SlideShare a Scribd company logo
1)   Justificació del títol
2)   Estructura
3)   Punt de vista
4)   Personatges
5)   Espai
6)   Temps
7)   Lèxic
   El conte es titula així perquè en Met, el protagonista de
    la història, es fill de la desgraciada i humil família
    Conques.
   Els veïns del poble el coneixen com a En Met de les
    Conques.
 Plantejament
 El conte comença amb el naixement d’en      Met.
 La seva infància va ser dura perquè la      gent del
  poble el maltractava pel fet de ser físicament lleig
  i diferent als demés. Això va comportar a que fos
  tímid i no parlés mai tot i que no era mut.
 Mai va estudiar i el va convertir en una persona
  inútil.
 Als 14 anys, va morir la seva àvia.
 Quan es va fer més gran, la gent del poble va
  començar a perdre-li la por i cada vegada s’anava
  integrant a la societat, a excepció de la seva
  mare.
   Nus
   Durant la Quaresma, va decidir anar a missa i les paraules que
    predicava el mossèn durant el sermó, creia que anaven dirigides a
    ell. A l’església s’hi sentia tant a gust que apareixia molt per casa
    seva.
   Va arribar la Setmana Santa i no s’ho va voler perdre cap dia, però
    quan es va acabar, va sentir una enyorança tant forta que va arribar
    a ficar-se malalt. No menjava, va perdre la son i va marxar de casa
    durant una temporada.
   En Met continuava anant-hi a l’església i un cop se li van presentar
    unes visions.
   Una nit a l’església, va sentir els gemecs de la seva mare que es
    trobava malament. Com que en Met no venia a sopar, la seva mare
    es va menjar per desgràcia uns bolets verinosos i li van fer mal.
    Ràpidament, va decidir anar a buscar a ajuda al metge però com
    que ningú el va fer cas va decidir marxar a casa.
   Finalment la seva mare mor i ell passa gana perquè es queda orfe i
    ningú el vol cuidar.
   Desenllaç
   En Met té una visió de Jesús.
   Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la muntanya on va
    tenir la visió de Jesús per poder fer penitències.
   Durant l'ascensió a la muntanya, es sent dèbil i malalt perquè fa
    dies que no menja res.
   De sobte, decideix entrar per un forat situat en un torrent ajudant-se
    amb l’arrel d’un arbre caigut, però estava tant dèbil que li van fallar
    les forces i es va deixar caure. Va quedar greument ferit i no tenia
    cap sortida.
   Mentre estava atrapat, li venien records d’infantesa com una baralla
    que van tenir la seva àvia i la seva mare o la d’un camperol
    maltractant a la seva dona.
   En Met va tenir una altra visió de Jesús i s’esperava que vendria a
    ajudar-lo, però no va ser així. Els dies passaven i en Met no moria.
   El conte acaba quant uns caçadors s’aixopluguen al torrent per on
    havia baixat en Met i es troben el seu esquelet.
   El conte està escrit en 3 era persona del
    singular i mitjançant un narrador
    omniscient.
   Exemple: “En Met se trobà amb les
    cames ben xopes: els ditets frescs ...”
 Personatges principals
 Met: és el principal protagonista però
  també és la principal víctima del drama.
  És      personatge      tímid,     inofensiu,
  observador, introvertit però marginat
  perquè està mal vist per la gent del poble.
  La seva situació explica que es
  cristianitzés i sempre té visions.
 Personatges   secundaris
 Mare i àvia:  són una mala influència i el
  poble les acusa de bruixes. Representen
  el mal i també estan aïllades del veïns.
 Capellà: simbolitza l'espiritualisme, el bé i
  la guia cap a la seguretat d'en Met.
 Rufic: només apareix un cop en tot el
  conte. És un jove taverner que coneix a
  en Met durant la processó de Setmana
  Santa i havia estat malalt.
   Com la majoria de contes de “Drames
    Rurals”, aquesta història està ambientada
    en un poble i en el món rural.
   El temps del conte és variat, perquè
    només explica la vida d’en Met des de el
    seu naixement i fins que mor.
 Pronoms:
Molts pronoms que s'utilitza com tots els
  contes, són característics de l’accent balear
  tot i que l’autora és de L’Escala, a l’Alt
  Empordà.
 Exemples: ses, sa, son, sos, ...
 Una altra característica és quan utilitza el
  pronom “en” com a lletra capital quan
  esmenta el nom del protagonista.
 Exemple: “i la claror deixondí una engruna
  an En Met, qui sentint-se ...”

