Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Pregó Festa Major Vall d'Ora 2005

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
FESTA MAJOR DE LA VALL D'ORA
en honor de Sant Llerr
Dies 27 i 28 d'agost de 2005
PREGÓ
Agutzil: Déu us guardi a tots, famí...
Com la roda de la vida,
giro plana i faig la crida;
dones és cosa tan humana
com que els xics es fan majors
que rialles, i...
"
Secretari: Dema, per tots els racons
hi haura corrua a pilons
de cotxes amb gent de fora.
Són els parents i els amics
qu...
Advertisement
Advertisement
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 11 Ad

Pregó Festa Major Vall d'Ora 2005

Download to read offline

Text del pregó de la Festa Major de la Vall d'Ora 2005, esdevinguda els dies 27 i 28 d'agost. El 2004 no hi va haver pregó (ni Festa Major) en senyal de dol i respecte per la mort d'en Martí de Sant Lleïr.

Text del pregó de la Festa Major de la Vall d'Ora 2005, esdevinguda els dies 27 i 28 d'agost. El 2004 no hi va haver pregó (ni Festa Major) en senyal de dol i respecte per la mort d'en Martí de Sant Lleïr.

Advertisement
Advertisement

More Related Content

Slideshows for you (20)

Similar to Pregó Festa Major Vall d'Ora 2005 (20)

