Habitatges d'Ús Turístic

Mesura de Govern
Habitatges d’ús Turístic
Maig 2014

2www.bcn.cat
Introducció
El creixement de l’activitat turística que la ciutat de Barcelona ha experimentat en els darrers vint anys ha
esdevingut un dels pilars del seu creixement econòmic. El turisme ha anat fent-se un lloc en la dinàmica
de la ciutat i així, Barcelona, ha esdevingut la destinació turística de primer ordre que és avui, amb un
altíssim reconeixement internacional.
Durant aquests vint anys s’ha treballat de valent en les estratègies de promoció turística. Al principi dels
anys noranta, els esforços se centraren en situar Barcelona en el mapa i, més endavant, en mantenir i
incrementar el posicionament aconseguit en els diversos segments que defineixen l’activitat.
En aquest període ha augmentat de manera molt rellevant tant el nombre de turistes com el de serveis
orientats a facilitar la seva estada i, alhora, el turisme ha empeltat la vida quotidiana en gran quantitat
d’àmbits que fins no fa gaire eren exclusius dels barcelonins. La ciutat i els seus habitants han après a
conviure amb el visitant, a acollir-lo, a ser un punt de referència internacional i a ser una ciutat desitjada
on tothom vol venir.
El turisme és, òbviament, una activitat econòmica generadora de riquesa per a la ciutat i un element de
progrés social i cultural. El turisme esdevé un estímul per al desenvolupament urbà i afavoreix el
dinamisme d’una ciutat plural, cosmopolita i oberta al món.
L’activitat turística, amb la participació dels agents de promoció i empresaris locals així com d’inversors
internacionals, ha afavorit la creació a Barcelona de nous serveis, productes i infraestructures. S’ha
desenvolupat seguint una pauta comuna a la d’altres destinacions urbanes internacionals, que tendeixen
alhora a la diversificació de mercats i a la concentració territorial. Cal subratllar l’existència d’alguns trets
distintius de Barcelona que posen de relleu les raons del seu bon posicionament: creixement continuat
de l’oferta i la demanda, diversitat de segments, combinació d’interessos i de motivacions,
desestacionalització de l’activitat turística al llarg de l’any, alt grau d’internacionalització i una àmplia
oferta cultural i de comerç de caràcter local i internacional, dirigida tant a residents com a visitants.
Però, entre els efectes del turisme hi ha també els propis de la dificultat d’encaix d’alguns dels seus
aspectes. Un milió sis-cents mil barcelonins acullen més de vint-i-cinc milions de visitants cada any.
Comparteixen espai, transport, carrers..., i aprenen una convivència que, tot i que en general transcorre
de manera molt satisfactòria, a vegades posa de manifest dificultats en aquell encaix que parlàvem més
amunt. Per molt important que sigui, ja no n’hi ha prou amb fer promoció turística, ara cal, de manera
simultània, dur a terme el que hem anomenat gestió turisme i ciutat: posar l’èmfasi en el
desenvolupament d’un turisme responsable i sostenible que maximitzi els seus beneficis i, alhora,
minimitzi les externalitats que poden incidir negativament en la vida ciutadana.
Aquest és un tret comú en les metròpolis grans i mitjanes de les societats occidentals que aposten per la
indústria turística com un dels motors de desenvolupament econòmic i com a element de revitalització
del territori. Cada cop més, el turisme està assumint un rol preponderant a les ciutats contemporànies, i
en el sí d’aquesta dinàmica Barcelona vol consolidar-se plenament com a destinació turística que aposta
fermament per desenvolupar un turisme responsable i sostenible en la triple vessant social, econòmica i
ambiental.
La certificació de Barcelona com a destinació de Turisme Responsable Biosphere World Class
Destination, obeeix a aquesta voluntat. L’èxit de la ciutat de Barcelona com a destinació turística passa

