Tema 4 de Ciències Socials

1. Ciències Socials t.4

2. L’atmòsfera:
- És la capa de gasos (fonamentalment per
nitrogen i oxigen) que envolta el nostre
planeta.
- Gràcies a ella és possible la vida.
- Regula la temperatura terrestre.
Les dues capes més a prop de la Terra:
- Troposfera: està en contacte amb la superficie
del planeta. Tenen lloc quasi tots el fenòmens
metereològics.
- Estratosfera: damunt de la troposfera. Abunda
l’ozó, gas que impedeix les radiacions solars
ultraviolades arriben a la Terra.

3. La temperatura:
- És la quantitat de calor que té
l’aire.
- Es mesura amb el termòmetre
(graus Celsius).
- Temperatures màximes pel dia i
mínimes per la nit.
Per a estudiar el clima d’un lloc és necessari:
- conèixer les temperatures mitjanes
- saber la quantitat total de precipitaciones que cau
cada any i
- com es reparteix en els estacions.
Les precipitacions:
- Sòn la quantitat d’aigua que
cau en un lloc.
- Es mesuren amb el pluviòmetre
(l/m2).

4. El temps:
És el temps de l’atmòsfera en
Un lloc i en un moment concrets.
El clima:
- És el temps que predomina
en un lloc al llarg de molts anys.
- Les dades queden registrades
en els aparells de les estacions
meteorològiques.

5. La distància a l’equador:
Segons la temperatura, es poden distingir cinc zones:
 Z. càlida (la mès pròxima a l’ecuador)
- Els rajos de Sol arriben de forma perpendicular tot l’any.
- Temperatures similars totes les estacions.
 Dues zones temperades (hemisferi nord i hemisferi sud).
- A l’hivern fa més fred: els rajos solars són molt més inclinats.
- A l’estiu la inclinació és molt menor, fa més calor.
- Temperatures més moderades.
- La inclinació dels rajos solars canvia al llarg de les estacions: molt
inclinats a l’hivern i menys a l’estiu.
- Espanya es troba a la zona temperada i Canàries a la zona càlida.

6.  Dues zones fredes: Pol Nord i Pol
Sud.
- Els rajos solars cauen molt
obliquament tot l’any.
- Temperatures baixes.
- Hiverns llargs i moltes nevades.
- Estius curts i frescos

7. La distància al mar:
 L’aigua es calfa i es gela més
lentament que la terra.
 Durant el dia: temperatura
més baixa que la de la terra.
 Durant la nit: temperatura
més alta que la de la terra.
 La brisa marina suavitza les
temperatures de la costa.
 La Meseta (allunyada del mar) té
temperatures més extremes que
a les zones costaneres.

8. El relleu
Zones de muntanya
- Són més fredes, perquè la
temperatura disminueix amb
l’altitud i
- són més plujoses perquè les
masses d’aire humit xoquen
contra les muntanys, s’eleven,
es condensen i provoquen
pluges.
A Espanya es distingueixen quatre tipus de clima:
mediterrani, subtropical, oceànic i de muntanya.

9. El clima mediterrani
S’aprecien diferències entre unes zones i altres.
Se’n distingeixen tres variants: típic, d’interior i sec.
El clima mediterrani típic
- Costa atlantica andalusa,
- algunes zones de l’interior d’Andalusia,
- Extremadura i
- Castella-la Manxa.
Caracteristiques
- Hiverns són temperats (superior a 10ºC).
- Estius són calorosos (25 °C fins a 40 °C).
- Precipitacions escasses i irregulars
(menors a 600 ℓ/m2 anuals), durant la
primavera i la tardor. A l’estiu sol haver-hi
sequera.

10. El clima mediterrani d’interior
- A la Meseta,
- la depressio de l’Ebre i
- en altres zones de l’interior.
- La costa està allunyada i no es noten els
efectes del mar.
Temperatures
- Les diferències de temperatura són
extremes. Es diu que tenen clima
mediterrani d’interior.
Caracteristiques
- A l’hivern, al voltant de 4 °C.
- A l’estiu per damunt de 22 °C.
- Precipitacions escasses i irregulars (300 i
600 ℓ/m2) especialment a la primavera i a
la tardor. Sequera a l’estiu.

11. El clima mediterrani sec
Es dona al sud-est peninsular: Alacant,
Murcia i Almeria i Melilla.
Caracteristiques:
Temperatures.
- Són més elevades que a la resta de les
zones amb clima mediterrani.
- Temperatures mitjanes (20ºC a 45ºC)
Precipitacions.
- Són molt reduïdes (200 i 400 ℓ/m2.
- Es concentren a l’hivern i a la tardor,
els estius son molt secs.

