Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)

Conseqüècies de la crisi sobre
l’estat social i el paper de les
entitats socials (del tercer sector)

Per
Vicenç Navarro
Catedràtic de Polítiques Públicas, Universitat Pompeu Fabra
Ex-Catedràtic d’Economia Aplicada. Universitat de Barcelona
Professor de Public Policy. The Johns Hopkins University. Baltimore, EE.UU.
Director del Observatorio Social de España

Conferència Fundació Pere Tarrés
Barcelona, 3 de juny de 2011
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 1

¿Quines són les intervencions més
importants de l’Estat del Benestar?
- les transferències socials tals com, per exemple, les pensions i les
ajudes a les famílies

-els serveis públics com són, per exemple, la sanitat, l’educació, els
serveis d’ajuda a les famílies, els serveis socials, l’habitatge social

- les intervencions normatives i sancionadores per protegir al
treballador, al consumidor i al resident (a través de protecció de
l’ambient)

- la creació de bona ocupació

- la reducció de les desigualtats socials
2
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA

L’estat del benestar a Espanya està poc
desenvolupament:
Percentatge de població adulta (15-64 anys)
que treballa als serveis de l’Estat del Benestar*
(any 2007)
CATALUNYA 8.23%
ESPAÑA 10. 26%
UE-15 15.01%
SUÈCIA 23.75%
(Font: Eurostat)

Espanya és el país de la UE-15 que té un percentatge menor de la
població adulta treballant en els serveis socials de l’Estat del
Benestar (juntament amb Grècia)
* Inclou la població ocupada en els serveis d’educació, sanitat, serveis socials i serveis socials i comunitaris (segons categories NACE
rev.1.1 de Eurostat).
3

Despesa en protecció social com
percentatge del PIB
(any 2007)

CATALUNYA 17.8%
ESPANYA 21%
UE-15 27%
SUÈCIA 30%
(Font: Eurostat. Dades provisionals)

Espanya és el país de la UE-15 que té una despesa en protecció
social com percentatge del PIB més baixa darrera de Luxemburg i
Irlanda

Despesa per habitant en protecció social
(mesurat en unitats de poder de compra) any
2007
CATALUNYA 5.475 upc

ESPANYA 5.526,4 upc
Promig UE 7.464,3 upc
SUÈCIA 9.028 upc
(Font: Eurostat. Dades provisionals)

Espanya té la despesa per habitant en protecció social
més baixa de la UE (després de Portugal, 4.791 upc/hab.)
5

Causes:
1) 40 anys de una dictadura amb
poca sensibilitat social
2) La manera com es va fer la
incorporació a l’euro en el periode
1993-2004
3) La manera com s’està intentant
sortir de la crisis financera, amb
retallades de despesa pública
social

L'evolució de la despesa social com percentatge del PIB a la Unió
Europea-15 i a Espanya

30
28
27
25
22
24
20 20

UE-15
15
%

14 Espanya

10

5

0
1975 1993 2004


Durant el període 1993-2004 es
va donar prioritat a la reducció del
dèficit de l’estat en lloc de reduir
el dèficit de despesa pública
social d’Espanya amb el promig
de la UE-15


Dèficit de la despesa social, en unitats de
poder de compra:
canvis resultat de noves polítiques públiques amb
més sensibilitat social
Dèficit de la despesa social en unitats de poder de compra per habitant
entre Espanya i la Unió Europea 15

2800
2588
2600 2522
2438
2340
2400 2258
2242
2165 2198 2211 2219
2131 2138
2200 Espanya
2193 1989
2140 2145 2114 Catalunya
2000
1938
1800
1600
1400
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Font: Elaboració propia a partir de les dades d’EUROSTAT

 Espanya es gasta en el seu estat del benestar
menys del que li correspon pel seu nivell de
riquesa econòmica.
 Espanya té un PIB per habitant (2007) que
representa el 94% del PIB per habitante promig
de la UE-15.
 Tanmateix, la seva despesa pública social per
habitant (2007) es només d’un 74% del promig
de la UE-15.
 Si fós d’un 94%, hi hauria aproximadament
66.000 milions d’euros més en la seva despesa
pública social. Aquest és el seu dèficit social.