3www.bcn.cat
per preservar la qualitat de vida dels residents i la qualitat de l’experiència dels visitants. Barcelona ha
d’aspirar a ser alhora la millor ciutat per viure i la millor ciutat per visitar.
Per això la gestió eficaç dels fluxos de visitants i el seu encaix a la ciutat és una prioritat de l’Ajuntament
atès que, al tractar-se d’una activitat de caràcter tranversal, incideix en tots els àmbits de gestió de la
ciutat.
Un dels àmbits clau n’és el que fa referència als serveis d’allotjament i a les seves diferents tipologies.
Amb un parc hoteler ampli i de molt bona qualitat que ostenta avui més de 68.000 places, Barcelona ha
vist créixer darrerament una nova modalitat d’allotjament a mesura que l’ordenament jurídic li donava
entitat: els habitatges d’ús turístic (HUT).
La competitivitat turística de Barcelona requereix de l’existència d’aquesta nova oferta i del seu
desplegament equilibrat. Els HUT representen una oferta complementària a la hotelera (avui ja ofereixen
més de 30.000 places), atrauen un públic diferent, i presenten unes característiques que els poden
permetre una major capilaritat a l’hora de repartir millor la riquesa generada pel turisme. Majoritàriament
representen una oferta de qualitat i cada cop més professionalitzada.
Però és precisament aquesta capilaritat el que pot generar també impactes negatius sobre el territori si
no s’ordena adequadament. La seva rapidíssima implantació i l’atomització que els és consubstancial, ha
produït alguns episodis de conflictivitat amb la convivència que, tot i que minoritaris, han arribat a generar
una gran alarma social. L’atenta observació de les seves característiques, de la seva evolució i de la
seva irregular distribució sobre el territori de la ciutat, donen algunes pistes que han de ser considerades
si l’objectiu és consolidar-los com a oferta estable garantint la seva sostenibilitat.
Aquest és l’objecte de la present iniciativa: establir un marc de regulació pel desplegament equilibrat dels
HUT a Barcelona que consolidi la seva essencial aportació a la competitivitat turística, faciliti l’encaix amb
les comunitats on se situïn i garanteixi el nivell de qualitat que la ciutat requereix.

4www.bcn.cat
1. Antecedents i context
La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge, va regular per primera vegada l’ús turístic de
l’habitatge creant la figura de l’habitatge d’ús turístic, i va atorgar als ajuntaments la competència per a
habilitar aquest ús. Tot i així, en el marc d’aquella llei, aquesta nova modalitat d’allotjament turístic
quedava paradoxalment fora de les competències de la Direcció General de Turisme, atès que no
passava a formar part de les contemplades per la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya.
No va ser fins el 2011 quan, mitjançant la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de Promoció de l'Activitat
Econòmica (Llei Òmnibus), es va modificar la llei de turisme incorporant els habitatges d'ús turístic a
l'oferta turística reglada, per tal de dotar de seguretat i qualitat al sector. L’aprovació conseqüent del
Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic en va
regular la seva incorporació.
D’altra banda, l’any 2012, amb la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i
administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, va aparèixer un factor
que ha estat decisiu per a l’impuls de la regulació d’aquesta nova modalitat d’allotjament turístic:
l’aprovació de l’impost turístic. Aquest fet ha reforçat la importància d’aquesta regularització, tant per a
millorar l’obtenció dels ingressos com per combatre l’oferta deslleial. Això ha suposat que, a Barcelona,
des de l’1 de gener de 2012 fins 28 de febrer de 2014, s’ha passat dels 2.349 als 7.480 habitatges d’ús
turístic habilitats.
En data de 30 de gener de 2014 ha estat publicada en diari oficial la Llei 2/2014, del 27 de gener, de
mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic que afegeix un nou apartat 5 a l’article 73
de la Llei de Turisme de Catalunya (Registre de Turisme de Catalunya), amb el següent literal: “El
número d’inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya de les empreses i els establiments turístics
ha de constar en tota mena de publicitat que els anunciï.”
Aquesta mesura legislativa ha estat impulsada per tal que les administracions públiques disposin d’una
eina que augmenti l’efectivitat en la persecució de l’oferta il·legal d’allotjament turístic a Catalunya,
específicament, en l’àmbit dels habitatges d’ús turístic i els establiments d’apartaments turístics.
La inscripció dels habitatges d’ús turístic en el Registre de Turisme de Catalunya (RTC) es realitza d’ofici
per l’administració turística de la Generalitat de Catalunya, i s’efectua a partir de la comunicació d’inici
d’activitat que fan els propietaris davant els ajuntaments. Aquests, al seu torn, traslladen a l’administració
turística de la Generalitat de Catalunya aquesta comunicació, als efectes de la seva corresponent
inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya. Un cop inscrit en el Registre, l’habitatge d’ús turístic
rep un número d’inscripció (codi RTC), que és notificat a la persona propietària de l’habitatge.
En tota publicitat d’habitatges d’ús turístic situats en un mateix edifici o immoble caldrà, com a mínim,
assenyalar el nombre exacte d’habitatges existents en l’immoble o edifici, amb els seus codis RTC
corresponents.