More Related Content

What's hot

Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 
Les grans religions monoteistes
Les grans religions monoteistesLes grans religions monoteistes
Les grans religions monoteistes
edu
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdrcelia_grn
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
Sílvia Montals
 
Drames rurals
Drames ruralsDrames rurals
Drames rurals
abouco2
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya ii
Eva Vilà
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolJordialejandro
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
Antoni de la Torre
 
Cambra de la tardor gabriel ferrater
Cambra de la tardor                gabriel ferraterCambra de la tardor                gabriel ferrater
Cambra de la tardor gabriel ferrater
joanmolar
 
El mite de narcís i eco
El mite de narcís i ecoEl mite de narcís i eco
El mite de narcís i eco
formiguera
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
Sílvia Montals
 
poesia modernista
poesia modernistapoesia modernista
poesia modernistadolors
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
Ferranet74
 
Agonia
Agonia  Agonia
Agonia
Marta Torres
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 

What's hot (20)

Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 
Les grans religions monoteistes
Les grans religions monoteistesLes grans religions monoteistes
Les grans religions monoteistes
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdr
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
Drames rurals
Drames ruralsDrames rurals
Drames rurals
 
Pompeu fabra
Pompeu fabraPompeu fabra
Pompeu fabra
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya ii
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 
Cambra de la tardor
Cambra de la tardorCambra de la tardor
Cambra de la tardor
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
 
Cambra de la tardor gabriel ferrater
Cambra de la tardor                gabriel ferraterCambra de la tardor                gabriel ferrater
Cambra de la tardor gabriel ferrater
 
El mite de narcís i eco
El mite de narcís i ecoEl mite de narcís i eco
El mite de narcís i eco
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Novel·la total
Novel·la totalNovel·la total
Novel·la total
 
poesia modernista
poesia modernistapoesia modernista
poesia modernista
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
Agonia
Agonia  Agonia
Agonia
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 

Similar to En met de les conques "DRAMES RURALS" de Víctor Català

Drames Rurals
Drames RuralsDrames Rurals
Drames Ruralssandraaa1
 
El met de les conques
El met de les conquesEl met de les conques
El met de les conquessandraaa1
 
Met de les Conques
Met de les ConquesMet de les Conques
Met de les ConquesPaula783
 
Met de les Conques
Met de les ConquesMet de les Conques
Met de les ConquesPaula783
 
Met de les conques (cat)
Met de les conques (cat)Met de les conques (cat)
Met de les conques (cat)Jaume Baiget
 
En Met de les Conques.
En Met de les Conques.En Met de les Conques.
En Met de les Conques.
Marta Torres
 
En Met de les Conques
En Met de les ConquesEn Met de les Conques
En Met de les Conques
Marta Torres
 
Víctor català caterina albert
Víctor català caterina albertVíctor català caterina albert
Víctor català caterina albertjaccbatxart
 
Català 1
Català 1Català 1
Català 1polito95
 
Activitat 2 els perssonatges
Activitat 2   els perssonatgesActivitat 2   els perssonatges
Activitat 2 els perssonatgesgandesa1997
 
Recomanacions lectores estiu 16
Recomanacions lectores estiu 16Recomanacions lectores estiu 16
Recomanacions lectores estiu 16
INS Hug Roger III
 
Idil· li xorc
Idil· li xorcIdil· li xorc
Idil· li xorcsandraaa1
 
Idil·li xorc
Idil·li xorcIdil·li xorc
Idil·li xorc
Jaume Baiget
 
Guia 38
Guia 38Guia 38
Guia 38
eisandac
 
Drames rurals
Drames ruralsDrames rurals
Drames rurals
mmonso
 
El maltractament de les dones erika vallepsin i sara villeta i sara
El maltractament  de les dones erika vallepsin i sara villeta i saraEl maltractament  de les dones erika vallepsin i sara villeta i sara
El maltractament de les dones erika vallepsin i sara villeta i sarachipiriflauti
 

Similar to En met de les conques "DRAMES RURALS" de Víctor Català (20)

Drames Rurals
Drames RuralsDrames Rurals
Drames Rurals
 
El met de les conques
El met de les conquesEl met de les conques
El met de les conques
 
Met de les Conques
Met de les ConquesMet de les Conques
Met de les Conques
 
Met de les Conques
Met de les ConquesMet de les Conques
Met de les Conques
 
Met de les conques (cat)
Met de les conques (cat)Met de les conques (cat)
Met de les conques (cat)
 
En Met de les Conques.
En Met de les Conques.En Met de les Conques.
En Met de les Conques.
 
En Met de les Conques
En Met de les ConquesEn Met de les Conques
En Met de les Conques
 
Solitud
SolitudSolitud
Solitud
 
Víctor català caterina albert
Víctor català caterina albertVíctor català caterina albert
Víctor català caterina albert
 
PERSONATGES MASCULINS
PERSONATGES MASCULINSPERSONATGES MASCULINS
PERSONATGES MASCULINS
 
Català
CatalàCatalà
Català
 
Català 1
Català 1Català 1
Català 1
 
Activitat 2 els perssonatges
Activitat 2   els perssonatgesActivitat 2   els perssonatges
Activitat 2 els perssonatges
 
Recomanacions lectores estiu 16
Recomanacions lectores estiu 16Recomanacions lectores estiu 16
Recomanacions lectores estiu 16
 