 Catalunya es gasta en el seu estat del benestar
riquesa econòmica.
 Catalunya té un PIB per habitant (2007) que
de la UE-15.
 Tanmateix, la seva despesa pública social per
habitant (2007) es només d’un 73,3% del
promig de la UE-15.
pública social. Aquest és el seu dèficit social.


España UE-15 Suècia

Ingressos a l’estat 34% PIB 44% PIB 54% PIB

Política fiscal 74% 88% 100%
(Treballador Manufactura)
Impostos 20% 70% 100%
(1% de renda superior)
Font: Eurostat

Si la política fiscal d’Espanya fos la de Suècia
s’ingressarien 200.000 milions d’euros més dels
que s’ingressen a l’Estat


Despesa pública en Sanitat
 España té una de les despeses públiques més
baixes de la UE-15.
 Juntament amb Grècia i Portugal, són els
països que menys despesa pública destinen a
Sanitat i amb una major proporció de despesa
privada en aquest àmbit (any 2007)
 Espanya té un 71.4% de despesa pública
en Sanitat
 Mentrestant, Suècia un 82.3% de despesa
pública sanitària
13

Despesa sanitària pública vs. Privada,
dades per a l’any 2008
% Despesa
Pública / Total % Despesa Privada % Despesa
Sanitària / Total Sanitària Pública / PIB
Espanya 72,5 27,5 6,2
Bèlgica 72,6 27,4 7,4
Dinamarca 80,6 19,4 8,2
Finlàndia 74,2 25,8 8,71
França 77,8 22,2 8,71
Alemanya 76,8 23,2 8
Luxemburg 84,1 15,9 5,71
Holanda 75,3 24,7 7,4
Suècia 81,9 18,1 7,69
Àustria 76,9 23,1 8
Irlanda 76,9 23,1 6,69
Itàlia 77,2 22,8 7
Regne Unit 82,6 17,4 7,18

Font: OCDE


Sanitat
 Però la situació és encara pitjor:
 A Espanya el 22,45% de la despesa pública
sanitària és FARMÀCIA, mentre a Catalunya és
un 19,2%
 La despesa pública sanitària no farmacèutica és
4.5% del PIB a España (de molt la més baixa de la
UE-15)
 La despesa més elevada juntament amb Grècia i
Portugal i més de dues vegades superior a la despesa
de Dinamarca.

 Aquesta despesa va baixar d’una manera molt
marcada en el periode 2003-2010 a Catalunya 15

· España es gasta en sanitat pública menys del
que li correspon pel seu nivell de riquesa
econòmica.

· España té un PIB per habitant (2007) que és el
94% del PIB per habitant promig de la UE-15.

· Tanmateix, la seva despesa en sanitat pública
per habitant (2007) es només un 77% del promig
del de la UE-15.

· Si fos un 94%, hi hauria al voltant de 15.000
milions d’euros més en la seva despesa pública
sanitària. Aquest és el seu dèficit sanitari.


 Catalunya es gasta en el seu estat del benestar
riquesa econòmica.
 Catalunya té un PIB per habitant (2007) que
de la UE-15.
 Tanmateix, la seva despesa pública sanitària per
habitant (2007) es només d’un 68% del promig
de la UE-15.
pública sanitària. Aquest és el seu dèficit
sanitari.

UTILITZACIÓ PER CLASSE SOCIAL:

30-35% utilitzen sanitat privada

65-70% utilitzen sanitat pública

Importància d’entendre classe social com a
variable explicativa de les nostres realitats

18
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA .

Educació Despesa Pública (% PIB) 2007:
 Catalunya 3.3% PIB
 Espanya 4.4% PIB
 UE-15 5.1% PIB
 Suècia 6.7% PIB

Despesa pública educativa per alumne (en euros):
Infantil/
Primària Secundària
 Catalunya 3.701 7.192
 Espanya 4.806 6.316
 UE-15 6.254 7.272
(una de les més baixes de la UE-15)


 Polarització educativa.
 A Catalunya el 63% de la població utilitza
l’escola pública. El 37% va a la privada.
 A Espanya el 67% de la població utilitza la
escola pública. El 33% va a la privada.
(estadística del MEC, curs 2008-2009)

 Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa.
 Fracàs escolar (2006):
 Catalunya 28,4%
 Espanya 30,8%
 Suècia 12%
Fuente: Informe Mepsyd, INE, Eurostat.