5www.bcn.cat
2. Problemàtiques actuals relacionades amb els habitatges d’ús turístic
2.1.Activitat sense habilitació
En un nombre decreixent (perquè això sembla indicar el nombre mensual de les habilitacions tramitades)
però segueix havent una quantitat rellevant d’oferta d’habitatges d’ús turístic que no ha tramitat la
preceptiva habilitació municipal. Una bona part d’aquesta es dóna a Ciutat Vella, com a conseqüència
que les restriccions imposades pel Pla d’Usos n’impedeixen l’obtenció de noves, però també n’hi ha a la
resta de districtes de Barcelona (tot i que la facilitat per obtenir la nova habilitació fa que això actualment
sigui probablement residual).
2.2.Ús inadequat de la llicència
L’obtenció de l’habilitació turística d’un habitatge és un tràmit més senzill i més barat que la d’altres
tipologies d’allotjament turístic. S’observa que, a vegades, obtenir una habilitació per a HUT és la manera
d’obtenir una cobertura legal per a exercir alguna activitat d’allotjament turístic encara que aquesta no
s’ajusti a les seves característiques.
Un HUT es posa tot sencer a disposició dels seus usuaris, però a vegades, darrera d’aquesta cobertura
es pot trobar:
 Lloguer d’habitacions (que correspondria al perfil d’una pensió).
 Lloguer de llits (que correspondria al perfil d’un alberg).
2.3.Problemes de convivència
Tot i que proporcionalment són escasses, es donen denúncies per problemes de convivència tant en
habitatges d’ús turístic amb habilitació municipal com en allotjaments que actuen fora de la legalitat.
Sens dubte l’afectació a la convivència és un dels temes que causa més alarma social entre els
residents. Hi ha alguns factors que incrementen el risc que es produeixin:
 La barreja de l’ús residencial amb l’ús turístic en diferents habitatges del mateix edifici.
 La configuració urbana d’alguns dels barris de Barcelona amb més demanda turística (cases
antigues, carrers estrets...).
 L’atomització de la gestió o la gestió poc professional (sense un operador solvent al darrere).
 L’ús inadequat d’una tipologia d’allotjament turístic: quan amb un habitatge amb habilitació
d’ús turístic es presten serveis propis de pensió o d’albergs (vegeu punt 2.2).
 L’activitat il·legal, fora de control de l’administració.

6www.bcn.cat
3. Criteris de l’estratègia municipal en la lluita contra l’oferta irregular
d’allotjament turístic a Barcelona
Està clar que l’oferta d’allotjament és una de les claus del posicionament de Barcelona com a destinació
turística. La seva extensió, diversitat i qualitat, representen un clar factor de competitivitat i de
diferenciació.
L’èxit de l’activitat turística a Barcelona i l’atracció de riquesa que suposa és, de fet, un estímul pel
desenvolupament de l’oferta, que ordinàriament s’ajusta de manera adequada al marc normatiu, però
com hem vist, es poden trobar, a redós d’aquesta dinàmica, exemples d’oferta d’allotjament que se
n’aprofita comercialitzant els seus serveis sense haver obtingut la corresponent habilitació.
La lluita contra aquesta sub-oferta és un element clau de l’actuació municipal i està basada en els
següents criteris d’actuació:
3.1. L’allotjament turístic entès “com un tot”
No es pot lluitar per separat contra cada una de les diferents modalitats d’allotjament turístic. Com hem
vist més amunt, darrera un HUT que aparentment està correctament habilitat hi pot haver una oferta
irregular d’alberg o pensió.
3.2. Treball interinstitucional
No es pot treballar només des d’una administració: cal una estreta coordinació interinstitucional entre la
Generalitat i l’Ajuntament . Per això, des de març de 2012, tenim en funcionament un Grup de Treball
d’allotjaments turístics amb la següent composició:
 Per part de l’Ajuntament de Barcelona: Gerència Adjunta d’Urbanisme (Hàbitat Urbà) amb la
seva Direcció de Llicències i Inspecció, Direcció de Turisme i Esdeveniments (EEiO), Direcció
de Serveis Jurídics, i les Gerències dels Districtes de Ciutat Vella i Eixample.
 Per part de la Generalitat de Catalunya: Sots Direcció General d’Ordenació Turística, Direcció
General de Joventut.
1
 Consell Comarcal del Barcelonès (té les competències delegades per la DG de Joventut en la
inspecció dels albergs de joventut).
Els principals fruits d’aquest treball ha estat, fins ara:
 La unificació de les llistes de casos en seguiment, tant d’aquells que no disposen de cap
habilitació com d’aquells que, disposant del títol per exercir l’activitat, cometen irregularitats
que cal corregir.
1
Malgrat la seva evident dimensió d’allotjament turístic, els albergs de joventut no depenen de
l’administració de turisme (Direcció General de Turisme) sinó de la de joventut (Direcció General de
Joventut). La interconnexió d’usos entre aquests i les altres modalitats d’allotjament turístic fan necessari
integrar en una única estratègia la persecució de les situacions irregulars.

