Power Point del tema correspondiente al temario de geografía de 2º BAT

1. TEMA 4
PAISATGE I MEDI AMBIENT
• 1. Els paisatges vegetals
• 2. Repercusions ambientals de
les activitats econòmiques
• 3. Respostes envers la
sostenibilitat
• 4. Solucions envers la
sostenibilitat
• 5. El paisatge. Polítiques de
protecció i conservació
• 6. Paisatge i medi ambient a
Catalunya
domingo 22 de abril de 12

2. 1. Els paisatges vegetals
1.1 La biodiversitat a Espanya
Espanya té una gran biodiversitat amb un gran patrimoni natural degut a tres factors:
a) La situació. Dos grans dominis, el mediterrani i l’atlàntic. Les Canàries tenen la influència tropical
b) L’efecte refugi. Durant les èpoques glacials, la península va servir de refugi de espècies vegetals i animals
ENDEMISMES
c) Presència de sistemes muntanyosos. Degut a l’alçada d’aquests, la varietat d’espècies és molt gran.
1.2 Acció antròpica
- Biodiversitat molt afectada per l’acció humana que ha transformat el paisatge natural
- Progressiva substitució dels boscos per camps de conreu (43% de la superfície espanyola està ocupada per conreus)
- Ràpida expansió de les àrees urbanes, construcció d’infraestructures (carreteres, ferrocarrils, embassaments...)
domingo 22 de abril de 12

3. 1.3 Paisatges vegetals
Gràcies a la diversitat climàtica, tenim
diferents tipus de vegetació. Moltes
vegades són paisatges naturals, però a
vegades també estan humanitzats.
Paisatge vegetal oceànic:
- clima atlàntic
- precipitacions abundants
- temperatures suaus
- bosc temperat-oceànic: roure i faig
Paisatge vegetal mediterrani:
- ocupa la major part de la superfície
de la península
- alzinar i suredes (alcornoques)
- aguanta molt bé les condicions típiques
del clima mediterrani, calor i sequera
estival
Paisatge vegetal de Canàries:
- escassa
- adaptada a una gran aridesa
- gran varietat d’espècies
Paisatge vegetal de muntanya:
- es distribueix per pisos segons
l’alçada, pis subalpí (pi negre i avet), pis
alpí (prat) i pis nival (líquens i molses)
Desertització a Espanya
domingo 22 de abril de 12

4. 1.4 Destrucció del paisatge vegetal: els incendis
Una de les causes principals de la destrucció dels paisatges, però perquè es produeixen els incendis?
- sequedat. Altes temperatures i manca d’humitat
- abandonament de les explotacions agràries. Això ha provocat que augmenti la superfície boscosa no
vigilada ni cuidada. Les males herbes, la llenya... augmenten el risc d’incendi
- augment de segones residències en llocs boscosos. Això fa que la incidència de la gent és més gran i
per tant augmenta el risc (per les imprudències)
- fenòmens meteorològics. Les tempestes elèctriques poden provocar incendis.
EL 97 % DELS INCENDIS DECLARATS A ESPANYA SÓN PROVOCATS PER L’ACCIÓ HUMANA PER
NEGLIGÈNCIA, INTENCIONADAMENT O PER L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA.
domingo 22 de abril de 12

5. 2. Repercusions ambientals de les activitats
econòmiques
2.1 La contaminació
Introducció d’una substància en prou quantitat per provocar algun dany o desequilibri, irreversible o no, i que
pot ser perjudicial per a la salut, per el benestar o per la seguretat de la població, per la vida vegetal i animal.
La contaminació es pot classificar segons dos criteris, segons el medi al que afecta i segons el tipus de
contaminació.
Les activitats humanes, sovint, comporten greus conseqüències no desitjades sobre el medi ambient
Segons el media al que afecta:
- Atmosfèrica
- De l’aigua
- Del sòl
Segons el tipus de contaminació:
- Química
- Radioactiva
- Acústica
- Tèrmica
- Electromagnètica
- Lumínica
- Visual
DELICTE ECOLÒGIC
domingo 22 de abril de 12

6. 2.2 Canvi climàtic
És la modificació que pateix el clima globalment. Al llarg de la història del planeta el clima ha anat patint
canvis a causa de l’òrbita terrestre, les hores d’insolació, corrents marins,... l’acció humana
És un dels agents que més poden influir en el canvi climàtic
Efecte hivernacle
El Sol escalfa la superfície
t e r r e s t r e . U n a p a r t
d’aquesta energia torna,
però una altra part es
queda retinguda per la
capa de CO2. Això és l’EH.
Quan la capa de CO2 es veu
a u g m e n t a d a p e r l a
contaminació, l’energia que
es queda és molt més gran
p r o v o c a n t u n
sobreescalfament.
Escalfament global
Conseqüència directa de l’EH. Provoca
el desglaç dels pols. es creu que a
aquest ritme, al 2050 el volum de les
glaceres haurà disminuït un 60%
Abast del canvi climàtic
Dues postures:
- hi ha qui creu que el planeta
per si sol corregirà aquest
desfàs. Creuen que això és
normal.
- hi ha qui pensa que l’acció
humana ho ha accelerat molt i que
si n o pren em m e su re s le s
conseqüències seran imprevisibles
domingo 22 de abril de 12

7. domingo 22 de abril de 12

8. 2.3 Empremta ecològica
És un indicador de sostenibilitat, que representa la superfície de terreny necessària
per produir els recursos que utilitza i per assimilar els recursos que genera.
Avalua l’impacte sobre el planeta d’un determinat model de vida
Es calcula que es necessiten unes 1,8 ha per individu. Actualment l’ésser humà gasta 2,23 ha
Per tant, estem generant més residus dels que el planeta pot admetre
domingo 22 de abril de 12

