Narrativa

1. Gèneres literaris La narrativa

2. Característiques Exposa fets que poden ser històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Acostuma a estar escrita en prosa. Classificació: Narrativa Narrativa culta Narrativa popular Novel·la (més llarga i complexa) Conte (més breu ) Llegendes, rondalles ,...

3. La història i el discurs En un relat intervenen dos grans aspectes: Història : Conjunt d’ esdeveniments protagonitzats per uns personatges que viuen en un temps i en un espai determinats. Formen part de la història tots aquells elements que intervenen en la lògica de l’acció o l'engranatge dels fets: els fets mateixos, el mòbil , el conflicte , els personatges , el temps i l’ espai .

4. Discurs : Manera com s’explica la història. Formen part del discurs tots els elements lingüístics i tècnics que ajuden a configurar el text. - Qui explica la història? : punt de vista - Quina tipologia textual preval? : descripció, narració, diàleg. - Com s’organitzen les estructures lingüístiques: A nivell lèxic, morfològic,...

5. La història i la trama Història (argument) : Conjunt d’esdeveniments explicats seguint l’ordre cronològic , tal com succeirien a la realitat: passat, present, futur. Trama : Estructura que decideix seguir l’autor per explicar la història. En aquest sentit, pot disposar els materials de moltes i diferents maneres, tot alternant el sentit del temps .

6. La trama de la narració pot ser: Lineal o contínua : Ordenació dels fets segons el pas real del temps. Plantejament : exposició de la situació Nus : desenvolupament de l’acció Desenllaç : resolució final de l’argument No lineal o discontínua : Trencament de l’ordre lineal i alteració de la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument. Recursos: anticipació, retrospecció

7. L’acció, el mòbil... L’acció : El relat s’articula a partir de l’acció. Un fet provoca una conseqüència de la qual se’n deriven d’altres que, en cadena, generen el desenvolupament de la narració. Els verbs que expressen acció i moviment fan possible el dinamisme del relat. El mòbil : És l’estímul que impulsa el personatge a actuar. Tota acció s’inicia a partir d’una intenció que genera uns fets. En una narració, els personatges solen tenir un mòbil que posa en marxa i justifica l’acció del relat. Hi ha mòbils: . sentimentals, familiars, econòmics, psicològics, polítics.

8. ... i el conflicte El conflicte : En el moment en què el personatge d’una narració comença a actuar amb un mòbil que posa en marxa l’ acció , apareixen els obstacles , les contrarietats que fan que el relat avanci. Principalment, els conflictes amb què s’enfronten els personatges són de tres tipus: . Conflictes amb forces humanes : persones que els envoltes,... . Conflictes amb forces no humanes : amb agents naturals, amb éssers sobrenaturals,... . Conflictes interns : es produeixen a l’interior de l’individu (problemes no resolts, desitjos no acomplerts, complexos, pors, inseguretats...) Al llarg de la narració el conflicte es presenta en el plantejament, s’intensifica en el nus i es resol en el desenllaç. El conflicte és l’ingredient que fa que l’acció progressi i doni sentit al relat.

9. Tipus de text en la narració Narratiu És el que predomina. Organitza l’acció a partir dels esdeveniments que se succeeixen en el temps. Lingüísticament : . SV: el VERB expressa el moviment necessari per fer avançar la trama, C. temps, connectors de temps ... Descriptiu Caracteritza persones, indrets i objectes. Atura l’acció, és estàtica. Pot ser: objectiva o subjectiva Lingüísticament : .SN, CN, connectors d’espai, imatges literàries (subj: metàfores...)

10. Diàleg : Expressa la veu dels personatges. Acompleix una funció important perquè, a través d’allò que diuen i de com ho diuen, percebem aspectes rellevants de la seva personalitat, de les relacions amb els altres... Els diàlegs són dinàmics, fan avançar l’acció i representen els moments més emotius de la narració. Es pot expressar en: - Estil directe : recull les paraules exactes dels personatges. Solen expressar-se en temps present. - Estil indirecte : és a càrrec del narrador. Sol explicar en passat allò que han dit els personatges. Lingüísticament : Característiques pròpies de la llengua oral: riquesa entonativa, frases curtes...

11. Els personatges Solen ser creacions de ficció, és a dir, inventats per l’autor, però estan treballats de tal manera que el lector els viu com si fossin persones reals. És el principi de versemblança que presideix en les obres literàries: sabent que és una història inventada, nosaltres la vivim com si fos real. Classificació: - Segons grau complexitat : . Plans : perfil psicològic poc desenvolupat. . Rodons : perfil més complex: caràcter, qualitats, defectes... - Segons canvis que experimenten : . Variables : evolucionen al llarg de la història. Les circumstàncies els fan canviar. . Invariables : estàtics i inamovibles

12. - Segons funció que acompleixen : . Protagonistes : - Motor de la narració. - Són els perfils més definits. . Antagonistes : - S’oposen als objectius dels protagonistes. - Interfereixen en el desenvolupament de l’acció. - Creen tensió argumental. . Col·laboradors (secundaris): - Ajuden tant el protagonista com l’antagonista a assolir objectius. . Decoratius (figurants): - Fan que l’acció i l’espai resultin versemblants. - Ex: gent que passa pel carrer, un cambrer, un porter... - Es poden caracteritzar: directament o indirectament.

13. L’espai És el lloc on transcorre l’acció de la narració. Segons el tipus de narració, l’espai pren caracteríctiques diferents. - Novel·la d’aventures: espais oberts - Novel·la de detectius: espais urbans - Novel·la psicològica: espais tancats

14. El temps El temps en la narració pot tenir diferents significats: - Temps històric: . Època històrica en què s’esdevé el relat (pass, act o fut) . La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements ( l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat. - Temps narratiu: . La durada de l’acció narrada - Temps del discurs: . Manera com l’autor disposa els elements de la trama . . Lineal o no lineal, fent salts al passat o al futur.

15. Punt de vista És la perspectiva des de la qual es narra la història. El punt de vista l’estableix el narrador . L’autor decideix qui serà la veu narradora . Pot triar entre: . Intern : Personatge que intervé en la història. Nar. protagonista : explica el relat des de la subjectivitat de la pròpia experiència. Tan sols percebem la història des de la vivència del narrador. Nar. testimoni : sol escriure en tercera persona i és un personatge que coneix els fets o els ha presenciat d’una manera o altra. Nar. multiselectiu : tots els personatges de l’obra prenen la paraula i , en primera persona i de forma subjectiva, expliquen la seva visió dels fets. El lector copsa la globalitat de la història a partir de les diferents versions.

16. . Extern o omniscient : Veu que no intervé en la història i que s’expressa en tercera persona. Parcial: coneix els fets de la història, però no s’introdueix a l’interior dels personatges. N’explica la manera de ser i de pensar a partir de les accions que realitzen. És com una càmera fotogràfica que capta els moviments externs. Total: S’introdueix a l’interior dels personatges i en coneix els sentiments, idees, reflexions... Domina el món intern i extern del relat. Marta Casas Urgell