El paper del verd urbà, els espais naturals protegits i els mosaics agroforestals per a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Autor: Enric Tello (Departament d’Història i Institucions Econòmiques, Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona)

1. Enric Tello
Departament d’Història i Institucions Econòmiques,
Serveis Ecosistèmics: el paper del verd urbà,
els espais naturals protegits i els mosaics
agro-forestals per a la qualitat de vida dels
ciutadans i ciutadanes de Barcelona
Departament d’Història i Institucions Econòmiques,
Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

2. Serveis ecosistèmics a Barcelona
http://www.millenniumasse
ssment.org/documents/doc
ument.356.aspx.pdf
• Barracó H, Parés M., Prat A., Terradas J. (1999). Barcelona
1985-1999. Ecologia d'una ciutat. Ajuntament de Barcelona.

3. L’escala dels serveis ecosistèmics és tan
diversa com el metabolisme urbà...
• Pablo Cotarelo, Metabolisme de Barcelona. Cap a un nou model energètic que no
generi anticooperació, ODG, 2015.
http://www.odg.cat/sites/default/files/metabolisme_barcelona_cat_v1.pdf

4. 700
800
Superfície d’escolament màxima. mínima i
mitjana requerida per acumular els cabals
derivats cap a Barcelona (1879-2008)
1826-1880s 1900-1950s
La petjada hídrica ja
té una escala de conca
(1879-2008)
Font: Tello, E.; Ostos, J.R.
(2012). Water
0
100
200
300
400
500
600
700
1879-1935
1936-1939
1940-1951
1952-1968
1969-1978
1979-1988
1989-1998
1999-2008
Xarxa d’interconnexió Ter-
Llobregat (ATLL) el 2010
(2012). Water
consumption in Barcelona
and its regional
environmental imprint: a
long-term history (1717-
2008). Regional
Environmental Change
12:347-361.

5. ...i es pot reduir força
actuant localment
• Municipalitzar el servei, canviar el model turístic...

6. Serveis Ecosistèmics locals: verd urbà,
espais naturals i mosaics agro-forestals
• Yaella Depietri, Giorgos Kallis, Francesc Baró, Claudio Cattaneo (de propera
publicació). The urban political ecology of ecosystem services: the case of
Barcelona. Ecological Economics.
http://www.creaf.cat/es/re
cerca/an%C3%A1lisi-
ambiental-del-territorio-y-
sig/cartograf%C3%ADa-
tem%C3%A1tica-y-tem%C3%A1tica-y-
sistemas-de-
informaci%C3%B3n-
ambiental/mapa-
ecologico-de-barcelona-3a-
edicion
Terradas et
al., Mapa
ecològic de
Barcelona,
2006-2010,
CREAF.

7. Els serveis ecosistèmics de Collserola
• Dipietri et al.
estimen
l’aportació
del verd de
Collserola
emprant dosemprant dos
escenaris de
l’efecte del
verd urbà:
• Amb i sense
el parc.
• Sense Collserola, quins serveis ecosistèmics de sosteniment,
regulació, proveïment i cultura del verd urbà tindria Barcelona?

8. Una avaluació biofísica
dels serveis ecosistèmics
• Dipietri et al. fan una avaluació
biofísica i social des de l’economia
ecològica i l’ecologia política.
• 4 serveis ecosistèmics:
1. Millora de la qualitat de l’aire per
l’absorció de contaminants.l’absorció de contaminants.
2. Refredament (contrarestant l’efecte
illa de calor, i les onades de calor).
3. Manteniment de la infiltració i
retenció d’aigua al sòl (inversa de la
impermeabilització).
4. De recreació (esbarjo, identitat,
cohesió social, espiritualitat).

9. Mètodes d’avaluació amb SIG (ArcGIS 10-
ESRI) als escenaris 1 i 2
Servei
ecosistèmic
Mètode avaluació Referències
Millora de la
qualitat de
l’aire
El model i-Tree Eco avalua les tones per
Km2 i any el CO, NO2, PM10, SO2 i O30
remogudes de l’aire.
Nowak et al. 2008;
Chaparro i Terradas 2009;
Baró et al. 2014.
Emissivitat (no relacionada linealment) i Stathopoulou & Cartalis
Refredament
Emissivitat (no relacionada linealment) i
la capacitat d'evapotranspiració
(linealment relacionada amb la calor).
Stathopoulou & Cartalis
2007; Schwarz et al. 2011;
Larondelle & Haase 2013;
Larondelle et al. 2014.
Recàrrega i
regulació del
cicle de l’aigua
% de superfície impermeabilitzada, com
a proxy de la recàrrega del sòl i reducció
de l’escolament, segons el mapa
ecològic de cobertes del sòl.
Bolund & Hunhammar
1999; Haase & Nuissl
2007; de Groot et al.
2010; Pataki et al. 2011.
Recreació % de coberta vegetal de la superfície
total, i m2 de verd per habitant.
Niemelä et al. 2010;
Larondelle & Haase 2013.

