Cicle de jornades: Experiències d'èxit en innovació a les administracions. 1a sessió. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 29 de setembre de 2014

1. INNOVACIÓ I POLÍTIQUES PÚBLIQUES Quim Brugué (UdG – IGOP/UAB)
1a sessió d’innovació
29 de setembre de 2014

2. EL PERQUÈ DE LA INNOVACIÓ

3. EL QUÈ DE LA INNOVACIÓ
¾Aproximacióinstrumental: millors respostes (eficiència)
¾Aproximaciósubstantiva: noves preguntes, noves respostes (intel∙ligència)
™Nou coneixement(informació+ reflexió/judicis/experiència)
™Generat “democràticament” i
orientat a resoldre “problemes col∙lectius”
‰
Gir conceptual
‰
Gir operatiu

4. La innovació és un procés que transforma reflexivament la informació en quelcom intel∙ligent i la converteix en coneixements.
2 PILARS:
ƒPartir de la ignorància, del saber superat
ƒGenerar‐se de manera coral, col∙lectivament

5. EL COM DE LA INNOVACIÓ
1.
ENTORNS INNOVADORS
¾
Acceptar la ignorància com a punt de partida.
¾
Treballar des de la inexactitud.
¾
Assumir visions polièdriques.

6. 2. MOTORS DE LA INNOVACIÓ
¾
SUPERIOR
¾
LATERAL
¾
INTERN
¾
EXTERN
olle svensson ‐ Apples CC BY 2.0

7. ELS RESULTATS DE LA INNOVACIÓ
•
Què avaluar?
‐
Encerts o errors?
‐
Innovació o transformació?
‐
Novetat o sostenibilitat?
•
Resistències?
‐
Culturals
‐
Estructurals
‐
Polítiques

8. PUNT DE PARTIDA: UN PROBLEMA NO RESOLT
Necessitats
Fracassos
Paisatge
Dèficits en la qualitat territorial i els conflictes que això comporta.
Fracàs d’una política territorial incapaç de fer front a les pressions d’un creixement descontrolat.
Barris
Cronificació de situacions de marginalitat urbana i els conflictes que això comporta.
Fracàs d’una política de rehabilitació urbana excessivament segmentada i professionalitzada.
Centres cívics
Creixents problemes de cohesió social i els conflictes que això comporta.
Fracàs d’unes polítiques socials assistencials i basades en protocols professionals.
Superilles
Col∙lapse i conflicte en l’ús de l’espai públic.
Fracàs d’un urbanisme tecnocràtic i d’unes polítiques de mobilitat que només pensen en les persones com a vianants.

9. EL DOBLE GIR CONCEPTUAL I METODOLÒGIC
Innovació substantiva
Innovació instrumental
Paisatge
El paisatge no és un espai físic, sinó que disposa de múltiples elements intangibles que expliquen la qualitat de vida de les persones.
Els catàlegs de paisatge
Barris
Als barris interactuen les persones i les pedres, de manera que cal evitar aquesta distinció a l’hora d’incidir en la rehabilitació dels dits barris.
La Llei de barris
Centres cívics
L’individualisme aïlla les persones i destrueix els vincles que propicien la cohesió social.
Els centres cívics
Superilles
L’urbanisme no s’adreça només a espais de transport i a vianants, sinó sobretot a espais de convivència i a ciutadans.
El Pla de la superilla

10. ENTORNS PER A LA INNOVACIÓ
Macroentorn administratiu
Microentorn innovador
Paisatge
En general, en tots els casos es considera que l’entorn administratiu és garantista i, per tant, poc procliu a la innovació.
L’Observatori del Paisatge, un entorn propici per a la innovació i un espai d’hibridació.
Barris
La mateixa Llei de barris, que promou accions i compromisos que van en la direcció de la innovació.
Centres cívics
El mateix centre cívic, un illot de creativitat i un espai de trobada que afavoreix la innovació.
Superilles
No es disposa d’un microentorn específic.

11. ELS MOTORS DE LA INNOVACIÓ
Motor superior
Motor lateral
Motor interior
Motor inferior
Paisatge
Unió Europea i acadèmia
Poc present
El factor clau ha estat el lideratge i la seva capacitat d’arrossegar a l’organització.
Participació ciutadana
Barris
Unió Europea i acadèmia
Poc present
Participació ciutadana i relacions amb els ajuntaments
Centres cívics
Unió Europea i debat tècnic dins l’ajuntament
Xarxa de municipis amb equipaments de proximitat
Implicació ciutadana
Superilles
Unió Europea i acadèmia
Experiències municipals
Participació ciutadana

12. RESULTATS I RESISTÈNCIES
Resistències
Resultats
Sostenibilitat
Paisatge
Estructurals, culturals (i també dels actors)
Optimisme moderat
Es considera assegurada
Barris
Sobretot estructurals
Optimisme amb preocupació
Amb dubtes
Centres cívics
Estructurals i culturals
Optimisme consolidat
Es considera assegurada
Superilles
Sobretot dels actors
Optimisme moderat
Amb dubtes