3. Per al primer treball d’Hercules va
haver de matar al lleo de Nemea, una
fera terrible que treia foc per la boca i
tenia una pell tan densa i dura que ni
les fletxes mes afilades podien
transpassar-la. Hercules va conseguir
matar al lleo estrangulant-lo amb la
força dels seus braços i li va arrencar la
pell fent servir les urpes de la mateixa
fera com a ganivets
5. Després d'arribar al pantà proper al
llac Lerna, Hèracles es va cobrir la
boca i el nas amb una tela per
protegir-se del seu alè verinós i va
disparar fletxes en flames al seu refugi
per obligar-lo a sortir. Llavors es va
enfrontar a ella amb una falç Ruck i
Staples han assenyalat que la reacció
d'aquesta criatura ctónica va ser
botànica: després de tallar cada un
dels seus caps Hèracles va descobrir
que li creixien dos nous caps, una
expressió de la desesperació
d'aquesta lluita per a qualsevol llevat
de per a aquest heroi.
6.
7. Aquest senglar era un bèstia que
arrasava els camps de la muntanya de
l'Erimant i que tenia aterrida la
població. El quart treball d'Hèracles era
capturar-lo. Abans de poder arribar a
Erimant passà pel pais del centaures
on es va retrobar amb Quiró, de qui
Hèrcules havia apres l'art de la
medicina. Per celebrar-ho Quiró va
treure vi dels centaures, i els centaures,
atrets per l'olor del vi, es van posar
agressius, van començar a tirar-li
pedres Hércules va començar a tirar
fletxes enverinades amb l'Hidra i una es
va clavar al genoll de Quiró i li causà
una ferida letal.
8.
9. La cérvola o daina de peülles de
bronze de Cerinea era l'animal més
ràpid conegut, ja que havia escapat
fins i tot dels intents de la
deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro.
El tercer treball d'Hèracles consistia a
atrapar-la i portar-la viva a Micenes.
Hèracles va haver de perseguir la
daina durant dies i dies fins que
finalment l'animal es va aturar un
moment a beure aigua. Llavors
Hèracles la va ferir en un tendó amb
una fletxa i la va poder capturar.
10.
11. Els ocells del llac Estimfal eren monstres
terrorífics amb urpes, becs i ales de
bronze. Atacaven les persones i els
ramats per menjar-se'ls, a més de
matar amb les plomes de bronze que
els queien de les ales a gran alçada.
La cinquena tasca d'Hèracles va ser
expulsar-los ben lluny. El primer que
calia era dispersar-los perquè no
ataquessin en bandada. Per ajudar
Hèracles, Atena li donà un parell de
platerets de bronze que l'heroi féu
entrexocar amb tanta força que el
soroll espantà els ocells.
12.
13. Augies, rei de l'Èlide, tenia els ramats
més nombrosos i fèrtils del món. També
era conegut per no haver netejat mai
els seus estables, de manera que la
pudor s'estenia per tot el Peloponès i la
vida s'hi feia gairebé insuportable. La
sisena tasca d'Hèracles era la de
netejar els estables del rei Augies en un
sol dia. Per fer-ho enderrocà dues de
les quatre parets dels estables i desvià
del seu curs els rius propers Alfeu
i Peneu. Les aigües s'emportaren els
fems cap al mar i els estables i els seus
voltants quedaren nets.
14.
15. El bou de Creta fou un càstig
que Zeus envià al rei Minos per no
haver complert una promesa de
sacrifici que aquest li havia fet. Zeus
féu que l'esposa del rei Minos, Pasífae,
s'enamorés del bou i s'hi aparellés,
amb què es va engendrar el
monstre Minotaure. Pel que fa al bou,
corria salvatge per l'illa, envestint i
matant tothom qui es creuava pel seu
camí i ningú no gosava matar-lo.
Hèracles, gràcies a la seva força
prodigiosa, aconseguí capturar el bou i
portar-lo a Micenes, on finalment fou
sacrificat.