Conseqüència
 Polarització educativa.
 30% població que utilitza escola privada.
 70% població utilitza escola pública

 Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa.
 Abandonament escolar* (2009):
 Espanya 31%
 Suècia 10%

Font: INE
* Joves de 18 a 24 anys que no han completat el nivell de Educació Secundària
2ª etapa i no segueixen cap tipus d’educació o formació.


Serveis d’ajuda a les famílies (2007)
(4rt pilar del benestar)
 Nens de 0 a 3 anys. Escoles d’infància públiques:
 Espanya 10%
 UE-15 28%
 Suècia 58%
 Serveis d’atenció a la dependència:
 Espanya 1.5%
 UE-15 18%
 Suècia 23%


Conseqüències de l’escàs desenvolupament
del 4rt Pilar del Bienestar
 Humanes:
Dones de 35-55 anys tenen tres vegades més malalties
degudes a l'estrès que el promig d’Espanya
 Socials:
Espanya té una de les fecunditats més baixes del món
(L’índex de fecunditat d’Espanya es situa al voltant de 1.3,
mentre que la mitjana de la UE-15 és superior a 1.5 i la de
Suècia gairebé 2)
 Econòmiques
Si l’índex de participació de les dones en el mercat de
treball fos el mateix que a Suècia, Espanya tindria 3
milions més de treballadores
 Si Espanya tingués el número de treballadors en l’estat del
benestar que té Suècia, hi hauria 5.000.000 llocs de treball
més . 23

Percentatge de menors en risc de
pobresa (2007)

Menors Menors
de 6 anys de 16 anys

CATALUNYA - 21,9
ESPANYA 21,1 25,8
UE-15 21,6 23,4
SUÈCIA 13,4 14,8

Font: Eurostat i IDESCAT

24

Índex de risc de pobresa entre la
población major de 65 anys*
2009
Pobresa abans de Pobresa després de
transferències socials transferències socials
ESPANYA 28 25
UE-15 22 18
SUÈCIA 26 18
Espanya és el país de la UE-15 amb major pobresa entre les
persones majors de 65 anys, només per damunt de Regne Unit i
amb un percentatge més de dues vegades superior a Francia o
Holanda.
La taxa de risc de pobresa a Catalunya després de transferències
socials en 2009 és 25.1
* Mesurada com el 60% de la mitjana de la renda abans de transferències socials. 25
Font: Eurostat.

Taxa de substitució de les pensions,
respecte al salari mig
2007
• Espanya 65%
• UE-15 68%

La taxa de substitució que cita la OCDE és el 88% a Espanya,
perè, en la seva definició, la vida laboral és de 35 anys i no
de 40 anys i existeix diferència entre el salari real i la base
de cotització. La base de cotització a Espanya és de les més
baixes de la UE-15. 26
Font: Calculada a partir de les dades d’Eurostat i OCDE

Taxa de substitució de les pensions

Ràtio calculat com a percentatge de les pensions
percebudes per les persones de 65 a 74 anys,
sobre la renda dels treballadors de 50 a 59 anys

2007
ESPANYA 0.47
UE-15 0.48
SUÈCIA 0.61
Font: Eurostat.


Índex de pobresa entre la població major
de 65 anys, Espanya i UE-15
1995-2008
35

31
30
30 29 27
28 28 28 25
25
21 20 22 20 20
20
18 18 17 19 20 Espanya
16 19 19 19 19 18
16 17 18 UE-15
15 16
14 15
10

5

0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Índex de pobresa entre la població major de 65 anys, Espanya i UE-15

Fuente: Elaboración propia a partir de EUROSTAT


Taxa de risc de pobresa entre la
població
2009
Pobresa abans de Pobresa després de
transferències socials transferències socials
ESPANYA 24 20
UE-15 25 16
SUÈCIA 27 13

Espanya és un dels països amb major taxa de pobresa després de
transferències socials i amb una taxa de reducció de la pobresa
menor que a la resta de la UE-15.
* Mesurada com el 60% de la mediana de la renda abans de transferències socials.
29

DESIGUALTATS DE RENDA
Espanya és un dels països amb majors desigualtats, juntament amb Irlanda,
Grècia, Itàlia, Portugal i Regne Unit.

