1. EXPRESSIONISME

2. Al llarg de la hist òria de l ’ art es poden distingir dues grans tendències. Simplificant les podem classificar com clàssica i barroca. L ’ altra tendència, la que anomenem barroca , es caracteritza per tot el contrari. Cerca el desequilibri, l ’ exageració, el dramatisme, la teatralitat, el sentiment. Molts cops s ’ acusa a aquesta tendència de ser exagerada i excessiva. La tendència clàssica es caracteritza per la cerca de l ’ equilibri, la simplicitat i l ’ harmonia. Molts cops s ’ acusa a aquesta tendència de ser massa freda i racional. Leonardo da Vinci. La Gioconda. 1506 Rubens. Andromeda. 1638

3. L ’ expressionisme . Aquest moviment d ’ avantguarda de la primera meitat del s.XX forma part d ’ aquesta tendència barroca que tendeix a l ’ exageració i el dramatisme. Però també es preocupa per la crítica social i la condició humana, per la soledat de l ’ esser humà. Oskar Kokoschka, Autoretrat

4. Antecedents

5. Caravaggio. Sacrifi d ’Isaac. 1603

6. Caravaggio. La incredulitat de Sant Tom às . 1602

7. Caravaggio. La crucifixi ó de Sant Pere. 1601

8. J. de Ribera. Martiri de Sant Bartomeu.

9. J. de Ribera. Martiri de Sant Andreu. 1623

10. Rembrandt. Autoretrat. 1669

11. Rembrandt. Autoretrat. 1661

12. Rembrandt. Cegant Samson. 1636

13. F. de Goya. Dos homes vells. 1821

14. F. de Goya. Aquelarre. 1821

15. F. de Goya. Asta su abuelo. 1821

16. La principal preocupació dels artistes expressionistes és l ’ànima humana en tota la seva subjectivitat. En l ’ art expressionista domina el sentiment per sobre del pensament. L ’ expressionisme es va desenvolupar a Alemanya i el nord d ’ Europa entre 1905 i 1930.

17. Els expressionistes van trobar en l ’ art primitiu africà un model que expressava la puresa original de l ’ànima humana i que era oposat a l ’ art decoratiu i cosmètic de l ’ art acad èmic . Els artistes expressionistes utilitzen les formes i els colors amb total llibertat, sense seguir cap norma, i amb tota la subjectivitat individual. Per aconseguir l ’ efecte expressiu que desitgen fan una pintura espontània, primitiva i directa.

18. Les formes tendeixen a la deformació i la distorsió, com en una caricatura cruel del dolor humà, del dolor provocat tant per la situació social com per les pròpies angoixes de l ’ existència. L ’ Expressionisme alemany, i el nòrdic en general, té un sentit dramàtic i de forta crítica social .

19. Alguns artistes importants d ’ aquest moviment són: Ernst Ludwig Kirchner, Karl Schmidt-Rottluff, Emil Nolde, Vasilij Kandinskij, Franz Marc, August Macke, Aleksej von Jawlensky, Otto Dix, George Grosz i Max Beckmann.

20. Max Beckmann

21. Max Beckmann. Christ and the Woman Taken in Adultery. 1917

22. Max Beckmann. The Descent from the Cross. 1917

23. Max Beckmann. The Night. 1918-19

24. Max Beckmann. Dancing Bar a Baden-Baden. 1923

25. Max Beckmann. Self Portrait with Champagne Glass. 1919

26. Ernst Ludwig Kirchner

27. E. Ludwig Kirchner. . Dancing Bar in Baden-Baden. 1923

28. E. Ludwig Kirchner. Autoretrat com a soldat. 1915

29. E. Ludwig Kirchner. Autoretrat amb una model. 1926

30. E. Ludwig Kirchner. Grup d ’artistes. 1927

31. E. Ludwig Kirchner. Banyistes a la gespa. 1919

32. E. Ludwig Kirchner. Escena de carrer a Berl ín . 1915

33. E. Ludwig Kirchner. Dona al mirall. 1912

34. George Grosz

35. G. Grosz. Metr òpolis . 1917

36. G. Grosz. Aut òmates republicans . 1920

37. G. Grosz. Lovesick man. 1916

38. G. Grosz. Suicidi. 1926

39. G. Grosz.

40. G. Grosz. Eclipse de sol. 1926

41. G. Grosz. L ’ enterrament del poeta Oskar Panizza. 1918

42. G. Grosz. Pimps of death. 1919

43. G. Grosz. Riot of the Insane (1915)

44. G. Grosz. Suburbi. 1917

45. G. Grosz. Friedrichstrasse. 1918

46. G. Grosz. Shall Exterminate Everything around Me That Restricts Me from Being the Master. 1921

47. G. Grosz. T oads of Property. 1921

48. G. Grosz. T he Guilty One remains unknown. 1919

49. G. Grosz. Cross Section. 1920

50. Otto Dix

51. O. Dix. El sal ó . 1921

52. O. Dix. To Beauty. 1922

53. O. Dix. La ballarina Anita Berber. 1925

54. O. Dix. Dr. Mayer-Hermann. 1926

55. O. Dix. The Art Dealer Alfred Flechtheim. 1926

56. Emil Nolde

57. E. Nolde

58. E. Nolde. Dues dones i un pallasso. 1917

59. E. Nolde. Gent excitada. 1913

60. E. Nolde. Cricifixió. 1912

61. La influ ència de l’expressionisme

62. Francis Bacon

63. F. Bacon. Retrats i autoretrats. 1971

64. F. Bacon. Estudi del retrat del papa Inocenci X. 1962

65. F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi ó I. 1962

66. F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi ó II. 1962

67. F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi ó III. 1962

68. F. Bacon.

69. Lucien Freud

70. L. Freud . Reflex amb dos nois. 1965

71. L. Freud. Reflexi ó (autoretrat). 1985

72. L. Freud. La mare de Freud . 1972

73. L. Freud.

74. L. Freud. Retrat d ’Isabel II. 2001

75. L. Freud . 1993

76. L. Freud . Noia rosa en un llit. 1987

77. L. Freud . Home despullat en un llit. 1987

78. L. Freud . El pintor i la model. 1987

79. Jean Michel Basquiat

80. Jean Michel Basquiat. Aaron I (1981)

81. Jean Michel Basquiat. Vino de Babilonia (1984)

82. Jean Michel Basquiat. Dos cabezas 2 (1983)

83. Jean Michel Basquiat. Tenor (1985)

84. Jean Michel Basquiat. Sense t ítol . 1983

85. Jean Michel Basquiat. Sense t ítol .

86. Jean Michel Basquiat. Guerrer. 1981

87. Jean Michel Basquiat. Zydeco. 1984

88. Jean Michel Basquiat. Autoretrat. 1981

89. Jean Michel Basquiat.