16.
17. El rei Diomedes tenia als seus estables
unes eugues que menjaven persones.
El rei escollia alguns dels seus hostes
cada nit i els donava per menjar a les
eugues. Hèracles es dirigí cap a Tràcia
amb alguns voluntaris i vencé el petit
exèrcit de Diomedes que guardava la
casa. Després capturà el rei i el llançà
en vida a les seves eugues, que el
devoraren. Després d'això, es tornaren
manses i les pogué enganxar al carro
de Diomedes per portar-les a Micenes.
18.
19. Les amazones eren dones guerreres
que vivien de la caça i de la guerra. A
vegades se les representa sense un
dels pits, que s'haurien amputat per
poder tensar bé l'arc. El novè treball
consistia a aconseguir el cinyell de la
seva reina, Hipòlita, per demanda de
la filla d'Eursiteu, Admete. Quan
Hèracles arribà a la terra de les
amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà
de la seva força. Li oferí el seu cinyell
com a penyora d'amor. La tasca
podria haver reeixit fàcilment si no
hagués estat per Hera, que va
estendre el rumor entre les amazones
que Hèracles i els seus companys
tenien com a objectiu segrestar la
reina Hipòlita i endur-se-la. Les
amazones atacaren els grecs, però
foren vençudes i Hèracles aconseguí
fugir amb el cinyell.
20.
21. El desè treball d'Hèracles era el de
robar els ramats del gegant Gerió,
monstre amb la forma de tres homes
units per la cintura i de força
llegendària que vivia a l'illa de Erítia, a
l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va
haver de creuar el desert i, aclaparat
per la calor, disparà una fletxa a Hèlios,
déu del sol: Hèlios li demanà que el
deixés en pau i Hèracles en canvi li
demanà la copa màgica que feia
servir el déu per viatjar d'est a oest
cada dia. El déu així ho va fer, de
manera que Hèracles pogué arribar a
Erítia sense més entrebancs. Pel camí,
construí dues columnes a l'actual estret
de Gibraltar per commemorar el seu
pas. Hèracles matà llavors el gos
Ortros, guarda dels ramats i germà
de Cèrber, i el pastor Eurició. Un cop
arribà a Gerió el matà també i
esguerrà el seu cos en tres parts. Reuní
22.
23. L'onzè treball d'Hèracles consistia a
obtenir les pomes d'or de l'arbre que
creixia al jardí de les Hespèrides.
Aquest arbre havia estat un regal de
noces de la Mare Terra a Hera pels seu
casament amb Zeus i estava custodiat
per les nimfes Hespèrides, filles del
tità Atles. Atles havia estat castigat pels
déus a suportar sobre les seves
espatlles la volta celeste per tota
l'eternitat. Quan Hèracles va arribar al
jardí, Atles li va prometre que
convenceria a les seves filles de donarli algunes pomes a canvi que Hèracles
aguantés el cel durant una estona.
24.
25. El darrer treball d'Hèracles era també
el més difícil. Consistia a treure el
gos Cèrber delsinferns. Aquest gos era
un monstre de tres caps amb cua de
serp que s'encarregava de vigilar que
els morts no s'escapessin de l'Hades. El
primer obstacle en aquesta tasca era
que ningú no sabia on es trobava
l'entrada a l'Hades. Per sort, Hèracles
trobà el malaurat Orfeu, que tornava
de la seva expedició a l'infern per
rescatar Eurídice. Ell li explicà com
anar-hi. Un cop arribà al riu Estix, el que
delimitava l'Hades, el barquer Caront
tingué tanta por de la força i l'aspecte
ferotge d'Hèracles que el passà amb la
seva barca a l'altra riba sense
protestar. Un cop al Tàrtar, trobà
l'heroi Teseu sotmès a suplici per un
antic intent de raptar Persèfone,
esposa d'Hades, i el rescatà. Hèracles
demanà a Hades, déu dels inferns, que
li deixés endur-se Cèrber. Ell hi accedí