9. Biocapacitat: la
capacitat que té el
planeta de produir
recursos
domingo 22 de abril de 12

10. 3. Respostes envers la sostenibilitat
DESENVOLUPAMENT
S O S T E N I B L E :
el que satisfà les necessitats
d e l p r e s e n t s e n s e
comprometre la capacitat de
les generacions futures per
satisfer les seves pròpies
necessitats.
Procés de canvi
cap a noves
formes de
producció i de
consum
Es sustenta en tres pilars:
- progrés econòmic
- justícia social
- preservació del medi ambient
Cimera de Rio i Agenda 21
A la Cimera de Rio de Janeiro (1992) es va redactar l’Agenda 21
que era un programa d’actuacions per tal d’aconseguir un
desenvolupament sostenible.
Als anys 50 i 60 van sorgir també moviments ecologistes que
protestaven contra la contaminació atmosfèrica, centrals nuclears,
combustibles fòssils,... Alguns d’aquests moviments s’han convertit
en partit polític i alguns fins i tot han arribat al govern d’algun
país.
domingo 22 de abril de 12

11. 1. Proteger los espacios libres y la biodiversidad, y ampliar el verde urbano.
2. Defender la ciudad compacta y diversa, con un espacio público de calidad.
3. Mejorar la movilidad y hacer de la calle un entorno acogedor.
4. Alcanzar niveles óptimos de calidad ambiental y llegar a ser una ciudad saludable.
5. Preservar los recursos naturales y promover el uso de los renovables.
6. Reducir la producción de residuos y fomentar la cultura de la reutilización y el reciclaje.
7. Aumentar la cohesión social, fortaleciendo los mecanismos de equidad y participación.
8. Potenciar la actividad económica orientada hacia un desarrollo sostenible.
9. Progresar en la cultura de la sostenibilidad mediante la educación y la comunicación
ambiental.
10. Reducir el impacto de la ciudad sobre el planeta y promover la cooperación internacional.
Exemple d’aplicació de l’Agenda 21 a l’ajuntament de BCN
domingo 22 de abril de 12

12. 4. Solucions envers la sostenibilitat
La sostenibilitat es garanteix a partir de l’equilibri dels tres pilars. Hi ha actuacions que es poden fer per tal de poder
arribar a ella
Agricultura ecològica
- Conreu basat en la utilització òptima dels recursos
naturals
- No utilitzen llavors trangèniques ni productes químics
- Els objectius són:
* Respectar els ecosistemes
* Mantenir la fertilitat del sòl
* Produir aliments lliures de residus químics
Banca ètica
- També coneguda com a banca
social, sostenible, alternativa
- Combina els beneficis socials
amb la rendivilitat econòmica
- Financien projectes de
contingut ambiental
- Rebutgen invertir en tràfic
d’armes, energi nuclear...
destrucció del medi ambient
Reciclatge
- Tractament de residus: REDUCCIÓ,
REUTILITZACIÓ I RECICLATGE
Consum responsable
- Hi ha un consum abusiu i
irresponsable
- Triar el produte d’acord amb la
qualitat i el preu i per l’impacte
ambiental que pugui provocar
- El nostre gaudi no hauria d’implicar
l’explotació laboral o social
- Gastar/consumir només allò que es
necessita
Educació ambiental
- Proposta necessària i efectiva
- Prendre consciència
- Ensenyar una manera de viure
compatible amb la sostenibilitat
- Despesa racional de recursos
- Elevar el nivell de coneixement
i d’informació
domingo 22 de abril de 12

13. 5. El paisatge: polítiques de protecció i conservació
Paisatge: fesomia externa d’un territori
És el resultat de la interacció de
factors naturals (relleu,
hidrologia...) i factors humans
(activitats econòmiques i
culturals) al llarg del temps.
PRODUCTE SOCIAL Projecció de la cultura d’una societat
Excel.lent indicador de la qualitat del medi
Espais naturals
protegits: part del
territori que es
troba molt poc
modificat per l’acció
de l’home. Té certa
protecció legal.
Parc nacional o regional: ecosistema natural poc alterat amb grans
valors ecològics, estètics, educatius i científics
Parc natural: el valor natural és compatible amb les activitats
humanes (habitatge, agricultura...) però exigeix un ús regulat,
equilibrat i sostenible.
Reserva natural: ecosistema amb certa raresa, fragilitat,
importància... cosa que fa que tingui una protecció especial. La
protecció és absoluta. Accés molt restringit
domingo 22 de abril de 12

14. Mesures de política ambiental
AIA (avaluació d’impacte ambiental) Auditories ambientals
6. Paisatge i medi ambient a Catalunya
Els parcs de Catalunya
A Catalunya hi ha ambients molt
diversos. La intensa humanització ha
transformat gran part del territori.
Només hi ha un parc nacional, el Parc
Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici
EL PEIN
Pla d’espais d’interès natural: espais terrestres i marins que cal
protegir. La protecció ve motivada pel fet de ser representatius
dels hàbitats i medis naturals que hi ha a Catalunya.
Aquest pla inclou altres plans més específics:
ZEPA: protecció de les aus
ZEC: zones d’especial conservació
Observatori del paisatge: entitat d’assessorament de l’Administració que té
com a finalitat l’estudi del paisatge, l’elaboració de propostes i l’impuls de mesures de
protecció.
domingo 22 de abril de 12