Anatomia dels maxil·lars i de la boca

1. UD.3 ANATOMIA GENERAL DE
LA CAVITAT BUCAL
C9 -CAI

2. 1. OSSOS DEL CRANI I DE LA
CARA
(Llibre: pàgines 59-65)
1.1 Introducció
1.2 Funcions dels ossos
1.3 Ossos del crani
1.4 Ossos de la cara

3. 1.1 INTRODUCCIÓ
La descripció del cos humà es fa en una posició concreta:
LA POSICIÓ ANATÒMICA
Com la podem definir?
Cos humà viu
Situació dempeus
Membres superiors penjant al llarg del cos
Palmells mirant cap endavant (supinació)
Puntes dels peus dirigides cap endavant
Mirada recta i horitzontal

4. ELS PLANS ANATÒMICS
1. Pla medià/sagital
El pla medial divideix l’individu en
posició anatòmica en dues
parts i guals i simètriques (dreta i
esquerra)
 Les estructures que s’acosten al
pla medial: medial o internes
 Les estructures que s’aparten
del pla medial: laterals o
externes
Exercici: posa exemples
Els plans sagitals , són verticals i
passen a través del cos. Són
paral·lels al pla medial

5. Pla frontal o coronal
Divideix l’individu en posició anatòmica de dalt a baix en
dues parts, una d’anterior i una de posterior.
Forma angle recte amb el pla medial
Les estructures que queden per davant del pla frontal:
ventrals o anteriors
Les estructures que queden per darrera del pla frontal:
dorsals o posteriors
Exercici: posa exemples

6. Pla transversal
Divideix l’individu de manera horitzontal de davant a
darrera.
Aquest pla forma angle recte amb els plans anteriors.
Les estructures que queden per sobre del pla
transversal: superiors o cranials
Les estructures que queden per sota del pla tranversal:
inferiors o caudals
Exercici: posa exemples

7. Els plans de la boca i superfícies dentals (Fig. 3.3 del
llibre)
*Això es veurà a la UD3 més àmpliament.
- pla medià o sagital de la boca : divideix la boca en dues meitats
simètriques (esquerre i dreta); si la superfície dental està més
pròxima al pla sagital s’anomena mesial; si la superfície dental
es troba més allunyada del pla sagital bucal s’anomena distal.
- pla horitzontal o transversal: separa l’arcada dentària superior
de la inferior donant la superfície oclusal.
La superfície vestibular o labial : és la superfície que està
encarada cap al vestíbul i llavis.
La superfície lingual (per l’arcada inferior) o superfície palatina
(per l’arcada superior): és la que està situada a l’interior de la
boca.

8. 1.2 Funcions dels ossos
1)Funció sosteniment
2)Funció de protecció
3)Funció motora
4)Funció metabòlica (calci i fòsfor)
5)Funció hematopoètica
6)Funció de creixement

9. 1.3 Ossos del crani (Pàg. 62 del llibre)
El crani dóna protecció a l’encèfal, el qual es troba al seu
interior.

10. El crani sembla un sol os , però, en realitat ... n’hi ha uns
quants!!!
Aquests ossos han crescut junts; durant la infància presenten
articulacions en forma de cartílag. En el nadó s’ anomenen
fontanel·les.
Durant l’ossificació aquest cartílag va desapareixent, de forma
gradual, i els ossos acaben unint-se per línies de sutura.
Aquestes articulacions entre els ossos del crani no tenen
mobilitat.
Així doncs, quans ossos formen el crani?