12. La vegetació mediterrània
A les zones amb clima mediterrani típic i d’interior
es desenvolupa:
Bosc mediterrani
- Arbres: alzines, sureres i pins.
- Arbustos: la carrasca, l’estepa,
la ginesta o el romani.
A les zones mes humides creixen
roures.
Garriga i màquia.
Formacions d’arbustos (arboc, timo o romani)
que creixen quan el bosc mediterrani s’ha deteriorat.
- A les zones més àrides del sud-est: margallo i espart;
- a les zones més fredes de l’interior: savina i ginebre.

13. El clima subtropical
Les illes Canàries se situen prop de la
zona càlida de la Terra.
Temperatures
- suaus tot l’any,
-hiverns molt suaus,
- a l’estiu i no solen superar els 25 °C.
Precipitacions
- escasses,
- més freqüents al nord
- al sud i a les illes més pròximes a
Àfrica, (Lanzarote i Fuerteventura) quasi
no plou.

14. La vegetació de les Canàries
- Tenen una gran quantitat d’espècies vegetals, moltes endèmiques.
- Varia amb la humitat i l’altura.
Zona baixa (0 i els 1.000m.)
Plantes que suporten bé
l’escassetat de pluges:
cardons, tabaibes,
palmeres i savines.
Zona mitjana (1.000 u 1.500m.).
Al nord de les illes de més altitud,
creix la laurisilva, un bosc humit
de llorers i til·lers.
Zona de cims (a partir dels 1.500m.)
Creix el pi de Canàries i arbustos
com la ginesta i la violeta del Teide.

15. El clima oceànic
-Es dona al nord de la Peninsula: Galicia,
Asturies, Cantabria, el Pais Basc, Navarra
i el nord d’Arago i de Castella i Lleo.
Temperatures.
- Suaus per la proximitat del mar.
- Els estius frescos (20 °C), i els hiverns son
temperats (11 °C).
Precipitacions.
- Abundants i regulars per totes les estacions.

16. La vegetació oceànica
La vegetacio es abundant perque hi plou
sovint.
En la vegetacio oceanica destaquen:
Boscos.
- Formats per fajos, roures i castanyers.
- Plantes com les gatoses, les falgueres i les
molses.
En moltes zones, el bosc oceanic original ha
sigut substituit per pins i eucaliptus.
Prats.
- Grans extensions d’herbes que es
mantenen verdes tot l’any.
- Se solen utilitzar com a pastura per al
bestiar.

17. El clima de muntanya
- Es dóna als cims que hi ha
per damunt dels 1.500m. d’altitud.
-A mesura que s’ascendeix en altitud,
les temperatures disminueixen i les
precipitacions augmenten.
Temperatures
- Baixes a l’hivern (davall 0 °C) i
fresques a l’estiu (15 °C)
-Les temperatures són més baixes
com més altitud hi haja.
Precipitacions.
- Abundants i a l’hivern (neu).

18. La vegetació de muntanya
A les zones més baixes:
- boscos d’alzines (parts orientades al sud),
- boscos de roures (parts orientades al nord).
A les zones d’altitud mitjana:
- boscos de roures (al sud)
- pins, avets i roures (al nord).
A les zones més altes (damunt de 2.000m.):
- les temperatures són més baixes
- quasi no hi creixen plantes (prats i alguns
arbustos com la ginesta).

19. Els climes i la vegetació de la Comunitat
El clima mediterrani típic
Predomina en tota la franja costanera excepte a
Alacant.
Temperatures: Altes a l’estiu i suaus a l’hivern.
Precipitacions: Escasses i se solen concentrar a la
tardor i a la primavera.
El clima mediterrani d’interior
Oest de la Comunitat, lluny de la costa.
Temperatures: Altes a l’estiu i baixes a l’hivern.
Precipitacions: Plujes més abundants que a la costa
i a l’hivern, poden produir-se en forma de neu.
El clima mediterrani sec
Es dóna al sud d’Alacant.
Temperatures altes tot l’any: hiverns molt suaus i
estius calorosos.
Precipitacions molt escasses amb períodes llargs
de sequera; només a la tardor solen ser més freqüents.

20. La vegetació
A les zones amb més precipitacions:
- boscos d’arbres de fulla perenne (alzina,
carrasca, pi i surera).
A menys pluges, creixen els matolls (coscolla,
romaní i estepa).
A les zones més àrides:
- plantes adaptades a la sequera (margalló o
espart).
A les riberes dels rius:
- àlbers, xops, salzes i vimeneres.
A les zones humides:
- canyes, bogues i juncs.