Eracles

1. Nom: Sergiy Pilyanskyy
3r ESO E

2. Heracles havia de matar i escorxar el lleó de Nemea, una
fera terrible que treia foc per la boca i tenia una pell tan
densa i dura que ni les fletxes més afilades podien
traspassar-la. L’heroi va aconseguir d’estrangular el lleó
amb la força dels seus braços i li va arrencar la pell fent
servir les urpes de la mateixa fera com a fins ganivets
esmolats. Des d’aquell moment, Heracles va utilitzar la
pell del lleó com a cuirassa i el cap com a elm.

4. Durant molt temps , la regió de Lerna va viure atemorida per una
terrible Hidra. L’Hidra era un monstre ferotge, semblant a una serp,
que tenia molts caps que tornaven a créixer quan els hi tallaven.
L’Hidra podia matar qualsevol dissortat mortal només amb l’alè fètid
que desprenia. Heracles va trobar la manera de vèncer-la : li va
llençar fletxes enceses i , aguantant-se la respiració, li va poder tallar
el cap principal, amb la qual li va provocar la mort.

6. Euristeu va ordenar a Heracles que capturés un porc senglar
enorme i ferotge, que desvastava els camps de la regió
d’Erimant. L’heroi el va perseguir durant hores i, quan per fi el
porc senglar es va aturar esgotat per la llarga correguda, el va
encadenar i el va portar davant d’Euristeu.

8. La cérvola o daina de peülles de bronze de Cerinea era l'animal
més ràpid conegut, ja que havia escapat fins i tot dels intents de
la deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball
d'Hèracles consistia a atrapar-la i portar-la viva a Micenes.
Hèracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que
finalment l'animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors
Hèracles la va ferir en un tendó amb una fletxa i la va poder
capturar.

10. Els ocells del llac Estimfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i
ales de bronze. Atacaven les persones i els ramats per menjar-se'ls, a
més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a
gran alçada. La sisena tasca d'Hèracles va ser expulsar-los ben lluny.
El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en
bandada. Per ajudar Hèracles, Atena li donà un parell de platerets de
bronze que l'heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll
espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Hèracles els abaté
amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i
fugiren a l'illa d'Ares al mar Negre, on foren trobats més tard
pels argonautes en el seu viatge.

12. Augies, rei de l'Èlide, tenia els ramats més nombrosos i
fèrtils del món. També era conegut per no haver netejat
mai els seus estables, de manera que la pudor s'estenia
per tot el Peloponès i la vida s'hi feia gairebé
insuportable. La cinquena tasca d'Hèracles era la de
netejar els estables del rei Augies en un sol dia. Per ferho enderrocà dues de les quatre parets dels estables i
desvià del seu curs els rius propers Alfeu i Peneu. Les
aigües s'emportaren els fems cap al mar i els estables i
els seus voltants quedaren nets.

14. El bou de Creta fou un càstig que Zeus envià al
rei Minos per no haver complert una promesa de sacrifici
que aquest li havia fet. Zeus féu que l'esposa del rei
Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'hi aparellés, amb
què es va engendrar el monstre Minotaure. Pel que fa al
bou, corria salvatge per l'illa, envestint i matant tothom
qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo.
Hèracles, gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí
capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou
sacrificat.

16. El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que
menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus
hostes cada nit i els donava per menjar a les eugues.
Hèracles es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i
vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa.
Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves
eugues, que el devoraren. Després d'això, es tornaren
manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per
portar-les a Micenes.

18. Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i
de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits,
que s'haurien amputat per poder tensar bé l'arc. El novè
treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva
reina, Hipòlita, per demanda de la filla d'Eursiteu, Admete.
Quan Hèracles arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el
veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a
penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no
hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les
amazones que Hèracles i els seus companys tenien com a
objectiu segrestar la reina Hipòlita i endur-se-la. Les
amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i
Hèracles aconseguí fugir amb el cinyell.

20. El desè treball d'Hèracles era el de robar els ramats del
gegant Gerió, monstre amb la forma de tres homes units per
la cintura i de força llegendària que vivia a l'illa de Erítia, a
l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el
desert i, aclaparat per la calor, disparà una fletxa a Hèlios,
déu del sol: Hèlios li demanà que el deixés en pau i Hèracles
en canvi li demanà la copa màgica que feia servir el déu per
viatjar d'est a oest cada dia. El déu així ho va fer, de manera
que Hèracles pogué arribar a Erítia sense més entrebancs.
Pel camí, construí dues columnes a l'actual estret de
Gibraltar per commemorar el seu pas. Hèracles matà llavors
el gosOrtros, guarda dels ramats i germà de Cèrber, i el
pastor Eurició. Un cop arribà a Gerió el matà també i
esguerrà el seu cos en tres parts. Reuní els ramats i amb
penes i treballs aconseguí arribar a Micenes, on Euristeu els
sacrificà en honor a Hera.

22. L'onzè treball d'Hèracles consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre
que creixia al jardí de les Hespèrides. Aquest arbre havia estat un regal
de noces de la Mare Terra a Hera pels seu casament amb Zeus i estava
custodiat per les nimfes Hespèrides, filles del tità Atles. Atles havia estat
castigat pels déus a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste
per tota l'eternitat. Quan Hèracles va arribar al jardí, Atles li va prometre
que convenceria a les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi
que Hèracles aguantés el cel durant una estona. Quan Atles va tornar,
va proposar a Hèracles d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu.
Hèracles sospità de les intencions del tità i hi estigué d'acord,
demanant-li però que aguantés el cel un moment mentre ell es posava
en una posició més còmoda que no li fes mal al coll. Atles hi estigué
d'acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, Hèracles
recollí les pomes i va deixar Atles enrere amb la seva càrrega.

24. El darrer treball d'Hèracles era també el més difícil. Consistia a
treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres
caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no
s'escapessin de l'Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era
que ningú no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Per sort,
Hèracles trobà el malaurat Orfeu, que tornava de la seva expedició a
l'infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anar-hi. Un cop arribà
al riuEstix, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingué tanta
por de la força i l'aspecte ferotge d'Hèracles que el passà amb la
seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al Tàrtar, trobà
l'heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone,
esposa d'Hades, i el rescatà. Hèracles demanà a Hades, déu dels
inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell hi accedí amb la condició
que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Hèracles, només
amb la força del seus braços, aconseguí retenir l'animal i el portà a
Micenes, per retornar-lo a l'Hades poc després.