La crisis sanitària i el confinament decretat al març van provocar una crisi social sense precedents, a la qual estem fent front amb un esforç també inèdit dels serveis de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.
Carles Donat, doctor en Geografia i cap de projectes de l'O-HB; Juan Antonio Mòdenes, doctor en Geografia. Investigador al Centre d’Estudis Demogràfics i membre del Consell Assessor de l’O-HB
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
L'informe fa un diagnòstic de la situació de dèficit de places residencials públiques a la ciutat de Barcelona per afrontar l’envelliment actual i futur.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
Extret de la intervenció de Lourdes Borrell, responsable Àrea Social d'Hàbitat4, durant el debat 'El dret a l'habitatge i a l'energia: una col·laboració necessària del món local i les entitats socials'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Aquest Informe recull les actuacions desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona des de l’inici de la crisi originada per la pandèmia de la COVID -19. L’informe ha estat actualitzat a
data 13/03/2020, fet que fa que en el debat al respecte que es pugui produir al Consell Plenari del 17 d’abril de 2020 algunes dades recollides hagin anat variant sensiblement.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
Presentació realitzada dins de les jornada: "Urbanisme i noves dinàmiques socials i productives" organitzada dins del marc de el·laboración del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). 28 de Maig de 2014, ESADE, Sant Cugat, Barcelona
La crisis sanitària i el confinament decretat al març van provocar una crisi social sense precedents, a la qual estem fent front amb un esforç també inèdit dels serveis de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.
Carles Donat, doctor en Geografia i cap de projectes de l'O-HB; Juan Antonio Mòdenes, doctor en Geografia. Investigador al Centre d’Estudis Demogràfics i membre del Consell Assessor de l’O-HB
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
L'informe fa un diagnòstic de la situació de dèficit de places residencials públiques a la ciutat de Barcelona per afrontar l’envelliment actual i futur.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
Extret de la intervenció de Lourdes Borrell, responsable Àrea Social d'Hàbitat4, durant el debat 'El dret a l'habitatge i a l'energia: una col·laboració necessària del món local i les entitats socials'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Aquest Informe recull les actuacions desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona des de l’inici de la crisi originada per la pandèmia de la COVID -19. L’informe ha estat actualitzat a
data 13/03/2020, fet que fa que en el debat al respecte que es pugui produir al Consell Plenari del 17 d’abril de 2020 algunes dades recollides hagin anat variant sensiblement.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
Presentació realitzada dins de les jornada: "Urbanisme i noves dinàmiques socials i productives" organitzada dins del marc de el·laboración del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). 28 de Maig de 2014, ESADE, Sant Cugat, Barcelona
Barcelona, 2016.02.18 geografia de la desigualtat a la rmbjpzaidel
La geografia de la desigualtat a la RMB, presentació d'Oriol Nel.lo al Curs "On Barcelona Perd el Nom: La política des de les Perifèries" organitzat per La Hidra Cooperativa
Sota l’ombra de la incertesa:Gestió i recerca de la interculturalitatGEDEM CED
Presentació final del resultats del Projecte RecerCaixa "Assentament de la població immigrada, canvi demogràfic i gestió municipal de la interculturalitat"
Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candelianaGEDEM CED
Presentacions de la jornada "Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana", organitzada conjuntament per la Fundació Paco Candel, el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudis Demogràfics i de les Migracions (GEDEM) del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). Amb la col·laboració del Museu d'Història de Catalunya. 17 i 18 desembre 2014
Albert Cónsola, Àrea Metropolitana de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic; Sergio Porcel, doctor en Sociologia. Cap de l'Àrea de cohesió social i urbana de l'IERMB
1. Canvis en els factors demogràfics de la
demanda residencial per l’impacte de la
pandèmia
Juan A. Módenes
Centre d’Estudis Demogràfics i Dep. Geografia UAB
O-HB (consell assessor)
jamodenes@ced.uab.cat
Curs: Habitatge en temps de pandèmia
CUIMP Centre Ernest Lluch – Observatori Metropolità de
l’Habitatge
27-28 Setembre 2021 – CCCB, Barcelona
3. COVID i canvi demogràfic
• Esteve, Albert, Blanes, Amand, Domingo, Andreu (2021) “Consecuencias demográficas
de la COVID-19 en España: entre la novedad excepcional y la reincidencia estructural”.
