Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec d'Ester Agell, enginyera química, tècnica de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, informa els planejaments urbanístics i de mobilitat des de l’òptica del canvi climàtic.
Presentació de l’eina de càlcul de les emissions de CO2 associades a un pla d’ordenació urbanística municipal
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec d'Ester Agell, enginyera química, tècnica de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, informa els planejaments urbanístics i de mobilitat des de l’òptica del canvi climàtic.
Presentació de l’eina de càlcul de les emissions de CO2 associades a un pla d’ordenació urbanística municipal
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
Presentació de la Dra. María Gonçalves, investigadora associada de Barcelona Supercomputing
Centeren, el marc de la jornada de presentació de l' Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.AmicsUAB
Projecció del catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Rodà, a la conferència realitzada a la biblioteca de Rubí. Organitza: Associació d'Amics de la UAB.
Presentació de Salvador Samitier, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA UN FACTOR CLAU PER REDUIR LES EMISSIONS DE CO2, a Barcelona el 10 de juny de 2015
L'evolució de la contaminació local del sòl a CatalunyaICGCat
Presentació realitzada per Josep A. Domènech (Agència de Residus de Catalunya) a la jornada "Geoquímica ambiental. Una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn" (30/05/2017)
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...ICGCat
Presentació realitzada per Maite Martínez i Marc Viñas (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
Presentació de la Dra. María Gonçalves, investigadora associada de Barcelona Supercomputing
Centeren, el marc de la jornada de presentació de l' Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.AmicsUAB
Projecció del catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Rodà, a la conferència realitzada a la biblioteca de Rubí. Organitza: Associació d'Amics de la UAB.
Presentació de Salvador Samitier, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA UN FACTOR CLAU PER REDUIR LES EMISSIONS DE CO2, a Barcelona el 10 de juny de 2015
L'evolució de la contaminació local del sòl a CatalunyaICGCat
Presentació realitzada per Josep A. Domènech (Agència de Residus de Catalunya) a la jornada "Geoquímica ambiental. Una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn" (30/05/2017)
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...ICGCat
Presentació realitzada per Maite Martínez i Marc Viñas (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Presentació de Gabriel Borràs, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la DG de Polítiques Ambientals, el 6 de febrer al Museu Colet de Barcelona. l'Indicador global és el primer document capaç d'avaluar i quantificar el grau d'adaptació de Catalunya al canvi climàtic.
Presentació de Gabriel Borràs, responsable de l' Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada "L'aportació dels sistemes d'observació de la Terra a les noves variables climàtiques: local, regional i global" organitzada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya el 19 setembre 2013
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
1. Presentació de l’eina de càlcul de les emissions
de CO2 associades a un pla d’ordenació
urbanística municipal
Grup de treball d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes i Canvi Climàtic
15 de novembre de 2012
2. Índex
“L’eina de càlcul de les emissions de CO2 associades a un
pla d’ordenació urbanística municipal”
1.- Obertura
Salvador Samitier – Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic
2.- Circular 1/2012, per la qual es determinen els continguts mínims de
l’anàlisi quantitativa d’emissions de GEH en l’avaluació ambiental de
determinats plans d’ordenació urbanística municipal
Sergi Cantó. Subdirector General d’Avaluació Ambiental
3.- Presentació de l’eina de càlcul i manual d’ús
Ester Agell – Tècnica de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Josep Mª Torrents – Tècnic del Servei de Plans i Programes. Subdirecció general d’Avaluació Ambiental
4.- Torn obert de paraules
5.- Cloenda
15/11/2012
2
4. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC?
De què estem parlant...
CANVI NATURAL CANVI GLOBAL
Canvi dinàmic del Sobreexplotació de
CANVI CLIMÀTIC béns, deforestació,
clima, normal...
accés a serveis,
capacitat de
Intervenció producció
antropogènica, d’aliments, augment
augment de les de la població
emissions de GEH mundial
4
5. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Què és l’efecte hivernacle?
5
6. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Què és l’efecte hivernacle?
Major concentració de
gasos a l’atmosfera
(CO2, CH4, N2O,
Fluorats)
Atmosfera del planeta
reté més quantitat de
la radiació terrestre
(infraroja)
Augment de la
temperatura
mitjana del
planeta
El darrer informe de l’Organització Meteorològica Mundial alerta que
l’efecte de l’escalfament planetari ha augmentat un 29% entre 1990 - 2010
i que les emissions de GEH l’any 2010 assoleixen nou rècord mundial: 30.6 GigaTones
6
7. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Administració Central: Assignació
EMISSIONS
DIRECTIVA
CCAA: Autorització emissió
(Combustió, Generació elèctrica,
Ceràmica, Calç Verificació
Refineria de petroli, Paper, (Acreditació)
Ciment, Vidre)
Residus Amplia distribució
Agricultura competencial CCAA
Mobilitat
EMISSIONS
Industria no Directiva
DIFUSES
Gasos fluorats
Planificació territorial
7
8. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Il·lustració 1. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya entre directiva i difuses. Any
2009.
Font: Segon informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. OCCC
8
9. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Emissions GEH per sectors. Catalunya 2009
Processos
Industrials
Ús de dissolvents
8,3%
i altres productes
0,9%
Agricultura
8,1%
Tractament i
eliminació de
Processament de residus
l'energia 6,6%
76,1%
Font: Segon informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. OCCC
9
10. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Il·lustració 1. Distribució per sectors de les emissions difuses a Catalunya. Any 2009.
