Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes", a Barcelona (150508)Daniel Climent Giner
L'etnobotànica estudia les relacions que hem tingut, i que tenim, els humans amb les plantes. Sobre eixes relacions es va estructurar esta sèrie de diapositives destinades a la presentació, per part de Daniel Climent Giner, del llibre "Herbari. Viure amb les plantes" a la Casa València, a Barcelona, per iniciativa del grup Espai País Valencià, el divendres 8 de maig de 2015.
Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.
Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. ExamenDaniel Climent Giner
Curs "Les nostres plantes. Un passeig etnobotànic de la mar a la muntanya".
Universitat permanent d'adults, Universitat d'Alacant, País Valencià.
Després de la visualització i comentaris de diferents plantes de l'entorn més immediat, fem un parèntesi perquè els alumnes puguen recordar i assenyalar alguna característica de les plantes que hem vist en sessions anteriors.
Comentaris sobre alguns dels calendaris (el solar, el lunar, el "dels 40 dies", el zodiacal) que solem fer servir, sovint sense saber que estan articulats i que determinen el sentit de moltes de les festes, tant les fixes com les variables.
També s'hi parla del significat dels noms dels dies i dels mesos.
La presentació es basa en el tema del mateix nom que figura en el llibre "En qué mundo vives", de Daniel Climent Giner, Editorial Aguaclara.
Descripció d'alguns dels antecedents de la segona Revolució Industrial.
I d'alguns dels aspectes de la fase de transició entre la primera i la segona d'aquestes revolucions.
S'hi posa èmfasi en alguns exemples de "destrucció creativa" antics oficis i tècniques gràcies a la invenció de nous aparells i a la figura de l'emprenedor/innovador, una de les característiques més notables del capitalisme dinàmic propi d'eixa època.
Es fa esment, també, d'algunes de les fites més destacables en els avanços físics, químics i mèdics, i les seues repercusions en alguns dels aspectes de la vida moderna.
També s'hi parla dels contextos culturals de l'època, que van acompanyar les transformacions científico-tècniques.
Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes", a Barcelona (150508)Daniel Climent Giner
L'etnobotànica estudia les relacions que hem tingut, i que tenim, els humans amb les plantes. Sobre eixes relacions es va estructurar esta sèrie de diapositives destinades a la presentació, per part de Daniel Climent Giner, del llibre "Herbari. Viure amb les plantes" a la Casa València, a Barcelona, per iniciativa del grup Espai País Valencià, el divendres 8 de maig de 2015.
Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.
Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. ExamenDaniel Climent Giner
Curs "Les nostres plantes. Un passeig etnobotànic de la mar a la muntanya".
Universitat permanent d'adults, Universitat d'Alacant, País Valencià.
Després de la visualització i comentaris de diferents plantes de l'entorn més immediat, fem un parèntesi perquè els alumnes puguen recordar i assenyalar alguna característica de les plantes que hem vist en sessions anteriors.
Comentaris sobre alguns dels calendaris (el solar, el lunar, el "dels 40 dies", el zodiacal) que solem fer servir, sovint sense saber que estan articulats i que determinen el sentit de moltes de les festes, tant les fixes com les variables.
També s'hi parla del significat dels noms dels dies i dels mesos.
La presentació es basa en el tema del mateix nom que figura en el llibre "En qué mundo vives", de Daniel Climent Giner, Editorial Aguaclara.
Descripció d'alguns dels antecedents de la segona Revolució Industrial.
I d'alguns dels aspectes de la fase de transició entre la primera i la segona d'aquestes revolucions.
S'hi posa èmfasi en alguns exemples de "destrucció creativa" antics oficis i tècniques gràcies a la invenció de nous aparells i a la figura de l'emprenedor/innovador, una de les característiques més notables del capitalisme dinàmic propi d'eixa època.
Es fa esment, també, d'algunes de les fites més destacables en els avanços físics, químics i mèdics, i les seues repercusions en alguns dels aspectes de la vida moderna.
També s'hi parla dels contextos culturals de l'època, que van acompanyar les transformacions científico-tècniques.