Guia20
Guia20Guia20
Guia20
 
Idil· li xorc
Idil· li xorcIdil· li xorc
Idil· li xorc
 
Idil·li xorc
Idil·li xorcIdil·li xorc
Idil·li xorc
 
Guia 38
Guia 38Guia 38
Guia 38
 
Drames rurals
Drames ruralsDrames rurals
Drames rurals
 
El maltractament de les dones erika vallepsin i sara villeta i sara
El maltractament  de les dones erika vallepsin i sara villeta i saraEl maltractament  de les dones erika vallepsin i sara villeta i sara
El maltractament de les dones erika vallepsin i sara villeta i sara
 

En met de les conques "DRAMES RURALS" de Víctor Català

  • 1.
  • 2. 1) Justificació del títol 2) Estructura 3) Punt de vista 4) Personatges 5) Espai 6) Temps 7) Lèxic
  • 3. El conte es titula així perquè en Met, el protagonista de la història, es fill de la desgraciada i humil família Conques.  Els veïns del poble el coneixen com a En Met de les Conques.
  • 4.  Plantejament  El conte comença amb el naixement d’en Met.  La seva infància va ser dura perquè la gent del poble el maltractava pel fet de ser físicament lleig i diferent als demés. Això va comportar a que fos tímid i no parlés mai tot i que no era mut.  Mai va estudiar i el va convertir en una persona inútil.  Als 14 anys, va morir la seva àvia.  Quan es va fer més gran, la gent del poble va començar a perdre-li la por i cada vegada s’anava integrant a la societat, a excepció de la seva mare.
  • 5. Nus  Durant la Quaresma, va decidir anar a missa i les paraules que predicava el mossèn durant el sermó, creia que anaven dirigides a ell. A l’església s’hi sentia tant a gust que apareixia molt per casa seva.  Va arribar la Setmana Santa i no s’ho va voler perdre cap dia, però quan es va acabar, va sentir una enyorança tant forta que va arribar a ficar-se malalt. No menjava, va perdre la son i va marxar de casa durant una temporada.  En Met continuava anant-hi a l’església i un cop se li van presentar unes visions.  Una nit a l’església, va sentir els gemecs de la seva mare que es trobava malament. Com que en Met no venia a sopar, la seva mare es va menjar per desgràcia uns bolets verinosos i li van fer mal. Ràpidament, va decidir anar a buscar a ajuda al metge però com que ningú el va fer cas va decidir marxar a casa.  Finalment la seva mare mor i ell passa gana perquè es queda orfe i ningú el vol cuidar.
  • 6. Desenllaç  En Met té una visió de Jesús.  Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la muntanya on va tenir la visió de Jesús per poder fer penitències.  Durant l'ascensió a la muntanya, es sent dèbil i malalt perquè fa dies que no menja res.  De sobte, decideix entrar per un forat situat en un torrent ajudant-se amb l’arrel d’un arbre caigut, però estava tant dèbil que li van fallar les forces i es va deixar caure. Va quedar greument ferit i no tenia cap sortida.  Mentre estava atrapat, li venien records d’infantesa com una baralla que van tenir la seva àvia i la seva mare o la d’un camperol maltractant a la seva dona.  En Met va tenir una altra visió de Jesús i s’esperava que vendria a ajudar-lo, però no va ser així. Els dies passaven i en Met no moria.  El conte acaba quant uns caçadors s’aixopluguen al torrent per on havia baixat en Met i es troben el seu esquelet.
  • 7. El conte està escrit en 3 era persona del singular i mitjançant un narrador omniscient.  Exemple: “En Met se trobà amb les cames ben xopes: els ditets frescs ...”
  • 8.  Personatges principals  Met: és el principal protagonista però també és la principal víctima del drama. És personatge tímid, inofensiu, observador, introvertit però marginat perquè està mal vist per la gent del poble. La seva situació explica que es cristianitzés i sempre té visions.
  • 9.  Personatges secundaris  Mare i àvia: són una mala influència i el poble les acusa de bruixes. Representen el mal i també estan aïllades del veïns.  Capellà: simbolitza l'espiritualisme, el bé i la guia cap a la seguretat d'en Met.  Rufic: només apareix un cop en tot el conte. És un jove taverner que coneix a en Met durant la processó de Setmana Santa i havia estat malalt.
  • 10. Com la majoria de contes de “Drames Rurals”, aquesta història està ambientada en un poble i en el món rural.
  • 11. El temps del conte és variat, perquè només explica la vida d’en Met des de el seu naixement i fins que mor.
  • 12.  Pronoms: Molts pronoms que s'utilitza com tots els contes, són característics de l’accent balear tot i que l’autora és de L’Escala, a l’Alt Empordà.  Exemples: ses, sa, son, sos, ...  Una altra característica és quan utilitza el pronom “en” com a lletra capital quan esmenta el nom del protagonista.  Exemple: “i la claror deixondí una engruna an En Met, qui sentint-se ...”