7www.bcn.cat
 L’establiment d’un protocol comú d’inspecció que permet que una acta aixecada per un
inspector de qualsevol d’aquestes administracions serveixi per instruir procediments
sancionadors en qualsevol d’elles.
 L’increment de la pressió a la irregularitat, incoant expedients de manera paral·lela des de
l’Ajuntament (per exercir una activitat sense la llicència o habilitació) i des de la Generalitat
(per prestar serveis turístics sense estar-ne habilitat).
3.3. Treball interdepartamental
Així mateix, tampoc no es pot treballar aquest tema només des d’un departament municipal. Cal un
tractament interdepartamental en el sí del mateix Ajuntament i per això aquest tema forma part dels que
són propis de la Taula de Policia Administrativa de Ciutat.
Des del mes de novembre de 2012 s’hi va posar en funcionament un grup de treball amb l’objectiu de
definir les característiques del pla d’inspecció d’allotjaments turístics i optimitzar-ne els seus resultats
(amb la participació d’Urbanisme, Serveis Jurídics, Guàrdia Urbana, Districtes, Turisme...).
Productes d’aquesta coordinació són:
 El pla d’inspecció d’habitatges d’ús turístic.
 El pla de xoc contra els problemes de convivència generats pels habitatges d’ús turístic,
aplicat al Districte de l’Eixample.
3.4. Limitació de l’activitat en entorns amb excessiva pressió
L’aprovació del Pla d’Usos del Districte de Ciutat Vella n’ha estat, fins ara, l’exponent. Pel que fa als
HUT, les característiques d’aquesta limitació s’han concretat en:
 La impossibilitat d’obtenir cap nova habilitació que no sigui com a conseqüència del “trasllat”
d’una de les existents de manera “aïllada” (habitatge situat en una comunitat de veïns amb
altres pisos d’ús residencial) cap a una oferta d’edifici sencer (sense cap pis amb ús
residencial).
 Els habitatges que disposen d’habilitació per ús turístic que no estiguin situats en un edifici
dedicat tot ell a aquesta activitat, disposen de sis anys des de l’aprovació del Pla d’Usos per a
efectuar aquest trasllat, abans no decaigui el seu dret. Aquesta extinció comportarà
indemnització a ponderar en el moment de fer-se efectiva.

8www.bcn.cat
4. Anàlisi de la distribució territorial dels HUT sobre el territori de Barcelona i
de les seves principals conseqüències
Malgrat les diferents estratègies desplegades que s’han relacionat fins ara, el seguiment de l’evolució
mensual de les demandes d’habilitació d’ús turístic de l’habitatge ens mostra tendències que apunten
clarament al risc que es reprodueixin en altres barris de la ciutat problemàtiques viscudes fins ara a
Ciutat Vella.
Barris amb configuració urbana similar a la d’aquest districte, mostren una tendència a l’excessiva
concentració d’HUT: el Poble Sec, la Vila de Gràcia i el Poble Nou en són els més clars exemples.
Pel que fa al Districte del Eixample, no tant per la seva configuració com per la contigüitat amb Ciutat
Vella i per raons de centralitat i localització d’interès turístic, veu també, mes a mes, un molt fort
incrementat del nombre d’HUT habilitats.
A l’altre extrem se situen els barris dels districtes de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou
Barris o Sant Andreu, que presenten poca demanda d’habilitacions d’ús turístic de l’habitatge.
Per l’anàlisi d’aquesta activitat vers el territori, s’ha estudiat la geolocalització de l’activitat i la
problemàtica vers altres usos residencials que genera. Aquesta tasca s’ha dut a terme en base als
següents paràmetres:
A. Localització i Densitat dels HUT respecte a la trama urbana que els sustenta, diferenciant entre
trama casc antics i altres teixits residencials
B. Creuament de la població flotant generada per les diferents tipologies d’allotjament turístic
respecte la població resident.
En base a aquetes dades, es detecten diferents conjunts territorials on cal establir un mecanisme de
regulació de l’activitat per preservar la convivència amb els usos residencials propis urbans.
L’objectiu d’aquest anàlisis es poder definir un llindar de tolerància d’aquesta activitat vers els usos
residencials urbans.

9www.bcn.cat
4.1.Documentació Gràfica:
4.1.1. Localització dels establiments d’Hosteleria i Albergs a Barcelona
4.1.2. Concentració del nombre de places per establiments d’hosteleria i alberg a Barcelona

10www.bcn.cat
4.1.3. Localització dels HUT a Barcelona
4.1.4. Concentració dels HUT a Barcelona: Denistat de l’activitat

11www.bcn.cat
4.1.5. Percentatge d’HUT respecte el nombre total d’habitatges de l’edifici
4.1.6. Localització dels HUT respecte les trames Casc Antic (Claus, 12, 13, 15 suport)

12www.bcn.cat
4.1.7. Densitat dels HUT per hectàrea en Àrees d’Estadística Bàsica (AEB)
4.1.8. Percentatges d’Hut’s respecte nombre d’habitatges totals per Àrees d’Estadística
Bàsica (AEB)

13www.bcn.cat
4.2.Principals conclusions
De la lectura i anàlisi de les dades resultants i de la documentació gràfica obtinguda es denota la
concentració de l’activitat en els entorns de la part central de la ciutat, amb un creixement exponencial en
el territori que limita a Ciutat Vella i a les trames dels cascs antics centrals, com ara Poble Sec, Gràcia i
Poblenou.
Aquesta concentració, en alguns indrets, denota una incidència notable en l’estructura urbana existent,
que pot generar, si no es pren cura de la pròpia gestió de l’activitat i de l’equilibri dels usos existents en el
territori, en una distorsió del llindar de convivència entre els usos turístics i els residencials.

