L'esquizofrènia, una malaltia mental que afecta a un 1% de la població: Que és? La història. Símptomes. Tipus. Diagnòstic. Factors de Risc. Fases. Tractemants.

1. L’ESQUIZOFRÈNIA
LAIA CARRILLO

2. QUE ÉS?
▸Malaltia mental greu i complexa produida
per la sobreestimulació de
neurotransmissions, com la dopamina en
la sinapsis. Aquesta sobrestimulació
prococa les al·lucinacions.
‣ Afecte algunes funcions del cerbell que regeixen el
pensament, la percepció, les emocions i la conducta.
‣ L’esquizofrènia afecta a un1% de la població, és a dir; 1 de
cad 100.

3. HISTÒRIA
▸ 1911: El psiquiatra Eugen Bleuler, utilitza la paraula esquizofrènia
per primer cop, derivada dels mots grecs “schizo” (divisió) i
“phrenos” (ment). Es refereix a la divisió de la ment en la part que
es relaciona amb la realitat i la que interactua amb la imaginària.
▸1933: primers resultats amb la provocació de comes insulínics.
▸ 1938: primer electroshock.
▸ 1952: primer neurolèptic, la clorpromazina.

4. SÍMPTOMES
‣ Negatius (aquells que no presenta el malalt) : apatobulia
(falta d’iniciativa), anhedonia (no gaudeix de les coses),
aïllament social i efectivitat aplanada.
▸Positius (aquells que no apareixen en la població):
deliris o idees delirants, al·lucinacions, desorganització
del pensament i alteracions de la conducta.
‣ Cognitius: aquells que afecten a
l'atenció, a la memòria i a algunes
funcions executives.

5. TIPUS
▸Paranoide: Afecte el pensament i la percepció. Es presenten sobretot
al·lucinacions i deliris.
▸Simple: Afecta a la voluntat i a la personalitat, provocant aïllament social i
la disminució d’iniciativa.
▸Hebefrènica: Afecte a les emociona. Les respostes del pacient no són
adients a les circumstàncies.
▸ Indiferenciada: No presenta cap símptoma en concret.
▸Catatònica: Afecta a la activitat motora. Es presnten crisis d’agitació i
moviments repetitius.
▸Residual: No presenta símptomes importants però ha tingut un episodi
d’esquizofrènia.

6. DIAGNÒSTIC
▸El pacient ha de tenir dos o més dels
símptomes.
▸Els signes han de persistir
contínuament almenys durant sis
mesos.
▸Durant una part significativa una o més
àrees importants d’activitat ha d'estar
per sota del nivell prèvi a l'inici del
transtorn.

7. FACTORS DE RISC
▸Factors genètics
▸Alteracions durant l’embaràs o el naixament
▸Alteracions del cervell ( durant la seva formació, consum de
substàncies tòxiques i factors ambientals)
▸Incompliment del tractament

8. FASES
▸Fase prodròmica: símptomes previs a la face aguda, sorgeix
cada vegada que s'aproxima una crisis.
▸Fase aguda o crisis: quan presenta la majoria de símptomes
positius de la malaltia.
▸Fase residual: després de la crisi i es redueixen els
símptomes.
▸Fase de estable o asintomàtica: variable per a cada
persones. Es la que s’intenta mantenir el pacient.

9. TRACTAMENTS
▸Neurolèptics: eviten la sobrestimulació per la abundància de
transmissors en les neurones, per tan redueixen els
símptomes.
▸Teràpies de conducta.
▸Socioteràpies.

10. COM DETECTAR
L’ESQUIZOFRÈNIA?
‣ Al·lucinacions i alteracions de la
conducta
‣ Aïllament social
‣ Alteracions en la memòria