Panorama Social, (33). https://www.funcas.es/wp-content/uploads/2021/07/Esteve.pdf
• Balbo, Nicoletta, et al. (2020) "Demography and the Coronavirus Pandemic." Population
and Policy Brief 25. https://www.population-
europe.eu/files/documents/pb25_covid.pdf
• Dinàmica demográfica.
• Mortalitat.
• Fecunditat.
• Migracions.
• Comportaments sociodemogràfics:
• Dinàmiques familiars: formació i dissolució llars
4. Model bàsic dels components de la demanda
residencial demogràfica
Saldos tendents a zero: el progressiu envelliment tendeix a igualar la creació
i la dissolució de les llars
5. Microevolució sobre volum i estructura de la
població
Diferències RELATIVES en les estructures demogràfiques del 2026 respecte del 2021.
Catalunya, Projecció INE 2020
6. Impacte Covid sobre volum i estructura de la
població
Reflex en projeccions de població. INE (dades per Catalunya):
Diferències RELATIVES en les estructures demogràfiques del 2026. Catalunya,
Projecció INE 2020 vs 2018
7. Impacte sobre Comportament
residencial: opcions emancipació joves
1) Estabilitat respecte a una situació que ja era complicada. Creació llars
estable
vs
2)Impacte negatiu sobre la formació de llars per part dels joves.
MIRET, Pau. «Irse de casa : análisis longitudinal de la emancipación residencial en
España durante el siglo XX». Revista de demografía histórica, Vol. 23 Núm. 2
(2005), p. 111-138.
GARCÍA, Antonio Echaves; DEL OLMO, Almudena Martínez. “Emancipación
residencial y acceso de los jóvenes al alquiler en España”. Ciudad y territorio:
Estudios territoriales, 2021, no 1, p. 27-42.
8. Impacte sobre comportament
residencial: estabilitat llars
1) Estabilitat dins de la Segona Transició Demogràfica o efectes contraris
que es compensen (+ conflicte familiar vs +dificultats independència
personal)
vs
2) Impacte de la crisi en una reducció de les dissolucions o divorcialitat...
Urrecho, J. M. D., & Fernández, L. C. M. (2019). Composición y cambio de los
comportamientos sociodemográficos en España en los inicios de una Segunda Transición
Demográfica. Cuadernos geográficos de la Universidad de Granada, 58(1), 253-276.
Castro Martín, T., Martín García, T., Abellán García, A., Pujol, R., & Puga González, M. D.
(2015). Tras las huellas de la crisis económica en la demografía española. Panorama Social,
22, 43-60.
9. Impacte sobre comportament residencial:
model de corresidència persones grans
1) Forta inèrcia en els comportaments. Estabilitat en la mortalitat
domiciliar i en l’autonomia residencial
vs
2) Increment cohabitació intergeneracional gent gran (reducció autonomia
residencial: avançament mortalitat domiciliar)
- Noves experiències de corresidència o habitatge intergeneracional.
- Represa comportaments de famílies extenses i complexes
intergeneracionals. Marí-Klose, M., & Escapa, S. (2015). Solidaridad
intergeneracional en época de crisis: ¿mito o realidad?. Panorama Social,
2015, vol. 22, num. 2n. semestre, p. 61-78.
fins i tot
3) Replantejament model residències cap a més atenció domiciliària
(reducció població vella en institucions, més població vella en llars: retard
mortalitat domiciliar)
“Catalunya se enfrenta al reto de dar una vida digna a dos millones de mayores en
2035”. El Periódico, 17-4-2021.
10. Impactes sobre la demanda residencial
• Combinació de les possibilitats de comportament familiar de
joves, madurs i persones grans (variació comportament)
sobre la projecció INE 2020
• Taxes estimades actuals (Censo - ECH) vs ½ del mínim des de
1990.