14www.bcn.cat
5. Proposta de línies de treball a implementar
El Consell Plenari del 20 de desembre de 2013 va aprovar una resolució que contenia l’encàrrec al
Govern Municipal d’iniciar, en un termini màxim de 6 mesos, la tramitació de Plans Especials a les zones
de més impacte turístic que reguli les noves llicències per a l’activitat d’apartaments d’ús turístic, sempre
que sigui per causes objectives i per raons imperioses d’interès general. Amb l’aprovació de les
propostes relacionades a continuació es dóna acompliment a aquella resolució i es posen les bases per
a l’ordenació d’una oferta d’HUT equilibrada i de qualitat a la ciutat de Barcelona.
5.1.Intervenció de caràcter urbanístic: limitació de l’activitat d’HUT en algunes àrees de
Barcelona
La situació descrita i les conclusions formulades en l’apartat 4, han de servir de base per al
desplegament de les mesures urbanístiques a aplicar. Es concretaran en dos instruments marc:
5.1.1. Suspensió de llicències en un determinat àmbit territorial.
Aquest instrument faculta a l’administració a suspendre les llicències d’obres i activitats, en totes les
seves modalitats, durant un període d’un any, prorrogable per un any més, en un àmbit geogràfic
concret.
En base a l’anàlisi fet i les conclusions formulades s’ha procedit a suspendre el regim de llicència d’HUT
en el següent àmbit geogràfic:

15www.bcn.cat
La definició de l’àmbit se sustenta en la pròpia densitat i concentració de l’activitat d’HUT i en funció dels
àmbits territorials limítrof amb l’activitat existent amb característiques urbanístiques similars pel que fa a
la seva tipologia constructiva i al tipus de trama urbana, com ara tot l’àmbit territorial de la trama
Eixample, o els barris de Sant Gervasi-Galvany i El Putget i Farro.
S’ha tingut especial cura en delimitar els entorns de punts d’especial interès turístic, com ara el Parc
Güell, o la Sagrada Família, on el llindar de convivència entre usos residencials i turístics pot ser més
feble, així com teixits propis de Casc Antic, com ara el Casc Antic del Clot o de Sants Montjuïc, on tot i no
tenir una densitat elevada, per les seves característiques, amb edificacions amb una certa antiguitat, amb
espais comuns estrets i amb una certa cadència de mesures d’aïllament acústic, fan que també es
considerin més susceptibles de esdevenir en una situació de risc per la convivència. Succeeix el mateix
amb la trama residencial del 22@, que per la seva dispersió i baixa densitat, es adient el seu anàlisi dins
del marc de suspensió.
5.1.2. Pla Especial d’Usos d’Habitatges d’Ús Turístic
Dins del termini de l’any de vigència d’aquesta suspensió de llicències, es treballarà en la concreció de
les determinacions que conformaran el Pla Especial d’Usos d’Habitatges d’Ús Turístics de Barcelona.
Aquest recollirà l’objectiu de congelar el nombre de llicències individuals i establirà la regulació pel
desenvolupament de l’activitat en edificis sencers, diferenciant la seva densitat en funció de criteris
urbanístics propis de cada tipologia de trama urbana.
5.2. Intervenció en l’àmbit administratiu
5.2.1. Atenció preferent als problemes de convivència.
Les mesures de regulació que suposen la suspensió de llicències i la posterior redacció d’un pla d’usos,
es complementaran amb altres mesures de gestió que han de permetre fer front, de manera àgil i
efectiva, a la problemàtica generada per la col·lisió de les dinàmiques de l’ús turístic i l’ús residencial de
la ciutat.
Atenció telefònica a les denúncies relatives a les molèsties derivades del mal ús dels HUT
Amb l’objectiu d’atendre d’una manera més eficient les denuncies rebudes per ciutadans afectats per
males pràctiques en l’ús turístic de l’habitatge, es posarà en marxa un Centre de Recepció de Trucades
(en endavant “el Centre”) especialitzat en el tractament d’aquests casos.
Quan qualsevol dels telèfons d’emergència de l’Ajuntament (010 o 092) rebin una trucada relacionada
amb aquesta problemàtica, aquesta serà derivada al Centre i posarà en marxa el següent dispositiu:
 S’atendrà la trucada notificant que serà gravada. S’anunciarà al denunciant que, des del mateix
Centre, es posaran en contacte amb l’operador responsable de la gestió d’aquell habitatge d’ús
turístic i que, en un termini breu (uns 30 minuts), el denunciant ha d’haver rebut una trucada
d’aquest operador anunciant la solució de la problemàtica.