Apunts històrics sobre els estudis fitonímics al migjorn valencià. Daniel Cli...Daniel Climent Giner
Breu història dels estudis sobre els noms populars de plantes, els fitònims, al migjorn del País Valencià.
S'hi esmenten els llibres, articles en revistes i contribucions de diferents autors de les comarques meridionals valencianes al llibre "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana", dels TERMCAT.
També es fa una petita introducció a la importància dels fitònims i la seua preservació, i també dels perills que té, per a la pròpia botànica i la biologia en general, la pèrdua, substitució o modificació dels fitònims originals com a dipositaris de segles d'interacció entre les plantes i els seus usuaris o admiradors.
¿Per què el solstici d'estiu el dediquem a Sant Joan? La resposta la trobem en l'evangeli de sant Lluc. I ¿per què fem fogueres la nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny)? La resposta la trobem en l'astronomia i en l'intent de fer un sortilegi per mantindre la llum quan el Sol inicia el seu descens sobre l'horitzó. ¿Per què s'associa eixa nit a una major vitalitat de determinades plantes? Potser la bioquímica ens done part de la resposta. ¿Quines són les plantes que tradicionalment s'han associat a la nit de Sant Joan? Mirem en les tradicions, i parlem-ne.
Una de les dificultats per entendre com marxa el món consisteix en què depenem en excés d'un lèxic inadequat. Paraules i conceptes que van ser creats en una altra època, que han patit manipulacions interessades, que s'han fet servir com a arma front a adversaris polítics o com a coartada ideològica. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. I s'hi parla de les transformacions d'aquest concepte al llarg del temps.
La presentació aquesta consta de tres parts.
1) Una incitació a posar en qüestió paraules heretades que avui dia ja no tenen el sentit que tenien en una altra època i que es fan servir sovint amb desconeixement dels múltiples usos possibles.
2) Aplicació d'algun dels conceptes de nacionalisme al cas d'Espanya i a alguns dels textos constituents i de marc polític que han intentar definir-la.
3) Presentació d'algunes característiques d'un nou tipus de nacionalisme vinculat a l'independentisme emergent a Catalunya.
Bibliografia recomanada: "Naciones y nacionalismo desde 1780", d'Eric Hobsbawm. "Por el bien del imperio", de Josep Fontana. "Postguerra" de Tony Judt. "La Europa revolucionaria" d'Stanley Payne.
Una de les dificultats per entendre la marxa del món consisteix en què el llenguatge que fem servir està ple de paraules plenes de connotacions no explicitades. Paraules i conceptes amb una certa antiguitat que tracten de designar fets i fenomens del passat i que sense actualitzar-se poden induir a errors o a conflictes d'interpretació i d'assignació. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. La presentació conté tres parts: 1) Una incitació a reflexionar sobre algunes de les paraules que impregnen els discursos polítics i que tenen diferents interpretacions segons qui o en quina circumstància es fan servir; paraules que sovint s'han fet servir com a armes contra adversaris o bé com a coartades ideològiques. 2) Una aplicació d'algunes de les moltes definicions i bases de determinats nacionalismes al cas d'Espanya. 3) L'emergència d'un nacionalisme de nou cuny vinculat a l'auge de l'independentisme a Catalunya. Bibliografia recomanable: Naciones y nacionalismos desde 1780, d'Eric Hobsbawm.
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
En resposta a la petició d'alguns centres que volen iniciar línies d'excel·lència i conèixer experiències i resultats previs, he elaborat aquest muntatge.
S'hi recullen algunes consideracions teòriques, mostres de treballs d'alumnes, de materials elaborats en col·laboració amb diferents departaments, incitacions al plurilingüisme... elaborades després de 7 anys de participar en projectes per treballar amb alumnes d'altes capacitats i alt rendiment (vam ser els primers a fer-ho a tot el País Valencià, el curs 2005-06, a l'IES Badia del Baver / Bahía de Babel, d'Alacant).