11. OSSOS CRANI
Os Parietal
Os Temporal
Os Occipital
Os Frontal
Os Esfenoides
Os Etmoides

12. Os frontal
Os frontal
És imparell i forma la
part anterior del crani
Participa en la formació
del sostre cranial i de la
base

13. Ossos parietals (2)
-Ossos parells bastant senzills
-Situats a la línia mitja del crani
-Tenen forma corba i aplanada
-Formen el sostre i la paret lateral de
la cavitat cranial
Os parietal esquerre

14. Os occipital
-Situat a la part posterior i inferior del crani
-Conté el forat occipital, per on passa la medul·la
-A cada costat del forat occipital hi ha els còndils
occipitals que suporten l’atlas, la primera vertebra de la
columna
-Per sobre dels còndils hi ha uns conductes per on hi
passa el nervi hipoglòs (innervació de la llengua)
- A la superfície posterior i inferior s’hi observa la
protuberància occipital externa.
Os occipital
Forat occipital
Conducte del
nervi hipoglòs
Còndils occipitals
Protuberància occipital externa

15. Ossos temporals (2)
Ossos parells que formen la base del crani i la paret lateral
Conté:
- l’aparell auditiu ( al seu interior)
- conducte auditiu intern (per on passen els nervis facials i auditius)
-conducte auditiu extern (que acaba amb una obertura externa)
Presenta diferents apòfisis :
- apòfisi mastoide
- apòfisi estiloide
- apòfisi per l’articulació amb el zigomàtic o malar
També cal parlar de la cavitat glenoidea, important en L’ATM
Activitat 15 E)

16. Os esfenoide
-Forma la base de la cavitat
cranial
-Està format per dues ales
majors i dues ales menors
-El cos (situat entre les ales),
conté:
-una excavació, anomenada
“sella turca” on s’hi troba la
hipòfisi
-un espai aeri anomenat si
esfenoïdal (comunica amb el
nas)
-Les ales menors, contenen:
-obertures pels nervis òptics
-Les dues ales formes part de
les parets de les cavitats
orbitàries
- S’hi troba l’apòfisi
pterigoide
Cos
Ala menor
Ala major
Obertura del si
esfenoïdal
Apòfisi
pterigoide,làmina mitja
Activitat 15 c)

17. Os etmoide
És imparell i simètric situat a la
línia mitja, per davant de
l’esfenoide
Les úniques parts que es poden
veure a la cavitat cranial són:
-la làmina cribrosa (està
travessada per molts orificis que
permeten el pas dels nervis
olfactius)
-la “crista galli” una apòfisi que
s’eleva des de la làmina cribrosa i
dóna inserció a les meninges
La làmina perpendicular forma
part del envà nasal .
Conté unes prolongacions
anomenades els cornets nasals
superior i mig
Conté uns espais aeris anomenats
sins etmoïdals
Activitat 16 d)

18. Visió superior de la base del crani
Os frontal
Os etmoides
Cos de l’esfenoide
Os parietal
Forat occipital
Os occipital
Os temporal

19. Crani d’un nadó

20. Crani d’un adult

21. 1.4 Ossos de la cara
La cara està formada per 14 ossos:
1 mandíbula o maxil·lar inferior
2 maxil·lars superior
2 palatins
2 zigomàtic o malars
2 nasals
2 cornets nasals inferiors
2 lacrimals o unguis
1 vòmer

22. SITUACIÓ DELS OSSOS DEL CRANI
Os Parietal
Os Temporal
Os Occipital
Os Frontal
Os Esfenoides
Lacrimal
Os Etmoide
Zigomàtic o malar
Maxil.lar inferior o mandíbula
Nasal
Maxil.lar superior

23. Secció anterior de l’òrbita esquerre
Malar
Esfenoide
Ala major
Etmoide
Frontal
Lacrimal
Maxil·lar
Nasal
Palatí

24. Ossos zigomàtic o malars: és el pòmul i contribueix a la formació de la
cara, així com la paret de la cavitat orbitària.
Ossos nasals: són dos ossos molt petits, mes o menys rectangulars que
formen el pont del nas
Ossos cornets nasals inferiors: lamina molt fina de forma allargada i
arquejada; estan situats a l’interior de les fosses nasals.
Ossos lacrimals: petits i plans que formen part de la paret medial de la
cavitat orbitària . Presenta una fosa on hi ha el sac lacrimal
Os vòmer: Os imparell que constitueix la part posterior i inferior de
l’envà nasal