16www.bcn.cat
 Es convidarà a tornar a trucar (ara ja directament al Centre) si transcorregut aquest termini
aquell contacte no s’ha produït.
Mentrestant, des del Centre es trucarà al telèfon 24 hores que obligatòriament l’operador ha de
tenir activat:
 Si, com és esperable, el telèfon de l’operador respon adequadament a aquest requeriment, a
més de posar-se en contacte amb el denunciant haurà d’activar un dispositiu per a resoldre ”in
situ” la problemàtica generada pels usuaris del seu allotjament turístic i fer complir aquelles
clàusules contractuals que l’han de permetre aquesta resolució.
 Si, pel contrari, el telèfon no està operatiu, es decretarà una suspensió de l’habilitació municipal
i se n’impedirà l’ús turístic a través dels serveis d’inspecció municipal.
Queixa veí  010 / 092  Derivació al centre a Contacte amb l’operador HUT:
“SI”  Ha de contactar amb el veí i actuar “in situ”
a mode de brigada de manera immediata (30’).
 El centre contacta novament amb el veí i
comprova el cessament de la molèstia.
”No” Si el telèfon 24h no atén la trucada es
procedeix a la suspensió de l’habilitació i
s’impedirà l’ús a traves dels serveis
d’inspecció.
 En tots els casos es procedeix a la gravació de la trucada, que
habilita a l’administració a incoar procediment de disciplina.
Per fer això possible caldrà acordar amb els representants del sector, la introducció en el contracte amb
el turista-client de “clausures de civisme” que determinin aquesta casuística i facin possible la intervenció
tal com aquí s’ha descrit.
Comunicació a les comunitats de propietaris
Un altre element clau de l’estratègia és la de posar a l’abast de les comunitats de propietaris la
informació que sigui necessària per tal de facilitar la seva presa de decisions en relació a la possibilitat
d’impedir la instal·lació d’un habitatge d’ús turístic a la seva finca.
Per això s’enviarà mitjançant la Cambra de la Propietat Immobiliària una carta de cortesia als presidents
de les comunitats explicant el procediment a seguir en cas que vulguin modificar els seus estatuts i fer
l’oportuna inscripció en el registre.

17www.bcn.cat
5.2.2. Persecució de l’activitat no legalitzada
Seguiment dels anuncis d’oferta d’allotjament a través d’Internet
La modificació, citada més amunt, de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives,
financeres i del sector públic en el sentit de modificar la Llei de Turisme de Catalunya introduint
l’obligatorietat de fer constar el número de Registre de Turisme de Catalunya (RTC) en qualsevol
publicitat d’allotjament turístic representa, certament, un nou instrument que cal introduir en les
estratègies d’inspecció i control d’aquesta activitat.
En estreta coordinació amb la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya es posarà en
marxa un dispositiu de rastreig de les webs que comercialitzen ofertes d’allotjament turístic a Barcelona
per tal d’identificar aquelles que no hi facin constar el RTC. L’omissió d’aquesta obligació permet suposar
la irregularitat de l’oferta i per tant iniciar el procediment sancionador contra l’anunciant i el responsable
de la gestió de l’allotjament en qüestió.
Inspecció
Es desplegarà un pla de xoc d’inspecció d’HUT amb l’objectiu de perseguir i sancionar aquells habitatges
que operin sense la deguda autorització, aquells que realitzin usos indeguts sota l’autorització d’HUT i
aquells que no compleixin amb els deures de convivència i civisme.
5.3.Millores de regulació: Desenvolupament d’una normativa específica per Barcelona.
L’entorn urbà presenta unes característiques diferenciades respecte altres entorns del territori català que,
probablement, requereixen solucions diferents i adaptades a les seves circumstàncies.
En el cas de Barcelona això sembla clar. Per volum i per tipologia, el turisme a Barcelona requereix
d’aproximacions singulars, i la normativa catalana no fa excepcions.
En aquesta direcció va l’acord del Consell Plenari del 20 de desembre de 2013 quan insta al Govern
Municipal a traslladar a la Comissió Sectorial d’Ordenació Turística de la Taula de Turisme, de la que
forma part l’Ajuntament, la petició d’incloure a la Llei 13/2002 de 21 de juny de Turisme, el Decret
159/2012 de 20 de novembre d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic i la Llei
18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la necessitat de dotar un règim específic competencial
per la ciutat de Barcelona i modificar el marc normatiu, a fi i efectes que l’Ajuntament de Barcelona
pugui desenvolupar normativament l’aplicació d’aquestes lleis en matèria d’allotjament turístic a
la ciutat de Barcelona.
El passat 12 de febrer, a la reunió ordinària de la Comissió Sectorial d’Ordenació de la Taula de Turisme
de Catalunya, els representants de l’Ajuntament de Barcelona ja van donar trasllat a aquest acord.
Això obre la porta en els propers mesos, a treballar conjuntament amb la Direcció General de Turisme de
la Generalitat de Catalunya per elaborar una proposta de desenvolupament normatiu que doni resposta a
aquelles especificitats.