I preguntes que pretenen obrir debat per abordar el tractament a la diversitat i a l'excel·lència en la formació del professorat, condicions imprescindibles per oferir un ensenyament d'alta qualitat.
Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes alcohòliques que més han influït en la història de la humanitat. S'hi fa un repàs per les begudes fermentades (hidromel, cerveses, vins...) i les destil·lades i aromatitzades; i també d'alguns combinats famosos.
Història de les begudes. 1 no alcohòliques. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes més importants en la història de la humanitat; s'hi parla majoritàriament d'infusions fetes amb plantes, però també orxates i altres preparats, totes coincidents en la manca d'alcohol.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes (i elixirs) fetes amb plantes aromàtiques, estimulants i fins i tot psicotròpiques.
Sant Antoni: festa, foc, al·lucinacions i ergotisme. Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Sant Antoni se celebra el 17 de gener. És una festa molt popular a tot Europa, coneguda sobretot per la benedicció dels animals domèstics. Però en la iconografia associada al sant hi ha elements que enriqueixen la vinculació del sant amb alguns altres elements culturals.
¿I si [gran part de] lo que ens han [hem] contat fóra fals? Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Estem tan habituats a considerar cert allò que ens han contat durant les fases educatives, o lo que comparteix molta gent com a cert, que no qüestionem ni analitzem aspectes com la coherència, la possibilitat de contrastar les fonts, les dades que se'ns ofereixen...
En aquest pps en parlem d'alguns dels ítems culturalment compartits que resten ben lluny de ser apropiats, certs o simplement interessants.
L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust que fa aranyons. En el llibre "Herbari. Viure amb les plantes" (Editorial Publicacions de la Universitat de València; 2012), de Daniel Climent i Ferran Zurriaga se'n parla.
Aquesta presentació reflecteix moltes de les coses que s'hi diuen.
La festa de Tots Sants - Difunts és una celebració ancestral, basada en un "calendari" peculiar, el que marca l'entrada de les estacions després de quaranta dies d'una efemèride solar (solstici o equinocci). En aquest cas, 40 dies després de l'equinocci de la tardor es considera que ens acomiadem del "bon temps" (i de tots els seus protectors, "Tots (els) Sants" -antigues divinitats de la natura, santificades-) i penetrem en l'època tenebrosa del mal temps, de la "mort" de la natura, "Difunts".
Dins la série de conferències “Revisant el que sabem o creiem saber” que fem durant el curs 2013-14 al Taller El Tumbao, d'Alacant, hem tractat el tema ¿I si no fóra cert que "hi ha" 4 estacions?.
El nucli de la presentació ha sigut el següent:
1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, que s’ha modificat al llarg del temps i que només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes". FNAC Alacant 130919Daniel Climent Giner
Dos dies abans de l'equinocci de la tardor, i durant la lluna plena de setembre, hem presentat "Herbari. Viure amb les plantes" a la FNAC d'Alacant.
Gastronomia i culinària, etimologies i literatura, medicina i arts plàstiques, simbologia i història, es donen la mà per teixir una xarxa en la qual els nusos són les setze plantes que constitueixen l'eix vertebral del llibre.
Plantes magiques per a la nit magica de Sant Joan. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Versió millorada sobre el tema.
Va servir per il·lustrar una conferència donada a Moraira (la Marina Alta, País Valencià) el vint-i-dos de juny de 2013
La nit més curta de l'any, la nit de sant Joan, no tan sols és una nit de foc i d'aigua, sinó també d'eixir al camp a collir determinades plantes, o a fer rituals etnobotànics. En aquesta presentació de Daniel Climent se'n parla un poc de tot això.
Breu repàs al perfil biogràfic d'alguns científics, hòmens i dones, que han aportat -per a bé o per a mal- idees, mètodes o materials que han canviat la vida de milions de persones.
Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Apunts històrics sobre els estudis fitonímics al migjorn valencià. Daniel Cli...Daniel Climent Giner
Breu història dels estudis sobre els noms populars de plantes, els fitònims, al migjorn del País Valencià.