25. Ossos maxil·lars superiors (2) (fig.3.12 del llibre)
Hi ha dos ossos maxil·lars superiors (dret i esquerre) units en la línia mitja.
És molt irregular i ocupa tota la cara
Alberga les dents de dalt formant l’arcada superior
Parts de cada os maxil·lar superior:
-Cos:al seu interior té un gran espai aeri anomenat si maxil·lar o antre de
Highmore que comunica amb les fosses nasals (és el major ressonador de
l’esquelet)
-Apòfisi ascendent o frontal: prolongació que s’articula amb l’os frontal.
-Apòfisi zigomàtica: és una prolongació lateral que s’articula amb l’os zigomàtic o
malar
-Porció corba entre l’apòfisi frontal i la zigomàtica: formen l’orbita de l’ull i per
sota hi ha l’orifici infraorbitari per on hi passa un nervi encarregat de la innervació de
la pell de la cara.
-Apòfisi alveolar: part inferior del maxil·lar superior i està format per unes cavitats
anomenades alvèols dentaris on es troben implantades les dents superiors
-Apòfisi palatina: és la zona que forma part del paladar dur i la part superior forma
part del sòl de la cavitat nasal.
- Espina nasal anterior :forma la base del nas

26. Visió lateral del maxil·lar dret
*Apòfisi
zigomàtica
*Apòfisi
alveolar
*Apòfisi frontal
Orifici
infraorbitari
*Espina
nasal
anterior
Escotadura lacrimal

27. Ossos palatins
Són dos ossos formats per una làmina horitzontal i una de
vertical:
- la vertical contribueix a la formació de la paret de la cavitat
nasal
-l’horitzontal, s’ajunta amb l’altre os palatí per formar la part
posterior del paladar dur.
*Recorda:
A la part anterior dels ossos palatins s’hi troben les apòfisis
palatines dels maxil·lars superiors

28. Paladar ossi, visió inferior
Os palatí làmina
horitzontal
Maxil·lar
(apòfisi palatina)
Apòfisi
zigomàtica del
maxil·lar
Esfenoide

29. Visió superior del paladar ossi, sinus maxil·lar i
cornet nasal inferior
Esfenoides
Si maxil·lar
Palatins
Cornet
nasal
inferior
Espina nasal
anterior

30. Visió medial del maxil·lar i palatí drets
Làmina
vertical de
l’os palatí
Apòfisi
frontal del
maxil·lar
Apòfisi
palatina del
maxil·lar
Si maxil·lar
Espina
nasal
anterior
Cara nasal
del maxil·lar

31. Os maxil·lar inferior o mandíbula
És l’únic os mòbil de la cara i forma l’ATM amb l’os temporal.
Té forma de U i està formada per 3 parts:
*Cos mandibular.
És la zona central de l’os i té una orientació horitzontal.
Al costat superior hi ha els alvèols dentaris on s’hi troben les dents
inferiors.
Cara externa de la mandíbula
Orificis mentonians
Tubercles mentonians
Protrusió mentoniana
Orifici mentonià
Protusió
mentoniana
Tubercles mentonians
Eminències alveolars
Condil
Ap. coronoide

32. Cara interna de la mandíbula
Fosseta
digàstrica
Solc
milohioïdal
Orifici
lingual
Espina
mentoniana

33. *Branques ascendents (2).
Són verticals i a la part superior de cada branca hi ha dues eminències
anomenades:
- apòfisi coronoide: la part anterior
- apòfisi condilar o còndil de la mandíbula: és la part posterior; la
part més ampla del còndil s’anomena cap de la mandíbula, per
sota hi ha una part més estreta anomenada coll mandibular; el
còndil forma l’ATM
Entre les dues apòfisis hi ha l’escotadura mandibular.
A la cara interna hi ha l’orifici del conducte dentari, por on entren els
nervis i vasos sanguinis de les dents inferiors, els quals continuen fins a
l’orifici mentonià.
També s’hi troben el solc milohioïdal i la línia milohioïdal (relacionats
amb el múscul milohioïdal que permet el descens de la mandíbula)
*Angle de la mandíbula
Angle format per la unió entre el cos i la branca ascendent

