Com qualsevol altra forma de caça, la falconeria es tradueix en humans que envaeixen espais naturals, amb els seus uniformes i el seu equipament modern. Com qualsevol altra forma de caça, tenen codis de bones conductes que són constantment vulnerats, com passa a Gallecs. És un dels últims espais sense urbanitzar del Vallés, amenaçat per la gran àrea urbana de Barcelona; un tresor que serveix d’aturada a moltes espècies d’aus migratòries durant els seus viatges entre Europa i Àfrica. Els falconers amenacen constantment aquestes aus i fan que hagen de fugir sense haver fet eixe descans, i omplen l’espai de brutícia i parts d’animals morts . Es poden trobar munts de brides de plàstic que utilitzen pels emissors que porten els animals, plomes i potes dels coloms de solta, parts dels animals salvatges caçats…

1. Falconeria.
La meua intenció és que els xiquets de hui, que seran homes demà i dels seus coneixements
dependrà l’equilibri del nostre planeta, identifiquen les aus caçadores, les vegen volar en total
llibertat i disposades a tornar al puny del seu ensinistrador. Ens sembla la forma més
contundent de generar el desig de veure-les lliures i en franca expansió.
FernandoOlmos Ros, empresari falconer titular del contracte amb l’aeroport de Castelló1.
Les empreses i persones que aspiren a
treballar a l’aeroport de Castelló han
hagut d’acceptar una minva al voltant
del 30% de l’import dels seus
contractes de servei o de treball, un
mal menor que assumeixen amb
l’esperança d’evitar la fallida definitiva
d’aquesta aventura megalòmana de
l’inefable CarlosFabra que costa 4
milions
d’euros
a
l’any
en
manteniment.
Una
d’aquestes
empreses
s’ha
d’encarregar del control de fauna al
voltant de l’aeroport de Castelló i
utilitzarà aus rapinyaires, fures i
gossos.FernandoOlmos, l’empresari,
utilitzarà per entre 18 i 24 aus a partir
de l’1 de juny. Són falcons peregrins i
sacres, àguiles de Harri, mussols i ducs
mitjans, i la seua primera tasca serà
Rodríguez de la Fuente. Foto de l'edició mexicana de El arte de la
participar en l’eliminació de la “plaga”
cetrería.
de conills que amenaça l’aeroport
fantasma, amb l’objectiu de capturar
vius la major part possible i enviar-los al gran parc de
Doñana2.
La falconeria és un “art” mil·lenari: les aus sotmeses
figuren als jeroglífics egipcis i protagonitzen tractats
medievals, època en la que aquesta pràctica es convertí
en “esport de reis”. Al segle XX rebé un nou impuls amb
figures com Fèlix Rodríguez de la Fuente, autor d’un
llibre de referència titulat El arte de la cetreria3. Gran
expert, fou ell qui definí els protocols d’ensinistrament i
ús de rapinyaires per a la seguretat dels aeroports encara
vigents.
Bàsicament, aquesta pràctica depèn d’un llarg procés
d’ensinistrament de les aus dividit en tres fases:
amansiment, vol i caça. Primer, les deixen a cegues amb
instruments com la caputxa, per a que, sense l’estímul de
la visió, s’acostumen al contacte amb els humans o als
sorolls i llums del lloc on hauran de viure. El menjar, en
la mà de la persona ensinistradora, és el principal
instrument de sotmetiment i la clau per a superar
aquesta fase. En la segona, comença a volar lligada a un cordill que anomenen fiador.
S’introdueixen els vols amb cimbell, es retira el fiador i es continua amb l’ensinistrament fins que
Earum, 01.09.2009, Entrevistas: Fernando Olmos. http://aerumblog.com/entrevistas-fernando-olmos/
TV3, TN Migdia 08.05.2012, informació d’Empar Marco. Notícia a partir del minut 31:53,
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4086170.
3 RODRÍGUEZ DE LA FUENTE, Félix, El Arte de Cetrería, Nauta, Madrid. 1965; 2ª ed. Nauta, Madrid. 1970. 3ª edición
Noriega, México, 1986. 284p.
1
2