S'hi esmenten els llibres, articles en revistes i contribucions de diferents autors de les comarques meridionals valencianes al llibre "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana", dels TERMCAT.
També es fa una petita introducció a la importància dels fitònims i la seua preservació, i també dels perills que té, per a la pròpia botànica i la biologia en general, la pèrdua, substitució o modificació dels fitònims originals com a dipositaris de segles d'interacció entre les plantes i els seus usuaris o admiradors.
¿Per què el solstici d'estiu el dediquem a Sant Joan? La resposta la trobem en l'evangeli de sant Lluc. I ¿per què fem fogueres la nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny)? La resposta la trobem en l'astronomia i en l'intent de fer un sortilegi per mantindre la llum quan el Sol inicia el seu descens sobre l'horitzó. ¿Per què s'associa eixa nit a una major vitalitat de determinades plantes? Potser la bioquímica ens done part de la resposta. ¿Quines són les plantes que tradicionalment s'han associat a la nit de Sant Joan? Mirem en les tradicions, i parlem-ne.
Una de les dificultats per entendre com marxa el món consisteix en què depenem en excés d'un lèxic inadequat. Paraules i conceptes que van ser creats en una altra època, que han patit manipulacions interessades, que s'han fet servir com a arma front a adversaris polítics o com a coartada ideològica. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. I s'hi parla de les transformacions d'aquest concepte al llarg del temps.
La presentació aquesta consta de tres parts.
1) Una incitació a posar en qüestió paraules heretades que avui dia ja no tenen el sentit que tenien en una altra època i que es fan servir sovint amb desconeixement dels múltiples usos possibles.
2) Aplicació d'algun dels conceptes de nacionalisme al cas d'Espanya i a alguns dels textos constituents i de marc polític que han intentar definir-la.
3) Presentació d'algunes característiques d'un nou tipus de nacionalisme vinculat a l'independentisme emergent a Catalunya.
Bibliografia recomanada: "Naciones y nacionalismo desde 1780", d'Eric Hobsbawm. "Por el bien del imperio", de Josep Fontana. "Postguerra" de Tony Judt. "La Europa revolucionaria" d'Stanley Payne.
Una de les dificultats per entendre la marxa del món consisteix en què el llenguatge que fem servir està ple de paraules plenes de connotacions no explicitades. Paraules i conceptes amb una certa antiguitat que tracten de designar fets i fenomens del passat i que sense actualitzar-se poden induir a errors o a conflictes d'interpretació i d'assignació. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. La presentació conté tres parts: 1) Una incitació a reflexionar sobre algunes de les paraules que impregnen els discursos polítics i que tenen diferents interpretacions segons qui o en quina circumstància es fan servir; paraules que sovint s'han fet servir com a armes contra adversaris o bé com a coartades ideològiques. 2) Una aplicació d'algunes de les moltes definicions i bases de determinats nacionalismes al cas d'Espanya. 3) L'emergència d'un nacionalisme de nou cuny vinculat a l'auge de l'independentisme a Catalunya. Bibliografia recomanable: Naciones y nacionalismos desde 1780, d'Eric Hobsbawm.
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
En resposta a la petició d'alguns centres que volen iniciar línies d'excel·lència i conèixer experiències i resultats previs, he elaborat aquest muntatge.
S'hi recullen algunes consideracions teòriques, mostres de treballs d'alumnes, de materials elaborats en col·laboració amb diferents departaments, incitacions al plurilingüisme... elaborades després de 7 anys de participar en projectes per treballar amb alumnes d'altes capacitats i alt rendiment (vam ser els primers a fer-ho a tot el País Valencià, el curs 2005-06, a l'IES Badia del Baver / Bahía de Babel, d'Alacant).
I preguntes que pretenen obrir debat per abordar el tractament a la diversitat i a l'excel·lència en la formació del professorat, condicions imprescindibles per oferir un ensenyament d'alta qualitat.
Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes alcohòliques que més han influït en la història de la humanitat. S'hi fa un repàs per les begudes fermentades (hidromel, cerveses, vins...) i les destil·lades i aromatitzades; i també d'alguns combinats famosos.