Advertisement

Pregó Festa Major Vall d'Ora 2005

  1. 1. FESTA MAJOR DE LA VALL D'ORA en honor de Sant Llerr Dies 27 i 28 d'agost de 2005 PREGÓ Agutzil: Déu us guardi a tots, família. Avui, com queja és vigilia de la festa del patró, aquí sóc altra vegada i amb estrofa ben rimada us vine a llegir el pregó. Sóc nunci de bona nova i d'aixó, la millar prava és que sempre tinc requesta. La meva feina és amena. No die ni porto cap pena. Quan jo vine, és que hi ha festa. Avui fa vint-i-cinc anys que amb uns o altres companys faig de nunci per les testes. Vine, no fallo i puntual m'enrotllo com un serial hi hagi sol, o bé tempestes. Raó que no es pot rebatre va ser la del dos mil quatre per no passar a fer el pregó. 1és que aquí valorem més que les testes o els diners fer amistat i germanor. L'any passat, en aquest día ens falta la companyia d'en Martí de Sant Llerr. 1per motiu de respecte i demostrar el nostre afecte la festa vam suprimir. Resem ara a sa memoria -que Déu el tingui a la glória- guardant silenci un moment. 1a la Carmeta i els seus que han passat estones greus mostrem nostre sentiment. 1
  2. 2. Com la roda de la vida, giro plana i faig la crida; dones és cosa tan humana com que els xics es fan majors que rialles, i no plors, la testa a tots encomana. Fixeu-vos amb qui he vingut. Després de molts anys perdut de secretari, en Lluís, torno a tenir altra vegada. És el rei de !'arracada i el més xulo del país. Secretarí: Si diuen que és trist robar, pitjor és haver d'aguantar aquest agutzil de pega. Té mal rotllo i sempre ralla. Ara miraré si calla: fote't un trago, col·lega! Agutzíl: On s'és vist tanta confianc;:a? Que aquí, a Espanya i a Franc;:a, si algú se'm puja al bigot, es guanya l'extremunció! Pero, ben mirat, és millar un traguet que un mastegot... Que Déu ni dó la tronada! Duc la camisa xopada i se m'encalla la veu. Quin estiu més xatogós, llarg, eixut i tan galdós: pie de toes per tot arreu! Ara el pinxo que he llogat, del que engony s'ha programat us en tara l'escandall. Portem una llista plena amb actes de tota mena de la testa de la Vall. 2
  3. 3. " Secretari: Dema, per tots els racons hi haura corrua a pilons de cotxes amb gent de fora. Són els parents i els amics que vénen sense fatics perqué estimen la Vall d'Ora. Agutzíl: La festa comen~ara quan sentirem repicar la campana bene"ida. Alegre convocatoria que a tots ens fara memoria d'anar a missa de seguida. Secretarí: El mossén, que és complidor, pujara de Montmajor per dir missa amb sermó breu. Fara l'elogi del Sant i pot ser que, tot dubtant, el confongui amb Sant Andreu. Agutzíl: Al final, els feligresas, tot i no ser massa entesos, cantarem a pie pulmó les estrofes ben rimades, molt devotes i inspirades deis goits del nostre patró. Secretari: Quan la missa haura finit, se'ns dara el pa benert seguint un antic costum. 1al so de l'acordió rebrem, per fer-ho rodó, un ram d'herbes de perfum. Agutzíl: Després farem encaixades a amistats retrobades i als parents que hauran vingut. 1en animada xerrada parlarem d'aquesta anyada, del temps i de la salut. 3
  4. 4. Secretan: A casa, amb taula parada, hi haura teca preparada amb els millors requisits: canelons o un bon guisat, per postres fruita o gelat i cava pels descosits! Agutzil: Una capeta i un puro serviran, us ho asseguro, per fer la testa més bona. 1ens tara millar profit si, estirats a sobre elllit, fem la becaina una estona. Secretari: Demprés sabeu qué ens espera: un envelat de primera constru"it expressament. Bombetes, focus, garlandes i vímet per tetes bandes tan que hi hagi bon ambient. Agutzil: En efecte, a l'envelat, la testa tindra l'esclat amb tonades deis Revira. Alla amb polques i fandangos, valsets, tirabais i tangos ballarem, gira que gira. Secretari: També hi haura preparada coca seca i ensucrada que trauran cap a les nou. Amb menjar tan suculent tothom es veura valent per més gresca i enrenou. Agutzil: Sense trampa ni enganyifa vindra l'hora de la rifa que és seguida amb atenció: pernil, llonganissa, cava i uns cistell on mai no acaba de sortir-ne el bo i millar. 4 •
  5. 5. Secretari: A altes hores de la nit tothom quedara rendit de tanta dansa i gatzara. 1ens direm: adéu-siau! Que l'any que ve, si a Déu plau, estiguem tan bons com ara. Agutzil: Com que veig queja es fa tard, ara fem un punt i a part per parlar de les notícies. És un moment del pregó que s'espera amb atenció i que a tots fa les delícies. De rumors i peripécies, alcaldades i facécies en tenim un bon recull. 1que ningú no s'enfadi perqué, encara que no agradi, ficarem el dit a l'ull. Potser dieu-me maniatic pero alió del canvi climatic ja el patim, i aixó és molt trist. D'hiverns amb tanta gla~ada i estius amb igual secada, ni els més vells n'havien vist. El món esta fet un nyap d'injustícies a tot drap per la globalització. Hi ha guerres, fam, terrorisme i també molt de racisme en front de la immigració. Secretari: Ai amo, que sou pallissa, deixeu els sermons per missa i parleu de la Vall d'Ora. Que aixó és el que vol la gent i ja ho espera impacient, que si no, ens fotran tora. 5
