formulación iorgánica óxidos

1. ÒXIDS Compostos amb oxigen amb valència -2. L’ oxigen dona nom a aquests compostos i per tant a l’hora de formular es posa al darrera. ÒXIDS DE METALLS Exemple Na 2 O Òxid de sodi valència del sodi +1 x 2 = +2, valència de l’oxigen -2 TOTAL = 0

2. Exemple 2 CaO Òxid de Calci valència del calci +2, valència de l’oxigen -2 TOTAL = 0 QUÈ PASSA SI EL METALL TE MÉS D’UNA VALÈNCIA ? Exemple el ferro que té valències +2 i +3. Doncs hi ha dos òxids possibles del ferro FeO i Fe 2 O 3

3. Fent servir la regle del encreuament de valències? Fe (valència 3) O (valència -2) Exemple L’Òxid de ferro (III) Fe 2 O 3 Fe 2 O 3 PER COMPROVAR-HO: València del ferro = +3 x 2 = +6 València de l’oxigen -2 x 3 = -6 València total = +6 -6 = 0

4. COM S’ANOMENEN ELS ÒXIDS? S’anomenen diferent els òxids dels metalls i els òxids dels no metalls ÒXIDS DELS METALLS S’ANOMENEN IGUAL QUE ELS HIDRURS DELS METALLS (nomenclatura stock) Òxid de metall (número de la valència del metall amb nombres romans) Només si el metall té més d’uns valència

5. EXEMPLES: Ni 2 O 3 MgO MnO 2 CrO 3 Li 2 O Al 2 O 3 Cu 2 O Òxid de niquel (lll) Òxid de magnesi Òxid de Liti Òxid d’alumini Òxid de coure (I) Òxid de crom (VI) Òxid de manganès (IV) Hg 2 O Òxid de mercuri (I) ZnO Òxid de zinc Ag 2 O Òxid de plata

6. ÒXIDS DELS NO METALLS S’utilitzen prefixos per indicar el nombre d’atoms no metàlics i el nombre d’oxigens en un òxid d’un no metall Nomenclatura estequiomètrica PEFIXOS: MONO DI TRI TETRA PENTA HEXA HEPTA 1 àtom 2 àtoms 3 àtoms 4 àtoms 5 àtoms 6 àtoms 7 àtoms Alguns exemples: CO 2 di òxid de carboni Cl 2 O 7 hepta òxid de di clor P 2 O 5 penta òxid de di fosfor CO mon òxid de carboni SO 3 tri òxid de sofre

7. Formuleu Hidrur de sodi Òxid de ferro (III) Diòxid de silici Òxid de plom (IV) Hidrur d’or (III) Pentaòxid de dinitrogen Triòxid de nitrogen Borà Fosfina Monòxid de sofre Anomeneu Cl 2 O 7 CoO Ni 2 O 3 Li 2 O BaO FeO Au 2 O ZnO AlH 3 PH 3 PbO 2 NH 3 EXERCICI