Història de les begudes. 1 no alcohòliques. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes més importants en la història de la humanitat; s'hi parla majoritàriament d'infusions fetes amb plantes, però també orxates i altres preparats, totes coincidents en la manca d'alcohol.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes (i elixirs) fetes amb plantes aromàtiques, estimulants i fins i tot psicotròpiques.
Sant Antoni: festa, foc, al·lucinacions i ergotisme. Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Sant Antoni se celebra el 17 de gener. És una festa molt popular a tot Europa, coneguda sobretot per la benedicció dels animals domèstics. Però en la iconografia associada al sant hi ha elements que enriqueixen la vinculació del sant amb alguns altres elements culturals.
¿I si [gran part de] lo que ens han [hem] contat fóra fals? Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Estem tan habituats a considerar cert allò que ens han contat durant les fases educatives, o lo que comparteix molta gent com a cert, que no qüestionem ni analitzem aspectes com la coherència, la possibilitat de contrastar les fonts, les dades que se'ns ofereixen...
En aquest pps en parlem d'alguns dels ítems culturalment compartits que resten ben lluny de ser apropiats, certs o simplement interessants.
L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust que fa aranyons. En el llibre "Herbari. Viure amb les plantes" (Editorial Publicacions de la Universitat de València; 2012), de Daniel Climent i Ferran Zurriaga se'n parla.
Aquesta presentació reflecteix moltes de les coses que s'hi diuen.
La festa de Tots Sants - Difunts és una celebració ancestral, basada en un "calendari" peculiar, el que marca l'entrada de les estacions després de quaranta dies d'una efemèride solar (solstici o equinocci). En aquest cas, 40 dies després de l'equinocci de la tardor es considera que ens acomiadem del "bon temps" (i de tots els seus protectors, "Tots (els) Sants" -antigues divinitats de la natura, santificades-) i penetrem en l'època tenebrosa del mal temps, de la "mort" de la natura, "Difunts".
Dins la série de conferències “Revisant el que sabem o creiem saber” que fem durant el curs 2013-14 al Taller El Tumbao, d'Alacant, hem tractat el tema ¿I si no fóra cert que "hi ha" 4 estacions?.
El nucli de la presentació ha sigut el següent:
1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, que s’ha modificat al llarg del temps i que només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes". FNAC Alacant 130919Daniel Climent Giner
Dos dies abans de l'equinocci de la tardor, i durant la lluna plena de setembre, hem presentat "Herbari. Viure amb les plantes" a la FNAC d'Alacant.
Gastronomia i culinària, etimologies i literatura, medicina i arts plàstiques, simbologia i història, es donen la mà per teixir una xarxa en la qual els nusos són les setze plantes que constitueixen l'eix vertebral del llibre.
Plantes magiques per a la nit magica de Sant Joan. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Versió millorada sobre el tema.
Va servir per il·lustrar una conferència donada a Moraira (la Marina Alta, País Valencià) el vint-i-dos de juny de 2013
La nit més curta de l'any, la nit de sant Joan, no tan sols és una nit de foc i d'aigua, sinó també d'eixir al camp a collir determinades plantes, o a fer rituals etnobotànics. En aquesta presentació de Daniel Climent se'n parla un poc de tot això.
Breu repàs al perfil biogràfic d'alguns científics, hòmens i dones, que han aportat -per a bé o per a mal- idees, mètodes o materials que han canviat la vida de milions de persones.
Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. GERANIÀCIES
1. Geranium del grec géranos, «[bec de] grua» (Grus grus). Linné. 10 estams.
2. Charles Louis L'Héritier de Brutelle (s.XVIII), autor de Geranologia va segregar
el gènere en altres tres, en funció del nombre d’anteres :
a) Erodium del grec erodios, «[bec de] garsa» (Ardea alba); 5 anteres
b) Pelargonium del grec pelargos, «[bec de] cigonya» (Ciconia ciconia); 7 anteres
c) Geranium del grec géranos, «[bec de] grua » (Grus grus); 10 anteres
Geranium
robertiarum