Indicador de desigualtat, mesurat a partir del Coeficient de Gini
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
UE-15 31 30 29 29 29 29 29 : 30 30 30 30 30 31 30
Bèlgica 29 28 27 27 29 30 28 : 28 26 28 28 26 28 26
Dinamarca 20 : 20 : 21 : 22 : 25 24 24 24 25 25 27
Alemanya 29 27 25 25 25 25 25 : : : 26 27 30 30 29
Irlanda 33 33 33 34 32 30 29 : 31 32 32 32 31 30 29
Grècia 35 34 35 35 34 33 33 : 35 33 33 34 34 33 33
Espanya 34 34 35 34 33 32 33 31 31 31 32 31 31 31 32
França 29 29 29 28 29 28 27 27 27 28 28 27 27 29 30
Itàlia 33 32 31 31 30 29 29 : : 33 33 32 32 31 32
Luxemburg 29 28 25 26 27 26 27 : 28 27 27 28 27 28 29
Holanda 29 29 26 25 26 29 27 27 27 : 27 26 28 28 27
Àustria 27 26 25 24 26 24 24 : 27 26 26 25 26 26 26
Portugal 37 36 36 37 36 36 37 : : 38 38 38 37 36 35
Finlàndia : 22 22 22 24 24 27 26 26 26 26 26 26 26 26
Suècia : : 21 : 22 : 24 23 : 23 23 24 23 24 25
Regne Unit 32 32 30 32 32 32 35 35 34 : 35 33 33 34 32

Font: Eurostat

30

DESIGUALTATS DE RENDA

Desigualtat en la distribució de la renda (s80/s20 quintils)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
UE-15 5.1 4.8 4.7 4.6 4.6 4.5 4.5 : 4.6 4.8 4.8 4.7 4.9 4.9 4.9
Bèlgica 4.5 4.2 4.0 4.0 4.2 4.3 4.0 : 4.3 3.9 4 4.2 3.9 4.1 3.9
Dinamarca 2.9 : 2.9 : 3.0 : 3.0 : 3.6 3.4 3.5 3.4 3.7 3.6 4.6
Alemanya 4.6 4.0 3.7 3.6 3.6 3.5 3.6 : : : 3.8 4.1 4.9 4.8 4.5
Irlanda 5.1 5.1 5.0 5.2 4.9 4.7 4.5 : 4.9 4.9 5 4.9 4.8 4.4 4.2
Grècia 6.5 6.3 6.6 6.5 6.2 5.8 5.7 : 6.4 5.9 5.8 6.1 6 5.9 5.8
Espanya 5.9 6.0 6.5 5.9 5.7 5.4 5.5 5.1 5.1 5.1 5.5 5.3 5.3 5.4 6
França 4.5 4.3 4.4 4.2 4.4 4.2 3.9 3.9 3.8 4.2 4 4 3.9 4.3 4.4
Itàlia 5.9 5.6 5.3 5.1 4.9 4.8 4.8 : : 5.7 5.6 5.5 5.5 5.1 5.2
Luxemburg 4.3 4.0 3.6 3.7 3.9 3.7 3.8 : 4.1 3.9 3.9 4.2 4 4.1 4.3
Holanda 4.2 4.4 3.6 3.6 3.7 4.1 4.0 4.0 4.0 : 4 3.8 4 4 4
Àustria 4.0 3.8 3.6 3.5 3.7 3.4 3.5 : 4.1 3.8 3.8 3.7 3.8 3.7 3.7
Portugal 7.4 6.7 6.7 6.8 6.4 6.4 6.5 7.3 7.4 7 7 6.7 6.5 6.1 6
Finlàndia : 3.0 3.0 3.1 3.4 3.3 3.7 3.7 3.6 3.5 3.6 3.7 3.7 3.8 3.7
Suècia : : 3.0 : 3.1 : 3.4 3.3 : 3.3 3.3 3.6 3.3 3.5 3.7
Regne Unit 5.2 5.0 4.7 5.2 5.2 5.2 5.4 5.5 5.3 : 5.9 5.4 5.4 5.6 5.2

Font: Eurostat


Evolució de la pobresa a Espanya entre els infants
(menors de 18 anys) i el col·lectiu de les persones
grans (més de 65 anys)

25
2009
19

27
2008
19

28 Majors 65 anys
2007
19 Menors 18 anys

31
2006
19

29
2005
19

0 5 10 15 20 25 30 35

Font: Elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT


¿Què ha estat passant a...
- Els mercats de treball
- La desocupació
- Els salaris
- La qualitat dels llocs de treball
- La protecció social
- Els beneficis socials
- Els beneficis empresarials

... del promig de la UE-15?
33

Atur: ha anat augmentant molt accentuadament
Evolució de l’atur (com percentatge de la població activa). Promig de la UE-
15 i Estats Units. 1960-2011

12

10

8

6

4

2

0

Promig UE-15 EE.UU.