2. l’au està preparada per a la caça4.
Tot comença amb la selecció dels animals: la gent experta parla constantment d’elegir l’individu
correcte5, i això sempre implica que, en algun moment, alguna mà haurà de rebutjar els que no ho
són, els que ja han estat caçats o criats i ningú vol. Entre les possibilitats, amb distints avantatges i
inconvenients, està la de jugar amb l’empremta, que fa que les cries de qualsevol animal
s’identifiquen amb la seua espècie. La falconeria utilitza animals parentals, criats per les seues
mares i pares per a que es mantinguen més propers a la seua natura furtada, i empremtats, criats
per humans per que s’identifiquen amb l’espècie esclavitzadora.
A diferència de les escopetes o les ballestes, les rapinyaires necessiten aprendre a matar, i ho fan
amb animals que anomenen d’escapament o de solta. Són coloms, perdius i fins i tot gavines, que
molts falconers crien ells mateixos6. Quan la rapinyaire està començant, els arrenquen plomes de
les ales i la cua per a dificultar el seu vol i que siguen més fàcils de caçar. Malgrat que no és
l’objectiu, sovint moren entre les seues urpes i no sembla que importe massa. Des de posicions que
es presenten com a ètiques, es diu que quan la rapinyaire cace la seua primera solta, si li ha de
donar ració de menjar completa [carn que menja habitualment] per a que aprenga que la captura
de la pressa significa la màxima recompensa7.
Com qualsevol altra forma de caça, la falconeria es
tradueix en humans que envaeixen espais naturals,
amb els seus uniformes i el seu equipament modern.
Com qualsevol altra forma de caça, tenen codis de
bones conductes que són constantment vulnerats,
com passa a Gallecs. És un dels últims espais sense
urbanitzar del Vallés, amenaçat per la gran àrea
urbana de Barcelona; un tresor que serveix d’aturada
a moltes espècies d’aus migratòries durant els seus
viatges entre Europa i Àfrica. Els falconers amenacen
constantment aquestes aus i fan que hagen de fugir
sense haver fet eixe descans, i omplen l’espai de
brutícia i parts d’animals morts8. Es poden trobar
munts de brides de plàstic que utilitzen pels emissors
que porten els animals, plomes i potes dels coloms de
solta, parts dels animals salvatges caçats…
El fet diferencial de la falconeria és que la gent
caçadora no porta una escopeta al muscle, sinó que
camina amb una gàbia a la ma. Que, en lloc de plom,
disparen la falsa llibertat d’un pobre animal per a
obtindre el mateix: patiment i mort. Més afirmacions
desconnectades9 del món especista, que arriba a dir
que el vol captiu d’un au fins a la ma d’un humà és
una magnífica imatge de llibertat per a encoratjar
Petjada dels falconers a Gallecs. Sónbrides dels
transmissors i altres deixalles.
GARCÍA, R., CEBALLOS, J. i HERNÁNDEZ, J., Manejo de las aves de cetrería, p. 86-103. Primeros pasos en el
adiestramiento, p. 97-100. A: CEBALLOS, J. Y JUSTRIBÓ, J.H. (eds.), Manual Básico y Ético de Cetrería. Avium,
Madrid. www.avium.es.
5 MONCADA, Ignacio. Cazando conejos con el torzuelo de Harris. A Cetreria.com.
http://www.cetreria.com/articulos/bajo_vuelo/cazar_con_harris/index.php. Un exemple entre molts.
6 CASTILHO, M., Entrenamiento de palomas mensajeras para escape, a Cetreria.com:
http://www.cetreria.com/articulos/altaneria/entrenamiento_de_palomas/.
A Palmas de escape: “Els meus falcons volen amb coloms entrenats per mi. Sóc columbòfil aficionat i competisc als vols
de fons i gran fons”. http://www.cetreria.com/articulos/altaneria/palomas_de_escape/
7 GARCÍA, R., CEBALLOS, J. i HERNÁNDEZ, J., Op. Cit., p. 1oo.
8 Salvem Gallecs, Comunicats, Per això i més, no a la falconeria a Gallecs!
http://salvemgallecs.wordpress.com/comunicats/
9 Regan, Tom. Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para
dialogar sobre animales, 2006. P. 87-89.
Regan anomena afirmacions desconnectades a les fòrmules retòriques que utilitzen les principals indústries d’explotació
animal. “Quan les persones portantveus de la indústria utilitzen expressions com benestar animal, tracte humà i cura
responsable, és evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que
volen. Però, conforme a allò que objectà Alícia, no posseeixen tal prerrogativa”. P. 88.
4

3. xiquets i xiquetes i fomentar l’amor a la natura.
La falconeria deriva, a més, en usos com el que es fa
als aeroports o, encara pitjor, en negocis d’exhibició
de tipus circense que sotmeten les aus a llargs
desplaçaments a dins de les seues gàbies de
transport, a moltes hores lligades als pals mentre la
gent de les fires les espanta interrompudes per
números consistents en que volen uns quants metres
fins el braç d’un ensinistrador amb disfressa romana,
andalusí o cristiana medieval10. El lligam amb el circ
fa més evident la realitat: maquillatge i disfresses per
a amagar la realitat de l’ensinistrament i de la vida en
captiveri dels animals.
Ens volen enredar amb el vol majestuós d’una
rapinyaire sobre els nostres caps, abans de caure a
sobre d’un conill o d’una perdiu. En realitat, eixe vol
és el resultat final d’una pràctica d’esclavatge global
amb la qual fins i tot l’arma de caça és una víctima,
fins i tot les eines d’entrenament són víctimes. Els
gossos i els animals salvatges que aquests porten fins
a la mort a mans de la rapinyaire, tanquen la llista
que serveix per a divertiment o, directament, pel
benefici de la gent que ensinistra i usa aquests animals.
Uns exemples entre molts: La Fragüa de Vulcano, espectacle temàtic que inclou falconeria,
(http://www.lafraguadevulcano.es/galeria.asp?nivel1=47), de l’empresa Espectaculos y Producciones AMB
(http://www.espectaculosamb.com/presentacion.asp). Las águilas de Valporquero: http://aguilasdevalporquero.com/
10