Francesc Eiximenis

1. 1
FRANCESC EIXIMENIS
Ja varem parlar de Francesc Eiximenis al treball “PROSA MORAL
I DIDÀCTICA”, doncs bé, ampliarem la informació.
Francesc Eiximenis, fou un escriptor molt fecund. Amb la seua
obra volgué posar a l’abast del poble el caràcter didàctic popular
dels seus escrits que el feren molt famós i va ésser llegit per una
gran massa de lectors. En diverses pàgines dels seus tractats,
parla de les dones i, a més, va dedicar un llibre sencer, Lo libre
de les dones, a la condició femenina, de manera que es posà de
ple en un tema que estava en voga en el seu temps i que va
omplir planes de tractadistes, moralistes i escriptors, tant
eclesiàstics com laics: definir la naturalesa femenina, en ell
mostra una visió crítica de la dona.

2. 2

3. 3
Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409) va ser un
frare franciscà i escriptor en llengua catalana. Va començar a
estudiar a les escoles franciscanes i va obtenir el títol de Teologia
a la Universitat de Tolosa. Va viatjar per Europa (Oxford i París)
per completar la formació acadèmica. De tornada a Catalunya,
es va dedicar a l’ensenyament, a la prèdica i a fer gestions
polítiques encarregades per l’Ajuntament de Barcelona o de
València, ciutat en què va viure entre el 1383 i el 1408 i on va
escriure la major part de la seua obra. L’èxit d’Eiximenis a
València va ser immediat i hi va desenvolupar una important
activitat pública. Assessorava contínuament els jurats, i la ciutat
en general, i en canvi va rebre molts subsidis en forma de diners
i hàbits religiosos. si bé solament es conserva un tros d’un sermó
seu, la seua activitat com a predicador a València va ser
important. Va ser un dels tres religiosos a qui els consellers de
la ciutat van encarregar pronunciar, el 1387, l’elogi fúnebre del

4. 4
rei Pere el Cerimoniós. A més, Francesc Eiximenis va tractar
contínuament de rebaixar la tensió constant existent entre els
poders civil i eclesiàstic valencià. També va ser conseller dels
reis. Era, doncs, un home de prestigi reconegut que fins i tot va
rebre del papa Benet XIII el títol honorífic de patriarca de
Jerusalem i li va encomanar el bisbat d’Elna, al Rosselló.
Francesc Eiximenis possiblement va ser un dels autors catalans
medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts del seu temps.
La seua missió: analitzar la consciència d’una societat atrapada
entre l’angoixa de la crisi econòmica i la tristesa del futur. En
definitiva, escrutar la societat de la crisi de la baixa edat mitjana.
A Barcelona, Eiximenis passava llargues hores tancat en les
seues estances escrivint una extensa obra en tretze capítols que
titularia Lo Chrestià, un gran projecte de Summa Theologica en
llengua vulgar. Només apareixerien quatre capítols de l’obra (el
Primer, el Segon, el Terç i el Dotzè), però eren suficients. Primer,
els fonaments del cristianisme; Segon, les temptacions; Tercer,
els pecats capitals i els seus remeis; i Dotzè, la política i el
govern. Quatre capítols voluminosos, quatre grans temes que
emmarquen el debat polític i cultural d’una època.

5. 5
Eiximenis perseguia un ideal de l’heroisme tranquil i una societat
arrogant, però una obsessió el perseguia per sobre de tot: la
implantació dels principis de la devoció moderna com a eix de la
renovació de l’espiritualitat. És a dir, era necessària la contenció
dels excessos que havien caracteritzat la vida religiosa.
Per l’autor, una religiositat extrema que condueix a les visions i
a fomentar la trobada corporal amb Crist no és correcta, és una
debilitat quan no un desequilibri. De la seva lectura es desprèn
que la condició feliç per a l’individu amb fe derivaria de
l’acceptació de la via moderna, la capacitat de dubtar sobre
determinats aspectes de la religiositat i la fe que condueixen a
la superstició. És a dir, frenar la fantasia i la passió exacerbades.
La importància principal de l’obra d’Eiximenis consisteix en el
reflex que fa de la societat del seu temps i en el comentari sobre
els costums del segle XIV.