  6. 6. Agutzil: Del Comú, la bona feina ja veureu que sera l'eina per !'alcalde fer plegar. La cadira li grinyola pero ell va a la seva bola i a caprici, fa i desfá Alla dalt a la carena hi ha fet posar una antena per tenir-nos enganyats. El teléfon no funciona i així fa que a aquesta zona estem incomunicats. Pero no li valdra !'embrolla i el carrec ja li trontolla. Que tot canvia, no és broma: en Pujol ja va plegar, a I'Aznar vam fer marxar i és mort el papa de Roma! Secretari: Uns quants ossos van trobar a una balma, a Guilanya, que semblen importantíssims. Quatre bocins, tots fets sopa, podrien ser d'una tropa d'avantpassats antiquíssims. Agutzil: Aquí dalt, a una cinglera, on diuen que abans ja hi era, a Sant Mamet han posat. És el culte pietós que li han fet els cayadors deis pobles d'aquí al costat. Secretari: Alla en el Pla de Salita fa mesos hi hagué una cita i una festa de patxoca. Per celebrar que mai més, per justícia i per progrés, del riu l'aigua ja no es toca. 6
  7. 7. Agutzil: Una carpa, poesies, gent de totes les masies, i, a més a més, bon dinar. Música, ball, diversió, discursos, molta emoció i un que va venir a espiar. Secretari: A Cal Guirre, mai no falla: el jovent i la canalla a la tieta fan costat. Com que el metge li aconsella un aparell per l'orella la Nuri se n'ha comprat. Agutzil: També es vigila la vista i avui se'n va al massatgista pe! lumbago i el dolor. Fa temps, quan I'Arnau va pendre, sucada amb vi, el va rependre la primera comunió. Secretari: Del Teixidor us vull contar que l'aigua se'ls va glac;:ar i tingué una inundació. El Narcís, fa economía, perqué amb la calba estalvia pinta, raspall i !oció. Agutzil: Per si el cotxe no funciona a un moro d'alla Solsona ha comprat un "aparatu". Perqué es veu que l'altre dia posar en marxa no podia ni el Land Rover, ni el "Jabatu". Secretari: Ara al Riuet hi ha la tanca perqué són a Vilafranca que també és Festa Major. 1la Bele i en Joan s'han posat al restaurant del Muntanya, amb decisió. 7
  8. 8. Agutzil: A I'Orriols, com és sabut, una pubilla han tingut i tothom n'esta joiós. Es diu Eularia, és maca, en Xavier li treu la caca i fa de pare seriós. Secretari: L'Eii l'ha ben estacat i, si abans era grillat, ara és persona assenyada. Veig que ha posat alla dalt un cobert fenomenal que ha tret de Rocafumada. Agutzil: Al Pujol, casa molt fosca, no s'hi veia ni una mosca i ara és la cosa contraria. No els importa la despesa: dia i nit tenen encesa tota aquella Iluminaria! Secretan: Com que ho fan molt bé de preu hi ha clients de tot arreu, fins gavatxos i holandeses. Un gran forn de convecció i aire frese al menjador fa que estiguin ben atesos. Agutzil: És també internacional bona part del personal que serveix o fa el dinar. 1com que l'aigua és escassa han construn una bassa contra el foc o per regar. Secretari: Han fet també amb molt de gust un porxo nou i robust, amb bones encavallades i pedres originaries. 1els cotxes i maquinaries poden tenir aixoplugades. 8
  9. 9. Agutzil: Fóra un oblit que em reprotxo no parlar d'en Calimotxo que a tothom dóna suport. 1és que ell, entre got i got, ajuda i fa tant com pot sigui amb les cabres o a l'hort. Secretari: Un exemple us servira: quan a l'hivern es glac;:a tata l'aigua de la granja, fou per la Nuri un trasbals. 1ell, al punt, als animals, els porta aigua i ho arranja. Agutzil: No hi ha com de Sant Lle"ir tan grans millares per dir: el mur d'arran de !'ermita i fins tata la teulada, en Martí l'ha apariada d'una manera inaudita. Secretari: Ja que parlem d'en Martí una altra nova us vull dir que és noticia extraordinaria: per formal, seriós i actiu ja l'han fet definitiu alla, a I'Escola Agraria. Agutzil: La relació, no l'acabo, perqué una dutxa i lavabo a Ca I'Ambrós han posat. 1també aigua calenta. La Maria esta contenta amb tanta comodítat. Secretari: A América, tal com valía, va anar a fer en Josep Maria una excursíó colossal. Pero ara no fa expedícíons: estudia oposícíons perqué vol ser forestal. 9
  10. 10. Agutzil: El gran esdeveniment del Sola és el naixement d'en Martí, que és molt inquiet. 1jo ja us poso en avís que amb l'edat que té en Lluís tothom pensi que és el nét. Secretari: Hi haura al Sola més quadrilla: que als quins tenen una filia pel gener els vindra el saga!. Per aixó amb martells i serres han arreglat uns quants terres i també el porxo de dalt. Agutzil: Si va creixent la mainada i tot passa de volada, au! fem festa amb il-lusió! Qué és la vida un frenesí, com ja fa temps ho va dir un que es deia Calderó. Secretari: Amo, prou! Que xerreu massa i demprés, alla a la pla<;:a, la gent dira mal de vós. Penseu que hem vingut aquí a parlar de Sant Lle"ir, que és un sant com no n'hi ha dos. Agutzil: Téns raó una altra vegada... Parlem de l'anomenada que té arreu nostre Patró. Fa molts anys que ens protegeix i els seus favors concedeix a qui el prega amb devoció. Secretari: Sant Lle"ir és advocat per protegir els camps de blat i les feixes de conreu. És !'estrella del programa i la seva intensa fama s'ha escampat per tot arreu. 10
  11. 11. Agutzíl: Guarda boscos i conreus, protegeix del fred als peus i fa créixer el que hem sembrat. Retorna a qui té un desmai fa que el riu no es buidi mai i guareix el constipat. Secretad: 1és que el seu favor profétic té remei pel diabétic i cura el dolor d'esquena. Als qui cauen, deixa intactes, va bé per les cataractes, i pels mals de tota mena. Agutzíl: Demanem-li a Sant Llei"r que amb el seu poder diví ens tregui els mals governants. Que al món hi hagi: salut, vida, la natura protegida i pau per tots els humans. Secretad: Forasters i residents: podem estar ben contents amb la testa i el patró. Que per molts anys sigui així i ens puguem tornar a reunir per seguir la tradició. Agutzíl: Dema gran dia ens espera. No fem, dones, ara el tronera i anem a sopar i dormir. 1diguem la lletania ara i sempre, nit i dia: Tots: VISCA SEMPRE SANT LLEi"R! 11

×