Presentació en power point de l'evolució de la figura de Maria, la marededéu, en l'art. Dedicat a les alumnes de 1r de batxillerat de l'INS la Pobla de Segur.

1. La figura de Maria en l’art

2. Consideracions inicials
• Des del punt de vista històric, hi ha poques dades de la vida de Maria de Natzaret. Totes
les seves aparicions en els evangelis estan relacionades amb la vida del seu fill, Jesús:
l’Anunciació, el naixement, les noces de Canà, la passió i la mort, Pentecosta.
• L’Església primitiva no sabia massa com tractar la seva figura i no és fins al Concili d’Efes
(431) que queda definida la maternitat divina de Maria. Se l’anomena Theotókos, que
vol dir Mare de Déu.
• Les imatges de Maria a l’Edat Mitjana, sobretot al Romànic, estan subjectes a la figura
del seu fill. Apareix com una cadira del nen Jesús i sempre en proporció menor, tant en
la pintura com en l’escultura. Al Gòtic comença a haver-hi una mica de relació entre
mare i fill.
• Al Renaixement Maria agafa les proporcions clàssiques i harmòniques pròpies d’aquest
corrent artístic.
• Al Barroc reconeixem a Maria que pateix amb el seu fill i és una figura pròpia de la
religió popular. S’introdueix un nou tema: el de la Immaculada Concepció. Tot i que el
dogma no és definit fins al 1854, ja és tracta anteriorment per diversos pintors, sobretot
espanyols.
• Els corrents contemporanis van abandonar bastant Maria com a tema de les seves
obres artístiques.

3. És una de les primeres
representacions que s’han trobat
de Maria, data de mitjans del
segle III i es troba a les
catacumbes de Santa Priscil·la, a
Roma.

4. Maria en les icones orientals
• S’utilitzen com a part de la
litúrgia en les església
cristianes ortodoxes.
• La icona és un instrument
de bellesa i pregària.
• Tant els colors, com les
formes tenen el seu
simbolisme espiritual.
• Hi ha diversos temes, Jesús
crucificat, la Trinitat, però la
figura de Maria, mare amb
el nen, és recorrent.

5. Mare de Déu de Vladímir,
Constantinobla, s. XII

6. Romànic
Absis de Santa Maria de Taüll, principis s. XII. MNAC, Barcelona

7. Mare de Déu de Núria, talla de fusta
policromada, s. XI-XII

8. La fugida a Egipte,
capitell romànic de
la catedral de Saint
Lazare (Autum)

9. Frontal de Santa Maria d’Avià, s. XIII. MNAC, Barcelona

10. Lluís Dalmau, Mare de
Déu dels Consellers,
1443-1445.
Procedeix de l'altar de
la capella de la Casa de
la Ciutat, Barcelona.
MNAC, Barcelona

11. Guerau Gener, Lluís Borrassà,
Nativitat, 1407-1411.
Compartiment lateral del retaule de
la Mare de Déu. Al MNAC es conserva
també la taula de la Resurrecció i una
cimera amb sant Joan Evangelista. La
major part de les taules d'aquest
retaule es conserven en un muntatge
factici a la catedral de Tarragona.
Procedeixen de l'altar major de
l’església de Santa Maria del monestir
de Santes Creus (Alt Camp).

12. Escultura en alabastre amb restes
de policromia i daurat de pa d’or
procedent de Sallant de Sanaüja (la
Segarra), segona meitat s. XIV.
MNAC, Barcelona

13. Renaixement
Fra Angélico,
L’Anunciació, 1426,
Museu del Prado,
Madrid

14. Casament de Maria, Rafael Sanzio, 1504,
Pinacoteca de Brera, Milà
Rafael recull tots els avenços desenvolupats
durant el Quattrocento per realitzar una obra de
perfecció estranya. El que més sol destacar de la
composició és la presència del temple circular al
fons de l'escena, per sobre dels personatges.
Posseeix tots els trets classicistes que es
pretenien aplicar a l'arquitectura renaixentista: la
planta central (veure els dos dissenys per a
esglésies de Leonardo da Vinci), arcs de mig punt,
proporcions basades en el cos humà,
accessibilitat i il·luminació natural ... Aquest tipus
de temple simbolitza la perfecció divina, que al
seu torn és la que representa la Mare de Déu,
sense pecat, o el mateix sagrament del
matrimoni, la unió dels contraris per produir un
ésser perfecte. L'esplanada on es troben les
figures té unes rajoles rectangulars que permeten
representar la projecció de l'espai en perspectiva
cap a un punt de fuga central, que es troba situat
a la porta oberta del temple que dóna al paisatge
del fons.