34. Apòfisi coronoide
Cap de la
mandíbula
Còndil de la
mandíbula
Orifici del
conducte
dentari
Solc
milohioïdal
Línia
milohioïdal
Escotadura
mandibular
Espina de Spix o
língula de la
mandibula
Cara interna de la part
dreta de la mandíbula

35. *Angle de la mandíbula
Angle format per la unió entre el cos i la branca ascendent
Branca
ascendent
Cara externa de la mandíbula
Cos de la mandíbula
Angle de la
mandíbula

36. Repàs:

38. 2. ARTICULACIONS
TEMPOROMANDIBULARS I
CRANIOFACIALS
2.1 Articulacions craniofacials
2.2 Articulació temporomandibular (ATM)

39. 2.1 Articulacions craniofacials
Una articulació és: os+os / os+dent
2. OSSOS DEL CRANI I DE LA
Tipus d’articulacions:
CARA
Amfiartrosi :moviment lleuger
Ex: vertebres
2.1 Funcions dels ossos
2.2 Ossos del crani
2.3 Ossos de la cara
Diartrosis: moviment lliure Ex: ATM
Sinartrosi: sense moviment

40. Els ossos del crani
-No hi ha moviment entre ells: sinartrosi
-Són articulacions fibroses sense cartílag articular
-La unió dels ossos del crani s’anomenen sutures .
Exemples:
2. OSSOS DEL CRANI I DE LA
CARA
•Sutura frontal o coronal (frontal i parietals)
•Sutura lambdoïdea (occipital i parietals)
•Sutura sagital: (entre els dos parietals)
•Sutura escamosa (temporal i parietal)
2.1 Funcions dels ossos
2.2 Ossos del crani
2.3 Ossos de la cara
En les sutures del crani s’hi troben petites illes òssies anomenades
ossos wormians
Els nadons tenen 6 fontanel·les (amb cartílag) en el moment de
néixer; es van tancant durant el primer any de vida
La gòmfosi: és una articulació immòbil mitjançant la qual s’uneix
la dent a l’alvèol. Estan unides pel lligament periodontal.

41. 2.2 Articulació temporomandibular (ATM)
Uneix la mandíbula amb l’os temporal
És l’única articulació mòbil del crani= (diartrosi)
És bicondílica: el cap del còndil encaixa pels dos costats a la
cavitat glenoidea de l’os temporal (per davant del conducte
auditiu extern)
*Experiència. Dit a dintre l’orella
Obrir: el còndil abandona la cavitat glenoidea
Tancar: el còndil entra a la cavitat glenoidea

43. L’ATM està formada per:
a) Superfícies articulars: els elements ossis que entren en joc en aquesta
articulació són:
- Còndil mandibular
- Cavitat glenoidea de l’os temporal.
Aquestes superfícies estan recobertes per un teixit fibrós.
b) El menisc
El menisc és imprescindible perquè hi hagi rotació de les superfícies articulars.
És una petita placa formada per teixit conjuntiu fibrós, té forma de S i es
troba entre les superfícies articulars.
c) Estructura lligamentosa:
Està formada per la càpsula articular i els lligaments de reforç
d) Membranes sinovials: .
Entre les membranes sinovials hi ha el líquid sinovial que s’encarrega de
lubricar les superfícies articulars, sobretot al començament i final dels
moviments

44. Els moviments de la mandíbula són:
-Ascens i descens e la mandíbula
-Avançament i retrocés de la mandíbula
-Moviment de lateralitat
La funció de l’ATM es pot veure alterada per una sèrie de
factors com:
-estrès
-defectes de posició de les dents
-mals hàbits: bruxisme
-etc...
Això pot provocar l’aparició de l’anomenada :
Síndrome de disfunció mastegadora
Símptomes: dolor per davant de l’orella, soroll de l’ATM en obrir i
tancar la boca, bloqueig de l’ATM etc...

