
ha junt a l’ajuntament, un pedestal
romà del Segle I dC i l’havien
traslladat a la zona central de la
plaça, on hi havia més moviments
Fig. 14. Les obres de Dénia amenacen un pedestal romà
de màquines. Provocació? El cas es
que el govern local no havia
encarregat a cap tècnic del departament d’arqueologia supervisar este trasllat tant delicat
com és el d’un pedestal.
Estes no seran les úniques mesures incompetents que es prendran, ja que a finals
d’Octubre del 2010 (amb les obres iniciades) es pren la decisió pel Departament
d’Arqueologia de realitzar una sèrie de cates arqueològiques. Tanmateix la Direcció de
Patrimoni no havia sol·licitat la intervenció i inclòs des d’Urbanisme no es contava amb
ella. Estes cates són unes excavacions d’urgència finançades per l’empresa constructora,
Diacon 21 (la qual té relació amb l’ex-regidor de cultura Pepe Sancho), per a les quals
s’acudeix al museu municipal, el Museu Arqueològic i Etnològic de Dénia.
Però la cosa no queda ací, el fet és que no hi ha cap tipus de publicació sobre
estes cates arqueològiques. Hem tractat de demanar informació al director de
l’excavació, Josep Marquès, però ens va dir que havia de demanar permís per facilitar la
informació. Per a finalment no obtenir cap resposta més. No és la obligació de tota
intervenció arqueològica la seua difusió? Algunes especulacions que s’han pogut fer ens
parlen de restes d’habitatges islàmics, però no es poden confirmar.
El resultat final és este:
9

11. Fig. 15. Vista general de la Plaça de la Constitució
Fig. 16. Vista general de la Plaça de la Constitució de del Carrer la Mar
Fig. 17 i 18. A l’esquerra es poden apreciar els cubs. A la dreta, escalinates davant l’Església.
10

12. No trobem cap element arquitectònic del
Parterre, exceptuant a les xicrandes, dues d’elles en la
seua posició original i les altres dues trasplantades.
S’han eliminat totes les llambordes de maçoneria
(conformada per
pedra extreta del
Montgó).
Fig. 19. Llambordes.
Encara trobem
l’escalinata de davant de l’Església, però molt
diferent, així com l’escalinata que dona accés a
l’Ajuntament. S’han arrancat murs i els carreus de
pedra calcària del Montgó que els coronaven, i
s’ha eliminat el jardí i els banquets. A canvi, s’ha
anivellat la plaça, havent de rascar gran part de la
pedra original en la que s’emplaça el Castell. S’han
utilitzat dos tipus de llambordes de diferents colors
i de fàcil embrutiment, i s’ha afegit un nou
material a la plaça, que té molt poc a veure amb els
materials originaris de la zona, el corten. Material
del qual estan fetes faroles, papereres i jardineres. I Fig. 20. En primer terme faroles de corten. Al
fons xicrandes i Ajuntament.
s’han afegit una espècie de cubs de dubtosa
identificació, tal vegada es tracte banquets unipersonals.
3. L’ENTORN SOCIAL
3.1. A favor
-
El govern municipal (Partit Popular i Centre Unificat)
El govern municipal serà el principal defensor del projecte, encapçalat per les
declaracions en roda oficial de la Regidora d’Urbanisme Pepa Font. Davant les primeres
crítiques que apareixen convocarà una roda de premsa el 5 d’Octubre del 2010. Els
arguments a favor que defensa són els següents:
o L’actuació que es durà endavant en el centre de la ciutat serà
respectuosa amb el patrimoni cultural
o Les manifestacions en contra són d’un marcat caràcter polític, ja que fa
més d’un any que s’havia explicat i presentat el projecte.
o És la plaça que hi ha que fer en el 2010.
o L’objectiu de la plaça es de dotar-la d’un “contingut filosòfic i cultural”,
convertint-la en una ferma proposta que marque futurs
desenvolupaments del centre històric. És a dir “dotar-la d’un caràcter,
d’una cultura, d’unes manifestacions que marcaran totes les actuacions
posteriors a executar en el centre històric”.
o És la millor manera de “donar rellevància i importància als edificis
que estan catalogats (l’Ajuntament i l’Església de l’Assumpció), ja que
cal aclarir la visió d’estos monuments (queden tapats per les xicrandes).
o Les places dels pobles no es caracteritzen per ser parcs
11

13. o Cal fer-la més accessible ja que algunes de les rampes tenen un 6% de
pendent i vulneres les normatives d’accessibilitat.
o El govern vol recuperar l’espai per als ciutadans, un espai social,
comercial i turístic, però sense vehicles.