18www.bcn.cat
Línies de millora de la regulació que es proposen:
5.3.1. Introducció d’un codi de bones practiques
Es proposa introduir en la Llei de Turisme un codi de bones pràctiques que tingui com a finalitat establir
mesures de caràcter obligatori en el règim contractual dels HUT amb la finalitat de garantir que l’usuari
turístic utilitzarà l’habitatge sense provocar situacions que incideixin negativament en la convivència
veïnal.
Aquestes mesures han d’estar incloses de forma expressa en les clàusules del contracte de cessió de
l’habitatge i han de recollir, en concret, les següents obligacions:
- Obligació de l’usuari turístic de no pertorbar la convivència veïnal, tant per molèsties com
per ús inadequat dels elements comuns de la comunitat.
- Obligació de l’usuari de constituir una fiança que garanteixi l’efectiu compliment de
l’obligació contractual esmentada. En cas d’incompliment, el propietari o empresa gestora
no procedirà a la seva devolució un cop finalitzada la relació contractual. La quantia
d’aquesta fiança ha d’assolir el 20 % de l’import total del contracte o com a mínim 400 €.
- Obligació del propietari o de l’empresa gestora de desallotjar l’HUT cas que l’usuari turístic
atempti contra les regles bàsiques de la convivència veïnal de forma reiterada.
5.3.2. Règim sancionador
Molèsties als veïns, infracció lleu, i no adopció del codi de bones pràctiques, infracció greu
La introducció d’un codi de bones pràctiques és necessària però no és suficient. Cal que l’obligatorietat
del codi de bones pràctiques estigui recolzada per un règim sancionador que permeti sancionar a l’usuari
turístic que incompleixi l’obligació de respectar la convivència veïnal. En concret, tot i que la Llei 13/2002
de turisme estableix, a l’article 31 c), el deure dels usuaris turístics de respectar les normes bàsiques de
convivència i higiene, en l’actualitat no hi ha tipificada cap infracció relativa a les molèsties causades als
veïns per part dels usuaris, atès que la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives,
financeres i del sector públic, ha suprimit aquest supòsit infractor.
De conformitat amb l’esmentat, es proposa tornar a introduir la infracció suprimida per la Llei 2/2014 i,
així mateix, introduir dues noves infraccions, qualificades com a greus que recullin el règim sancionador
aplicable per l’incompliment del codi de bones pràctiques :
- Formalitzar contractes de cessió d’habitatges d’ús turístic sense adoptar les mesures del codi de
bones pràctiques
- No desallotjar l’habitatge d’ús turístic en cas de molèsties reiterades als veïns o ús inadequat dels
elements comuns de la comunitat de forma reiterada.

