Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies.
Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució.
D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar.
La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres.
A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa.
La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció
Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies.
Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució.
D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar.
La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres.
A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa.
La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció
The document contains a series of percentages from 57% to 73% spanning from October 2006 to October 2016. It also includes labels on the x-axis denoting months from October 2006 to October 2016. This appears to be a chart showing the evolution of weighted water reserves on Ibiza from October 2006 to October 2016.
Este documento presenta 36 problemas sobre la herencia de caracteres genéticos en diferentes especies basados en las leyes de Mendel. Los problemas cubren temas como cruces monohíbridos y dihíbridos, dominancia, recesividad, segregación de alelos y proporciones genotípicas y fenotípicas en descendencias filiales. Se pide determinar genotipos de padres e hijos, probabilidades de resultados en cruzamientos y explicar resultados observados de cruzamientos realizados.
1. El documento presenta 28 problemas de genética resueltos. El primer problema describe un cruce entre plantas de tallo alto y tallo enano, donde el tallo alto es dominante. Explica que la generación F1 será heterocigota y de tallo alto, mientras que la F2 tendrá tres genotipos y dos fenotipos en proporciones de 1:2:1.
2. El segundo problema analiza un cruce entre moscas negras que da como resultado 216 moscas negras y 72 blancas. Explica que las moscas ne