-
Els redactors i directors del projecte: Paula i Ignacio Cabrera de Alauna
Arquitectos.
El 2 d’Octubre del 2010 el diari Canfali Marina Alta publicarà un article escrit
per ambdós arquitectes, on es plasma la postura davant el projecte. Estos són els
arguments que justifiquen la seua reforma:
o Es pretén actualitzar l’espai i entroncar-lo amb el passat “valorant-lo i
tractant-lo amb respecte”. La premissa bàsica per al projecte es prendre
com a referència la memòria històrica.
o Remarcar la importància de l’Ajuntament i l’Església de
l’Assumpció com a referents de la ciutat de Dénia.
o Es vol tornar al plantejament de començaments del segle XX, tractant de
recuperar els avantatges d’eixa històrica proposta. Ja que consideren que
s’ha perdut el caràcter originari de la plaça, un espai que era molt més
major que el de l’actualitat i que emfatitzava la façana del consistori.
o Volen potenciar l’accessibilitat de la plaça, eliminar barreres
arquitectòniques substituint escales per rampes.
o Es vol crear un espai continu així com millorar la continuïtat amb la
resta dels carrers.
o La falta de visibilitat de les fatxades de l’ajuntament i de l’església.
Repartiment inadequat de l’ombra.
o La inexistència d’il·luminació de l’ajuntament i l’església
o Potenciar ambdós edificis com a emblemes de la ciutat de Dénia
3.2. En contra
-
L’arqueòleg municipal: Josep Antoni Gisbert Santonja
El mateix dia de la publicació de l’article dels redactors del projecte i en la plana
continua, el Canfali Marina Alta publica un article de l’arqueòleg municipal, on es
reflecteix la seua postura respecte a la reforma. Els arguments en contra que exposa són
els següents:
o El projecte valora una imatge equivocada de la plaça. Es valoren
llums i ombres, i no el disseny i l’arquitectura de la plaça academicista.
o És un espai que des de l’últim terç del segle XIX compta amb un disseny
singular en el centre històric. Configurat per les línies d’una plataforma
elevada que defineix espacialment el nucli central de la plaça.
o A la fotografia de Thomas del 1914 es pot observar que era una plaça
vella (per la falta de cura i manteniment), però esta també ens ajuda a
observar que la plaça no és molt diferent a la que tenim en la primera
dècada del S. XXI. Molts dels seus elements han perviscut.
o El projecte no respecta ni la història ni el patrimoni cultural de la
Plaça de la Constitució, ja que no és coherent amb les línies de
protecció.
12

14. o L’administració municipal com a co-responsable en la custòdia del
patrimoni no pot projectar una línia de protecció i de conservació de
centenars de béns immobles del centre històric i amb l’altra, destruir
tipologies rellevants de l’espai urbà.
o La finalitat dels fons FEDER “és enfortir la cohesió econòmica i social
de la Unió Europea i corregir els desequilibris entre les regions” però no
a costa de la destrucció del patrimoni arquitectònic urbà.
o Per potenciar el Centre Històric cal començar creient en ell.
-
“Salvem el Panterri”
Davant la reforma imminent de la
plaça, apareix este col·lectiu de ciutadans
en desacord. Els arguments que defensen:
o El projecte no compta amb
l’opinió de les ciutadanes i
ciutadans de Dénia.
o La plaça serà inaccessible
per a ambulàncies i altres
vehicles.
Fig. 21 Els manifestants es concentren en el Carrer Cop, ja
que no tenien permís per fer-ho en la Plaça del Panterri.
o Es
dificultaran
els
accessos a carrers com el
Carrer Loreto, Olivera i Hospital.
o Esta en perill el patrimoni cultural i una plaça que ha estat i és un
referent i una mostra de la història viva de Dénia.
o La Plaça del Panterri ha sigut i és un referent en la història de tots i
cadascun dels deniers. És la plaça de Dénia des de que nasquem fins que
morim, dels bons i els mals records, lloc d’encontre del món faller.
