1. Klaus, el comprador d’alegries
En un petit poble on la gent era molt, molt pobra, un dia hi va arribar un senyor molt ben
vestit. Portava un barret de copa i semblava que anés a un casament. Quan va ser a la
plaça major, somrient, va fer sonar una campaneta.
-Veniu, gent del poble! Escolteu, perquè us porto molta riquesa!
Com que en aquell lloc el poc que tenien ho havien guanyat amb l’esforç de tota la vida,
tothom va anar-hi per veure de què es tractava.
-Mireu, us vinc a comprar una
cosa que no us ha costat res. Us
la pagaré amb monedes d’or
rodones i lluents com un raig de
sol.
-Senyor del barret, que ens vol
comprar si els pobres no tenim
res per vendre?
-Jo no em dic senyor del barret, em dic Klaus de Klaucània i dels que us vull comprar en
teniu grans quantitats. Us vinc a comprar les vostres alegries. Us les pago a preu d’or!
És veritat, eren pobres, però d’alegries si que en tenien: saltar sobre les fogueres per
Sant Joan, explicar contes a la vora del foc, ballar a la festa major, enamorar-se a la
primavera...
Com que Klaus pagava molt bé, li van vendre totes les alegries. Amb els diners van poder
pagar els deutes, comprar patins, barres
de gelat, guitarres, nines que parlaven i
coses d’aquestes.
Però tot allò no servia, perquè com que
no tenien alegria, res els feia il·lusió,
estaven malhumorats i no reien mai.
Van passar dos mesos, els més avorrits
de la vida d’aquell poble.
Al final van decidir cridar a en Klaus de Klaucània perquè ho poguessin arreglar d’alguna
manera. Li van enviar un telegrama i van anar-hi de seguida.
Joles Sennell
Llengua catalana El conte
Nom i cognoms: ..........................................................................................................
Data: ...................................................................................................................................
2. Resumeix el conte de “Klaus, el comprador d’alegries”.
Fes els dibuixos en quatre vinyetes.
A sota de cadascuna escriu una frase que l’expliqui.
............................................................................ .........................................................................
.......................................................................... .........................................................................