10. Resultats
Serveis Ecosistèmics
Barcelona sense
Collserola
(84,65 km2 de verd)
Barcelona amb
Collserola
(167,6 km2 de verd)
Reducció de la pol·lució
(t any-1 km-2 de CO, NO2, PM10, SO2, O3)
2,23 4,48
Refredament 1
(emissivitat de la superfície, valor mitjà)1
141,75 138,72
Refredament 2
0,84 1,01
Font: Yaella Depietri, Giorgos Kallis, Francesc Baró, Claudio Cattaneo.
The urban political ecology of ecosystem services: the case of
Barcelona. Ecological Economics (de propera publicació).
Refredament 2
(f-value de l’evapotranspiració potencial a
cada coberta del sòl; valor mitjà)
0,84 1,01
Regulació de l’escolament
coberta impermeable (% mitjà)2
78,60 71,79
Recreació 1
(% de coberta vegetal)
12,92 29,27
Recreació 2
(Coberta vegetal per persona, en m2)
6,79 26,45
1.Els valors d'emissivitat expressen el contrari que el potencial de refredament.
2.Només es considera l'àrea de captació d'aigua que s'escola cap a Barcelona.

11. Collserola millora molt l’habitabilitat de
Barcelona
• L’aire de Barcelona té nivells molt alts de PM10 en comparació
amb altres ciutats europees (OMS 2005).
• Es podrien salvar anualment 3.500 vides reduint la pol·lució fins
als estàndards de l’OMS (Künzli i Pérez 2007).
• L’esperança de vida augmentaria uns 14 mesos, i els beneficis
econòmics serien uns 6,4 milions d’€/any (Pérez et al. 2009).
L’esperança de vida augmentaria uns 14 mesos, i els beneficis
econòmics serien uns 6,4 milions d’€/any (Pérez et al. 2009).
• Sense Collserola el verd urbà té poca capacitat de purificar
l’aire: 1,85 t/any/Km2, i 2,23 si afegim el verd privat, com a les
pitjors ciutats dels EUA (Salt Lake, Buffalo, etc.). Amb Collserola
augmenta fins a 4,48 t/any/Km2, un valor proper a la millor
ciutat dels EUA (Jacksonville).
• Però, fins i tot amb Collserola, les emissions de PM10 i NO2
encara superen de llarg les que podria sostenir l’ecosistema
urbà (Ajuntament de Barcelona, 2013).

12. Pol·lució atmosfèrica eliminada pel verd
urbà a Barcelona i altres ciutats del EUA
4
5
6
(t year¯¹ km¯² of NO₂, PM₁₀, SO₂, O₃)
Font: Yaella Depietri, Giorgos
Kallis, Francesc Baró, Claudio
Cattaneo. The urban political
ecology of ecosystem
0
1
2
3
4
Bridgeport,
CT, US
Buffalo,
NY,US
Salt Lake City,
UT, US
Jacksonville,
FL, US
BARCELONA
Scenario 1
BARCELONA
Scenario 2
ecology of ecosystem
services: the case of
Barcelona. Ecological
Economics.

13. La capacitat de refredament esdevé molt
important a les onades de calor estival
0
0,2
0,4
0,6
0,8
Very low Low Medium low Medium High Very high BARCELONA BARCELONA
(based on emissivity)Font: Yaella
Depietri,
Giorgos
Kallis,
Francesc
Baró, Claudio
Cattaneo. Very low Low Medium low Medium
high
High Very high BARCELONA
Scenario 1
BARCELONA
Scenario 2
MIN (> 300 EU cities) MAX (> 300 EU cities)
0
0,5
1
1,5
Very low Low Medium low Medium
high
high very high BARCELONA
Scenario 1
BARCELONA
Scenario 2
(from evapotranspiration)
Min (> 300 EU cities) Max (> 300 EU cities)
Cattaneo.
The urban
political
ecology of
ecosystem
services: the
case of
Barcelona.
Ecological
Economics.

