T.2 Ciències Socials

1. EL RELLEU D’ESPANYA
T.2 Ciències Socials

2. El relleu de la península s’organitza entorn a la
meseta
La meseta
- Zona extensa de terres planes i
elevades
- Ocupa el centre de la peninsula
Ibèrica.
S’estèn per les comunitats de:
-Castella i Lleó,
- Castella-la Manxa,
- Comunitat de Madrid i
- Extremadura.
- Té una altitud mitjana de 600 metres.
- L’est està més elevat que l’oest.

3. ERMS
-Zones planes i elevades.
- sóls pobres i
- vegetació escassa.
- Se situen a les vores de la
Meseta.
HORTES
- Terrenys plans.
- Sóls fèrtils i
- Situats a les valls dels ruis.
CAMPS
-Terrenys fèrtils i aptes per a
l’agricultura.
-Se situen entre els erms i les hortes.

4. Les muntanyes de Toledo
- Situades al centre de la Meseta
meridional.
- Tenen poca altitud.
- Separen les valls dels rius Tajo i
Guadiana.
La Meseta és travessada per dues
serralades
El Sistema Central
- Formada per serres d’uns 2.000
metres d’altitud.
- Divideix la Meseta en dues:
-la Meseta septentrional,
-la Meseta meridional.
- Destaquen les serres de:
Gata, Gredos i Guadarrama.

5. Les muntanyes que envolten la
Meseta
Les muntanyes de
Lleó
- Uneixen les
comunitats de
Castella i Lleó i
Galicia.
- Té muntanyes de
cims arredonits que
no superen els 2.000
metres.
- Destaca el cim
Teleno.
La serralada
Cantàbrica
- S’estèn per Castella i
Lleó, Astúries i
Cantàbrica.
- Destaquen els Pics d’
Europa amb cims alts i
agrestos, amb altituds
entorn a 2.500 metres.
La serralada Ibèrica
- S’estèn per les comunitats de Castella
i Lleó, la Rioja, Aragó, Castella-la
Manxa i la Comunitat Valenciana.
- Destaquen la serra del Moncayo i la
serra de la Demanda, d’uns 2.000
metres.
La Sierra Morena
- Té serres d’uns 1.300 m. que
separen la Meseta d’Andalusia.
- Destaquen la serra d’Aracena i la
serra Madrona, on es troba el cim
Bañuela
Nord-
oest
Est
Sud

6. No estan en contacte amb la Meseta.
Es classifiquen en muntanyes i
depresions
Les muntanyes exteriors
Massís Galaic
(Galicia)
- Muntanyes de poca
altitud.
- Cims arredonits.
- L’elevació més alta:
Cabeza de
Manzaneda.
Muntanyes
Basques
(País Basc i
Navarra)
- Muntanyes de poca
altitud.
- Escarpades.
- L’elevació més alta:
Aitxure.

7. Els Pirineus
(Navarra, Aragó i Catalunya)
- Formen frontera entre Espanya i
França.
- L’elevació més alta: Aneto.
Sistema Mediterrani Català
- Dues cadenes muntanyoses
paral·leles a la costa mediterrània.
- Destaquen els massisos del
Montseny i Motserrat.
- L’elevació més alta: Turó del l’Home.
Dues serralades Bètiques
- S’estenen per Andalusia,
Castella- la Manxa, Regió de
Murcia i la Comunitat Valenciana.
La serralada Penibètica
-Paralel·la a la costa sud del Mediterrani.
- Destaquen la Serrania de Ronda i Sierra
Nevada.
- El Mulhacén amb 3.479 és el cim més alt de la
Península
La serralada Subbètica
-Paralel·la al nord de la serralada Penibètica.
- Destaquen les serres de Segura, Cazorla i
Sagra. Arriben als 2.000 metres.

8. Les depressions exteriors
La depressió de l’Ebre
- Situada al nord-est.
-Vall extensa recorreguda pel riu
Bore.
- Envoltada pels Pirineus, la
serralada Ibèrica i el Sistema
Mediterrani Català.
La depressió del Guadalquivir
- Situada al sud-oest.
- Vall recorreguda pel riu
Guadalquivir.
- Envoltada per les serralades
Bètiques i Sierra Morena.
Són terres planes i de poca altitud envoltades per terres més altes i recorregudes
per rius.

