ESCOLA SEGIMON COMAS SOM CASTELL CICLE SUPERIOR

1. Mariona:pots posar a cada personatge el títol de la peça musicalquan omplis el teu tros?
INTRODUCCIÓ Mirem q podem llegir i Mariona posa-hi la peça musical q hi va.
ABADESSA EMMA
ARNAU GUILLEM DE BESORA
L’escenapassaa l’exterior delCastell.
El rei visita a l’Arnau Guillem de Besoraper acompanyar-lo al sentimentper la mort del seu pare i a dir-li que
hereta els títols i propietats delseu pare.
ESCOLASEGIMONCOMAS
PROJECTE SOM HISTÒRIA
SOM CASTELL 2
NOM:
DATA D’INICI:

2. Quan el rei marxa entrenjueus a reclamar diners que el pare els deu.
L’Arnau es comprometa treballar i a pagar els deutes.
La gent del poble estan contents i ho celebren.
Rei: Benvolgut senyor Arnau Guillem de Besora, l’acompanyo al sentiment per la mort del seu estimat pare.
Arnau: Moltes mercès perhaver vingut fins al meu castell.
Rei: A banda del meu condolet vinc a entregar els títols del teu pare, que fins a la seva mort eren seus.
Arnau: Li agraeixo i tindré cura de les meves terres com ho havia fet el meu estimat pare.
(Surt el pare de l’escena i entren els jueus)
Jueu 1(Júlia): M’he assabentat que vós heu heretat les propietats i els títols del vostre pare, ara mort. Us vinc a
comunicar que el vostre pare em devia diners i que ara aquests deutes són de vós.
Jueu 2(Irma): Jo porto els documents i dos testimonis que confirmenque el teu pare també tenia un deute amb mi.
Quiu (Mireia): Javeig que aquí hi haurà problemes i em tocarà passar gana.
Jueu 3(Eulàlia): Jo també vinc a reclamar la meva part. Et recordo que em deus una bona quantitat de diners.
Arnau (en veu alta): No patiu, treballaré de valent i pagaré tots els deutes pendents.
(Parlant en veu mig baixa, com si estigués pensant)

3. Caram! He heretat molts títols i propietats,però tinc les butxaques buides. A veure com me’n sortiré d’aquest
embolic…
Poble (Biel S): Visca el nostre senyor!
Poble (Miqueli Gil): Visca l’Arnau Guillem de Besora!
Poble (tots els altres): Visca!
LLUÍS DESCATLLAR
NARRADOR Sounounou: Vet aquí que com si res hem arribat al S. XVII. Us presento al senyor del castell, Lluís de
Descatllar.
LLD Roc: Benvinguts senyors i senyores a la consagració de la nova capella del meu castell. Podreu oir missa que
us protegirà dels nits fredes i de la fam.
CAPELLÀ Roger: Senyor, cada dia que passa, el castell està menys protegit. Amb només un període de 30 dies el
castell ha estat atacat per una dotzena de bandolers. Déu meu guardeu-nos de tots els mals. Reseu i pregueu que
vivim en temps difícils.
P1 Nil (arrogant i de mala gana): Senyor us heu dignat a convidar-nos? Què en voleu de nosaltres? No tenim res de
res. Venim en so de pau i amb ganes de bona convivència, però volem la defensa dels nostres drets.

4. LLD: He lluitat per vosaltres. M’he arriscat per vosaltres. He defensat la terra com ningú. Sóc el vostre amo i senyor.
Em deveu obediència. A la Guerra dels Segadors vaig ser atacat dues vegades, una a Camprodon i l'altra a Vic.
P2 Biel (intentant suavitzar la situació i volent quedar bé): Oh senyor! Permeti'm dir-li que el castell li ha quedat una
meravella i aquesta capella és tema de conversa a la plaça de la vila.
CAPELLA: Unim-nos i fem pinya al voltant del mateix foc. Els del castell i els de la vila han de seguir escrivint la
història de les nostres contrades.
P3 Anna i Abril (a l'uníson): Estem contentes amb les vostres anades i vingudes de Barcelona cap al castell. Un
castell habitat reconforta i dóna vida a la població. Amb vós ens sentim segurs i protegits de les guerres i els
bandolers.
P4 Èric: Valga'm Déu val! Com voleu que no rondin bandolers si la gent del camp no pot viure. La gana i la
desesperació porten aldarulls i males decisions. Coneguts són de tots nosaltres els bandolers que ronden per
aquests paratges i més d'un encara ens ha ajudat a sortir del pas! No els justifico però la gana ....
LLD Roc: Benvolguts ciutadans per compensarles distàncies i prova de cortesia us obro les portes del castell en un
dia tan important com la consagració de la capella. Admireu-lo i preguem junts pel nostre futur!
P5 Pau O (tot parlant amb el del costat i amb veu baixa): Aquest és un fatxenda, presumit, violent i caragirat. No em
crec res de la seva bona fe. Els fets parlen, no ens calen les paraules.
P6 Laura: Estic d'acord amb vós senyor i agraeixo aquest detall. Heu defensat el vostre castell i la vostra terra i per
nosaltres sempre serà un motiu d'orgull. Molts pobles admirem com cada dia creix i d'un casalot aviat passarà a ser
un castell!

5. P7 Núria: Vós sou el millor! Heu creat noves estances i aquesta rebuda m'omple d'emoció!
P8 Yeray (amb veu baixa i una mica cansat de tants comentaris): Senyor i home de bé no pot ser!
CAPELLÀ (altiu i posant pau): Vinga deixem-nos de xerrameques i anem a oficiar la santa missa.
LLD Roc: Tanqueu les portes i comencem reconciliant-nos com a germans!
CAPELLÀ Roger: Unim els cors, preguem en silenci....
NARRADOR Sounounou: I conten i expliquen i expliquen i contes que la missa es va celebrar els vilatans van treure
el ventre de pena i les coses no varen canviar gaire, però això sí per un dia també havien estat una mica senyors del
castell.
L’escena succeeix dins del gabinet d’Emili Juncadella. L’Emili Juncadella reuneix els
alcaldes de Sant Quirze i de Montesquiu i part de la gent del poble per explica’ls-hi un
dels viatges que ha fet, concretament a Mèxic.

6. En aquest viatge el senyor Juncadella adquireix una escultura de gran valor la qual la
vol cedir als ajuntaments. En aquesta ofrena a part de la gent del poble també hi ha la
seva germana Mercedes.
Quiu (Veu en off narrador) Txell: -Un dia de tardor de l’any 1920 Emili Juncadella
havia reunit els alcaldes de Montesquiu i Sant Quirze i gent dels dos pobles per
explicar la seva aventura a Mèxic.
Al final de l’explicació l’Emili Juncadella fa una donació d’una escultura molt valuosa als
alcaldes dels dos municipis. Perquè en quedi constància els hi fa signar un document.
Seguidament en acte d’agraïment els dos alcaldes, David i Joan li donen la mà molt
afectuosament i fan dos petons a la germana Mercedes. A continuació en Juncadella
el hi cedeix l’escultura.
Tot el poble li agraeix i es posa a aplaudir espontàniament.

7. Tots marxen molt contents i s’acomiaden del Sr. Juncadella i la seva germana
Mercedes.
Estaria bé publicar els guions al Xerraire com a mostra del treball. Diria q les gravacions no
les tindrem per dimarts i tampoc és problema pq ho avancem i ja ho publicarem al blog al
proper trimestre.