14. La superfície d’infiltració és molt baixa,
només augmenta una mica amb Collserola
50
75
(% of unsealed soil)
Comptant tota
Collserola seria
comparable a Viena.
0
25
Bucharest,Romania
Tirana,Albania
Athens,Greece
Leipzig,Germany
AverageGermany
Vienna,Austria
Stockholm,Sweden
BARCELONAScenario1
BARCELONAScenario
2*

15. La proporció de verd urbà augmenta amb
Collserola del 13 al 29%
20
30
40
50
(% green cover)
Comparable a
Estocolm.
0
10
20
ReggioCalabria,Italy
Birmingham,UK
AverageEUcities
Stockholm,Sweden
CentreofGuangzhou,
China
Sheffield,UK
Ferrol,Spain
BARCELONAScenario1
BARCELONAScenario2

16. El verd urbà per persona augmenta amb
Collserola de 6,8 a 26,5 m2, encara millorable
Comparable a
Estocolm.
200
250
300
350
(green cover in m² per person)
0
50
100
150
200
Min (Cádiz,
Fuenlabrada and
Almería in Spain;
and Reggio Calabria
in Italy)
Max (Liège in
Belgium, Oulu in
Finland, and
Valenciennes in
France)
BARCELONA
Scenario 1
BARCELONA
Scenario 2

17. Collserola és un espai sòcio-natural amb
una llarga història ambiental al darrera!
• Aquests serveis
ecosistèmics no
són un simple
regal de la natura.
• Són fruit d’una
1902
1907
• Són fruit d’una
història on les
transicions
metabòliques i
l’acció dels
moviments socials
han jugat un
paper.
Font: Yaella Depietri, Giorgos Kallis, Francesc Baró, Claudio Cattaneo. The urban
political ecology of ecosystem services: the case of Barcelona. Ecological Economics.

18. La principal amenaça als serveis
ecosistèmics: expulsió d’insostenibilitat
• El primer estudi de
Barcelona com a
ecosistema urbà
(1985) ja va cridar
l’atenció sobre
l’expulsió
d’insostenibilitat a les
perifèries:perifèries:
• …indústries
contaminants, petjada
hídrica, tractaments
de residus o centrals
elèctriques, gent
pobra a la recerca
d’habitatge
assequible.
• I l’especulació del sòl.
Font: Parés, Pou y Terradas (1985): Ecologia d'una ciutat: Barcelona,
Ajuntament de Barcelona/Programa MAB-UNESCO, Barcelona.
• La injustícia ambiental ha estat, i és, un motor de degradació!

19. A escala de RMB: mantenim mosaics agro-
forestals o augmentem espais naturals protegits?
• Quina alternativa és millor per
preservar la biodiversitat?
• Mantenir mosaics agro-
forestals o augmentar els espais
naturals protegits?
Joan Marull, Joan Pino, Enric Tello and Maria José
Cordobilla (2010). Social metabolism, landscape
change and land-use planning in the Barcelona
Metropolitan Region, Land Use Policy 27:497–510.
naturals protegits?
• El nostre projecte SFS ha fet
una simulació per a la Regió
Metropolitana de Barcelona
aplicant amb SIG les mètriques
de l’ecologia del paisatge.

20. • Amb l’Índex de
Connectivitat
Ecològica (ICE)
s’ha comprovat la
importància de la
matriu (E4 a E6)…
Joan Marull
(IERMB)
Joan Pino
(CREAF)
matriu (E4 a E6)…
• En comparació
amb els criteris
clàssics de
protecció d’espais
naturals discrets,
fins i tot quan
estan connectats
en xarxa (E1 a E3).

21. Mantenir el mosaic agro-forestal és més eficaç
d'incrementar espais protegits
• De la preservació de la matriu d’espais
oberts (E4-E6) s’obté un guany molt
superior en els valors ICE i les AEF que
en incrementar la xarxa d’espais
protegits.
• Aquest resultat no es correspon amb la
poca consideració que encara es té delspoca consideració que encara es té dels
espais oberts no protegits a les valls,
sotmesos a la major pressió urbanística
i d’infraestructures, així com de la
intensificació agrícola o l’abandó de
l’activitat agrària tradicional als
vessants.
• Aquests resultats reforcen altres estudis
empírics que demostren la importància
dels mosaics agro-forestals per a la
biodiversitat.

22. Una proposta d’ordenació d’espais lliures a la
Regió Metropolitana de Barcelona
• Mapa de síntesi de l’ordenació dels espais oberts de la RMB a
partir del model de mosaic territorial mitjançant un Índex
d’Aptitud Territorial (IAT). Hi ha dos nivells d’ordenació:
• La xarxa d’espais protegits i la matriu
d’espais oberts. Es classifiquen en sis
nivells:
• E1: espais protegits.• E1: espais protegits.
• E2: connectors principals i espais de
reforç d'àrees protegides.
• E3: connectors secundaris i espais
d'especial interès ecològic.
• E4: corredors ecològics en espais
fluvials.
• E5: àrees estructuradores del territori.
• E6: àrees amortidores de la pressió
antròpica. Joan Marull
(IERMB)
Joan Pino
(CREAF)

23. La nostra proposta d’ordenació dels espais
oberts a la RMB: un nou Green Belt?

24. • Molts anys de
grans
declaracions i
pocs fets.
• Comença el
canvi?
http://www.sostenibilitatbcn.cat/