Font: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea.

34

Atur a Espanya
L’atur a Espanya ha augmentat de forma exponencial. Actualment (a 2011), a
Espanya hi ha més de 4 milions de persones sense feina.

25,0

20,0

15,0

UE-15
10,0 España

5,0

0,0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Font: Eurostat.

35

La disminució de les rendes del treball ha estat fins i tot
més accentuada a Espanya que en el promig de la UE-15
Participació de les rendes del treball en la renda nacional de la UE-15 i Espanya,
1992-2011
%
64

62

60

58

56

54

52

50
2002
1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011
European Union (15 countries) Spain

Font: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea.
36

Índex de risc de pobresa entre
la població ocupada
2008
ESPANYA 10.7
UE-15 8.0
SUÈCIA 6.8
Espanya és el país amb major pobresa entre
la població treballadora, juntament amb
Grècia i Portugal. 37

Intensitat del treball: les condicions de treball
s’han deteriorat a la UE-15
Evolució de la intensitat de treball*, UE-15, 1995-2005 (%)

* Percentatge de
treballadors que
declaren treballar
en situacions
estressants

Nota: Àustria, Finlàndia
i Suècia, per estar fora
de la UE el 1991, no
s’han inclòs en aquesta
enquesta.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO Font: Eurofound 38
SOCIAL DE ESPAÑA

Qualitat del treball: s’ha anat deteriorant en
els països de la UE-15

• Augmenta la intensitat del treball i l'estrès en el
treball
• El percentatge de treballadors que viuen sota
pressió ha augmentat considerablement
passant d’un 32% al 1995 a un 45% al 2008
• Augment de malalties degudes a l’estrès
laboral
• Aquests percentatges augmenten a un 54% en
2008
39

En canvi, les rendes del capital han anat
augmentant-se d’una manera molt
notable
• Aquesta situació preocupant per a les classes
treballadores contrasta amb l’increment dels beneficis
empresarials

• Durant el període 1999-2009, els beneficis
empresarials van augmentar un 38% a la mitja de la
UE-15 i un 42,3% a la zona euro

• Mentrestant, els costos laborals van augmentar
només un 17% 40

¿Què ha estat, doncs, passant a la
UE-15?
• Creixement de les rendes del capital
• Disminució de les rendes del treball
• Creixement dispersió salarial
• Disminució dels beneficis socials
• Disminució de la protecció social
• Increment de la regressivitat fiscal

CREIXEMENT DE LES DESIGUALTATS SOCIALS

Augment del percentatge de la població a la UE-15 que
considera que les desigualtats de renda son
excessives
(El 78% de la població. El major percentatge des de que es va establir la UE)
41

Veiem ara què ha estat passant a
Espanya

I les dades mostren que la situació
ha estat fins i tot més accentuada a
Espanya que en el promig de la
UE-15

42

El descens dels salaris a Espanya va
contrastar amb l’augment dels beneficis
empresarials

Entre 1999 i 2005 les grans empreses espanyoles van veure
augmentar els seus beneficis nets un 73%
(més del doble de la mitja de la UE-15, un 33%)

Mentre que els costos laborals han augmentat durant aquest
mateix període un 3,7%
(cinc vegades menys que a la UE-15, un 18,2%)

43

Com a conseqüència, la polarització de
les rendes va augmentar d’una manera
molt notable a Espanya

44

EL REPTE DE LES
ENTITATS SOCIALS
ARREL DE LA CRISI
ECONÒMICA

45

Despesa en protecció social
Despesa pública vs. Privada
(% del PIB) any 2007
PÚBLIC PRIVAT TERCER
SECTOR

SUÈCIA 27.3 0.39 2.49
DINAMARCA 26.1 0.25 2.33
PORTUGAL 22.52 0.36 1.52
ITALIA 24.85 1.55 0.57
REGNE UNIT 20.54 0.77 5.01
ALEMANYA 25.16 1.08 1.78
(Font: OCDE)
Existeix un patró diferencial entre els països nòrdics, que tenen
una inversió social privada molt baix i despesa pública molt
elevada, amb els països del centre i sud d’Europa on la despesa
46
privada és molt elevada.

