Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies.
Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució.
D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar.
La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres.
A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa.
La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció
Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies.
Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució.
D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar.
La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres.
A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa.
La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció
An immersive workshop at General Assembly, SF. I typically teach this workshop at General Assembly, San Francisco. To see a list of my upcoming classes, visit https://generalassemb.ly/instructors/seth-familian/4813
I also teach this workshop as a private lunch-and-learn or half-day immersive session for corporate clients. To learn more about pricing and availability, please contact me at http://familian1.com
3 Things Every Sales Team Needs to Be Thinking About in 2017Drift
Thinking about your sales team's goals for 2017? Drift's VP of Sales shares 3 things you can do to improve conversion rates and drive more revenue.
Read the full story on the Drift blog here: http://blog.drift.com/sales-team-tips
How to Become a Thought Leader in Your NicheLeslie Samuel
Are bloggers thought leaders? Here are some tips on how you can become one. Provide great value, put awesome content out there on a regular basis, and help others.
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Son animals • la respiració es
vertebrats que viuen produeix per
a dins de l’aigua i no brànquies La
son membres del locomoció es basa
grup tetrapòdes. en una forma
hidrodinàmica, amb
moviments laterals
del cos auxiliats per
aletes
3. RESPIRACIÓ I REPRODUCCIÓ
REPRODUCCIÓ
• RESPIRACIÓ • Els peixos es reprodueixen
per ous, és a dir que són
• Els peixos respiren ovípars. Molts dels peixos
per brànquies tenen fecundació externa i
interna.
• Al cap d'un temps neixen les
cries del peix, quan surten
porten el sac embrionari el
qual du aliment per un mes
o unes quantes setmanes.
• La femella pot tenir entre
50 i 100 ous.
4. MORFOLOGIA EXTERNA
• Les aletes parells corresponen • Les brànquies i les obertures
respectivament als membres branquials estan protegides
anteriors i posteriors dels mitjançant un opercle, llevat dels
vertebrats superiors. ciclòstoms, taurons i rajades, les
obertures branquials són
• En la major part dels peixos es independents i lliures. Els
pot observar sobre els costats opercles estan constituïts per
una línia ben definida que va des fines plaques òssies que de
del cap a la cua: és la línia lateral;
està constituïda pro una cadena vegades apareixen protegides, al
de corpuscles sensorials. El seu seu torn, per espines i agullons.
traçat és de gran importància en Les vores inferior i posterior de
la classificació dels peixos. l'opercle són lliures i mòbils, el
• la boca. que permet a l'animal expulsar
per aquelles zones l'aigua de
respiració aspirada per la boca
5. CLASSIFICACIÓ
• Es divideixen en tres grups:
• Sense mandíbula: Son els vertebrats més primitius, es
caracteritzen per tenir notocordi.
• Peixos cartilaginosos: Tenen l’esquelet de cartílag i les
seves aletes són rígides.
• Peixos ossis: Són una classe de peixos que tenen
esquelet intern ossi.
•
6. ALGUNS EXEMPLES
TAURO PEIX PALLASSO
• Són animals de la família • es caracteritza per els seus
dels peixos que tenen un colors vermell, taronja y
esquelet cartilaginós. blanc teòricament és una
Respiren a través de 7 o 8 espècie depredadora, de la
brànquies. Existeixen a prop qual s’obté una protecció
de 470 espècies La pell dels davant possibles atacants.
taurons està coberta per
denticles dèrmics que els
donen un aspecte molt
aspre.