45. 3.ELS MÚSCULS DEL CAP, FACIALS,
MASTEGADORS I DE LA LLENGUA
(pàg. 66-68 del llibre)
3.1 Funcions i tipus de músculs.
3.2 Músculs mastegadors.
3.3 Músculs facials relacionats amb la cavitat bucal.
3.4 Altres músculs relacionats: suprahioïdals i linguals

46. 3.1 Funcions i tipus de músculs
-El total de músculs representen el 43% del pes corporal
-El sistema muscular és l’encarregat de produir tots els moviments
corporals com a resultat de la contracció o relaxació d’algun múscul o
grup de músculs.
Funcions dels músculs
-Moviment
-Producció de calor
-Manteniment de la posició corporal

47. Tipus de músculs:
Múscul estriat o esquelètic: de contracció voluntària; la
majoria s’inserten a l’esquelet i són els responsables del
moviment de l’aparell locomotor.
Múscul llis: de contracció involuntària; es troben a l’aparell
digestiu, visceres, vasos sanguinis i pell
Múscul cardíac: té aspecte estriat però és involuntari; forma
part de miocardi del cor i té capacitat de relaxar-se i contraure’s
unes 60-80 vegades/minut en condicions normals.
Cal definir:
-Origen d’un múscul. L’extrem de múscul que menys es
desplaça
-Inserció d’un múscul. L’extrem que es mou al contraure’s el
múscul

48. Quins són els músculs relacionats amb el moviment
mandibular?
•Mastegadors
•Músculs facials relacionats amb la cavitat
bucal
•Altres :Suprahioïdals i músculs linguals

49. 3.2 Músculs mastegadors ( veure quadre de la pàg. 67)
- La funció més important és l’elevació de la mandíbula
- Estan innervats pel nervi trigemin (parell cranial V)
Quins són?
Múscul Temporal
Múscul Masseter:
- la seva contracció continuada per tensió nerviosa dóna
bruxisme.
Pterigoide intern o medial
Pterigoide extern o lateral
*Buccinador:tot i que no es considera mastegador, participa en el
procés, augmentant la pressió a l’interior de la cavitat bucal.

50. Pàg.68 del llibre

51. 3.3 Músculs facials relacionats amb la cavitat
bucal
(veure quadre pàg. 67 i fig. 3.13, pàg.68)
La musculatura mímica facial està relacionada
amb un conjunt molt nombrós de petits grups
musculars, que són els encarregats de produir
tots els gestos que caracteritzen l’expressió
facial. S’insereixen a la pell.
Els més importants són:

52. Múscul frontal: eleva les celles i arruga el front
Múscul orbicular dels ulls o de les parpelles: permet el tancament
dels ulls. Envolta l’orbita, com un esfínter.
Múscul superciliar: permet fer baixar la pell del front i de les celles.
Múscul orbicular dels llavis: permet el moviment dels llavis (ex:
tancament i obertura de la boca),
*Múscul buccinador: serveix per bufar, per expressió facial i per
comprimir, cap endavant i cap endarrere, el contingut de la cavitat
bucal.
Múscul elevador del llavi superior: s’insereix al llavi superior i prové
de la massa muscular del múscul orbicular dels ulls.
.

53. Múscul mentonià: eleva el llavi i el porta cap enfora (gest de
menyspreu o tristesa)
Múscul risori: Permet somriure
Múscul zigomàtic major i múscul zigomàtic menor: s’insereixen
al llavi superior i angle de la boca; s’originen a l’os zigomàtic.
Permeten l’elevació del llavi superior
Platisma o cutani del coll: s’origina a la base de la mandíbula i
s’insereix a la pell situada per sota de la clavícula; serveix per estirar
la pell del coll.
Esternocleidomastoidal: va des de l’apòfisi mastoide, just darrera
de l’orella, fins la part superior de l’estèrnum i la clavícula.