“Salvem el Panterri” sol·licitarà al M.I. Ajuntament de Dénia la rectificació de
l’execució del projecte de remodelació de la Plaça de la Constitució, i que en tot cas, es
respecten els elements de valor històric i cultural. Emprendrà una sèrie d’actuacions
com: la recollida de firmes2, la realització d’un vídeo de difusió on es recullen
testimonis3, i l’organització a Dénia d’una manifestació en contra de les reformes el
dissabte 16 d’octubre del 2010.
-
La Federació de Veïns de Dénia
La Federació d’Associacions de Veïns de Dénia (FAAVV) també va mostrar el
seu total rebuig a les obres de remodelació de la Plaça de l’Ajuntament. Exigint:
o Que el sentit comú torne a imperar en els responsables municipals i que
rectifiquen a temps, i tornen al Panterri l’esplendor i la memòria de tot
un poble.
o Insisteix en que Dénia s’ha vist despullada de les seues senyals
d’identitat, dels retalls de la seua història viva.
o El Panterri és un lloc emblemàtic per a qualsevol ciutadà.
2
3
Annex 2
http://www.youtube.com/watch?v=cFiEdlDWXLc
13

15. o La reforma és fruit d’uns polítics i tècnics ambiciosos que solament
pretenen deixar impremta en qualsevol obra.
o Estan destruint una part important de la nostra vida i pretenen vendre’s
una plaça modernista i accessible.
o La remodelació suposa una destrucció cultural i sentimental, és una
obra innecessària, inoportuna i incoherent.
-
Ciutadans de rellevància local: Vicente Balaguer Bisquert, Toni Roderic Tosto i
Rodolfo Giner Martí
El 15 d’octubre del 2010 a l’edició digital del Diari Informació, es publica una
xicoteta però convincent opinió de tres ciutadans: Vicent Balaguer (Historiador), Toni
Roderic (escriptor, filòleg i polític) i Rodolfo Giner Martí (Metge); tots tres grans
coneixedors de la història de Dénia, volen manifestar en l’article la seua preocupació
per la desaparició del que consideren la “xicoteta història” i l’agressió als fites materials
que formen la “gran història”. Argumenten que:
Dintre de poc no sols els visitants sinó el que viuen en Dénia no podran trobar allò que
es veu en les postals històriques. Eixes postals que es feren dels monuments gloriosos.
Demanen:
o La paralització de les obres del Panterri i un retorn a la plaça dels
elements que ja se li havien llevat (eixe mateix matí s’havien iniciat les
obres).
o La declaració de la plaça i el seu entorn com a Bé d’Interès Cultural.
o Que es considere com a producte de la lliure voluntat d’expressió,
qualsevol manifestació verbal o escrita que realitzen persones lligades a
l’Administració (fa referència a l’arqueòleg municipal), rebutjant
pressions i desqualificacions (fa referència a les declaracions de la
Regidora d’Urbanisme).
-
PSPV Dénia
El 25 de setembre del 2010 Vicent Grimalt, el regidor del PSPV declararà que la
reforma de la Plaça de l’Ajuntament és un atemptat contra la història i la cultura del
poble. Arguments en contra:
o Destruirà el patrimoni cultural i arquitectònic de Dénia
o És l’única plaça que queda en Dénia de principis del segle XX.
o Es tracta d’una plaça amb més de 100 anys d’història, on destaca la seua
estructura i el seu mobiliari urbà. Els bancs i el muret de pedra de carreus
estan construïts pels últims picapedrers de La Xara.
o La Plaça és la més emblemàtica del poble.
o El projecte no va acompanyat de cap projecte arqueològic i no se sap si
s’ha contat amb el Servei Municipal d’Arqueologia, i si este té permís
per fer excavacions.
o De les quatre xicrandes que hi ha, dos es quedaran en el lloc i les altres
dos seran replantades. I de les tres que hi ha a l’edifici consistorial,
únicament quedarà una.
14

16. o Criticaran la falta d’accés a vehicles.
o Volen la millor reforma, i que respecte el record de tots els veïns i es
mantega l’esperit de la plaça.