19www.bcn.cat
Infracció lleu: no funcionament del telèfon d’atenció 24 h de forma reiterada i no complir amb els
requisits de publicitat del telèfon d’atenció
L’experiència municipal ha posat en evidència que són molt nombrosos els casos en què no funciona el
telèfon d’atenció exigit pel Decret 159/2012, amb la finalitat de resoldre de forma immediata consultes i
incidències relacionades amb l’activitat de l’habitatge. Tot i que la Llei 13/2002 de turisme reconeix com a
infracció lleu, no només la simple inobservança de les disposicions que recull la pròpia llei, sinó també la
de les disposicions que recull la normativa que la desenvolupa, fóra necessari clarificar el règim
sancionador d’aquest supòsit infractor i, per això, es proposa recollir-lo com al infracció lleu pel cas que
el no funcionament del telèfon succeeixi de forma reiterada. Davant les dificultats probatòries que pot
comportar l’aplicació d’aquest supòsit infractor, es proposa que la pròpia Llei reconegui expressament la
possibilitat d’aportar qualsevol mitjà de prova admissible en dret.
Així mateix, es proposa introduir un altre supòsit d’infracció lleu, en cas d’incompliment de l’obligació
d’anunciar de forma permanent, en l’escala de veïns, el telèfon d’atenció immediata. A conseqüència,
també cal introduir la regulació d’aquesta nova obligació que repercutirà positivament en resolució de
conflictes veïnals.
Infracció greu i molt greu, reincidència, respectivament, d’una falta lleu o greu. Introducció de la
sanció d’inhabilitació
Les sancions previstes a la Llei 13/2002 de turisme, en matèria d’habitatges turístics esdevenen
insuficients atès que una àmplia part dels HUT són gestionats per empreses dedicades de forma
especialitzada a la comercialització i gestió d’aquest tipus d’allotjament turístic per encàrrec directe dels
propietaris. Ni la sanció de multa, ni la sanció de suspensió o tancament de l’habitatge concret afectat
per la infracció es mostren efectives ja que l’empresa pot continuar operant amb encàrrecs de gestió de
nous HUT. La mateixa problemàtica es presenta pel cas que un propietari disposi de varis habitatges que
pugui destinar a un ús turístic. Des d’aquesta perspectiva fóra més adequada per ser més efectiva, la
imposició d’una sanció d’inhabilitació per actuar com a empresa gestora, o si s’escau, per ser titular per a
un període d’entre sis i dotze mesos, en cas d’infraccions molt greus i, per un període màxim de sis
mesos en cas d’infraccions greus. Els nous comunicats d’HUT formalitzats per l’empresa gestora o el
propietari sancionat amb la inhabilitació, mentre aquesta sanció sigui vigent, han de ser declarats no
admesos per l’administració municipal.
La introducció d’aquesta nova mesura sancionadora hauria d’anar acompanyada amb la introducció de
dues noves infraccions que prevegin el supòsits de reincidència d’infraccions lleus i greus com a greus i
molt greus, respectivament. D’aquesta manera, una empresa gestora d’HUT que reincideixi en la
infracció de no adoptar el codi de bones pràctiques, pot ser sancionada amb la inhabilitació per esdevenir
empresa gestora de nous HUT per un període d’entre sis i dotze mesos per la comissió d’una infracció
molt greu.
5.3.3. Exploració de normativa pròpia de Barcelona en matèria d’habitatges d’ús turístics
Tant l’elevada proliferació d’aquest tipus d’allotjament turístic a Barcelona, com les dificultats d’inspecció i
control que aquest fet comporta, són raons que advoquen per una normativa pròpia en aquesta matèria.
Per aquest motiu es proposa la modificació de la Llei de Turisme que habiliti a l’Ajuntament de Barcelona
per l’aprovació d’una normativa pròpia en matèria d’habitatges d’ús turístic.

20www.bcn.cat
5.3.4. Delegació a l’Ajuntament de Barcelona de competències d’inspecció i sancionadores
en matèria d’albergs de joventut
D’acord amb la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i
joves, el Decret 187/1993, de 27 de juliol, va delegar a les comarques, les competències que la legislació
vigent atribuïa a l’Administració de la Generalitat en relació amb les potestats d’execució en matèria
d’instal·lacions juvenils, entre les quals s’inclouen els albergs de joventut.
Atès que article 50 del Projecte de Llei de Governs locals preveu substituir els Consells Comarcals en
l’àmbit territorial de les àrees metropolitanes, es proposa atribuir a l’Ajuntament de Barcelona les
facultats relatives a l’exercici de la potestat inspectora i sancionadora en matèria d’albergs de joventut.
Cal tenir en compte que l’article 7 de la Llei esmentada, ja preveu la possibilitat que les municipis puguin
exercir per delegació, les potestats d’execució en matèria d’instal·lacions juvenils, exigint, en aquest cas,
que incloguin la gestió i tramitació que deriva de la comunicació prèvia, les facultats d’inspecció i també
les de sanció previstes a l’article 14. Aquest mateix precepte requereix al municipi que adopti un acord
exprés en aquest sentit, en què justifiqui la capacitat tècnica i financera i de gestió per dur a terme les
potestats delegades i que informi a l’Administració de la Generalitat d’aquest acord d’acord amb el que
preveu la legislació de règim local.
Tal i com estableix l’article 27.6 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, la
delegació haurà d’anar acompanyada en tot cas del corresponent finançament, de manera que serà
necessària l’existència de la dotació pressupostària adequada i suficient en els pressupostos de
l’Administració delegant per a cada exercici econòmic. Cas que no es compleixi aquest requisit, la
delegació esdevindrà nul·la.
De forma alternativa es proposa modificar la normativa sectorial esmentada, per atribuir a l’Ajuntament
de Barcelona les potestats d’inspecció i sancionadores en matèria d’albergs juvenils com a competència
pròpia.

Habitatges d'Ús Turístic

More Related Content

What's hot

Similar to Habitatges d'Ús Turístic

More from Ajuntament de Barcelona

Habitatges d'Ús Turístic