La diferència del Tercer Sector en els països
nòrdics respecte als països del sud i el centre:
• En els països nòrdics:
– Despesa pública elevada
– Despesa privada baixa
– Voluntariat elevat (Suècia 400.000 sobre 9,2 milions)

• En el els països del sud:
– Despesa pública baixa
– Despesa privada elevada
– Voluntariat baix (Espanya 800.000 sobre 44 milions)

• Centre:
– Despesa pública intermèdia
– Despesa privada intermèdia

• Regne Unit:
– Despesa pública baixa
– Despesa privada elevada
– Voluntariat elevat. Noblesse oblige.

Coses molt importants:
• Atur
afecta sobretot: joves i dones
Però el creixement de l’atur és més elevats en
homes que en dones
Com es podria resoldre?
– Creant llocs de treball: polítiques fiscals.
– Cooperativisme (Mondragon socials)

• Famílies: Pobresa: s’està disparant: monoparentals
Dones amb fills

• Gent gran: pobresa més elevada: però el menor
creixement de la pobresa

• Habitatge: un problema molt gran (fecunditat baixa).
Polítiques de lloguer

Àmbit d’actuació de les entitats
socials

Entre les entitats amb un volum major
destaquen les que actuen en àmbit
local/comunitari i en les comunitats
d’Andalusia, Catalunya i Madrid.
Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010.
49

socials


La majoria d’entitats actuen en els àmbits d’acció social,
sociosanitari i d’integració social. I fan intervenció de forma
directe (assistència psicosocial i formació)

50

socials

Cal destacar la importància de l’acció de les
entitats socials respecte els col·lectius més
afectats per la crisi:
• Famílies
• Infància
• Joves
• Persones grans
• Persones en risc de pobresa

51

LES ENTITATS SOCIALS ESPANYA

•Principals dades:
• 55.2% de les entitats socials es troben a Catalunya, Madrid, Andalusia i País
Basc
• 34.8% actuen a nivell autonòmic
• La despesa de les entitats representa el 1.42% del PIB
• El finançament prové de: 61.3% públic
23.9% privat
•14.8% recursos propis
• 11.3% caràcter religiòs
• 23.1% de totes les entitats actuals es van crear entre 2001 i 2008

• Estimació dels nombre de treballadors del tercer sector en acció social:
TREBALLADORS: 529.029
VOLUNTARIS: 873.171 (SUÈCIA TÉ 400.000 voluntaris, amb una
població 9.200.000) © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA

LES ENTITATS SOCIALS A CATALUNYA

2009

• 7.500 ENTITATS SOCIALS
• 10.000 TREBALLADORS
• 245.000 VOLUNTARIS
• 1.700.000 PERSONES
BENEFICIÀRIES
• 2.8% PIB CATALÀ
Font: Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. 2009


AMB L’ARRIBADA DE LA CRISI...

•AUMENTEN LES NECESSITATS SOCIALS

•DISMINUEIXEN ELS RECURSOS
(PÚBLICS I PRIVATS)

ELS COL·LECTIUS (SECTORS) MÉS AFECTATS:
-IMMIGRACIÓ I POBRESA
-INSERCIÓ SOCIOLABORAL
-INFÀNCIA
-JOVENTUD
-GENT GRAN (COL·LECTIUS ESPECÍFICS)

El tercer sector fa una funció molt important, entre
altres tasques complementa al sector públic i privat,
cobrint les seves grans mancances.

Però, la despesa social total és insuficient per
cobrir les necessitats socials que estructuralment
són molt elevades i que ara s’estan incrementant
com a resultat de les retallades de la despesa
pública social i altres reformes que afecten a la
capacitat adquisitiva de la població.

55

Moltes gràcies per la seva
atenció
www.vnavarro.org

Llibre relacionats:
-El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias.
V.Navarro. Anagrama. 2006
-La situación social en España. Biblioteca Nueva. 2005
-La situación social en España II. Biblioteca Nueva. 2007
-La situación social en España III. Biblioteca Nueva. 2009
56

Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)

Similar to Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector) (20)

Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)