Treball de valencià 3er ESO Prosa Moral i Didàctica. Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Bernat Metge, Joanot Martorell, Isabel de Villena.
Apunts sobre els orígens de la narrativa cavalleresca i sobre Tirant lo Blancs. Realitzats per Carme Codina i Sílvia Caballeria. Col.legi Sant Miquel dels Sants de Vic. (Barcelona-Spain)
Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "La dona hermosa" i "L'esposa parla", dins d'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
La leyenda cuenta la historia de una mujer que vive en el fondo de la fuente de los Álamos en el Moncayo y tiene ojos verdes. Ella intenta seducir a los hombres para que vivan con ella debajo del agua. Un día, cuando unos cazadores están cazando en el bosque, Fernando se obsesiona con encontrar a la mujer de ojos verdes que vio antes. Va a la fuente a pesar de los riesgos y la ve, pero ella lo seduce y lo atrae al agua para que quede atrapado allí para siempre.
Treball de valencià 3er ESO Prosa Moral i Didàctica. Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Bernat Metge, Joanot Martorell, Isabel de Villena.
Apunts sobre els orígens de la narrativa cavalleresca i sobre Tirant lo Blancs. Realitzats per Carme Codina i Sílvia Caballeria. Col.legi Sant Miquel dels Sants de Vic. (Barcelona-Spain)
Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "La dona hermosa" i "L'esposa parla", dins d'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
La leyenda cuenta la historia de una mujer que vive en el fondo de la fuente de los Álamos en el Moncayo y tiene ojos verdes. Ella intenta seducir a los hombres para que vivan con ella debajo del agua. Un día, cuando unos cazadores están cazando en el bosque, Fernando se obsesiona con encontrar a la mujer de ojos verdes que vio antes. Va a la fuente a pesar de los riesgos y la ve, pero ella lo seduce y lo atrae al agua para que quede atrapado allí para siempre.
Presentació del poema "Cambra de la tardor", de Gabriel Ferrater, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Este documento resume el mito griego de Narciso y Eco. Narra cómo Eco, una ninfa de los bosques, se enamora de Narciso pero él la rechaza. Eco se marcha destrozada a una cueva. Más tarde, Narciso ve su reflejo en un estanque y se enamora perdidamente de su propia imagen, muriendo al no poder estar con ella. De su muerte nace la flor narciso.
Presentació del poema "Cambra de la tardor", de Gabriel Ferrater, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Este documento resume el mito griego de Narciso y Eco. Narra cómo Eco, una ninfa de los bosques, se enamora de Narciso pero él la rechaza. Eco se marcha destrozada a una cueva. Más tarde, Narciso ve su reflejo en un estanque y se enamora perdidamente de su propia imagen, muriendo al no poder estar con ella. De su muerte nace la flor narciso.
El maltractament de les dones erika vallepsin i sara villeta i sara
En met de les conques "DRAMES RURALS" de Víctor Català
1.
2. 1) Justificació del títol
2) Estructura
3) Punt de vista
4) Personatges
5) Espai
6) Temps
7) Lèxic
3. El conte es titula així perquè en Met, el protagonista de
la història, es fill de la desgraciada i humil família
Conques.
Els veïns del poble el coneixen com a En Met de les
Conques.
4. Plantejament
El conte comença amb el naixement d’en Met.
La seva infància va ser dura perquè la gent del
poble el maltractava pel fet de ser físicament lleig
i diferent als demés. Això va comportar a que fos
tímid i no parlés mai tot i que no era mut.
Mai va estudiar i el va convertir en una persona
inútil.
Als 14 anys, va morir la seva àvia.
Quan es va fer més gran, la gent del poble va
començar a perdre-li la por i cada vegada s’anava
integrant a la societat, a excepció de la seva
mare.
5. Nus
Durant la Quaresma, va decidir anar a missa i les paraules que
predicava el mossèn durant el sermó, creia que anaven dirigides a
ell. A l’església s’hi sentia tant a gust que apareixia molt per casa
seva.
Va arribar la Setmana Santa i no s’ho va voler perdre cap dia, però
quan es va acabar, va sentir una enyorança tant forta que va arribar
a ficar-se malalt. No menjava, va perdre la son i va marxar de casa
durant una temporada.
En Met continuava anant-hi a l’església i un cop se li van presentar
unes visions.
Una nit a l’església, va sentir els gemecs de la seva mare que es
trobava malament. Com que en Met no venia a sopar, la seva mare
es va menjar per desgràcia uns bolets verinosos i li van fer mal.
Ràpidament, va decidir anar a buscar a ajuda al metge però com
que ningú el va fer cas va decidir marxar a casa.
Finalment la seva mare mor i ell passa gana perquè es queda orfe i
ningú el vol cuidar.
6. Desenllaç
En Met té una visió de Jesús.
Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la muntanya on va
tenir la visió de Jesús per poder fer penitències.
Durant l'ascensió a la muntanya, es sent dèbil i malalt perquè fa
dies que no menja res.
De sobte, decideix entrar per un forat situat en un torrent ajudant-se
amb l’arrel d’un arbre caigut, però estava tant dèbil que li van fallar
les forces i es va deixar caure. Va quedar greument ferit i no tenia
cap sortida.
Mentre estava atrapat, li venien records d’infantesa com una baralla
que van tenir la seva àvia i la seva mare o la d’un camperol
maltractant a la seva dona.
En Met va tenir una altra visió de Jesús i s’esperava que vendria a
ajudar-lo, però no va ser així. Els dies passaven i en Met no moria.
El conte acaba quant uns caçadors s’aixopluguen al torrent per on
havia baixat en Met i es troben el seu esquelet.
7. El conte està escrit en 3 era persona del
singular i mitjançant un narrador
omniscient.
Exemple: “En Met se trobà amb les
cames ben xopes: els ditets frescs ...”
8. Personatges principals
Met: és el principal protagonista però
també és la principal víctima del drama.
És personatge tímid, inofensiu,
observador, introvertit però marginat
perquè està mal vist per la gent del poble.
La seva situació explica que es
cristianitzés i sempre té visions.
9. Personatges secundaris
Mare i àvia: són una mala influència i el
poble les acusa de bruixes. Representen
el mal i també estan aïllades del veïns.
Capellà: simbolitza l'espiritualisme, el bé i
la guia cap a la seguretat d'en Met.
Rufic: només apareix un cop en tot el
conte. És un jove taverner que coneix a
en Met durant la processó de Setmana
Santa i havia estat malalt.
10. Com la majoria de contes de “Drames
Rurals”, aquesta història està ambientada
en un poble i en el món rural.
11. El temps del conte és variat, perquè
només explica la vida d’en Met des de el
seu naixement i fins que mor.
12. Pronoms:
Molts pronoms que s'utilitza com tots els
contes, són característics de l’accent balear
tot i que l’autora és de L’Escala, a l’Alt
Empordà.
Exemples: ses, sa, son, sos, ...
Una altra característica és quan utilitza el
pronom “en” com a lletra capital quan
esmenta el nom del protagonista.
Exemple: “i la claror deixondí una engruna
an En Met, qui sentint-se ...”