Estes crítiques arribaran desprès de nou mesos d’haver-se presentat el projecte
l’1 de desembre en el Centre Social de Dénia. Tanmateix, l’edil socialista assenyalà que
havia tingut accés al projecte feia dues setmanes. En canvi, sí que estan a favor de la
remodelació i millora de la Plaça de l’Ajuntament, però no a favor d’una actuació
que destruisca el patrimoni cultural i arquitectònic de Dénia.
Per tant, el PSPV no demana una paralització, és a dir, reconeix la remodelació
però amb un respecte cap al patrimoni cultural denier. Paqui Viciano, portaveu del
PSPV i ex-alcaldessa de Dénia instarà a l’alcaldessa (Ana Kringe) a reconsiderar estes
obres contant amb la participació dels ciutadans i l’oposició.
Una vegada s’inicien els treballs per a llevar els carreus de pedra calcària que
coronaven el mur de la plaça, el PSPV de Dénia tornarà a carregar contra les obres de
remodelació i sol·licitarà per Registre d’Entrada escrits a la Conselleria de Cultura sobre
l’afectació d’estes obres com a l’entorn del Castell, a l’edifici consistorial i a l’Església
de l’Assumpció:
-
-
En el primer insten a la Direcció General de Patrimoni a que es pronuncie sobre
com afecten les obres a l’entorn del BIC del Castell. La intenció es que
Conselleria emeta un informe en el que indique les condicions i el grau de
protecció que es pot fer en la plaça.
En el segon escrit, se sol·licita un altre pronunciament sobre com afecten les
obres a la casa consistorial i a l’Església, donat que són Béns de Rellevància
Local.
Els socialistes també exigiran a l’alcaldessa, Ana Kringe, la convocatòria d’un
Consell de Participació Ciutadana extraordinari per tractar este tema. També difondran
un pamflet informatiu4.
4. LA PROBLEMÀTICA DEL PANTERRI
Per a entendre que és el que ha passat amb el Panterri cal remuntar-se al 1981
(no trobem cap llei Estatal ni autonòmica que legisle al respecte), és en este any quan
s’aprova el Plan Especial de Patrimoni Histórico Artístico y Modificación Puntual del
Plan General de Dénia, el qual suposa la delimitació del patrimoni històric de la ciutat,
així com del seu centre històric; també suposarà la protecció de determinats edificis
emblemàtics que envolten la Plaça de la Constitució com: l’Església de la Nostra
Senyora de l’Assumpció, l’Ajuntament, l’Hospital de la Caritat i un edifici que fa
cantonada amb el carrer Loreto. Aquest Pla no contemplarà de cap manera el
Panterri com a Jardí Històric, no li atribuirà cap tipus de protecció, en canvi, els
edificis que l’envolten sí.5
Anys desprès, entre el 2003 i el 2004, es redactarà el Catàleg del Patrimoni
Immoble de la Ciutat de Dénia. Catàleg de Béns i Espais Protegits. Josep Gisbert
4
5
Annex 3
Annex 4
15

17. (arqueòleg municipal) coordinarà l’equip que realitzarà el mateix, conformat per dos
treballadors del Museu Arqueològic i Etnològic de Dénia, i per dos arquitectes
contractats (Fàtima de Ramón i Ignacio Trenor). En este nou catàleg tampoc s’inclourà
el Parterre.
Però perquè no s’inclou el Panterri en este Catàleg molt més recent que el Pla?
Se suposa que el catàleg segueix uns criteris establerts per la Ley de Patrimonio
Històrico Español on queda ben clara la definició del Jardí Històric:
Título II. De los bienes immuebles
Art. 14. 2. Jardín Histórico es el espacio delimitado, producto de la
ordenación por el hombre de elementos naturals, a veces
complementado con estructures de fàbrica, y estimado de interès en
función de su origen o pasado histórico o de sus valores estéticos,
sensoriales o botánicos.
El Panterri no forma part del conjunt històric? No és l’entorn d’un Bé d’Interès
Cultural com és el Castell de Dénia? Al 2003 amb la redacció del Plan Especial de
Protección, Conservación y Preservación del Castillo de Dénia y su entorno (impulsat
per el PP) el Parterre sí que va ser inclòs com a entorn del Castell. El Parterre és una
clar exemple de que el patrimoni, s’activa en funció dels interessos d’uns pocs.