11. 56.341
49.749
-36.262 -34.711
23 mil 21 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018 estable Projecció 2020 estable
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
Variació de la demanda demogràfica per canvi població prevista Catalunya, anual,
2021-2026
Canvi en la població projectada, comportament llar estable
12. 56.341
49.749
-36.262 -34.711
23 mil 21 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018 estable Projecció 2020 estable
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
Variació de la demanda demogràfica per canvi població prevista Catalunya, anual,
2021-2026
Canvi en la població projectada, comportament llar estable
Dowell Myers, JungHo Park & Seongmoon Cho (2021) Housing shortages and the new
downturn of residential mobility in the US, Housing Studies, (online first)
DOI: 10.1080/02673037.2021.1929860
Pareja Eastaway, M. (2002). “New construction and vacancy chains at the Olympic Village in
Barcelona”. Cuadernos de economía 25.69 (2002): 97-110
Nivell habitatges
iniciats: 15.000 anual
13. 23 mil 21 mil
9 mil 9 mil
3 mil
31 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018
estable
Projecció 2020
estable
Projecció 2020
+Restricció joves
Projecció 2020
+Restricció pob gran
Projecció 2020
+Restricció pob
madura
Projecció 2020
+Restricció
residències
Models de comportament dinàmic de la demanda residencial
(I: Components aïllats)
Catalunya, anual, 2021-2026
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
Impacte canvi comportament
14. 23 mil 21 mil
-3 mil
-9 mil
-21 mil
-12 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018
estable
Projecció 2020
estable
Projecció 2020
+Restricció pob jove i
gran
Projecció 2020
+Restricció pob jove i
madura
Projecció 2020
+Restricció totes
edats
Projecció 2020
+Restricció totes
edats i residències
Models de comportament dinàmic de la demanda residencial
(II: Components combinats)
Catalunya, anual, 2021-2026
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
Impacte canvi comportament
15. Mig termini: manteniment nou model
22 mil 20 mil 19 mil 18 mil 20 mil 21 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018 estable Projecció 2020 estable Projecció 2020
+Restricció joves
Projecció 2020
+Restricció pob gran
Projecció 2020
+Restricció pob madura
Projecció 2020
+Restricció residències
Models de comportament de la demanda residencial (I)
Catalunya, anual, 2026-2031
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
22 mil 20 mil 18 mil 20 mil 19 mil 19 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018 estable Projecció 2020 estable Projecció 2020
+Restricció pob jove i
gran
Projecció 2020
+Restricció pob jove i
madura
Projecció 2020
+Restricció totes edats
Projecció 2020
+Restricció totes edats i
residències
Models de comportament de la demanda residencial (II)
Catalunya, anual, 2026-2031
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
• Aparent retorn a la
“normalitat”, però
els comportaments
romanen alterats.
• Mana de nou la
determinació básica
de l’estructura per
edat
16. Mig termini: retorn a 2019
22 mil 20 mil
31 mil 32 mil
38 mil
10 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018 estable Projecció 2020 estable Projecció 2020
+recuperació joves
Projecció 2020
+recuperació pob gran
Projecció 2020
+recuperació pob
madura
Projecció 2020
+recuperació residències
Models de comportament de la demanda residencial (I)
Catalunya, anual, 2026-2031
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
22 mil 20 mil
43 mil
49 mil
61 mil
52 mil
-60.000
-40.000
-20.000
0
20.000
40.000
60.000
80.000
Projecció 2018 estable Projecció 2020 estable Projecció 2020
+recuperació pob jove i
gran
Projecció 2020
+recuperació pob jove i
madura
Projecció 2020
+recuperació totes edats
Projecció 2020
+recuperació totes edats
i residències
Models de comportament de la demanda residencial (II)
Catalunya, anual, 2026-2031
Creació joves Edat intermèdia Dissolució pob gran Saldo
• Retorn a la situació de
partida “anima” la
demanda agregada
• Lliçó1: Millores positives
en el comportament de
formació familiar (joves,
p.ex.) té efectes positius en
la demanda agregada
(activitat construcció i
demanda econòmica
agregada)
• Lliçó2: Canvis favorables en
les polítiques socials han
de contemplar efectes en
la demanda agregada i
ajustaments de l’oferta
17. Conclusió: més enllà dels
impactes de la Covid
• Covid: més sobre reincidència estructural?
• Atenció als efectes dels cicles (fins i tot microcicles) demogràfics del
passat sobre el sistema demogràfic de demanda.
• Canvis aparentment menors (negatius i positius) en els
comportaments tenen un impacte important en la demanda
agregada.
• Canvis en l’autonomia i el model de cura de la gent gran tenen influència
en la demanda residencial agregada.
• Un estímul a la independència dels joves, implica més demanda
residencial agregada durant el període de canvi del model.
• Punts d’interès recerca futura:
• Interacció oferta – demanda demogràfica
• Cal coneixement més profund dels components demogràfics del mercat
residencial (oferta nova + mortalitat domiciliar > cadenes vacants >
filtració a demanda menys solvent).