9. Té una costa molt àmplia, banyada pel mar Cantàbric,
l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.
La costa cantàbrica
-És alta i rocosa.
- Poques platges.
- Ries amplies.
- Accidents:
- golf de Biscais,
- caps de Matxitxaco i de
Peñas i
- ria de Bilbao.

10. La costa atlàntica
Es distingueixen tres zones
Costa gallega
-Costa amb molts entrants i ixents de mar.
-Destaquen les ries d’Arcusa i Vigo, i el cap de
Finisterre.
Costa andalusa
-Costa arenosa i plana.
- Platges àmplies, maresmes i dunes.
-Destaquen el golf de Cadis, el cap de Trafalgar i
l’estret de Gibraltar.
Costa canària
- Costes altes i rocoses a l’oest.
- Costes baixes a l’est.
- Les costes de Tenerife i Gran
Canària són rocoses al nord i
arenoses al sud.

11. La costa mediterrània
Costa catalana i balear
- Costes altes i rocoses (cap de Creus) i
- costes baixes i arenoses que formen
cales.
Costa llevantina
Comunitat Valenciana i Múrcia.
- Platges àmplies al golf de València.
- Destaquen: l’Albufera de València, el cap
de Palos, de la Nau i les llacunes del Mar
Menor.
Costa mediterrània d’Andalusia
- Combina platges molt àmplies amb
penya-segats.
- Destaquen el cap de Gata i el golf
d’Almeria.
Costa de Ceuta i Melilla
- Costa Ceuta és baixa i
retallada.
- Costa de Melilla és alta i rocosa.

12. El relleu de les illes
Mallorca
-L’illa més gran amb un relleru molt
variat.
- Al nord la serra de Tramuntana, amb el
Puig Major de 1.436m.
- Al centre de l’illa la plana del Pla.
Menorca
- Relleu de poca
altitud. Destaca el
Toro amb 362 m.
Eivissa
- Relleu de muntanyes de poca
altitud. Destaca sa Talaiassam amb
487 m.
- Valls àmplies, com Sant Antoni.
Es localitzen a l’est de la Peninsula.
Estan formades per cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, i altres
illots
Les Illes Pitiüses
Les formen Eivissa
i Formentera.

13. El relleu de les illes
Es troben a l’oest d’Àfrica, a l’oceà Atlàntic.
Són d’origen volcànic. En l’actualitat, es manté aquesta activitat
volcànica.
Lanzarote
-L’illa de menys
altitud.
- Peñas del Chache,
amb 672 m.
Fuerteventura
En el relleu
predominen les
planes..
Gran Canaria
Té les elevacions més
altes al centre de l’illa.
Tenerife
-És l’illa més grand.
-El Teide és el cim més
alt d’Espanya, amb
3.715 m.
Gomera
-Té les elevacions
més altes al centre de
l’illa: El Garajonay té
1.484 m.
La Palma
-Té un relleu molt
muntanyós.
- La Caldera de
Taburiente (al nord).
Hierro
Té un relleu format
per molts volcans

14. Les muntanyes
Se situen a l’interior de la Comunitat Valenciana
 Muntanyes del nord i el centre
pertanyen a la serralada Ibèrica.
 Calderona, Javalambre i el massís del
Penyagolosa.
 El Jabalambre és el cim més alt de la
comunitat.
• Muntanyes del sud.
•De les serralades Bétiques.
•Destaquen Aitana, la Carrasqueta
i Mariola.
Entre les serres hi ha
altiplans (Requena-Utiel,
Bunyoll) i valls (Vinalopó).
EL RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA

15. • La major part és baixa i
arenosa, amb platges
extenses.
•Les serres que arriben fins al
mar, la costa és alta i abrupta,
amb nombrosos penya-segats i
caps.
• Se succeeixen les llacunes
costaneres o albuferes
•Se situen a la costa, a la
desembocadura del rius
principals.
• Tenen sòls molt fèrtils.
•Les més importants són:
-La Plana de Castelló,
- l’Horta,
-La ribera del Xúquer,
- Baix Segura.
Les planes
El relleu costaner