Una segona problemàtica que es planteja és que el PGOU del 2006, el qual
inclou el Catàleg del 2003, està per aprovar. Per falta d’este PGOU, el catàleg que
realment està funcionant és el del Pla del 1981, el qual com ja sabem, no planteja cap
protecció als jardins històrics. Davant d’esta situació, la versió de l’Ajuntament de
Dénia és que el PGOU transitori del 2006 està en funcionament. Podem afirmar que
ambdós catàlegs estan sent incomplerts sistemàticament.
Una tercera problemàtica és la falta d’informació i de coneixement pel que
respecta a la reforma. Ací juga un important paper l’actual govern i DéniaFutur, els
quals és limiten a no escoltar les veus i a utilitzar un llenguatge poc concret sobre la
reforma. DéniaFutur publicarà un fullet al setembre del 2010, un mes abans de l’inici de
les reformes.
L’últim problema front al que ens trobem és la politització que s’ha fet de la
reforma i els conseqüents enfrontaments polítics, abans i durant la reforma, els quals
contribueixen a posar entrebancs als altres agents no polítics.
- Per una banda tenim l’enfrontament entre l’arqueòleg municipal i la regidora
d’urbanisme Pepa Font. Esta última acusarà a l’arqueòleg de no tenir veu en este
assumpte ja que “és un funcionari municipal i no es tracta de cap organisme de
l’ajuntament”, acusant-lo d’utilitzar una conducta inadequada al manifestar les
seues opinions.
- Per l’altra, l’enfrontament entre el govern municipal (PP i Centre Unificat) i el
PSPV, un enfrontament que ja ve de lluny (al 2008 el govern socialista va ser
enderrocat per una moció de censura del PP, Gent de Dénia, Centre Unificat,
PSD i un regidor trànsfuga socialista).
16

18. 1) Els socialistes acusaran a la regidora Pepa Font d’activar el patrimoni segons
interessos, primer fa el Pla Especial de Protecció del Castell, on s’inclou el
Panterri, i desprès realitza un projecte que el destrueix.
2) El govern desmentirà les acusacions dels socialistes i reivindicarà les
iniciatives de l’Ajuntament per donar a conèixer el projecte des de desembre
del 2009. Lamentarà l’actitud dels regidors socialistes, ja que ells mateixa
van assistir a la presentació del projecte i als consells de Participació
Ciutadana. Acusarà al PSPV “de mentir, enganyar, faltar a la veritat i
intentar manipular”. Al·leguen que el regidor del PSPV, Pep Marí va aprovar
el 4 d’Agost l’adjudicació provisional de les obres de remodelació de la
plaça de la Constitució. Acusen als socialistes d’oportunistes, ja que es
desvinculen del projecte i impulsen una concentració per a reivindicar la
defensa del Panterri (Pep Marí: “és una actitud capriciosa”; Kringe criticarà
la postura “canviant” del PSPV; Font: “els socialistes han creat una alarma
social innecessària”).
3) Els socialistes defensen que el projecte de reforma que van aprovar no és el
mateix que el presentat a Octubre del 2010, per això la seua postura i defensa
de les mobilitzacions.
5. ANÀLISI PERSONAL
Resulta molt complicat fer una anàlisi a mena de conclusió. No sabem perquè el
Panterri no es va incloure en el catàleg, ni perquè desprès no es va considerar entorn
del Castell com en el 1981. Però el que sí resulta prou evident és que la “reforma” ha
sigut fruit de la voluntat d’uns pocs, uns pocs que no són la majoria del poble, i que han
considerat segons els temps al Panterri patrimoni o no.
És qüestionable l’actitud de molts agents municipals. El govern no ha actuat bé,
ja que ha anteposat interessos econòmics (millorar la imatge de cara al turista) sobre el
bé comú dels ciutadans, als quals ha mantingut desinformats. L’oposició haguera pogut
actuar millor i no deixar-se endur per interessos electoralistes o picabaralles anteriors.