15. En aquesta pintura, com en la major
part de les Verges del seu període
florentí, Rafael col ·loca les tres
figures (la Mare de Déu, el Nen Jesús
(a la dreta) i sant Joan) dins d'un
dibuix geomètric. Tot i que les
posicions dels tres cossos són
naturals, junts formen un triangle
pràcticament regular.
La Verge sosté un llibre, el que
permet identificar-la com Seus
Sapientiae («Seient de la Saviesa»).
La cadernera és un símbol de la
futura mort violenta de Crist. Sant
Joan ofereix la cadernera Crist com
advertiment en relació amb el seu
futur.
Madonna del cardellino, Rafael
Sanzio, 1507, Galeria Uffizi,
Florència

16. Sant'Anna, la Madonna, il Bambino,
Leonardo da Vinci,1510-13 , Museu
del Louvre, París
La composició presenta Maria i Anna
(mare de Maria), amb la primera
asseguda sobre els genolls de la
segona.Maria inclina el cap endavant
per subjectar al Nen Jesús mentre ell
juga amb un corder, símbol de seu
propi sacrificio. Les cares són dolces i
amoroses, i s’aprecia gran semblança
entre mare i filla
L'escena es desenvolupa en un
paisatge atemporal i rocós. La
representació d'aquest grup de
figures prové del culte a Santa Anna,
nascut a l'Edat Mitjana. Els Evangelis
no esmenten a Anna, la mare de la
Mare de Déu, però sí que ho fan
escrits apòcrifs.

17. La pietat, Miquel
Àngel, 1498-99 ,
Basílica del Sant Pere
del Vaticà, Roma.
La Mare de Déu està
representada com si
fos molt jove, perquè
la seva joventut
simbolitza la seva
puresa incorrompible

18. Barroc
Pentecostés, El Greco, 1597-1600, Museu del
Prado, Madrid
Aquesta obra es trobava a la part superrior
del retaule. El Greco va organitzar la
composició a base d'un triangle invertit.
L'escena gira al voltant de la Mare de Déu,
Maria Magdalena i els Apòstols. Al fons es
troba el colom de l'Esperit Sant, que irradia
una llum que il·lumina tot l'escenari i incideix
en el vestuari dels personatges.

19. La figura de la Immculada Concepció
Bartolomé Murillo

20. La Immaculada Concepció, José de
Ribera, 1635, Convent de les Agustines,
Salamanca
Al capítol XII l'Apocalipsi es llegeix : "Un gran
senyal aparegué en el cel : una dona, vestida
del sol , amb la lluna sota els peus , i una
corona de dotze estrelles sobre el seu cap " .
La tradició ha identificat a aquesta Dona amb
Maria.
Ribera accepta la major part d'aquesta
iconografia i mostra una espiritualitat pròpia
del barroc espanyol .
A la part baixa del quadre uns angelets
porten diversos atributs i invocacions que la
pietat popular atribueix a Maria: palmera ,
branca d'olivera, rosa, lliri, mirall sense taca ,
torre de David , etc. En la part baixa del
quadre dos àngels miren amb embadaliment
a la Verge. A la part superior apareix la figura
de Déu Pare emparant amb la seva mà a la
Verge. A sota , la figura del colom , símbol de
l'Esperit Sant, protegeix la mare de Jesús.

21. Muerte de la Virgen, Caravaggio, 1606,
Museu del Louvre, París
Aquest quadre es va realitzar en un temps en
què el dogma de l'Assumpció de Maria no
s'havia enunciat formalment excàtedra pel
papa. Encara que el seu assumpció en cos i
ànima sigui un dogma, no hi ha evidència
documental en relació amb la mort de la
Verge. Com va morir no és un dogma.
El centre d'atenció del quadre és la figura de
la Mare de Déu, representada de manera
molt semblant a una dona del poble, sense
atributs místics, evidenciant la seva santedat
només en l'halo. D'altra banda, la Maria de
Caravaggio si està morta, els seus peus,
inflats. No hi ha un núvol de querubins
portant-la al cel . No representa una
assumpció sinó la seva mort, amb la mà
apuntant a terra. Els seus contemporanis van
acusar Caravaggio d'usar com a model de la
Verge a una prostituta. Al voltant de la Verge
es troben Maria Magdalena i els apòstols. En
primer pla, Maria Magdalena plora asseguda
en una simple cadira, amb el cap entre les
mans.

22. Corrents contemporanis
Aparición de la Virgen del Pilar a
Santiago y a sus discípulos
zaragozanos, Francisco de Goya,
1768-69, Col·lecció privada
El quadre representa l'aparició de
la Verge del Pilar a l'apòstol
Santiago el Major i alguns dels
seus deixebles en Caesaragusta.
Cal aclarir que la tradició catòlica
assenyala que l'any 40, la Mare de
Déu es va presentar a Santiago a
Saragossa, per animar l'apòstol a
la prèdica per Hispània.

23. J. Auguste Dominique Ingres , Neoclassicisme francès
Al segle XIX en l'art hi ha estils molt diferents al de les Verges d'Ingres,
per exemple, on la perfecció de la línia crea una certa distància abstracta.

24. La virgen de la aldea, Marc Chagall, 1938-42, Museu Thyssen, Madrid

25. L’Anunciació, Maurice Denis, 1916, Musée des Beaux-Arts, Tourcoing