6. 6
El 1383, Eiximenis abandonava la vida cortesana de Barcelona
per buscar refugi a València, la ciutat on desenvoluparia les
seues idees. A València, l’activitat d’Eiximenis, a banda de les
seues tasques literàries, va ser incansable: va intervenir
activament en les lluites socials dels pogroms (linxaments)
antijueus de 1391 i va actuar com un autèntic conseller dels
jurats.
A la València del tombant de segle va entrar en contacte amb
una sèrie d’escriptors refinats, com ara Joan Roíg de Corella, que
van introduir les bases pel desenvolupament del segle d’or de
les lletres valencianes en llengua catalana. Així, en els propers
anys, a partir de la llavor introduïda per Eiximenis, des de
València emergirien les grans figures de la poesia, la novel.la, la
prosa didàctica i la renovació de la devoció moderna de la Corona
d’Aragó.

7. 7
El 1396, Eiximenis va escriure el Llibre de les dones, una obra
trencadora que no s’integra dins el corrent misogin de l’època,
sinó que pretén tenir una funció moralitzadora. Comença a parlar
de les donzelles de 10 a 12 anys, de les dones casades i el seu
comportament escandalós amb els curials (reunió d’homes);
segueix un comentari sobre les vídues i les religioses, també
criticades per la seua lleugeresa. És a dir, és una recriminació
dels vicis femenins. L’autor en dona una visió general de la vida
femenina del segle XIV, sense oblidar aspectes culturals, com
els coneixements musicals per part de les dones de la noblesa.
De la mà d’Eiximenis, la conducta de les dones medievals eixia
finalment a la llum, entrava en la història.
El 1408, Eiximenis va prendre part al Concili de Perpinyà on el
Papa d’Avinyó, Benet XIII, el Papa Luna, va nomenar-lo primer
Patriarca de Jerusalem i administrador apostòlic de la diòcesi
d’Elna (l’antic nom de la diòcesi de Perpinyà). Seria a Perpinyà
on moriria el 1409 després una vida consagrada a la divulgació,
de manera senzilla, dels principis fonamentals de la religió i la
filosofia. Havia estat un testimoni excepcional del seu temps.
La seua obra
La seua extensa obra, de caràcter religiós i moralista, és escrita
en llatí i, sobretot, en català. L’obra en llatí era destinada a un
públic universitari i eclesiàstic, mentre que l’escrita en llengua
vulgar era llegida amb interès per un públic urbà no especialitzat.
La seua finalitat era l’educació religiosa i civil dels llecs, als quals
ofereix hàbils síntesis del pensament escolàstic, en un estilo
senzill i planer, replet d’exemples que feren més comprensible
la doctrina que vol transmetre.