54. frontal
superciliar
Temporal*
orbicular de
l’ull*
elevador
del llavi
superior
orbicular de la boca* Buccinador*
Mentonià*
risori*
*depressor
de l’angle de
la boca
(triangular)
dels llavis)
zigomàtic major
zigomàtic
menor
platisma o
cutani del
coll*
Esternocleidomastoidal*

55. 3.4 Altres músculs
A)Músculs suprahioïdals
La seva funció és complementar els músculs mastegadors,
sobretot en el descens de la mandíbula
Són un conjunt de músculs situats per sobre de l’os hioide.
Os hioide

56. Múscul digàstric
La seva funció és el descens i retrocés de la mandíbula.
Múscul digàstric
ventre anterior
Múscul digàstric Os hioide
ventre posterior

57. Múscul milohioïdal
Permet l’elevació del sól de la boca per la deglució
Múscul genihioïdal
La seva funció és col·laborar amb el múscul milohioïdal.
Múscul
milohioïdal
Os hioide
Múscul
genihioïdal

58. b) Músculs linguals
Són els músculs de la llengua
N’hi ha de dos tipus:
-Músculs intrínsecs: comencen i acaben a la llengua
-Músculs extrínsecs: comencen a la llengua i acaben a un altre lloc
La seva funció és permetre el moviment de la llengua durant:
- La deglució
- Fonació
- Masticació

59. 4. ELS NERVIS
(pàg 69-72 del llibre)

60. 4. NERVIS CRANIALS. SISTEMA NEUROVEGETATIU DEL CAP I
DEL COLL
Sistema nerviós
SN central
Encèfal
Medul·la
SN
perifèric
Nervis espinals
o raquidis: surten
de la medul·la i
innerven tot
l’organisme: del
tronc als peus.
Nervis cranials:
surten directament
de l’encèfal i
innerven els músculs
i els òrgans del cap,
cara i coll. N’hi ha 12
parells.

61. Recordem :
L’encèfal està format per:
-Tronc encefàlic
-Bulb raquidi
-Pont
-Mesencèfal
-Cerebel
-Diencèfal
-Hipotàlem
-Tàlem
-Cervell

62. El teixit nerviós està format per dos tipus de cèl·lules: les
neurones (condueixen i processen l’impuls)i la neuròglia
(sosté i protegeix).
Les neurones poden tenir diferents funcions:
•sensitiva (recull sensacions): fibres sensitives que
condueixen els impulsos dels òrgans dels sentits i vísceres al
SNC
•motora (moviments voluntaris): fibres motores que
transmeten els impulsos nerviosos del SNC als músculs i
glàndules
•de connexió (possibiliten els arcs reflexos)

63. Llegir pàgina 69 i 70 del llibre

64. Nervis cranials (veure quadre pàg. 71)
I: N olfactori
II: N òptic
III: N motor ocular comú
IV: N patètic
V: N trigemin
VI: N motor ocular extern
VII: N facial
VIII:N auditiu
IX: N glossofaringi
X: N vague
XI: N espinal
XII: N hipoglòs

65. Parell V: nervi trigemin
•És el més voluminós i comença al gangli de
Gasser (que es troba a l’os temporal )
•Té funció:
-motora sobre els músculs mastegadors i de la
regió de la boca
-sensitiva recollint la sensibilitat de la cara, àrea
nasal llengua, dents, maxil·lars i part del cap.
•Es ramifica en:
1.Nervi oftàlmic
2.Nervi maxil·lar superior
3.Nervi maxil·lar inferior o mandibular

66. Nervis de la cara; visió medial
*trigemin (V)
oftàlmic
lacrimal
supraorbitari
nasociliar
*maxil·lar
sup.
alveolar sup.
posterior
alveolar
sup. mig
alveolar sup.
anterior
*maxil·lar inf.
*alveolar inf.
mentonià
lingual
*facial
(VII)
*glossofaringi (IX)
Llegir: El nervi trigèmin,
facial, glossofaringi i
hipoglòs pàg.71-72 llibre

67. 5. GLÀNDULES SALIVALS

68. 5. Glàndules salivals (pàg. 73 del llibre)
• Són glàndules exocrines annexes a la cavitat
bucal
• Les seves secrecions (saliva) són abocades,
directament, a la boca.
• Es poden agrupar en:
A) Glàndules salivals menors
B) Glàndules salivals majors