Font: Segon informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. OCCC
10
11. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Sectors/emissions (milers tones Any Base
2005 2006 2007 2008 2009
CO2 eq) PMMCC
Sector industrial (no directiva),
13.763 11.895 12.025 11.069 10.392
institucional, serveis, habitatge
Transport 14.631 15.378 15.944 14.857 14.135
Altres emissions de transport 760 789 801 807 793
Emissions fugitives dels
625 331 251 260 272
combustibles
Ús de dissolvents 464 477 473 455 427
Agricultura i ramaderia 4.356 4.344 4.396 4.067 4.060
Residus 3.067 3.198 3.277 3.358 3.310
Total emissions difuses 26.675 37.667 36.413 37.167 34.874 33.390
[1]
Les emissions del sector del “Transport” inclouen: aviació civil (domèstic), transport per carretera, per ferrocarril,
marítim (nacional) i d’altres (altres fonts mòbils i maquinària).
[1]
Les emissions de la categoria “Altres emissions de transport” inclouen: emissions de la maquinària del sector de
l’agricultura, de la silvicultura i les emissions de la flota pesquera nacional.
Font: Segon informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. OCCC
11
12. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
CO2
IMPACTES SOBRE
EL CANVI CO2
IMPACTES DEL CLIMÀTIC
CANVI CLIMÀTIC
Consum energètic
Onades de calor
PLANEJAMENT
-Domèstic
Estrés hídric URBANÍSTIC
-Industrial
Major demanda
t
elèctrica
m en -Serveis
eja l
Danys pl an nt a
-Cicle de l’aigua
t al ie
ecosistemes
ien A mb Transport i
a mb li tat
Pujada del nivell c ió n i bi mobilitat
a te
del mar alu os
Av eS Residus
r m
Fenòmens
I nfo Canvis usos del
extrems
sòl
12
13. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
70
ro x. PU,
Ap Ms,P ats
U m Font: La incorporació de la mitigació del CC a l’AAPP. OCCC (2011)
PO infor
s
PEU
13
14. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
Balanç preliminar d’emissions de GEH del nou instrument
planificador
Emissions parc Emissions cicle Emissions
habitatges de l’aigua mobilitat r!
s idera
és a c on
ctor m
es , un fa
er nativ
d’alt
isi Emissions Emissions
Anàl Emissions
residus industrials Canvi us sòl
14
15. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
C.C.3 Avaluació quantitativa / qualitativa preliminar dels
impactes de les diverses alternatives
•Estimació de la demanda energètica del futur parc
d’habitatges (KWh/any)
•Estimació de les necessitats d’aigua previstes (m3/any)
•Estimació de la mobilitat preliminar generada(km-veh/any)
•Estimació de pèrdua de capacitat d’embornal (ha)
•Estimació de la genereció de residus (Tones/any)
•Estimació de la demanda energètica dels usos futurs
(serveis, equipaments, indústria...) (KWh/any)
15
16. La mitigació del canvi climàtic en l’avaluació ambiental
del planejament
C.C.5 Proposta de mesures per eliminar, reduir i compensar
Foment mobilitat Disseny bioclimàtic
sostenible d’edificis
Implantació de
renovables per COMPENSAR Màxima eficiència en
autoconsum GEH l’ús de l’aigua
REDUIR
GEH
Evitar planejaments a
zones molt EVITAR
Augment densitat sòl
vulnerables GEH
ocupat
16
17. Presentació de l’eina de càlcul de GEH als POUMs
i el manual d’ús
Manual d’ús i eina de càlcul d’emissions de GEH
17
18. Presentació de l’eina de càlcul de GEH als POUMs
i el manual d’ús
MOBILITAT
- Sectors residencials
Viatges generats segons els usos previstos - Sectors industrials
- Sectors comercial-
serveis
- Sectors mixtos
Repartiment de viatges segons modalitat
- % vehicle privat
Número de vehicles produïts
- % transport públic
- % a peu/bici
- Turismes
Repartiment dels viatges generats segons vehicles
- Motocicletes
Distàncies mitjanes dels desplaçaments segons vehicles
- Furgonetes
- Camions
- Autobusos
Emissions de la mobilitat generada - Factors g CO2/Km
18
19. Presentació de l’eina de càlcul de GEH als POUMs
i el manual d’ús
USOS RESIDENCIALS
Energia als edificis
Fluxos estàtics Cicle de vida Fluxos dinàmics
- Fabricació i transport - Ús
de materials construcció - Explotació
a l’obra
- De construcció
%
-33 80
%
20 66
-
19
20. Presentació de l’eina de càlcul de GEH als POUMs
i el manual d’ús
USOS RESIDENCIALS
20
21. Presentació de l’eina de càlcul de GEH als POUMs
i el manual d’ús
USOS RESIDENCIALS
21
22. Presentació de l’eina de càlcul de GEH als POUMs
i el manual d’ús
USOS RESIDENCIALS
- Tipologia
Consums energètics associats a la climatització
- Zona climàtica
(calefacció i refrigeració)
- Escenari
- ACS
- Il·luminació
Consums energètics de la resta d’usos domèstics
- Cuina
- Altres equips
Emissions totals dels usos residencials - Factors Kg CO2/kWh
per a cada font d’energia
22
23. Presentació de l’eina de càlcul de GEH als POUMs
i el manual d’ús
CICLE DE L’AIGUA
- Volum
Abastament urbà d’aigua - Procedència
abastament
- Factor g CO2/kWh
- Volum
- % de depuració
Sanejament urbà d’aigua
- EDAR
- Factor g CO2/kWh
23