8. 8
La seua obra més important de les escrites en català és Lo
Crestià, que de bon principio havia de constar de tretze volums
i contenir “sumàriament tot el fonament del cristianisme”, en
paraules seues. Eiximenis hi pretenia estimular l’estudi de la
teologia entre els llecs. Tanmateix, solament se’n coneixen
quatre volums. Altres obres posteriors són: Llibre dels àngels
(1392), la seua obra més llegida i traduïda; Vita Christi (escrita
abans del 1403 i prevista inicialment en llatí però redactada
finalment en català); Scala Dei o Tractat de contemplació (1406),
escrita a petició de Maria de Luna, esposa del rei Martí I d’Aragó.
Les seues obres van tenir una gran difusió –primerament
manuscrites i després en forma de llibre— i van ser traduïdes a
nombroses llengües. Representen una referència valuosa per
conèixer la societat i la cultura catalanes dels segles XIV i XV,
especialment la influència que van tenir conceptes escolàstics en
la literatura en català d’aquella època. El seu valor dins la
literatura catalana està en la qualitat de la prosa, en l’exercici de
recreació del llenguatge popular i com a narrador d’exemples i
escenes costumistes.
La seua extensa obra té com a objectiu fonamental l'educació
religiosa i civil dels laics, a qui ofereix hàbils síntesis del
pensament escolàstic, presentades de manera simple i grossera,
és a dir, en una prosa clara, precisa i amena. La seua aportació
a la literatura catalana rau en la gran qualitat de la seua prosa i
en la seua traça com a narrador d'exemples i d'escenes
costumistes i recreador del llenguatge popular.
Eiximenis no és, però, un pensador original, sinó un compilador
del bo i el millor de la tradició escolàstica, que havia conegut de
primera mà a Oxford i a Tolosa i que estava molt ben
representada en la seua extensa biblioteca. Les seves obres van
tenir una gran divulgació –primer de forma manuscrita i, més
tard, en forma de llibre- tant entre la família reial i la noblesa
com entre tots els sectors de les classes urbanes. L'èxit es va
repetir amb les traduccions de diverses de les seues obres a
l'aragonès, el castellà, el francès, el llatí i fins i tot el flamenc.

9. 9
També dóna fe d'aquest èxit el fet que el Psaltiri devotíssim,
traducció catalana a càrrec de Guillem Fontana d'un llibre
d'oracions que Eiximenis havia escrit en llatí, sigui el llibre català
de tirada més alta -2.000 exemplars- des dels inicis de la
impremta fins el 1533.
Eiximenis va escriure en llatí i, sobretot, en català. La primera
obra escrita en llengua vulgar va ser probablement el Tractat
d'usura, un tractat d'ètica econòmica escrit poc després de la
seva estada a Tolosa. La primera gran obra escrita en català va
ser Lo Crestià. A continuació va escriure el Llibre dels àngels
(1392), la seua obra més llegida i traduïda, que és un tractat
d'angelogia destinat a estendre el culte i el coneixement dels
àngels i a divulgar punts fonamentals de la moral i de la fe
cristianes. El Llibre de les dones (1396) inclou, per una banda,
un regiment de vida ideal per a les diverses condicions possibles
de la dona (infanta, donzella, casada, vídua, religiosa) i, per
l'altra, una mena de catecisme especialment destinat al públic
femení.
La Vita Christi (escrita abans del 1403) és una vida de Crist que
Eiximenis havia previst d'escriure inicialment en llatí, però que
va acabar escrivint en català a precs de Pere d'Artés, un influent
funcionari de la cort. Potser a causa d'aquest canvi de llengua
en aquesta obra es combinen escenes de caire popular i afectiu
amb passatges en què es discuteixen qüestions teològiques
d'una certa envergadura. L'Scala Dei o Tractat de Contemplació
(1406), escrit a instàncies de Maria de Luna, l'esposa de Martí I,
és un resum del catecisme que clou el Llibre de les dones,
acompanyat d'una antologia d'oracions i de devotes
contemplacions.
Pel que fa a les obres llatines, adreçades a un públic universitari
o eclesiàstic, cal assenyalar l'Ars praedicandi populo (anterior al
1383), un tractat per aprendre a compondre sermons; una
Summa Theologica, probablement inacabada; el Pastorale

10. 10
(1398), on s'exposen les normes generals que han de regir la
conducta dels clergues i dels religiosos. El Psalterium alias
laudatorium (1404), un llibre d'oracions i de devotes
contemplacions i l'Expositio in Psalmos Poenitentiales.
L'obra d'Eiximenis és un punt de referència fonamental per
entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels
segles XIV-XV; per entendre, per exemple, fenòmens tan
complexos com la notable difusió del coneixement de la lectura
i l'escriptura entre les classes urbanes, fins i tot entre les dones,
o com la creixent presència de conceptes teològics i escolàstics
en la prosa i en la literatura en llengua vulgar d'aquesta època
(Metge, Turmeda, March, Martorell, etc.).