L’arqueòleg municipal haguera pogut intervenir més prompte. I la societat haguera
pogut involucrar-se molt més.
Sí, la reforma calia, feia falta, però no d’eixa manera tant destrellatada i tant
incongruent amb la història de Dénia i les vivències dels seus habitants. Les xicrandes
necessitaven una intervenció urgent, el trànsit de vehicles era necessari llevar-lo,
l’enllumenat calia revisar-lo i els murs restaurar-los i refermar-los.
La realitat és que la destrucció del patrimoni ha tingut conseqüències sobre la
societat deniera, ha suposat una fractura social. Hi ha un descontent generalitzat. Les
denieres i els deniers no se senten identificats amb la nova plaça, per a ells la plaça del
seu poble sempre serà el Panterri, allí han jugat, han xarrat, s’han casat, han plorat... i
els resultarà molt difícil oblidar aquella imatge que ha estat amb ells des d’acaballes del
XIX. Mai oblidaran i així el Panterri sempre existirà en la memòria col·lectiva dels
deniers i denieres.
17

19. 6. BIBLIOGRAFIA
Bibliografia
-
-
-
-
-
-
-
BENITO ROCES, RAMÓN et alii (1981). Plan Especial de Patrimonio Histórico
Artístico y Modificación Puntual del Plan General de Dénia. Dénia
CABRERA, PAULA i CABRERA, IGNASI (02 – 10 – 2011). Un puente hacia el
pasado mirando al futuro. Canfali Marina Alta. Dénia. Pàgina 25.
CALVO PUIG, JAVIER (2006). Documentos para la historia de Dénia en el siglo
XIX: descripciones, política y demografía.
Edita: el propi autor. Dénia.
http://www.denia.es/adjuntos/temp/cultura/llibres/llibre1.pdf
CALVO PUIG, JAVIER (2006). Documentos para la historia de Dénia en el siglo
XIX:
economía
y
sociedad.
Edita:
el
propi
autor.
Dénia.
http://www.denia.es/adjuntos/temp/cultura/llibres/llibre2.pdf
CASTRILLO LÓPEZ, ANDRÉS i MORALES DOMÍNGUEZ, PEDRO A. (1992)
Dénia, Plan General Municipal de Ordenación. Dénia
CORTÉS MIRALLES, JOSÉ (Març del 1945). Urbanización de la Plaza de los
Caidos: Pliego de Condiciones y Memoria. Arquitecte. Alcoi. Arxiu de la Ciutat de
Dénia
DE MADANA ESCUDERO, BORJA i MARTÍNEZ SALVADOR, ESMERALDA
(2006). Plan especial de protección y conservación del centro histórico de Dénia.
Memoria. Alacant. http://es.scribd.com/doc/68489111/Pe-Denia-Memo
GISBERT SANTONJA, JOSEP A. Coordinador (2003-2004). Catàleg del
Patrimoni Immoble de la Ciutat de Dénia. Catàleg de Béns i Espais Protegits.
Dénia
GISBERT SANTONJA, JOSEP A. (02 – 10 – 2011). La plaza de la Constitución de
Dénia. Destruir, sin piedad, patrimonio. Canfali Marina Alta. Dénia. Pàgina 24.
IVARS, JOSEP (1982). La ciutat de Dénia. Evolució i permanència del fet urbà.
Publicaciones de la Obra Social y Cultural de la Caja de Ahorros Provincial de
Alicante. Alacant
Plan General de Dénia. Redacción transitoria y urgente. Dénia. 2006
Webs consultades
DÉNIAFUTUR: http://www.deniafutur.eu (05 – 12 – 2011)
PSOE DÉNIA: http://www.psoe.es/denia/docs/517355/page/salvem-panterri.html (01 –
11 – 2011)
YOUTUBE: http://www.youtube.com/watch?v=cFiEdlDWXLc (06 – 04 – 2012)
Part gràfica
CATÀLEG
GENERAL
DE
LA
BIBLIOTECA
http://bv.gva.es/screens/opacbv_val.html (06 – 12 – 2011)
DÉNIA.COM: http://www.denia.com (03 – 03 – 2012)
GOOGLE MAPS STREET VIEW (05 – 04 – 2012)
J. S. M.
VALENCIANA:
18

20. Annex
19