69. A) Les glàndules salivals menors:
•Són unicel·lulars
•Es distribueixen per la mucosa que recobreix la boca, o
sigui, es troben a l’interior de la boca
•N’hi ha entre 500 i 700
•Secreten el 8-10% de la saliva total i la drenen per petits
conductes independents
•S’anomenen:
-Glàndules palatines (paladar dur)
-Glàndules glossopalatines (paladar tou)
-Glàndules labials
-Glàndules bucals (a les galtes)
-Glàndules linguals
-Glàndules sublinguals menors

70. Exemples de glàndules salivals menors
Glàndules palatines

71. Glàndules
labials
Glàndules palatines

72. B) Les glàndules salivals majors
•Són pluricel·lulars
•No es troben a la cavitat bucal
•Drenen a un conducte excretor que porta la saliva a l’interior
de la cavitat bucal
•N’hi ha tres:
1)Glàndula sublingual
2)Glàndula submaxil·lar
3)Glàndula paròtida

73. 1) Glàndula sublingual
• Es troba per sota de la mucosa del sòl de la boca
• Drena la saliva per petits conductes. Parlem del conducte de Bartolini (que travessa la mucosa per
sota del 2n incisiu inferior)
Conducte de Bartolini
Glàndula sublingual

74. 2) Glàndula submaxil·lar
•Situada al coll, per sota de la boca
•El seu conducte de drenatge s’anomena conducte de Wharton que desemboca al costat del frenell lingual
Conducte de Wharton
Glàndula submaxil·lar

75. 3) Glàndula paròtida
•És situa per sota del conducte auditiu
•És la més gran
•Drena la saliva pel conducte de Stenon i desemboca a la boca a nivell del 2n molar superior
Glàndula paròtida
Conducte d’Stenon

76. Les glàndules salivals majors
Gl. paròtida
Gl. sublingual
Gl. submaxil·lar
Llegeix el quadre pàg.
73: Funcions de la
saliva.

77. 6.ElS SINS PARANASALS
Llegir pàg 74 del llibre

78. SINS PARANASALS
Visió lateral
Si frontal
Si maxil.lar
Si esfenoidal

79. s. maxil·lar
s. esfenoïdal
s. etmoïdal
s. frontal
Radiografia lateral del crani

80. 7. LA CAVITAT BUCAL

81. 7. La cavitat bucal
En quines activitats intervé la boca?
•Sentit del gust mitjançant les papil·les gustatives de la llengua
•Descomposició mecànica dels aliments mitjançant les dents, la
llengua i galtes
•Dissolució i digestió química dels aliments mitjançant la saliva
(l’amilasa és un enzim de la saliva que serveix per començar la digestió
dels sucres: midó a maltosa)
•Deglució mitjançant la llengua, la saliva i el paladar
•Vocalització mitjançant la llengua, els llavis i les arcades
gingivodentàries

82. Parts de la boca:
• Galtes o parets laterals
• Músculs que formen el sòl de la boca
• Paladar dur (dos maxil·lars superiors i dos palatins)
• Paladar tou (comença a partir del cordal i té l’úvula)
• Llavis
• Llengua

86. La llengua
•És un òrgan muscular mòbil
•Està revestida de mucosa (com el sòl i la cavitat bucal)
•Està formada per una part anterior lliure ( s’anomena cos lingual i conté
les papil·les) i part posterior (s’anomena base lingual i conté les amígdales
linguals)
Llegir pàg 76 del llibre sobre les papil·les linguals.

87. *
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*

88. Resum
L’aparell mastegador, està format per:
-Ossos maxil·lars superiors + palatins
-Mandíbula
-ATM
-Músculs relacionats amb els moviments mandibulars
-Músculs relacionats amb la mímica facial que forma part de les
parets bucals.
-Elements vasculars i nervis corresponents
-La boca amb totes les estructures anatòmiques que la integren i
es relacionen amb ella: llavis, galtes, paladar, sòl de la cavitat
bucal, llengua, arcades gingivodentàries, glàndules salivals i
dents.